Em vaig retirar i m’hi vaig apuntar

TEMPS· Modest Sallés va complir el somni de col·laborar en una entitat quan va plegar de la feina  

APTITUDS· Els pallassos hospitalaris necessiten reunir unes condicions òptimes per transmetre l’alegria als infants

Als 20 anys, Modest Sallés va anar a l’Hospital Infantil Vall d’Hebron i en veure la feina dels voluntaris es va quedar impactat. Temps després va viatjar a València i la situació es va repetir. “Allí va néixer la meva motivació”, confessa. Quaranta anys després, Sallés va veure complert el seu somni. “Fa tres anys, quan vaig jubilar-me, vaig decidir fer-me voluntari. Era el que sempre havia volgut, però fins aquell moment no havia pogut per falta de temps”, explica. Actualment, el Modest fa dos voluntariats de pallasso hospitalari. “A través de l’Associació de Cardiopaties Congènites (AACIC) hi anem cada primer diumenge de mes i, a més, també faig de voluntari cada dijous.” I, tot i que per a ell és “una gran satisfacció personal veure com li canvia l’humor a un nen que té un estat anímic baix”, assegura que els voluntaris han d’estar preparats psicològicament. “Sempre has de pensar que no són nens malalts, sinó que tenen un estat psicològic diferent.

Algun cop m’he quedat impactat, però els companys acaben salvant la situació”, comenta. Una opinió que comparteix Núria Rodríguez. “Es necessita tenir molta energia”, assegura. Per això, ara, “estic de baixa”. I és que Rodríguez, que és professora, reconeix que per ser voluntari d’hospital “has d’estar en les condicions òptimes per donar alegria”.

Segons Rodríguez, l’objectiu dels voluntaris és “crear moments bonics, un món de bellesa i pau”. La formació, per tant, esdevé necessària. “Has de ser molt curós a mirar què dius, però també com ho dius”. A més, assenyala el Modest, “es necessita seguir un guió emocional, anar de menys a més. A vegades creus que no has aconseguit res, però la setmana següent tornes i l’infant t’està esperant amb els braços oberts”.

Roger Gomes compleix l’altre perfil de nou voluntari, ja que quanes va quedar a l’atur va decidir apuntar-se. “Sempre ho havia pensat, així que quan em vaig quedar sense feina vaig decidir fer-me voluntari”, sosté. I és que, tal com afirma Gomes, “és una experiència gratificant, et sents útil i veus que el que fas serveix per ajudar els altres”. A més, Gomes considera que, tot i que no s’obren portes per trobar feina, sí que és un valor afegit per al currículum ja que “les empreses veuen que no has estat un temps parat”.

El cas de Teresa Sánchez és el d’una persona amb formació que es va decantar per desenvolupar una activitat que coneixia de primera mà. “Treballo a l’apartat d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua. Vaig estar molt temps implicada en tasques socials dins l’empresa i quan vaig acabar vaig pensar que estaria bé fer voluntariat social”, explica. Sánchez reconeix que hi ha molta feina a fer. “Es mouen molts papers, però com que és una tasca que conec no em costa res”, assegura. I és que, segons apunta Sánchez, “és necessari que ara que el tercer sector té menys recursos els perfils professionals s’impliquin en ajudar les entitats”.

À. F.

01/04/13

El Punt Avui