Parlar de xifres, estadístiques o percentatges en temes com la pobresa, l'acció social o les necessitats bàsiques sovint podria semblar fred o distant, però és necessari. Els números no menteixen i sentir que 1,2 milions de persones es beneficien de l'acció social de les entitats d'Església si més no aclapara. Aquest dissabte al matí s'ha presentat l'informe 'Les entitats d'acció social d'Església', un estudi realitzat per la Fundació Pere Tarrés, la càtedra d'Inclusió Social de la Universitat Rovira i Virgili i el Campus Docent Sant Joan de Déu. Una radiografia que ha comptat amb dues parts, una primera part qualitativa, i una altra quantitativa.
El delegat de Pastoral Social, Josep M. Jubany, ha remarcat la necessitat d'un informe com aquest: "Es desconeix l'acció que fan petites entitats sovint a recer de parròquies o congregacions", un treball sovint silenciat que pel director de Formació Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, Rafael Ruiz de Gauna, aglutina una necessitat: "explicitar què fem les entitats d'Església".
La presentació, a càrrec d'Àngel Belzunegui, de la Càtedra d'Inclusió Social de la URV, i Marina Aguilar, investigadora de la Pere Tarrés, ha estat moderada pel periodista Jordi Llisterri i ha posat de manifest algunes conclusions importants que situen a les entitats socials d'Església com "les més eficaces en detectar les noves necessitats". Belzunegui ha recordat que al 2007 va ser Càritas qui va començar aparlar de crisi. Unes entitats que "treballen com vasos capil·lars, detecten canvis socials i noves pobreses".
A continuació algunes xifres que posa de manifest l'estudi:
- El número de beneficiaris de les entitats socials d'Església són 1,2 milions de persones, que representaria un 16% dels catalans.
- Mobilitzen 18.850 voluntaris, majoritàriament dones, entre 50 i 60 anys.
- Gestionen 168 milions d'euros cada any i un 65% provenen d'ingressos privats. Cada euro de l'Administració destinat a les entitats d'Església es multiplica per quatre.
El 42% de les entitats van néixer a partir d'Instituts de vida consagrada. El 39% a partir e parròquies de diòcesi, i el 19% a partir de la iniciativa de laics. Això està canviant. Les congregacions envelleixen o desapareixen i s'està produint una concentració de l'acció social. Algunes entitats tradicionalment de congregacions i ordes religiosos són sovint assumides per altres institucions eclesials.
Les entitats socials d'Església tenen una activitat molt adreçada a la persona, amb una atenció integrada. Pel que fa a l'àmbit d'acció, moltes treballen en diversos camps, però el primer àmbit és per aquest ordre: el socioeducatiu, el socioeconòmic, el sociolaboral, i el sociosanitari, sent aquest darrer àmbit el més especialitzat.
El número de beneficiaris d'aquestes entitats arriba al 1,2. Curiosament concorda amb la xifra de pobres a Catalunya. Els usuaris han canviat notablement. Ara hi ha un 61% de persones amb nacionalitat espanyola. Destaca que el 40% dels usuaris atesos estan sols. Hi ha persones multivulnerables, que necessiten una atenció integral.
El voluntariat és el gruix, això diferencia les entitats d'Església d'altres grans organitzacions. El 83,4% són voluntaris, majoritàriament dones, entre 50 i 60 anys. L'acció social de l'Església està feminitzada. L'impacte econòmic de la feina que realitzen les entitats d'Església és de 96 milions d'€. El 65% dels recursos venen de fons privats. Això desmenteix la idea sovint estesa de que l'Estat manté l'Església. El 35% d'ingressos restants provenen de convenis amb l'Administració, per fer la feina que el Govern no pot assumir. L'informe posa de manifest que cada euro de l'Administració destinat a les entitats d'Església es multiplica per quatre.
Glòria Barrete
06/06/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies