Petits mecenes per investigar el càncer de mama

Les donacions particulars per part de malaltes curades o en tractament ajuden a estudiar la malaltia

L'Hospital de la Vall d'Hebron ha reunit gairebé 200.000 euros gràcies a les aportacions individuals arribades de tot Espanya 

Dreta dalt d'una cadira d'un dels salons de l'hotel Rey Fernando II de Aragón de Saragossa perquè tothom la sentís, l'oncòloga Cristina Saura va resumir en només cinc minuts la part essencial d'una complicada investigació sobre els receptors hormonals que desencadenen el càncer de mama i les seves possibles metàstasis. L'explicació, breu però imprescindible, oferta fa un parell de diumenges, es va completar amb l'anunci que els “30.000 euros” que l'auditori que l'atenia en silenci acabava d'oferir a l'institut d'oncologia de l'Hospital de la Vall d’Hebron (VHIO) de Barcelona contribuirien a perfeccionar el coneixement sobre el que passa en la formació d'aquestes metàstasis en els diferents moments del procés tumoral.

Les 200 persones que l'escoltaven havien caminat, igual que la doctora Saura, els 7,5 quilòmetres que separen el citat hotel del paratge conegut com La Fuente de los Incrédulos, una marxa anual que repeteixen des del 2011, que les seves promotores han denominat 'El Paseíco de la Mama'. El VHIO ha rebut en total uns 130.000 euros gràcies a aquestes caminades.

Els metges del VHIO no hi falten mai. “Jo mateixa vaig a Saragossa, o algú del servei d'oncologia del Vall d’Hebron -relata Cristina Saura-. En cinc minuts, els expliquem la part fonamental, a què destinarem els diners que ens ofereixen. Ells volen saber què fem amb les seves donacions i nosaltres considerem molt important que tinguin aquesta informació”.

Aportacions decisives

En els últims sis anys, el VHIO ha rebut uns 200.000 euros gràcies al micromecenatge proporcionat per expacients curats o morts, malalts en tractament, familiars o amics d'algú a qui ha afectat el càncer. “Arriben a l'hospital i ens diuen: tinc 3.000 euros, o 8.000, o 10.000: feu amb ells el que cregueu convenient -descriu l'oncòloga-. Després són informats del destí que donem a la seva donació”, explica.

Amb aquestes petites però enormes aportacions, el VHIO ha iniciat una desena de projectes d'investigació sobre el càncer de mama i els ha desenvolupat en la fase preliminar, cosa que els ha facilitat obtenir, des d'entitats o fundacions privades d'envergadura, el finançament necessari per completar els estudis. “El benefici d'aquestes donacions personals no és només simbòlic, és realment efectiu i en alguns casos ha sigut suficient per dur a terme petits estudis: per veure el funcionament d'una proteïna n'hi pot haver prou amb 15.000 euros”, assegura l'oncòloga.

Tradició als Estats Units

Les iniciatives individuals dirigides a contribuir a l'estudi del càncer, molt antigues als Estats Units, van adquirint una apreciable tradició en alguns hospitals espanyols. El VHIO, juntament amb l'Hospital de Sant Pau de Barcelona i l'infantil de Sant Joan de Déu d'Esplugues, són els que compten a Catalunya amb més recorregut en la pràctica de trucar a tota mena de portes a la recerca dels diners necessaris per a una investigació oncològica, o d'un altre tipus, que no formen part de les prioritats en les partides públiques que financen l'atenció sanitària, i menys encara en època de crisi econòmica. “El sistema sanitari té dificultats per complir amb els objectius més bàsics de l'assistència -afirma Saura-. Nosaltres treballem en un hospital públic i tots, també els pacients, som conscients que els recursos són molt limitats. La investigació no hauria de patir retallades, però és el primer que es retalla”.

En aquestes circumstàncies, sintetitza l'oncòloga, les aportacions individuals són un pilar que estan decidits a fomentar. “De la mateixa manera que hi ha persones que ens permeten fer biòpsies amb els seus òrgans perquè investiguem amb ells, n'hi ha que ens ofereixen diners perquè estudiem els tumors”, prossegueix l'especialista, que coordina el grup d'investigació sobre càncer de mama al VHIO.

Fa pocs dies -un altre exemple-, la fundació VHIO va rebre 3.300 euros d'una pacient de càncer de mama de Banyeres del Penedès. Els havia reunit organitzant una “master class' de zumba”, expliquen. “Vam anar a Banyeres a explicar en què invertiríem aquesta quantitat i ens vam trobar que l'ajuntament de la localitat ha decidit donar continuïtat a la iniciativa. El 2017 ens tornarem a veure”, diu Saura, contenta.

A Montcada i Reixach han organitzat una altra carrera amb la mateixa finalitat i la Colla de Geganters i Grallers La Força, de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), ha citat els metges del VHIO perquè vagin el 20 de novembre a l'avinguda Maria Cristina de Barcelona, per entregar-los els diners que han recaptat des que fa un any i mig van detectar un càncer de mama a una de les seves 'gegantes', la Mercè. “Seran bastants euros, perquè fa molt temps que van recaptant -destaca l'oncòloga-. Volen ajudar les dones que pateixen el mateix que la Mercè”.

De vegades, la donació arriba en forma de llegat de pacients que moren a causa del càncer sobre el qual, tot i així, volen que s'investigui. No sempre són cants a la vida reiniciada, asseguren. La frase “Jo no em vull morir: investiga sobre això que tinc” la senten sovint.

Baixa la mortalitat, puja la incidència

El càncer de mama, malaltia que avui té el seu dia mundial, manté una incidència en constant creixement entre les dones d'Occident i és la primera causa de mort deguda al càncer. El perfeccionament dels tractaments i la detecció precoç que s'aconsegueix amb els programes de control de les dones en les edats de màxim risc, han aconseguit que la taxa de mortalitat disminueixi cada any un 2,6%, informa la Conselleria de Salut. El programa de cribratge del càncer de mama, dirigit a les dones de 50 a 69 anys, acull cada any 272.000 dones a Catalunya, a qui se'ls ofereix accedir a una mamografia. Gràcies a aquest control, el 2015 van ser detectats 1.148 càncers de mama en fase incipient.

Àngels Gallardo

19/10/2016

El Periódico