Què deu fer el meu fill amb el seu ‘smartphone’?

Blackberry, iPhone... Els ‘smartphones’, dispositius de darrera generació que combinen les funcions d’un telèfon i d’un ordinador, ja no són cosa d’executius i han passat a mans dels nostres fills. De fet, dos de cada tres infants de 10 a 15 anys posseeixen un telèfon mòbil al nostre país, i molts d'ells ja tenen accés a un telèfon intel·ligent.  Però de veritat sabem què fan els joves amb aquestes noves tecnologies?

Augmenta la seva seguretat perquè els podem localitzar amb facilitat o l’smartphone és un risc en potència? El neguit pels smartphones no és tan sols teu, sinó que és compartit: més del 90% dels pares de joves de 10 a 16 anys es mostren preocupats.


En concret, el 91,3% l’utilitza per trucar, el 65,5% hi juga, i el 54,3% el fa servir per entrar a les xarxes socials. Els resultats es desprenen de l’informe Estudio sobre hábitos seguros en el uso de smartphones por los niños y adolescentes españoles realitzat per INTECO i Orange. L’anàlisi es basa en una enquesta que recull l’opinió dels infants i dels seus progenitors a 800 llars d’Espanya.


Les amenaces a la privacitat dels nostres fills, l’accés als continguts inapropiats que circulen a Internet o el ciberbullying són alguns dels nostres motius de preocupació. També ens preocupa l’addicció al telèfon, una sensació d’angoixa que confessen patir el 15,8% dels joves quan no tenen el seu telèfon a mà. 


I a quina edat concedim als nens la responsabilitat de tenir el seu propi telèfon? Segons l’informe, els infants s’inicien en la telefonia mòbil als 11 anys, però accedeixen a un smartphone propi passats els 13 anys. 
Per evitar qualsevol risc innecessari derivat de l’ús dels smartphones per part dels teus fills adolescents, a continuació trobaràs una relació de consells per a què els tinguis en compte:

• Supervisa la compra de l’smartphone del teu fill i interessa’t per les seves funcions i les aplicacions que s’hi poden descarregar.
• Estableix unes normes d’ús: quant de temps i on fer-ne ús, i un màxim de saldo mensual per gastar.
• Explica al teu fill per què és important la privacitat.
• Deixa-li clar que només ha de donar el número de telèfon a coneguts i que a les xarxes socials ha d’agregar tan sols a familiars i amics.
• Revisa les descàrregues que efectuï periòdicament per evitar possibles fraus.
• Adopta mesures de seguretat a l’smartphone, de la mateixa manera que ho fas als ordinadors de casa.
• Recorda que, en cas de problemes amb la privacitat, pots recórrer als organismes públics, les entitats de protecció a la infància i a la policia.

FAROS 
Hospital Sant Joan de Déu
Font: Aquí

Emparella’t perquè ets feliç ..., no per ser feliç

Tinc 47 anys. Vaig néixer a Buenos Aires. Sóc psicòleg. Estic casat i tinc dues filles, de 15 i 30 anys. No tinc ideología política. Crec en la divinitat de Jesucrist. Jugo als escacs, toco el clarinet i llegeixo.

Et contracten per les teves capacitats... t'acomiaden pel teu caràcter

Bernardo Stamateas, psicoterapeuta familiar, teòleg i sexòleg

Què és una emoció? 


El que sents en cada moment i situació. 



I una emoció tòxica? 


No la domines: et domina. 



Puc dominar-la? 


Pots triar com sentir-te en cada moment: és saviesa emocional! 

Vostè mai crida o trenca coses? 


No 



No s'enfada mai? 


Sí, però l'enuig és terapèutic! El patològic és la conducta violenta. Jo deixo que l'enuig arribi... i es deixi anar, sense alterar-me. 



Com ho aconsegueix? 


Podria explotar, implotar... o parlar: "Això m'ha enfadat", verbalitzo i ho comparteixo. 



I ja està? 


Ens curem parlant! Ens emmalaltim aïllats i ens curem en companyia. 



De vegades vull estar sol... 


Que t'escoltin et cura, però que t'escoltin bé, amb els ulls: "Míra'm!", li demanes a algú que vols que t'escolti. 



És cert... 


En el jo-tu deixem de ser invisibles. I l'important aquí és el guionet: és el que ens dóna existència! 



Doni'm un exemple d'emoció tòxica. 


Sentir por davant d'un lleó i sortir corrent és sa. El mateix davant d'un mosquit... és desproporcionat: és una por... tòxica! 



Què aconsella? 


Controlar els pensaments. Si penses "He d'agradar a tot el món!", acabaràs ansiós i angoixat. Un pensament pot provocar mil morts... 



En què està pensant? 


"Aquest vaixell no l'enfonsa ni Déu", es va pensar del Titanic. I van posar pocs bots salvavides. Les idees tenen poder, poden matar! Fins i tot l'amor es tenyeix de les idees... 



Existeix l'amor per a tota la vida? 


Quina idea aculls? La que hi ha al mapa (ment) la veuràs al territori (fora). 



La crisi: comença al mapa? 


Una sacsejada ens convé. A veure: tu mateix has "d'agendar-te" teva felicitat. 



Ensenyi'm a agendar, si li plau. 


Reserva't tres moments cada dia per a alguna felicitat: caminar, prendre alguna cosa amb un amic, explicar uns acudit... Com a prioritat! I si després et queda temps ..., treballa. 



I si aquest treball em plau, ideal! 


Indici: si mentre treballes sents esvair-se l'espai i el temps, bona senyal! 



Algun consell per aconseguir feina i conservar-la? 


Tenir això present: et contracten per les teves capacitats i t'acomiaden pel teu caràcter. 



Què vol dir? 


Que el tracte amb els altres és determinant! Si tens ben harmonitzades les teves emocions, això es nota... i tots voldran tenir-te a prop. Fora emocions tòxiques, doncs! 



L'enveja, per exemple? 


Si vull el que tens tu (i vull que tu ho perdis), sóc un envejós. 



És molt greu? Tots hem sentit enveja alguna vegada... 


Denota una mentalitat d'escassetat: creus que no hi ha per a tots això que enveges. 



I com es derrota a l'enveja? 


Pensa que hi ha abundància de tot, que hi ha de tot per a tots... I ja està. Més encara: pensa que si l'altre té alguna cosa, és senyal que tu també ho tindràs. Pensa així! 



Interessant. 


Alegra't del bé de l'altre! De vegades Déu regala benediccions als altres ... per estudiar la teva reacció: si t'alegres pel bé aliè, el atraus! Si et disgustas ..., el t'allunyes. 



Si et va bé, això em beneficia. 


Sí, ja que ningú ens roba cap benedicció. I ningú arriba a cap lloc tot sol: Messi és bon jugador per l'equip en el que juga! 



Parli d'una altra emoció tòxica. 


La gelosia: por a que un altre em robi el que tinc... perquè és algú millor que jo. Denota baixa autoestima, clar. Una altra cosa és la gelosia: tinc la certesa que la meva parella m'enganya! Per això la mato i em suïcido. 



Com netejar emocions tan tòxiques? 


Revaloritzant el teu capital intern. 



Com es fa això? 


Tots mantenim un diàleg intern amb uns aficionats al camp de fútbol: o bé ho fem com a equip local (i ens animen) o com a visitant (i ens insulten). Tria tu: sigues l'equip local! 



D'acord, símil comprès. 


Totes les batalles es guanyen per endavant... dins del cor. El determinant no és el que els altres et diuen des de fora, sinó el que tu et dius des de dins. 



Segur? 


Fixa't: si et diuen que ets mal periodista, només et farà mal si tu creus el mateix, però si saps que ets bo, no et afectarà! 



Hi ha qui sent que els altres estan sempre faltant-li al respecte. 


El que tens dins ho escoltes fora. 



Com puc vèncer l'ansietat? 


Pensa en el pitjor que podria passar-te: perdre la feina?, no tenir ni per menjar?, morir-te? I busca tres solucions ... i respira! 



Quina és la seva agenda del benestar? 


Camino una hora cada dia. Parlo. Faig el que m'agrada. I planifico somnis, il·lusions. 



I com encaixa aquí la parella? 


La teva felicitat no ve mai de l'altre. Si pretens fer feliç a l'altre..., sereu infeliços. Si pretens que un altre et faci feliç..., sereu infeliços. Ningú pot fer feliç a ningú! 



Quin panorama, no? 


Un panorama claríssim: la teva felicitat o la infelicitat és decisió teva i només teva. No t' emparellis per ser feliç: emparella't perquè ets feliç. I estima: mima a l'altre.

Emocions tòxiques

Stamateas perora amb entusiasme, seguretat i convicció: brillant orador, enfervoritza grans auditoris parlant d'emocions. El seu llibre Gent tòxica es va convertir en supervendes mundial, i ara arriba Emocions tòxiques/Emociones tóxicas(Ediciones B), amb pistes per desactivar angoixes, ansietats, insatisfaccions, enveges, pors, vergonyes, depressions, frustracions, culpes, gelosia... i d'altres emocions verinoses. Obro a l'atzar: "Com més pensis en alguna cosa, més serà part de la teva realitat: així, en comptes de pensar 'deixaré de pensar en aquesta idea negativa', substitueix-per altra positiva!". No és un mal resum, i estimula: no pots dominar teu entorn, però sí la ment i la conducta.

Víctor M. Amela

22/06/2012

La Vanguardia

Temps turmentosos

Algunes de les notes que deixen les persones que es treuen la vida diuen que ho fan per motius econòmics

És molt més alt el nombre de peticions que les incapacitacions legals que s'acaben acceptant 

L'any passat van explorar lesions de 9.232 persones

Foto: Agustí Ensesa

Els forenses solen ser un baròmetre precís sobre la perspectiva de la violència d'un país. No només són detectius de la mort, de les seves causes i de les circumstàncies, sinó que també són els notaris de les misèries i realitats socials: agressions sexuals, violència domèstica, declaracions d'incapacitat, suïcidis i reconeixement dels cossos de les persones que han es-tat agredides perquè els jutges puguin actuar. A tot això, i a unes quantes coses més, es dediquen els forenses que treballen a l'Institut de Medicina Legal de Girona, situat a la planta baixa dels jutjats de la ciutat. 

M'acosto fins a l'edifici dels jutjats amb la intenció de resoldre una pregunta difícil de respondre: fins a quin punt la crisi mostra la pitjor cara de la condició humana? Avui els jutjats de Girona semblen la rambla. No hi cap ni una agulla, i això que és un edifici de grans espais i molta llum. A diferència de qualsevol negoci, en aquest cas, tanta clientela no pot ser pas un bon indicador. 

Durant el 2012 els forenses van fer 1.701 exploracions de violència domèstica, la majoria a dones i també a nens, però també a algun home. Són un centenar menys que el 2012, però "cent amunt o avall no és significatiu perquè sovint hem d'explorar més d'una vegada la mateixa persona perquè pateix diferents símptomes". Ho explica Narcís Bardalet, que és el director de l’Institut de Medicina Legal a Girona. Fa tres dècades que es dedica a la medicina forense a les comarques de Girona. Poca cosa falta per veure de les misèries i clavegueres humanes. Per si sol és un baròmetre força fiable sobre l'estat de desesperació de l'entorn. 

Una de les atribucions dels forenses és avaluar les persones a les quals la família demana que se les incapaciti legalment per decidir sobre la seva vida i, sobre-tot, per administrar ingressos i patrimoni. Durant l'any passat van fer informes per incapacitar 605 persones de les comarques de Girona. "Que si són moltes? No ho crec! En tot cas ens arriben moltes més peticions que les persones que finalment s'acaben incapacitant", assegura Bardalet, que diu que "s'ha d'afinar molt perquè a vegades hi ha interessos pel mig, tot i que en general les famílies prenen les decisions perquè consideren que és el millor per a l’avi o la persona que ha patit algun accident que l’impossibilita' . El director dels forenses gironins té clar que la conducta humana és universal i la història ens demostra que en temps de grans dificultats econòmiques no sempre es fan les coses correctament. 

El director dels forenses gironins mostra les xifres: durant el 2011 van fer 9.232 reconeixements de lesions a persones, 689 valoracions psiquiàtriques, 96 exploracions per violacions o agressions sexuals, 28 exploracions de casos de suposades males praxis mèdiques sobretot en el camp de l'odontologia, 213 aixecaments de cadàvers i 442 autòpsies... Molts números i poques diferències substancials amb anys anteriors, però res que respongui a la pregunta que m'ha portat aquí: la crisi potencia la desesperació i destapa el pitjor rostre de la condició humana? 

"Evidentment que afecta... Potser no en números absoluts, però sí quan s'analitzen els motius", explica Bardalet, que s'aixeca de la taula per agafar una carpeta on es pot llegir: suïcidis. L'any passat es van suïcidar 59 persones a les comarques de Girona. "Sovint es fa la pregunta de si la crisi té relació amb els suïcidis. La resposta és que no en números absoluts, però sí pel que fa a la motivació, ja que a les notes que deixen escrites les persones que es treuen la vida apareix el terna econòmic, sobretot quan són empresaris els que se suïciden, que escriuen explícitament la paraula crisi... Sens dubte són temps complicats i turmentosos".

Ramon Iglesias

21/06/2012

La Vanguardia

La vida no té solució... perquè no és un problema!

Alexandre Jollien, filòsof

Tinc 37 anys. Vaig néixer i visc a Suïssa. Escric llibres i imparteixo conferències sobre filosofia. Estic casat amb Corinne i tenim tres fills, Victorine (7), Augustin (6) i Celeste (1). Política? Compromís amb els febles, solidaritat. Crec en un Déu ... del que no sé res

Què li van diagnosticar? 

Atetosis 

Què és això? 

Una discapacitat neuromotora: dificultats en la coordinació de moviments. 

Des de quan? 

És de naixement, per hipòxia (falta d'oxigen) en el cervell, per estrangulament amb el cordó umbilical. 

Què recorda de la seva infantesa? 

La lluita contra les meves dificultats físiques. 

Qui diria que el va ajudar més? 

Un amic capellà em va animar a buscar la veritat, guiant-me en les meves lectures filosòfiques. 

I quin filòsof el va il·luminar més? 

Sòcrates, quan diu: "Abans d'intentar viure millor, intenta millorar". 

En què consisteix millorar? 

En arribar a ser com un nen: sense màscares. 

D'on extreu la seva força? 

De la meva debilitat: la fragilitat és fortalesa. 

Quina és ara la seva fragilitat?

Ser pare. Miro a altres pares ... i voldria tenir aquests cossos forts, sans, vàlids. 

Enveja? Gelosia? Admiració? 

Una mica de tot. Lluito contra això: vull acceptar el meu cos i viure com un home. 

Progressa? Com ho porta? 

Sempre he escoltat: "No ets com els altres", és veritat ... Però sense exagerar! Ara he de no exagerar a l'idealitzar el cos d'altres. 

Com s'aprèn això? 

Parlo amb amics dels quals voldria tenir el seu cos, i junts entenem que un cos d'home és com un altre cos d'home, amb els seus dons, les seves dificultats ... i el seu final. 

Sí, tots els cossos, al final...: al forat! 

Per això aprenc d'un amic enterramorts. 

De debò? 

He conviscut una setmana amb ell en els seus pompes fúnebres. Li vaig preguntar per què no es posava guants per tocar cadàvers, i em va dir: "Aquesta senyora fa dues hores abraçava als seus néts i la besaven: per què m'he de posar guants per tocar?". 

Què va aprendre allà? 

Semblaria el pitjor ofici possible ... Però insufla confiança en la vida! El cos és sagrat, però som una mica més ... que no sé definir. 

Si pogués triar un cos per tornar a néixer amb ell, quin triaria? 

No hi ha una vida que jo vulgui en la seva totalitat. I d'haver tingut un cos vàlid ... jo no hagués viscut tot el que he viscut. Tot és per a alguna cosa, tot va encaixant... La vida no té solució ... perquè potser no és un problema. El repte és confiar en la vida. 

Què és el millor i el pitjor dels seus dies? 

Em desperto i em desanimo: sé que tot em costarà un gran esforç i no em ve de gust aixecar-me. I medito mitja horeta ... 

En què consisteix aquesta meditació? 

Observo com els pensaments tristos apareixen, vénen i se'n van. Després feina. A la tarda quedo amb amics. I després estic amb la meva família. 

Com és la relació amb la seva dona? 

No és una passió de serial romàntic: ens estimem tal com som, sense interpretar personatges que no som. 

Què la va enamorar de vostè? 

La meva lleugeresa i la meva alegria. 

Què és lleugeresa? 

El contrari de pretensiós, de pompós. 

Què és alegria? 

Adhesió total a l'existència. 

I què és la felicitat? 

La conjunció d'alegria i desinterès. I aquí fallo jo! 

Per què? 

Perquè em costa la desafecció: quant algú és amable amb mi ... Paf, m'atrapa! Hauria de saber ser més fluid i serè. 

Com puc aprendre l’alegria? 

Està en tu! Busca al teu fons, sota les teves màscares ... Tu fixa't en com un nen l'expressa, de manera espontània i simple. 

Què els ensenya vostè als seus fills? 

Que els estimo incondicionalment: "Encara que cremis la casa, t'estimaré igual!", els dic. 

Vigili...

"Però procura que no passi!", afegeixo, ha, ha ... I els demano perdó per les meves imperfeccions, debilitats i errors. I els ensenyo exercicis espirituals. 

Expliqui'n un. 

Cada matí em pregunto: "A qui puc ajudar avui?". I sempre trobo a algú. 

Dos. 

Cada matí em pregunto: "De quin objecte em puc desempallegar avui?". Tinc molts llibres, i cada dia en regalo un a algú. 

Tres. 

Un cop per setmana busco, entre els meus contactes telefònics, a qui pugui estar més sol i necessitat. I el truco. 

Quatre. 

Amb els meus fills, prenem tres llibres de casa, inserim un bitllet de 10 francs a cada un i els regalem a tres captaires. ¡Un s'ha aficionat a Sèneca: em va alegrar veure-ho! 

Cinc. 

Els ensenyo als meus fills que "el Buda no és el Buda, per això en dic Buda". És a dir, "Víctor no és Víctor, per això en dic Víctor". 

Expliqui-m’ho. 

Ensenya a prendre una distància alegre, és una invitació a la llibertat: viu sense màscares, sense interpretar personatge algun! 

Es pot viure sense màscares? 

Els nens ho fan. I és genial. Ser simple, lleuger, quina meravella. 

Quin diria que és la màxima virtut? 

La bondat. Per sobre de la intel·ligència? La suprema intel·ligència es diu bondat.

Ser home

Alexandre Jollien és de les persones que més m'han impressionat. El vaig conèixer fa deu anys i em va enlluernar l'agudesa amb què cisella l'art de viure, a la manera com els primers filòsofs grecs mostraven com viure. Se m'acosta caminant a batzegades, i sembla que es va a caure a cada pas. No intento ajudar: em va ensenyar de fer sentir a l'altre que et fa pena és humiliar. Li estreny la mà i l'escolto com a un oracle: algú que ha patit i ha reflexionat tant és garantia de saviesa. M'ho reafirma la lectura de L'ofici de ser home i El filòsof nu (Octaedro), les seves dues últimes obres. Es fotografia amb dos dels seus fills a la seu de la Fundació Catalana Síndrome de Down.

Víctor M. Amela

20/06/2012

La Vanguardia

Cada català pagarà de mitjana 13 € a l´any amb la nova taxa farmacèutica

La Generalitat preveu recaptar 50 milions d'euros aquest 2012 amb la mesura

La Conselleria de Salut calcula que cada català pagarà de mitjana 13 euros a l'any amb la nova taxa de l'euro per recepta, un concepte amb el qual el Govern preveu recaptar uns 100 milions d'euros a l'any -50 milions el 2012- i que té un "objectiu dissuasiu" en el consum de fàrmacs. En roda de premsa per presentar l'aplicació de la nova taxa a partir d'aquest dissabte, el conseller Boi Ruiz va assenyalar que l'euro per recepta "mai suposarà una barrera d'accés" als tractaments, perquè la taxa no afectarà unes 127.000 persones receptores de pensions no contributives i de la renda mínima d'inserció, entre d'altres. 

Alhora, l'aplicatiu informàtic que funcionarà a les farmàcies exclourà els productes dietoterapèutics, els fàrmacs amb un preu inferior a 1,67 euros, i reconeixerà aquells pacients que ja hagin rebut 61 receptes, i que per tant no hauran de pagar més, -36 receptes el 2012-, una casuística que afecta unes 800.000 persones a Catalunya. 

El conseller va insistir que el pagament de la nova taxa era un tema solidari i de "consciència social", per la qual cosa la negativa del pacient a pagar perjudicaria el conjunt de la societat, si bé va admetre la possibilitat que algú no aboni l'euro, de manera que, tot i rebre el medicament en qüestió, s'incoarà el procediment administratiu corresponent. 

Ruiz es va comprometre a revisar cada mes el llistat de les 127.000 persones exemptes del pagament, i va admetre que durant les primeres setmanes es poden produir "algunes disfuncions" de caràcter tècnic en els aplicatius informàtics de cada farmàcia, tot i que una comissió s'encarregarà de vetllar per solucionar els problemes que es produeixin. 

El conseller va agrair als col·legis farmacèutics la seva col·laboració -aquests havien demanat endarrerir l'aplicació de l'euro per recepta al mes de juliol per evitar haver de fer una doble facturació aquest mes-, i va precisar que el nou sistema s'ha posat en marxa amb un cost econòmic mínim utilitzant els recursos disponibles. 

De fet, va puntualitzar que "el farmacèutic no és un recaptador", sinó un agent del sistema sanitari, i és al ciutadà a qui afecta en primer lloc l'obligació de la nova taxa, al qual es vol conscienciar per fer un ús racional dels medicaments, va insistir, tot i que va evitar marcar un objectiu de reducció en el consum de fàrmacs. Alhora, va precisar que la taxa s'aplicarà exclusivament sobre receptes emeses pel Servei Català de la Salut i dispensades a Catalunya, així que queden exclosos els fàrmacs que se subministren en hospitals i ambulatoris, si bé el pagament podria incloure a ciutadans d'altres comunitats que vagin al metge en l'esmentada regió. 

Recurs al Constitucional 

El 2011 el CatSalut va cursar 155 milions de receptes a Catalunya que van suposar un desemborsament de 1.692 milions d'euros, el que juntament amb els 600 milions que van costar els medicaments dispensats en hospitals van portar a la comunitat que un de cada quatre euros gastats en salut es destinessin a pagar medicaments, va explicar el director de la institució, Josep Maria Padrosa. 

Amb tot, va assenyalar que la factura de farmàcia del CatSalut va representar el 2011 un 7,8% menys que l'any anterior gràcies a mesures d'estalvi ja empreses, i va afegir que la mitjana havia estat de 223 euros de despesa per persona, tot i que fins al 30% dels catalans no van rebre cap recepta. 

Preguntat sobre què pot passar si el Govern de Mariano Rajoy decidís finalment recórrer l'euro per recepta en implantar-se únicament a Catalunya, el conseller va demanar "sentit comú i coherència", ja que es tracta d'una mesura prevista en el pla d'ajustos del Govern català que pretén reduir el dèficit i racionalitzar la despesa sanitària, objectius compartits amb l'objectiu central. Alhora, no va concretar si la taxa podria deixar d'existir una vegada superada l'actual crisi, i va agrair el suport logístic de la Conselleria de Benestar i Família per poder establir les bases de l'exclusió del nou cobrament als 127.000 beneficiaris inicials. 

El president del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, Jordi de Dalmases, confia que sigui "excepcional" o inexistent el nombre de pacients que es neguin a pagar la taxa de l'euro per recepta que es començarà a aplicar dissabte. 

De Dalmases va assenyalar que una insubmissió a la taxa seria una "situació no desitjada", que no està a l'abast dels farmacèutics que, en aquest cas, obligarien a omplir un formulari al pacient. 

En cas de trobar-se en aquesta situació, el farmacèutic dispensarà els medicaments corresponents i derivarà al Servei Català de la Salut (CatSalut) l'impagament, que va evitar comparar amb la protesta "No vull pagar" en contra dels peatges de les autopistes catalanes. 

L'aplicació, que coincidirà amb la vigília de la festivitat de Sant Joan, és especialment "complicada" per als farmacèutics pel fet que cau en dissabte i a mitjan mes, fet que obligarà a emetre dues facturacions i a habilitar una línia telefònica per resoldre dubtes als professionals. Les 3.000 farmàcies catalanes no disposen encara del nou programa informàtic que els orientarà en el cobrament de la nova taxa administrativa.

Europa Press/DDG

19/06/2012

Diari de Girona

ACAT, 25 anys de lluita contra la tortura

Enguany celebrem els 25è aniversari de la constitució d'Acció dels Cristians per a l'Abolició de la Tortura (ACAT) a Catalunya. És una associació ecumènica, amb cristians de totes les confessions, que lluita per abolir la tortura i la pena de mort. ACAT nasqué a França, el 1974, quan dues dones protestants es van sentir interpel·lades pels relats de tortura a la ?guerra del Vietnam i van decidir, indignades pel silenci dels cristians, sensibilitzar les Esglésies davant d'aquest fet. El 16 de juny de 1974 fundaren l'entitat a Versalles i, d'allí, s'estengué pel món. A Catalunya es constituí el 1987. Els objectius d'ACAT són: informar i sensibilitzar les comunitats cristianes i els media; reflexionar sobre les causes de la tortura; intervenir, amb cartes, prop dels governs que permeten la tortura i apliquen la pena de mort; prevenir i vigilar al país propi; educar en els drets humans; pràctica de la pregària com a fonament de l'acció. El Gènesi diu que Déu va crear l'home i la dona a imatge seva. ACAT diu que les persones torturades són, per tant, la imatge torturada del Pare comú. Això ens fa sentir responsables davant de la tortura, els maltractaments i la pena de mort i és una crida a l'acció. 

Els membres d'ACAT tenim el deure d'alertar les Esglésies i el món sobre la conducta perversa dels governs que practiquen aquestes plagues, cada vegada més esteses. Hem d'interpel·lar i sacsejar els altres cristians que, malauradament, serien capaços de dormir tranquils sense que la consciència els qüestionés res. 

L'actuació habitual és la tramesa de crides urgents a governs de tot el món, per carta, fax o correu electrònic, per influir en casos concrets de tortura o perill d'execució dels quals es té coneixement. 

ACAT és una Federació Internacional (FI.ACAT) amb seu a París. Té estatut consultiu a les Nacions Unides i al Consell d'Europa. També té estatut d'observador a la Comissió Africana dels Drets dels Homes i dels Pobles. Contribueix a la tasca del Relator Especial de l'ONU sobre la tortura, del Comitè contra la tortura de l'ONU i del Comitè Europeu per a la prevenció de la tortura. 

El 1997, l'ONU proclamà el 26 de juny com a Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura. A Girona, ACAT i Justícia i Pau, per la notable coincidència dels seus objectius, des de fa anys organitzen plegades alguns actes entorn d'aquesta data. Així, demà dia 21, a les vuit del vespre, farem una pregària ecumènica a l'església del Carme, mentre que el dia 26 hi haurà una taula rodona a l'Auditori de la Casa de Cultura, amb Gemma Calvet, advocada i escriptora, Josep Maria Terricabras, catedràtic de filosofia de la UdG i Jaume Hereu, rector de la parròquia ortodoxa de la Mare de Déu de la Tendresa de Girona. 

Aquesta parròquia s'ha trobat darrerament amb l'expulsió a Geòrgia d'un dels seus fidels, David Bakradze, per una ordre dictada cinc anys enrere, que no s'havia dut a terme. Resten a Girona, en situació extremament delicada, l'esposa i els dos fills de David. El P. Jaume, que és advocat, porta el cas d'aquesta persona que, un cop ingressada al Centre d'Internament d'Estrangers de Bacelona, va ser maltractada i amenaçada. A la taula rodona del dia 26 ens explicarà aquest cas. Recordem que al CIE de Barcelona, a començaments d'any hi va morir un guineà de 21 anys que hi era retingut en espera de l'expulsió cap al seu país. 

Cada any en arribar el mes de juny he difós i comentat l'informe que elabora la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, de la qual són membres ACAT i Justícia i Pau. Puc avançar que el 2011, mentre que les situacions de tortura o maltractaments van augmentar un 11,5%, la quantitat de persones implicades, a causa dels moviments socials (vagues, manifestacions, ocupació de places, ...), va créixer el 116%. Quan tingui l'informe detallat faré l'article habitual per comentar-lo.

Xavier Merino i Serra

Membre d'ACAT i de Justícia i Pau

20/06/2012

Diari de Girona

Hem d´ajuntar dos equips en un per evitar duplicació de serveis. Però no planteja cap retallada de plantilla.

Gerent dels Hospitals Dr Josep Trueta i
Santa Caterina de Girona

Vicenç Martínez, Gerent dels hospitals Trueta i Santa Caterina, nascut a Barcelona, és doctor en Medicina i especialista en cirurgia pediàtrica. Amb una extensa trajectòria a l'esquena, va ser el cirurgià del primer trasplantament hepàtic infantil de l'Estat. 

Vicenç Martínez té un gran repte entre mans. És, des del passat 1 de maig, el «supergerent» dels dos hospitals més importants de la província i el seu objectiu com a màxim responsable no és altre que fer que el Trueta de Girona i el Santa Caterina de Salt encarin el futur junts. Assegura que està il·lusionat amb aquest nou projecte però ara el seu repte és el d’involucrar els professionals, i això no és una tasca fàcil. Els dubtes inicials dels treballadors (sobretot del Santa Caterina) sembla que s’han anat esvaint a mesura que Martínez ha començat a donar detalls del canvi de model. 

Com estan els ànims a l’hospital Santa Caterina? 

Abans d’arribar jo, no sé com estaven. Tenia moltes ganes de presentar-me als treballadors i que em poguessin conèixer. He fet tres reunions amb els caps de serveis d'infermeria del Santa Caterina, del serveis generals de l'IAS i del sociosanitari. Tres reunions de presentació en tres hores diferents agrupant tots els caps. A partir d'aquí i veient les preguntes que em feien, vaig notar que eren positives i amb molt seny. També vaig percebre que el personal està tranquil amb el «què farem». Evidentment la preocupació segueix, perquè ara hem de veure com ho fem. Però això ho presentarem després de l'estiu, per tant, entenc que avui en dia no es pot fer cap reorganització o reformulació sense la participació dels professionals. Això vol dir transparència en la informació i participació real dels professionals. 

Com funcionarà exactament? 

Tenim una metodologia que anirem confirmant al llarg del temps, i que serà a partir de processos. Un mateix procés pel servei que estigui tant al Trueta com al Santa Caterina. Aquells que siguin comuns, tindran una única manera de fer. La col·laboració serà en tots els serveis comuns. La participació de metges, infermeres i tothom, determinarà cap a on aniran aquests serveis. No tots seguiran una mateixa línia homogènia. És possible que un servei arribi a un nivell i un altre servei vulgui estar a un altre nivell. No passa res, és un tema d'integrar. No volem marginar a ningú. 

Per quins serveis començaran aquestes col·laboracions? 

No ho sé encara. Ara vaig servei per servei per presentar-me amb els professionals, parlar i saber on treballen. Això al Trueta ja ho tinc gairebé fet, però encara falta al Santa Caterina, sobretot en àmbits com la Salut Mental o el Sociosanitari... Sóc el gerent de l'IAS i de l'ICS. Quan estic a un lloc tinc una samarreta, i quan estic amb l'altre me la canvio. I això seguirà així. 

Però quan parla de procés, a què es refereix? 

Doncs si per exemple, en aquesta sala som 10 persones del Trueta i 10 del Santa Caterina, la idea és: hem de fer un servei en el que hi estiguem confortables i estar segurs de què és el millor. Amb la nostra capacitat i talent, trobar el millor servei que podem donar als pacients. Hi ha molt camí estudiat, i hi ha molt camí fet, tampoc ens inventem res. Però l'important és la participació i el consens dels mateixos professionals. I si hi ha un moment en que ens hem de decidir, ho farem sense problemes. 

Ha detectat duplicacions de serveis entre els dos hospitals? 

Jo crec que n'hi ha una mica a per tot. És normal perquè fins ara els dos hospitals venien de diferents orígens. És lògic que un servei determinat vulgui abarcar el màxim ventall de les seves possibilitats. Si l'altre hospital també ho fa, això porta a una duplicació. La història fins ara és absolutament natural. Ara hem de procurar que el servei sigui eficient i no duplicar serveis, i per fer-ho hem de juntar dos equips en un de sol. Uns treballaran a un lloc i els altres a un altre, però sempre amb el mateix criteri i lideratge. 

El canvi de model suposarà una pèrdua de llocs de treball? 

No té per què. Vull que suposi més eficiència i orgull dels professionals de participar en un projecte que serà pilot per la resta de Catalunya. 

Com afectaran aquests canvis interns a l’usuari? 

Potser millorarem en l’aspecte assistencial. Internament estic segur que millorarem, i externament hem de veure quins seran els resultats. És una mica vanitós per part meva dir-ho, però crec que podem fer-ho. És possible que el ciutadà per unes coses hagi d'anar al Trueta i per altres al Santa Caterina. I el mateix pels professionals: els que estan treballant a un lloc hauran d'anar a l'altre, però sempre amb els mateixos requeriments d'ara des del punt de vista de la contractació. 

És imprescindible que el nou Trueta es construeixi a prop del Santa Caterina? 

En principi farem un model en què serà igual on siguin els hospitals. Si finalment volen canviar d'ubicació a nosaltres ens serà igual perquè el funcionament serà el mateix. Sigui on sigui el nou Trueta, seguirem igual. El funcionament dels recursos humans passarà per davant de la organització estructural. Ara bé, també s'ha de dir que totss aquests aspectes es poden veure afavorits depenent d'on estiguin les estructures, això està clar. Per tant, encara que al final serà una decisió política, nosaltres el que hem de fer és posar els pros i contres de les diferents alternatives. 

La unificació amb l’hospital de Salt pot fer encara que no hi hagi nou Trueta? 

No té res a veure. Ni amb la reordenació d'aquest últim any passat per adequar la despesa. Mentre hi hagi un hospital comarcal i un de referencia que facin coses comunes, no té sentit. El nou Trueta és d’a més a més. No dic que no sigui important, però no té res a veure amb el tàndem funcional que hem de fer. 

En un futur es poden estendre aquestes aliances estratègiques a altres hospitals? 

El nostre objectiu principal és crear-les entre l’ICS i l’IAS. Però també hi ha molta relació amb els altres hospitals comarcals i això es pot consolidar més. És més m'agradaria moltíssim consolidar aquests lligams, i fer una xarxa de col·laboració real de tot el sistema gironí. 

Quant temps pot durar el procés? 

Crec que un parell d'anys fàcil. Farem processos i això és una cosa de molta participació, calculo 2 o 3 mesos per servei. És possible que al principi costi una mica més, però després tot pot ser més senzill perquè ja coneixerem la metodologia. 

Francesc Benejam

19/06/2012

Diari de Girona

Sense escola bressol per ser diabètica

L' Ajuntament de Girona posa traves per matricular una nena de 22 mesos per patir una malaltia crònica. 

L’endocrí de l'Ester recomana l'escolarització de la petita a l’escola bressol.

Després que la mare denunciés el cas, l'Ajuntament s'avé a reunir-se amb ella de nou. 

L’Ester té 22 mesos i just ara comença a ser conscient de la seva malaltia: és diabètica i sempre pregunta als seus pares si pot menjar alguna cosa, perquè li han ensenyat que ha de cuidar la seva alimentació per controlar el nivell de sucre en la sang. També demana un suc o una galeta si es troba malament. Però encara no és autònoma i necessita que un adult li faci les glucèmies i li administri la insulina abans dels principals àpats del dia. 



Aquesta atenció especial que la petita requereix li ha causat problemes a l'hora de trobar escola. Els seus pares, la Mireia Ros i en Marc Hernández, van voler matricular aquesta primavera en una guarderia municipal de Girona i no ho han aconseguit de moment. Comptaven amb els punts necessaris i van entrar a les llistes provisionals d'admesos, però l'Oficina Municipal d'Escolarització (OME) de la ciutat de Girona va desestimar a principis de juny la seva petició, segons expliquen els seus pares. El motiu: la nena pateix diabetis. 



La Mireia Ros recorda que la seva filla va aconseguir 35 punts -cinc d'ells per tenir una malaltia crònica- i a finals de maig, quan es van publicar les llistes provisionals d'admesos en la escola bressol municipal La Baldufa, tenia el número 23 per a 24 places ofertes. Però el 4 de juny tècnics de l'OME es reuneixen amb ella i li comuniquen que han desestimat l'escolarització de l'Ester perquè no tenen mitjans per atendre-la. "Ens van dir que no li podien donar una plaça com a alumna de necessitats educatives especials perquè no tenen diners per contractar personal de suport en els centres, i que tampoc la admetien com una alumna ordinària perquè té diabetis", assenyala Mireia. Precisament la nena va aconseguir entrar a la llista d'admesos per via ordinària. Dos dies més tard, quan es van publicar les llistes definitives a les escoles bressol de la ciutat, la seva filla no apareixia, ni tan sols era    a la llista d'espera. 



Davant la negativa de l'Ajuntament, la Mireia va demanar als tècnics municipals que es reunissin amb el metge endocrí que atén l'Ester a l'hospital Josep Trueta per assessorar-se. La reunió va tenir lloc el 8 de juny i en ella el metge va recomanar l'escolarització de l'Ester. "L'únic que necessita és que un adult la vigili, que li faci la glucèmia i li posi la insulina abans del menjar. A l'hospital Josep Trueta fan cursos per a mestres i personal educatiu, existeixen els mitjans perquè els nens diabètics tinguin una escolarització com la de qualsevol altre", assenyala la Mireia. Aquesta dona ha posat el cas en mans de l'advocat de l'Associació de Diabètics de Catalunya, Jaume Oriel. "Lamentablement, es tracta d'un altre cas de discriminació per malaltia", assenyala Oriel. Per a aquest advocat, l'Ester té dret a una plaça a la guarderia municipal perquè va entrar en les llistes d'admesos, i l'Ajuntament no pot negar-se a escolaritzar-la pel fet de ser diabètica. 


Després que la Mireia Ros denunciés els fets públicament, l'Ajuntament ha decidit tornar a reunir-se amb la família i l'advocat per buscar una solució. Segons un portaveu del consistori, la intenció és arribar a un acord amb la família per escolaritzar la nena. Demà a la tarda, la Mireia, en Marc i l'advocat es trobaran amb la regidora d'Educació de la ciutat, Isabel Muradàs. "No li deneguem la matrícula, només vam dir que el cas s'havia d'estudiar", diuen des de l'Ajuntament. "Volem consensuar amb els pares com ha d'escolaritzar la nena", afegeixen, encara que no aclareixen les condicions que posaran per a això. Si hi ha acord, l'Ester podrà anar a la guarderia a partir de setembre. 



La Mireia Ros diu sentir-se optimista, però tem que l'Ajuntament vulgui escolaritzar l'Ester "sense fer-se'n responsable", és a dir, que demani que siguin els pares els que hagin d'anar cada dia a la guarderia per mirar la glucèmia i administrar la insulina. El cas de l’Ester il·lustra les dificultats que poden trobar els nens diabètics i amb altres malalties cròniques a l'escola. Existeix un protocol d'atenció a aquests alumnes, però són només recomanacions, i hi ha un buit legal sobre qui ha d'administrar els medicaments en horari escolar. 

Maite Gutiérrez 

17/05/2012

La Vanguardia