Una investigació revela que els tumors trien a quin òrgan anirà la metàstasi

Aquesta era una de les principals i més antigues aspiracions de l'oncologia

Quatre cèl·lules tumorals, amb la localització de la proteïna CPEB1 de color verd. BAVA/ IRB Barcelona

Científics del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) han participat en un estudi internacional en què s'han detectat les primeres 'etiquetes' moleculars del càncer que indiquen a quin òrgan es pot reproduir i produir una metàstasi.

En concret, segons els resultats del treball que publica la revista 'Nature', han descobert que els tumors primaris envien sondes missatgeres capaces de transformar l'ambient en els òrgans metastàsics, de manera que es torni acollidor per a les cèl·lules tumorals. A més, porten diferents 'etiquetes' moleculars que, a manera de codi postal, els permeten implantar-se en òrgans específics.

Entendre per què un tumor genera metàstasi en uns òrgans i no en uns altres és una de les principals aspiracions de l'oncologia, i també una de les més antigues. La teoria de llavor i substrat del britànic Stephen Paget apuntava que la metàstasi necessita cèl·lules tumorals que es dispersen com si fossin llavors, però també un ambient acollidor a l'òrgan de destí.

En els últims anys, el cap del Grup de Microambient i Metàstasi del CNIO, Héctor Peinado, ha desenvolupat juntament amb David Lyden, del Weill Cornell Medical College (EUA), i Jaqueline Bromberg, del Memorial Sloan Kettering Cancer Center, una teoria que es recolza i amplia aquesta teoria.

En concret, van recopilar indicis que els tumors emeten milions de vesícules carregades amb una representació de les seves proteïnes i el seu contingut genètic, anomenades exosomes, a manera de naus missatgeres o destacaments, i són aquestes molècules les que s'ocupen que els òrgans de destí estiguin preparats per acollir les cèl·lules tumorals.

El treball actual corrobora aquest mecanisme i confirma que els exosomes tenen un paper crucial en la formació de les metàstasis. Però els investigadors van voler anar més enllà, ja que sabien que dels milions d'exosomes que parteixen del tumor només se n'implanten alguns, i a més no ho fan en un òrgan a l'atzar, sinó en alguns més que en altres.

'Codi postal' als exosomes

Per investigar la hipòtesi els autors van escollir diverses línies cel·lulars procedents d'una desena de tumors diferents, i dels quals se sap que alguns fan metàstasi en òrgans concrets --pulmó, fetge, cervell o os-- i van analitzar les proteïnes dels seus exosomes a la recerca de les que podrien complir aquesta funció de codi postal.

Van posar el focus en una família de proteïnes anomenades integrines, perquè són a la membrana dels exosomes, on teòricament hi hauria d'haver una etiqueta de destí. D'entre un miler de proteïnes van trobar que efectivament hi ha combinacions especifiques d'integrines associades amb metàstasi al pulmó, i amb metàstasi al fetge.

"Hem determinat que hi ha una combinació d'integrines als exosomes tumorals que predisposa a la formació de nínxols metastàsics en òrgans concrets, específicament al pulmó i al fetge. Els nostres resultats proposen que hi ha una espècie de codi postal a la superfície dels exosomes que els fa arribar a òrgans concrets i acumular-se on es produirà la metàstasi", ha explicat Peinado.

Una altra evidència de la importància de les integrines en la implantació de la metàstasi és que, tal com es demostra en el treball, si es bloquegen integrines específiques en tumors que fan metàstasi en òrgans concrets es redueix la metàstasi en aquests òrgans.

Preparant el terreny

A més, els investigadors han descobert els senyals moleculars que medien en la reacció del teixit de destí quan arriben els exosomes. En concret, aquests senyals impliquen l'augment de gens de la família S100, coneguts per promoure senyals inflamatoris.

Aquests resultats suposen la identificació de possibles noves dianes farmacològiques, segons Peinado, ja que s'ha definit "un nou mecanisme de metàstasi a òrgans concrets que implica integrines i proteïnes S100, que podrien ser usades a com noves dianes antimetastàsiques".

El treball s'ha fet amb línies cel·lulars tumorals humanes i de ratolí, amb models preclínics murins i amb plasma de pacients amb càncer. Això últim ha servit per estudiar de manera preliminar el poder addictiu de les integrines identificades.

"El nostre treball suggereix que tenir certes integrines elevades en plasma en pacients amb càncer de mama i pàncrees sembla predir l'òrgan on es produirà la metàstasi", diu Peinado, que reconeix que aquestes dades s'han de validar en cohorts més grans i afavorir el desenvolupament de tests predictius, alhora que afavoriran el desenvolupament de molècules per bloquejar les combinacions d'integrines específicament en el teixit tumoral.

Europa Press

29/10/2015

El Periódico