La crisi endarrereix el programa de detecció del càncer de còlon

EFE/Salas

Només el 23% de la població catalana d'entre 50 i 69 anys, que és l'edat de més risc, es beneficia del programa de cribratge del càncer de còlon i recte, una prova preventiva ràpida i senzilla que permet localitzar traces de sang en els excrements, un símptoma habitual d'adenomes i pòlips que mereixen ser analitzats en profunditat. L'Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) va lamentar que el programa, que es va començar a desplegar el 2010 i que havia d'arribar al 50% l'any que ve, segons el compromís adquirit entre les comunitats autònomes i el Govern central, no hagi avançat al ritme previst «a causa de la crisi econòmica». Només durant l'any passat, el programa va permetre detectar a Catalunya 166 càncers en persones que no mostraven símptomes.

El desplegament del programa de prevenció a Espanya és molt desigual. A més a més del 23% de Catalunya, que se situa en la mitjana, a Cantàbria i el País Basc s'arriba al 100%, mentre que a Andalusia, Madrid, les Balears, Extremadura, Astúries i Castella-la Manxa està a la fase inicial o ni s'ha posat en marxa. «Es podria fer molt més», va criticar ahir la presidenta de l'AECC a Catalunya, Pilar Cort.

En el cas concret de Catalunya, el programa està implantat a l'Hos-pitalet -on va començar com a prova pilot l'any 2000-, l'Alt Penedès, el Baix Empordà, les Terres de l'Ebre, l'Alt Pirineu i la Vall d'Aran, una part de la ciutat de Barcelona i Lleida capital. Els potencials beneficiaris serien els 1,7 milions de persones en l'edat de risc. Cort va explicar al presentar les dades que la detecció precoç és fonamental en tots els càncers, però que en el cas del de còlon és clau perquè s'arriba a elevats percentatges de supervivència. El càncer colorectal és el tumor maligne de més incidència a Espanya, amb uns 34.000 casos nous cada any (5.000 a Catalunya).

Cost de personal i proves

Josep Alfons Espinàs, coordinador de l'Oficina de Cribratge del Pla d'Oncologia de Catalunya, va reconèixer que «la cobertura ha augmentat, però no al ritme previst a causa de la falta de recursos per la situació que viu el país».

En el retard no només hi influeix el cost de les proves (l'anàlisi detectora és barata, malgrat que la colonoscòpia -si és necessària- surt per 200 euros), sinó també la disponibilitat de centres i professionals preparats per portar-les a terme. «Són necessaris més recursos», va dir Àngels Ayra, responsable institucional de l'AECC-Catalunya.

El 2013 es van enviar cartes a 169.000 persones amb l'objectiu que participessin en el programa (prendre una mostra d'excrements i portar-la al CAP per ser analitzada), tot i que només va respondre el 47,8%, un percentatge baix però similar al que es registra en altres països. Del total de participants, en un 5,4% dels casos es va detectar sang oculta. A aquests pacients se'ls va sotmetre a una colonoscòpia que va concloure amb el diagnòstic de 166 tumors de còlon i 1.400 pòlips avançats [les hemorroides, que no tenen res a veure amb el càncer, són una altra causa habitual de sang als excrements].

El 70% dels tumors estaven en estadis inicials. Encara que no són càncer, els pòlips avançats s'extirpen durant la colonoscòpia «per la seva alta potencialitat de progressar cap a un càncer». Segons l'AECC, els programes de detecció precoç redueixen la mortalitat en un terç.

Antonio Madridejos

27/11/14

El Periódico