Una de cada vuit dones tindrà càncer de mama al llarg de la seva vida. Més de 63.000 en pateixen a Espanya, on cada any se'n diagnostiquen 26.000 nous casos. Però gràcies a la prevenció i als avenços científics i mèdics, el càncer de mama avui no és sinònim de malaltia mortal: en els últims 10 anys s'ha aconseguit duplicar la taxa de supervivència. Amb el test Oncotype Dx es mesura la probabilitat que el càncer reaparegui i fins a quin punt seria efectiva la quimioteràpia. El doctor Román Santamaría parla sobre aquest test diagnòstic que ajuda a encertar en el tractament.
 |
| El doctor Román Santamaría, foto per: Jóse Luis Roca |
Vostè, que anava per a aviador, malgrat pertànyer a una llarga estirp de metges, es va enamorar de la medicina per casualitat. Per què es va especialitzar en ginecologia?
Perquè m'encanten les dones (rialles). Va ser un pressentiment. Vaig entrar a l'hospital com a intern, vaig començar a fer parts com un boig -jo calculo que vaig arribar al miler a l'acabar la carrera-, fins i tot fent la mili a La Granja tornava els caps de setmana per fer guàrdies. Em va entrar una bogeria. Sempre he tingut molta entrega i em segueix apassionant la meva feina.
Com va derivar a la Unitat de Mama?
El 1978, per indicació del professor Del Sol, un catedràtic que em va animar a dedicar-me a la patologia mamària. Aleshores no existia cap subespecialitat: quan arribava una senyora amb un bony se li obria i, si era càncer, se li feia una mastectomia (se li treia el pit). No hi havia cap altra solució. Vaig estudiar a París-Nord, on hi havia l'única universitat que donava el títol de senòleg (el que estudia la mama sana i malalta). I vaig tornar a Madrid, a operar càncers… ja he arribat als 6.000. En els últims cinc anys, s'han operat 1.700 mames en aquest servei.
Ben aviat complirà 40 anys de professió, continua tenint referents?
Sí, molta gent a Europa. I a Catalunya ha existit un moviment molt important de senologia. Però el que més m'ha fet créixer són les més de 6.000 dones que han passat per les meves mans.
De què es sent més orgullós?
De totes les meves malaltes. El tracte personal amb les pacients és el que més satisfacció em dóna.
Un aprèn a donar males notícies?
Sempre es passa malament. Però el que jo els dic als meus alumnes és que el més difícil és aconseguir que una dona amb càncer aconsegueixi sortir amb un somriure d'esperança de la consulta. És decisiu transmetre que hi ha moltes probabilitats que es curi. És un moment molt dur.
Més dur que quan s'opera?
És diferent. Operant es requereix destresa i tens un equip amb tu, però al comunicar estàs sol davant la pacient. Hi ha tants sentiments, esperances, pors posadess sobre la taula... Amb ella, des d'aquell moment, comences una relació de dependència per a tota la vida.
O sigui, que porta una motxilla molt gran…
Sí. La que pitjor ho porta és la meva dona (rialles), però ho aguanta, és forta.
Què ha sigut el pitjor de tots aquests anys?
Cada vegada que hi ha una recaiguda, quan reapareix la malaltia, sobretot en una dona jove. És un fet molt difícil d'acceptar per a un metge. Després d'haver posat tot el coneixement, l'afany, l'esperança… ens cauen totes les defenses.
Deu haver operat tot tipus de dones (entre elles, l'expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre). Encara el segueixen sorprenent?
Sí, cada dia. La senologia és l'especialitat de la humilitat, perquè cada vegada que diem una fanfarronada, la patologia ens posa al nostre lloc.
És veritat que les dones són més fortes que els homes o això és un tòpic?
En força bruta, és clar que no, però en afany de superació, sí. Avui dia, el 75% dels alumnes de Medicina són dones; això vol dir que han estudiat i s'han esforçat molt més.
El càncer de mama és el tumor més freqüent entre les dones occidentals, però no a tot el món, és qüestió de raça?
No, perquè les dones xineses que viuen als Estats Units el pateixen moltíssim més que les que viuen a la Xina. Els factors mediambientals són fonamentals.
Es pot prevenir?
Hi ha gestos que ajuden a prevenir-lo, com per exemple fer exercici, no tenir sobrepès, no prendre alcohol, no fumar, no prendre tractaments hormonals substitutius… Però el càncer de mama no té una prevenció primària, sinó secundària; això significa que puc tenir càncer, però si el tracto bé em puc curar.
Des de quan i cada quant s'han de fer mamografies per controlar-lo?
És positiu que la preocupació per la salut mamària de les dones hagi augmentat en els últims anys i és necessari anar a revisions a partir dels 35 anys, però no sempre es faran mamografies. Si no existeixen factors familiars o hereditaris, no està justificat fer-ne abans dels 50 anys (a partir de llavors, es faran screenings cada dos anys). Encara que ha augmentat la incidència de càncer de mama en totes les edats, no s'ha observat un augment significatiu en les dones menors de 40 anys.
Per què només hi ha dades objectives des del 2012?
A Espanya hi ha hagut molt mala recollida de dades de càncers en totes les malalties; el registre de tumors és molt deficient. Fins fa molt poc no se sabia quants tumors apareixien cada any… Sobretot perquè les clíniques privades ¿a qui enviaven la dada, per fer-ne una estadística i incidència? Per això hem passat de tenir uns 15.000 càncers a l'any fa una dècada a tenir-ne ara uns 24.000. La incidència no ha augmentat tant, el que passa és que abans no estaven totes les dades reflectides.
Hi ha diferents càncers de mama, uns més perillosos que d'altres?
La diferència resideix en la manera de tractar-los. La mama té un sèrie de conductes que es van ramificant i que acaben en uns lobels, que és on es produeix la llet materna. El 95% dels tumors es produeixen o bé en els conductes o en els lobels. Els del conducte s'anomenen carcinomes ductals i són el 85%. I tenen característiques especials i es tracten de diferent forma: per exemple, quan estan localitzats al lobel existeix la tendència que es reprodueixi a l'altra mama i que hi hagi diversos focus. Quan és lobel·lar amb diversos focus, l'ideal és fer una mastectomia; mentre que si és conductal amb un només focus, només fent una petita incisió n'hi ha prou.
És partidari que quan una dona pateix un càncer pregunti una segona opinió?
Sí, però si després de tractar 6.000 càncers no la convenço, em retiro (rialles). L'experiència et dóna la seguretat que estàs en el diagnòstic correcte. Però que consulti algú que en sàpiga, amb autoritat, perquè aquí també hi ha molt xarlatà.
Quan una pacient té càncer, és tan clar quin és el tractament a seguir en cada cas, si s'ha d'operar o donar quimioteràpia?
Per a això han nascut les unitats i els comitès de Patologia Mamària, que és la base de l'èxit de tot el tractament. En aquests equips hi ha radiòlegs, oncòlegs, radioterapeutes, psicòlegs, medicina nuclear… unes 30 persones que donen el seu punt de vista, cada dimecres, abans d'afrontar cada pas en cada cas. És tremendament enriquidor i t'obre noves perspectives. És molt difícil que un de sol arribi a dominar tots els aspectes. Tenim quatre quiròfans cada setmana dedicats a operar.
I per decidir quin tractament ha de seguir cada pacient (quimioteràpia o extirpació), ¿fins a quin punt els ha facilitat la vida els nous tests, com l'Oncotype DX?
L'Oncotype DX és magnífic: ha vingut per solucionar-li moltíssims problemes a l'oncòleg i per salvar la vida a moltes pacients… És un estudi dels gens del tumor que és capaç de dir-nos la taxa de recaiguda que tindrà aquest tumor i si serà efectiva la quimioteràpia. D'aquesta manera, ens estalviem patiment per part de la pacient i diners en caríssimes sessions de químio. I es passa directament a l'extirpació. Fem uns 50 Oncotypes a l'any i és convenient que el faci la sanitat pública, perquè és un test molt car (2.700 euros a nivell individual). Al Clínic vam fer un estudi i surt més rendible utilitzar aquest test, uns 80.000 euros d'estalvi.
Quan una pacient té antecedents familiars, aconsella practicar una mastectomia profilàctica o fer quimioprevenció per evitar mals majors?
Hi ha quatre tipus de riscos en una dona. Epidemiològic (les senyores que han pres la pastilla en la seva joventut…) ; histològic; familiar (més de dos o tres càncers de mama o ovari en la família o per sota dels 35 anys), i genètic (té els gens BRCA-1 i 2 positius). Davant d'això, una de les mesures que se li poden oferir és la cirurgia reductora de risc. Però és important saber que, encara que et treguis els pits com Angelina Jolie, pots seguir tenint càncer. No s'elimina el risc totalment, encara que et treguis el 90% del teixit. I això cal dir-ho clarament.
Si una dona té aquesta mutació dels gens BRCA, el millor és que s'operi o que es vigili?
Depèn del moment de la vida que estigui vivint, pot ser jove i voler tenir fills… jo esperaria a tenir la menopausa. Però cada vida és un món i s'han d'estudiar tots els factors.
Esther Aguado
06/12/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies