Front comú internacional contra el menjar porqueria

172 països prometen adoptar mesures per reduir l'elevada taxa d'obesitat infantil

Participants en un programa per a menors obesos a Shapedown (EUA). John Moore

Reduir en un 30% el consum de sal, disminuir dràsticament el de greixos i sucres i, al mateix temps, fomentar els aliments frescos i locals. Amb mesures com aquestes com a base, l'agència de l'ONU per a l'alimentació i l'agricultura (FAO) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) van instar ahir els governs a comprometre's i aprovar noves «lleis, normes i regulacions» que obliguin les indústries a oferir millors productes i menys menjar porqueria. «És fonamental com es preparen els aliments que es consumeixen a les cases, a les cafeteries i als restaurants», va afirmar la directora general de l'OMS, Margaret Chan, que va subratllar que alimentar-se malament significa també emmalaltir amb més facilitat. «Els governs s'hi han de comprometre. Ells són els primers», va recalcar el responsable de la FAO, José Graziano da Silva.

L'OMS i la FAO van intervenir d'aquesta manera després que els 172 països que estan participant en la Segona Conferència Internacional sobre Nutrició firmessin la Declaració de Roma i un Marc d'Acció contra la Desnutrició. «S'ha de passar de la teoria a la pràctica», van subratllar les dues organitzacions, després de recordar que els països firmants han negociat durant un any i que ara han d'aconseguir resultats concrets per al 2025.

La raó és que l'obesitat suposa un perjudici gairebé tan greu com el de la falta d'aliments, en particular per a les franges de la població més desafavorides i exposades a la malnutrició. Segons l'OMS, és inadmissible que, 22 anys després de l'anterior Conferència Internacional sobre Nutrició, hagi disminuït el nombre de famolencs a 805 milions, però hagi augmentat de forma preocupant el d'obesos. «Dels 31 milions de nens obesos al món que hi havia als anys 90, s'ha passat als 45 milions», va explicar la directora de l'OMS. El sobrepès és l'origen de «càncer, diabetis i altres malalties», va recordar.

I, de moment, el futur és de color negre. D'acord amb estudis recents, el nombre d'obesos al món ja supera l'estratosfèrica xifra de 500 milions de persones el 2015. Per això, cal insistir en l'educació de les persones i treballar amb les indústries perquè siguin més transparents en l'etiquetatge dels productes.

«El problema de l'etiquetatge és molt important. Amb la globalització, mengem aliments elaborats en altres llocs del món amb etiquetes que no entenem», va explicar Da Silva. «Els governs han de ser els responsables d'assegurar els drets dels consumidors perquè aquests rebin la informació adequada sobre el que estan menjant, no només els adults, sinó sobretot els nens», va afegir.

Contundència Xilena

És per això que la FAO ha organitzat també trobades paral·leles amb representants de la societat civil i empreses privades. «L'objectiu és elaborar una estratègia comuna que permeti als estats negociar amb les empreses i arribar a una solució consensuada», va explicar a aquest diari una font de l'organització. «No serà fàcil però el primer pas l'hem fet i hem aconseguit que els Governs ratifiquessin el document», va afegir.

Ja hi ha qui anuncia mesures contundents. Com el president de la comissió de Salut del Senat xilè, Guido Girardi, que ahir va assegurar que el seu Govern demandarà grans empreses de «menjar porqueria». Unes companyies que, va argumentar, «abusen de la credulitat dels nens», raó per la qual el seu país ja ha aprovat una normativa d'etiquetatge que exigeix que s'apliqui una marca negra en productes alimentaris que tenen un excés de sal, sucre o greixos.

Irene Savio
20/11/14
El Periódico.cat