“Quan et relaxes, et penedeixes de tot i tens por de tu mateix”

Els homes que han exercit violència contra la parella poden recórrer de manera voluntària al servei d’atenció que ofereix l’Ajuntament de Barcelona

El Pau -nom fictici- fa gairebé un any que va al SAH i assegura que amb la teràpia grupal ha pogut identificar la violència. / PERE VIRGILI

El Pau -nom fictici- tot just arriba als 30 anys. Fa gairebé un any que visita el Servei d’Atenció a Homes (SAH) de l’Ajuntament de Barcelona, un centre dirigit a homes per a la promoció de relacions no violentes. “Soc aquí perquè vaig estar a punt de cometre un acte de violència física cap a la meva parella”, explica, i afegeix: “Mai ha passat res molt greu, però ha estat a punt de passar. Hi ha hagut situacions de nerviosisme i de molta tensió, no arribes a posar-li la mà al damunt, però hi veus la possibilitat”.

El Pau va veure de petit com el seu pare maltractava físicament la seva mare. “També vaig veure molta amenaça i violència psicològica, la perseguia...”, relata. Com que era el més gran dels germans va ser molt més conscient de la situació. Precisament, la seva mare va ser una de les persones que el van encoratjar a visitar el SAH. Un dels requisits perquè els homes puguin ser atesos al centre és que hi vagin de manera voluntària.

Laila Aljende és psicòloga del SAH, ha sigut la terapeuta del Pau i assegura que “no existeix un perfil de maltractador”. “Haver tingut un pare que ha maltractat la teva mare no farà que tu facis el mateix amb la teva parella -diu Aljende-. De la mateixa manera, que el teu pare no hagi maltractat mai la teva mare tampoc vol dir que tinguis una bona educació emocional; no hi ha una relació lineal”. Ara bé, el Pau reconeix que el va influir: “Jo tenia normalitzat des de petit que un home havia de controlar la seva dona; la dona havia d’estar-se a casa i si feia alguna cosa havia de donar explicacions. A més, s’hi ha de sumar el meu caràcter gelós i que si les coses no surten com vull, m’enfado”.

En aquest sentit, Aljende assegura que molts dels homes que tracten en el SAH “tenen baixa tolerància a la frustració” i que una dinàmica tan interioritzada és difícil de canviar en poc temps, però “una part de la feina té a veure amb empoderar la persona en la seva capacitat de canvi; si la persona no es creu que pot canviar, tirarà la tovallola”.

“On vas així vestida?”

Tirar gots a terra, donar cops de puny a la porta, cridar-li, insultar-la, dir-li que la roba que porta posada no li agrada... aquestes eren algunes de les actituds del Pau cap a la seva parella. “Ella es rebel·lava i em deia: «Això m’ho poso jo perquè vull»... i sort que treia el seu caràcter, perquè gràcies al seu enfrontament avui soc aquí i això forma part del passat, amb una altra noia més submisa potser hauria sigut pitjor”, assegura, mentre afegeix que al SAH ha après que totes aquestes actituds que tenia “també són violència”.

Aquesta és la tercera parella del Pau i encara segueixen junts: “Quan et relaxes, et penedeixes de tot i tens por de tu mateix, que algun dia en un moment d’inconsciència puguis fer alguna cosa greu”, perquè segons el Pau, “no actues amb consciència, ja que t’estimes la persona que tens davant, per això després sents una ràbia i una violència que no es corresponen amb el que sents de debò”.

En una ocasió, fins i tot hi van haver d’intervenir els Mossos d’Esquadra: “Sort que jo ja havia marxat, perquè si no se m’haurien emportat detingut, simplement per la declaració dels veïns que van sentir cops i crits. Per sort, no va passar d’aquí”.

El SAH ofereix atenció terapèutica personalitzada. En un primer moment, en la fase d’acollida, un tècnic valora la demanda d’atenció. Després s’inicia la fase de tractament, que pot ser individual i/o grupal, i també hi ha una fase de seguiment, un cop finalitzada la intervenció.

El Pau ha participat un cop per setmana en una reunió grupal de dues hores de durada durant nou mesos: “M’ha aportat moltes coses. Escoltar la història dels altres i veure la manera de reaccionar que han tingut t’ensenya molt més del que et pugui dir un psicòleg”.

El Pau ara ja té l’alta i fins tot ja parla de paternitat amb la seva parella, tot i que assegura que fins que no vegi que hi ha estabilitat durant uns mesos no s’hi posaran. “Ella ja em pressiona, però”, diu somrient. “Com que ja té l’alta, fem un seguiment al cap d’un mes, de sis mesos, d’un any i de dos anys. En qualsevol moment, els usuaris poden reobrir el cas si ho consideren necessari”, explica Aljende.

Contacte amb les parelles

En la fase d’acollida, una de les primeres accions que es duen a terme és contactar amb les parelles o exparelles dels usuaris del SAH per avaluar el risc en què es troben i per contrastar versions. El contacte el fa la psicòloga de dones, Raquel González: “Mirem si estan ateses en algun servei específic de violència. Pot ser que reaccionin a la defensiva, diuen que no n’hi ha per tant. Les etiquetes no agraden. Però demanar ajuda per a l’home és diferent i, a vegades, pot ser una porta d’entrada per a elles”.

La Maria -nom fictici- va ser atesa durant anys pel SARA, el servei municipal d’atenció adreçat a dones, infants i adolescents en situació de violència masclista, a causa de la relació amb el seu exmarit. La seva actual parella -a diferència de l’exmarit-és usuari del SAH. “Després de separar-me i de fer teràpia al SARA vaig refer la meva vida. Amb la nova parella vaig tornar a identificar conductes de violència i vaig descobrir que existia el SAH. Ell va decidir venir”, diu.

La Maria assegura que, malgrat el tractament al SARA, sempre hi ha el dubte: “L’excuses i et dius: «I si és l’alcohol? Segur que no tornarà a passar», però sempre dus l’escut posat, perquè ja t’ha passat una vegada”.

La Maria ha notat un canvi des que la seva parella visita el SAH, però assegura que la por que torni a passar sempre hi és i anima les dones que estiguin en la mateixa situació que ella a ser fortes: “Davant de qualsevol dubte, falta de respecte o violència física o psíquica cal contactar amb aquests serveis. Això no vol dir que s’acabi la relació. És veritat que a vegades, tot i les mil coses que et passen, segueixes estimant aquella persona i aguantes i aguantes”.

En el cas de la Maria, van ser els Mossos d’Esquadra els que li van recomanar el SARA, però també la van dissuadir de denunciar perquè no hi havia hagut violència física per part del seu exmarit. “Els maltractaments psíquics són pitjors. Jo, en segons quins moments, hauria preferit que m’hagués pegat. Fins i tot em vaig enfrontar a ell perquè ho fes. Estàs totalment indefensa i no trobes sortida, i la violència física és més fàcil de demostrar”, afirma furiosa i plorosa, i afegeix que la justícia “subestima la violència psíquica”.

La seva actual parella es mostrava violenta amb el consum d’alcohol. “L’alcohol és un deshinibidor”, explica Aljende, però insisteix que no hi ha un perfil concret de maltractadors. De fet, dels 154 homes atesos al SAH el 2016, un 58% no consumien tòxics.

Serveis municipals per a les dones

SARA

El Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) és el servei municipal d’atenció integral adreçat a dones, infants i adolescents en situació de violència masclista, i a persones del seu entorn pròxim directament afectades. Ofereix informació i assessorament, tractament psicològic, assessorament legal, inserció laboral i accés a recursos específics de protecció.

SAS

El Servei d’Atenció Socioeducativa de l’Agència ABITS per al Treball Sexual (SAS) és el centre municipal d’atenció integral per a dones que exerceixen treball sexual i per a víctimes d’explotació sexual. Ofereix orientació social, sanitària, laboral i/o jurídica i atenció psicològica.

SAH

El Servei d’Atenció a Homes per a la promoció de relacions no violentes (SAH) és un centre municipal que ofereix informació, assessorament i atenció als homes que volen aconseguir relacions sentimentals construïdes des de la no-violència, el respecte i la igualtat. El requisit per ser atès en aquest centre és anar-hi voluntàriament. També contacten amb les parelles o exparelles d’aquests homes per avaluar el risc en què es troben.

PIAD

Els Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) són serveis municipals de proximitat que ofereixen informació i atenció en tots aquells temes que interessen i preocupen a les dones. Possibiliten l’accés a altres recursos de la ciutat de tipus laboral, associatiu, cultural i educatiu, entre d’altres. També hi ofereixen assessorament jurídic i psicològic de manera gratuïta.

CIRD

El Centre per a la Igualtat i Recursos per a les Dones (CIRD) és un servei de l’Ajuntament que té com a objectiu donar suport i promoure l’equitat de gènere en els projectes, progames i actuacions de l’organització municipal i de les entitats públiques i privades de la ciutat. Ofereix informació, suport i assessorament tècnic especialitzat. Accions i recursos de formació i difusió.

Georgina Ferri

12/03/2017

Ara.cat