L’Església catòlica no posarà exigències ni hi haurà “submissió o absorció”
COINCIDÈNCIA: Bartomeu I, fa vots amb Francesc perquè “puguem redescobrir la unió completa”
 | |
| El papa Francesc abraçant el patriarca ortodox Bartomeu I, a Turquia. Thannassis Stavrakis / AP |
El papa Francesc va oferir ahir als 300 milions d’ortodoxos una acollida incondicional a l’Església catòlica per superar un cisma que ja fa gairebé un mil·lenni que dura. El Papa va pronunciar unes paraules molt clares al lloc més solemne on podia fer-ho, a la bellíssima església de Sant Jordi, amb les seves valuoses icones i relíquies, i al costat del patriarcat ecumènic de Constantinoble, a la part europea d’Istanbul.
El papa Francesc abraçant el patriarca ortodox Bartomeu I, ahir al final de la visita oficial a Turquia
El Sant Pare i el patriarca Bartomeu I estaven asseguts cara a cara, en dos trons elevats, en un ambient perfumat d’encens i davant una selecta audiència de clergues i fidels ortodoxos de tot el món, entre els quals uns nombrosos grups de nord-americans. Ahir se celebrava la festa de Sant Andreu, el patró dels ortodoxos.
El restabliment de la “comunió plena” entre catòlics i ortodoxos, que van separar els seus camins el 1054, és un objectiu que es persegueix des de fa decennis. Però el papa Francesc va anar més enllà en destacar que els cristians d’Orient conservarien tot el seu ric patrimoni litúrgic i espiritual, així com les seves disciplines canòniques. Segons el Papa, la comunió plena “no significa ni submissió d’un a l’altre ni absorció, sinó l’acollida de tots els dons que Déu ha donat a cada un”.
En termes empresarials, el que el papa Francesc planteja és una cosa semblant a la fusió entre iguals. El Papa no va utilitzar aquest terme, tot i que sí que va donar garanties: “Vull assegurar a cadascun de vosaltres que, per assolir la meta anhelada de la unitat plena, l’Església catòlica no pretén imposar cap exigència, tret de la de professar la fe comuna i que estiguem disposats a buscar junts, després dels ensenyaments de les Escriptures i de l’experiència del primer mil·lenni, les modalitats amb les quals garantir la necessària unitat de l’Església en les actuals circumstàncies”.
Jorge Mario Bergoglio va recordar que entre les missions principals de catòlics i ortodoxos, avui, hi ha atendre els pobres i promoure la justícia i la pau. Francesc va citar Pau VI i es va preguntar: “Com podem anunciar de manera creïble el missatge de pau que ve de Crist si entre nosaltres hi continuen havent rivalitats i contenciosos?”.
El Papa i el patriarca van fer pública una declaració conjunta de condemna al fanatisme religiós i a la persecució dels cristians a l’Orient Mitjà, amb especial menció de Síria i l’Iraq. “No podem resignar-nos a un Orient Mitjà sense cristians, que han professat allà el nom de Jesucrist durant dos mil anys”, van afirmar. També van incloure una referència al conflicte a Ucraïna i van fer una crida al diàleg.
L’últim acte del Papa abans de tornar a Roma va ser la visita a un centre salesià que acull nens i joves refugiats cristians de Síria i l’Iraq. Segons el papa Francesc, “la guerra sempre és un mal i mai no és la solució dels problemes, sinó que més aviat en crea de nous”.
“Em dirigeixo als líders polítics perquè tinguin en compte que la gran majoria de les seves poblacions aspiren a la pau, tot i que de vegades ja no tenen la força per demanar-la”, va afegir.
El Papa va agrair la feina feta per les organitzacions humanitàries catòliques i va reconèixer l’esforç de les autoritats turques, que s’han trobat un flux d’1,6 milions de persones. I no es va oblidar d’advertir que, a més a més de les penalitats materials, els fugitius de les guerres pateixen altres traumes com “la pèrdua de la llibertat i la proximitat dels familiars”.
Eusebio Val
01/12/14
La Vanguardia
