Enguany celebrem els 25è aniversari de la constitució d'Acció dels Cristians per a l'Abolició de la Tortura (ACAT) a Catalunya. És una associació ecumènica, amb cristians de totes les confessions, que lluita per abolir la tortura i la pena de mort. ACAT nasqué a França, el 1974, quan dues dones protestants es van sentir interpel·lades pels relats de tortura a la ?guerra del Vietnam i van decidir, indignades pel silenci dels cristians, sensibilitzar les Esglésies davant d'aquest fet. El 16 de juny de 1974 fundaren l'entitat a Versalles i, d'allí, s'estengué pel món. A Catalunya es constituí el 1987.
Els objectius d'ACAT són: informar i sensibilitzar les comunitats cristianes i els media; reflexionar sobre les causes de la tortura; intervenir, amb cartes, prop dels governs que permeten la tortura i apliquen la pena de mort; prevenir i vigilar al país propi; educar en els drets humans; pràctica de la pregària com a fonament de l'acció.
El Gènesi diu que Déu va crear l'home i la dona a imatge seva. ACAT diu que les persones torturades són, per tant, la imatge torturada del Pare comú. Això ens fa sentir responsables davant de la tortura, els maltractaments i la pena de mort i és una crida a l'acció.
Els membres d'ACAT tenim el deure d'alertar les Esglésies i el món sobre la conducta perversa dels governs que practiquen aquestes plagues, cada vegada més esteses. Hem d'interpel·lar i sacsejar els altres cristians que, malauradament, serien capaços de dormir tranquils sense que la consciència els qüestionés res.
L'actuació habitual és la tramesa de crides urgents a governs de tot el món, per carta, fax o correu electrònic, per influir en casos concrets de tortura o perill d'execució dels quals es té coneixement.
ACAT és una Federació Internacional (FI.ACAT) amb seu a París. Té estatut consultiu a les Nacions Unides i al Consell d'Europa. També té estatut d'observador a la Comissió Africana dels Drets dels Homes i dels Pobles. Contribueix a la tasca del Relator Especial de l'ONU sobre la tortura, del Comitè contra la tortura de l'ONU i del Comitè Europeu per a la prevenció de la tortura.
El 1997, l'ONU proclamà el 26 de juny com a Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura. A Girona, ACAT i Justícia i Pau, per la notable coincidència dels seus objectius, des de fa anys organitzen plegades alguns actes entorn d'aquesta data. Així, demà dia 21, a les vuit del vespre, farem una pregària ecumènica a l'església del Carme, mentre que el dia 26 hi haurà una taula rodona a l'Auditori de la Casa de Cultura, amb Gemma Calvet, advocada i escriptora, Josep Maria Terricabras, catedràtic de filosofia de la UdG i Jaume Hereu, rector de la parròquia ortodoxa de la Mare de Déu de la Tendresa de Girona.
Aquesta parròquia s'ha trobat darrerament amb l'expulsió a Geòrgia d'un dels seus fidels, David Bakradze, per una ordre dictada cinc anys enrere, que no s'havia dut a terme. Resten a Girona, en situació extremament delicada, l'esposa i els dos fills de David. El P. Jaume, que és advocat, porta el cas d'aquesta persona que, un cop ingressada al Centre d'Internament d'Estrangers de Bacelona, va ser maltractada i amenaçada. A la taula rodona del dia 26 ens explicarà aquest cas. Recordem que al CIE de Barcelona, a començaments d'any hi va morir un guineà de 21 anys que hi era retingut en espera de l'expulsió cap al seu país.
Cada any en arribar el mes de juny he difós i comentat l'informe que elabora la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, de la qual són membres ACAT i Justícia i Pau. Puc avançar que el 2011, mentre que les situacions de tortura o maltractaments van augmentar un 11,5%, la quantitat de persones implicades, a causa dels moviments socials (vagues, manifestacions, ocupació de places, ...), va créixer el 116%. Quan tingui l'informe detallat faré l'article habitual per comentar-lo.
Xavier Merino i Serra
Membre d'ACAT i de Justícia i Pau
20/06/2012
Diari de Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies