Més consultes per trastorns en adolescents

Un de cada cinc nens manifesta desordres de salut mental o de conducta

Els professors es queixen, les famílies els pateixen. Semblen coincidir segons la seva opinió: nens i adolescents irritants. Impulsius, moguts, desafiadors, negatius, agressius, amb baixa tolerància a la frustració... Els pares estan desbordats i els mestres no saben com educar-los i com evitar que interfereixin en la dinàmica de grup de la classe. Al final, arriben a oïda del sistema sanitari: les consultes per trastorn de conducta s’han disparat.

La fragilitat en l’adolescència (JGI/Tom Grill - Getty)

Un de cada cinc nens i adolescents tindrà al llarg de la seva infantesa algun trastorn de salut mental i una gran majoria manifestarà un desordre de conducta: trastorn dissocial, desafiament a l’autoritat o hiperactivitat. Sense un abordatge adequat pot derivar, en el pitjor dels escenaris, en comportaments delictius.

“La situació, que s’ha agreujat amb la crisi, exigeix que abordem aquest tema entre tots els agents implicats de forma coordinada”, afirma Josep Lluís Matalí, coordinador de la unitat de conductes addictives del servei de psiquiatria i psicologia infantil de l’hospital de Sant Joan de Déu i autor de l’informe Adolescents amb trastorns de comportament, que en desgreuge dels xavals indica que el mal comportament pot ser un símptoma d’un problema a casa o amb els amics que s’expressa amb desafiament i desautorització. “Però aquesta conducta sense tractar pot acabar sent un gran factor de risc”.

Els agents implicats als quals al·ludeix són els que han estat consultats en aquest estudi d’àmbit estatal i amb una mostra de 1.300 individus: pares, educadors, pediatres i, finalment, professionals de la salut mental, psicòlegs o psiquiatres.

Quan comença a ser preocupant el comportament d’un adolescent? La desobediència en els nens i la rebel·lia en els adolescents són normals. Els trastorns de conducta es caracteritzen per ser persistents en els qui els pateixen i perquè infringeixen les normes socials i els drets de les altres persones. La societat actual no ajuda a formar-se un bon diagnòstic ja que, com sosté l’estudi, “l’individualisme, la poca tolerància al malestar i la necessitat d’obtenir una recompensa im­mediata” contribueixen a l’increment de “nens emocionalment fràgils”, irritables, amb propensió a l’agressivitat si no obtenen el que volen, cosa que, tot plegat, no condueix necessàriament a un ­diagnòstic mèdic.

En conjunt, la majoria dels professionals enquestats (i fins i tot un 96% dels pediatres) han detectat un augment d’aquests comportaments negatius entre els pre i adolescents actuals en major mesura en els últims cinc anys. La prevalença, tot i això, no ha augmentat significativament.

Els pediatres són els primers a diagnosticar els trastorns malgrat que els símptomes es mostren a casa o a l’escola. Però allà les alarmes no s’encenen... o se silencien. En ocasions, el retard en el diagnòstic deriva, segons es mostra, en la dificultat de dis­tingir entre un comportament merament adolescent d’un comportament més preocupant que ha de ser atès correctament, en ocasions, amb l’ajuda de profes­sionals.

“Una de les conclusions de l’informe és la falta d’informació que tenen els pares i la poca formació dels mestres en la detecció”, afirma el psicòleg clínic.

Però també s’amaga, perquè pares i mestres s’inculpen mú­tuament del problema i, en comptes de treballar conjuntament com suggereix Matalí, es miren amb desconfiança, com si fossin part del problema i també de la solució. Els pares reconeixen problemes de conducta (un 60,5% de la mostra), encara que la presència d’un possible trastorn se situa en el 15%. I estan preocupats pels problemes d’aprenentatge (que influeixen en els problemes de conducta). Però el 50% afirma que a l’escola no van detectar un compor­tament preocupant en el seu fill. No obstant això, alhora tampoc no van comunicar a l’ escola els problemes del fill per desconfiar de la capacitat dels educadors i del centre per gestionar el seu cas des d’un abordatge professional. “Els progenitors temen ser culpabilitzats pels educadors o, fins i tot, en centres poc integradors, existeix el temor que l’alumne sigui expulsat”, manifesta l’autor de l’estudi.

Per la seva part, els professors creuen que les famílies estan desbordades, els seus horaris laborals no els permeten dedicar el temps que els seus fills neces­siten, no els escolten i desconeixen els seus problemes. A més, indiquen que no exerceixen un correcte control ni saben posar límits. L’educació i la disciplina, asseguren, recau íntegrament en el centre educatiu. Segons el parer dels docents, els pares han de recuperar l’autoritat perduda, vetllar pels seus resultats acadèmics i confiar més en les escoles.

Per a Matalí, les manifesta­cions d’aquests nens, irritabilitat, agressivitat i desafiament, resulten desgastadors per a tothom i per als professors en particular perquè dinamiten les dinàmiques de les classes. “En definitiva, es busca el culpable i no es treballa conjuntament per veure quin és el problema de fons”, conclou. Aquesta és una de les raons per les quals els pares, en comptes d’ anar al tutor, busquen l’assessorament del pediatre en primer lloc, o el psicòleg o psiquiatre, si tenen més de 14 anys. Aquests professionals no estan coordinats amb els recursos educatius dels centres escolars.

Carina Farreras

28/01/2016

La Vanguardia

El Regne Unit autoritza la modificació genètica d'embrions humans

La investigació per a la qual s'ha concedit el permís se centra en els primers moments de la vida humana

L'Autoritat d'Embriologia i Fertilització Humana (HFEA) del Regne Unit ha concedit per primera vegada a un grup de científics britànics el permís per modificar genèticament embrions humans.

La investigació es portarà a terme a l'Institut Francis Crick de Londres, que va sol·licitar la llicència el setembre del 2015, i té com a objectiu millorar la comprensió sobre els primers moments de la vida humana.

La HFEA del Regne Unit ha indicat avui, en un comunicat, que els experiments es desenvoluparan durant els primers set dies després de la fertilització i que podrien aportar dades sobre els avortaments.

No obstant, els científics que desenvoluparan aquestes innovadores proves no podran, al ser il·legal, implantar els embrions en dones.

L'autorització s'ha registrat després que investigadors a la Xina admetessin l'any passat haver alterat els gens d'embrions humans per intentar eliminar un problema sanguini genètic.

Prohibides gairebé a tot el món

Les modificacions amb finalitats terapèutiques estan prohibides a gairebé tot el món, però a partir d'ara al Regne Unit serà possible aconseguir el permís si la seva finalitat és la investigació científica, comptant amb el vistiplau de la HFEA.

Es tracta d'un tema controvertit, ja que els seus detractors temen que l'alteració de l'ADN d'un embrió obri eventualment les portes als anomenats "nadons de disseny".

En aquest comunicat, l'organització concreta que la llicència concedida inclou una condició per la qual "cap investigació que utilitzi selecció genètica es pugui portar a terme fins que hagi rebut l'aprovació ètica" i que "és il·legal" transferir-los a una dona per a "tractament".

Segons va explicar l'institut l'any passat, quan va sol·licitar la llicència, els experts esperen que els embrions que busquen modificar siguin donats per parelles que en tinguin molts d'emmagatzemats com a part dels seus tractaments de fertilitat.

Primeres etapes del desenvolupament

Els investigadors han recalcat que no permetran que els embrions compleixin el seu cicle de creixement, sinó que els estudiaran en les primeres etapes del desenvolupament abans de destruir-los.

L'equip de científics utilitzaran una tecnologia coneguda com a CRISPR/Cas9 per canviar els gens i estudiar així els efectes d'aquestes variacions en el desenvolupament de l'embrió.

"Ens agradaria comprendre els gens que són necessaris perquè un embrió humà es desenvolupi amb èxit en un nadó sa", ha explicat la científica Kathy Niakan, que forma part de l'Institut.

Segons Niakan, "el motiu pel qual és tan important" aquesta iniciativa és "perquè els avortaments i la infertilitat són extremadament comuns, però no es comprenen gaire bé".

EFE

01/02/2016

El Periódico

Almenys 10.000 infants refugiats han desaparegut

L'Europol assenyala que se'ls ha perdut la pista tot just arribar a Europa
L'organisme alerta de l'aparició d'una nova organització criminal de tràfic de persones que s'aprofita de la crisi migratòria

Un nen refugiat, en un autobús, mira un voluntari, a l'illa grega de Lesbos Foto: REUTERS.

L'Oficina Europea de Policia (Europol) calcula, d'acord amb les previsions més conservadores, que almenys 10.000 nens refugiats han desaparegut tot just arribar a Europa. Alguns han acabat amb familiars sense coneixement de les autoritats, però d'altres estan en mans d'organitzacions de tràfic de persones, segons els oficials europeus.

Només l'any passat, van arribar a Europa prop de 26.000 menors sense acompanyament, segons dades de l'organització no governamental Save the Children, per un total aproximat de 270.000 nens refugiats, un 27% del milió de persones que el 2015 van travessar les fronteres fugint de la violència de la guerra a Síria i altres zones en conflicte. Enmig del gran descontrol sobre el flux migratori, l'Europol no ha pogut avaluar fins ara les terribles conseqüències d'aquest desplaçament de menors.

D'acord amb les investigacions de l'Europol –recollides pels diaris britànics The Guardian i The Observer–, la pista de la meitat del total d'infants desapareguts es perd a Itàlia, on almenys 5.000 menors no acompanyats han fugit de la supervisió de les autoritats i queden a mercè d'una “infraestructura criminal paneuropea”, relativament nova i molt sofisticada que ha fixat l'objectiu en els refugiats. Aquesta organització criminal hauria aparegut fa 18 mesos i tindria els epicentres a Alemanya i Hongria, país que serveix com a centre de trànsit des del qual les xarxes de tràfic de persones reben els menors procedents d'Itàlia –o de Suècia, on oficials del port de Trelleborg donen per desapareguts un altre miler de nens– i els distribueixen per la resta del continent, segons el cap de personal de l'Europol, Brian Donald.

“Hi ha presons d'Alemanya i Hongria que estan integrades gairebé de manera exclusiva per individus relacionats amb el tràfic de persones derivat de l'última crisi migratòria”, confirma Donald. L'Europol, a més, ha descobert una pertorbadora associació entre les bandes criminals que segresten els nens refugiats amb organitzacions d'explotació sexual i esclavatge que l'Europol està investigant des de fa anys.

Amb aquesta informació, l'Europol té previst iniciar una ronda de converses amb les agències de policia als països balcànics, que han demanat una acció europea coordinada atesa la impossibilitat de tallar aquesta onada de segrestos de manera unilateral. “Estan absolutament desbordats, estan lluitant contra aquesta situació cada dia i ens han demanat ajuda perquè consideren que es tracta d'un problema molt greu”, explica Donald. Malgrat aquest nou esforç, els experts temen que futures decisions polítiques puguin agreujar encara més la situació, especialment si els governs europeus es deixen portar pel pànic que comporta aquesta caòtica situació, una por que es percep en les nombroses peticions per eliminar Grècia (un dels principals centres d'arribada de refugiats) de la zona de trànsit europeu Schengen. Si això arribés a passar, segons les Nacions Unides, les conseqüències serien simplement catastròfiques.

“Només aquesta simple petició ja suposa arribar al punt més baix mai assolit per la Unió Europea en la seva aproximació a la crisi”, va denunciar el representant especial de l'ONU per a la Migració, Peter Sutherland. Si Grècia quedés fora de la zona de trànsit europeu, “es convertiria en un buit per a incomptables milers de peticionaris d'asil, per culpa d'una idea inhumana i d'una grotesca violació dels principis bàsics europeus”, va denunciar Sutherland.

La situació dels nens refugiats no acompanyats s'ha convertit en un dels temes més urgents en la crisi migratòria. La setmana passada, el govern del primer ministre britànic, David Cameron, va anunciar que acollirà menors d'edat no acompanyats procedents de Síria i altres zones de conflicte. L'executiu britànic treballarà, va dir, amb l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur) per identificar “casos excepcionals” de petits vulnerables i que es beneficiarien de ser traslladats a un altre país.

LES XIFRES

26.000

menors

sense acompanyament van arribar a Europa el 2015, segons Save the Children.

5.000

infants sols

dels 10.000 que es calcula que han desaparegut han quedat fora del radar de les autoritats a Itàlia.

El Punt Avui

01/02/2016

Oferir un suport conductual positiu

Es tracta d'un model que permet prevenir i donar resposta a les conductes problemàtiques 

Que el suport conductual positiu s’hagi relacionat sempre amb l’educació especial no és estrany. Aquesta línia pedagògica va néixer justament per garantir la integració i qualitat de vida d’aquells que, a més de presentar algun tipus de discapacitat intel·lectual o de desenvolupament, tenien una conducta desafiadora. És a dir, un comportament que afectava negativament la seva qualitat de vida i limitava les seves oportunitats de desenvolupament. Però des que el doctor Carr va començar a aplicar aquest model als Estats Units fins avui han passat moltes coses: no només s’ha demostrat científicament que gràcies a un alt suport conductual positiu les persones amb discapacitat i conductes disruptives milloren el seu comportament i guanyen en qualitat de vida, sinó que a més s’ha comprovat que aquest enfocament i la metodologia que comporta són igualment eficaces per prevenir futures conductes problemàtiques en nens i adolescents.

Parlem dels que pateixen autisme, TDAH, síndrome de Down o un altre tipus de discapacitat intel·lectual o del desenvolupament, però també dels que no presenten cap tipus de dificultat i que, per l’estrès i les exigències diàries, poden arribar a generar un comportament desafiador. L’explicació a aquest canvi cal buscar-la, entre altres coses, en la visió que aquest model té de la conducta problemàtica i dels que la presenten: el suport conductual positiu entén que els comportaments problemàtics estan íntimament lligats al context en què es generen i que, per prevenir-los i modificar-los, és necessari transformar l’entorn en què tenen lloc i oferir eines a pares i professors perquè aquesta transformació sigui possible.

És una visió de la conducta desafiadora que trenca amb la creença que aquest tipus de comportament és producte d’una discapacitat o un individu concret i, per tant, que la seva millora o estancament depèn exclusivament d’ell.

També aporta una nova definició del comportament desafiador: és desafiador perquè suposa un repte per a tota la societat. Qui ofereix aquesta aproximació al suport conductual positiu és Javier Tamarit, expert en trastorn de l’espectre autista, director de l’àrea de qualitat de vida de la Federació Espanyola d’Associacions a favor de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual (FEAPS) i defensor d’un model que, per primera vegada, entén les famílies com a part de la solució i no com a simples espectadors. I és que, segons explica, els pares tenen molt a aportar en la millora dels comportaments dels seus fills. Són ells els que hi conviuen diàriament, els que saben quines estratègies poden funcionar per tractar-ho i els que, juntament amb educadors i especialistes, poden fer un gir de 180º a la qualitat de vida dels seus fills.

“A la família, tradicionalment, se li ha dit: «Si el teu fill té un problema porta’l a algun lloc perquè el solucionin». I la família hi tenia molt poc a dir, aquí. En canvi, això casa molt poc amb aquest model, perquè la família no és el problema ni part del problema sinó que forma part de la solució”, comenta Tamarit. I la seva intervenció no s’acaba aquí. El representant de la FEAPS també parla de la necessitat d’introduir el suport conductual positiu a les aules d’educació no especial. Per a aquest especialista cada vegada és més habitual veure com els nens i adolescents mostren conductes desafiadores i, per tant, cal dotar d’eines i coneixements els docents per abordar i prevenir aquestes conductes.

Principi d’equitat

És una manera d’entendre la conducta problemàtica i, en general l’educació, que està prenent força al nostre país. Bona mostra d’això la trobem a l’Escola Estel, un centre d’educació especial de Vic (Barcelona) que des de fa anys aplica el suport conductual positiu a les seves aules. Ho fa, segons comenta el seu director, Josep Font, perquè aquest enfocament es basa en resultats i no en opinions, perquè té en compte les necessitats i capacitats de cada nen, perquè rebutja els càstigs i advoca pel reforç positiu i perquè, entre moltes altres coses, se sustenta en el principi d’equitat: totes les persones tenen dret a una vida plena.

“Intentem aplicar el principi d’equitat, donar a cada nen el que necessita. No tots necessiten el mateix: n’hi ha que necessiten més suport, més ajuda, més atenció. I les escoles s’han de mobilitzar per fer-ho possible”, comenta el director de l’Escola Estel. Font, com Tamarit, és conscient que el suport conductual positiu implica un canvi radical de pensament. L’important ara, segons explica Font, no és tant preguntar-nos què hem de fer amb els nens amb problemes de conducta -que també-, sinó plantejar-nos com hem d’actuar i quins entorns hem de crear per prevenir la conducta problemàtica en els infants i adolescents. Es tracta de transformar els centres en llocs segurs per a l’infant, detectar les necessitats de cada alumne i dotar pares i professors de les eines i el suport necessaris per millorar les conductes problemàtiques dels nens i perquè guanyin independència i qualitat de vida.

També cal canviar el xip respecte als infants que presenten un comportament desafiador, entendre que la seva conducta no amaga maldat i que el que menys necessiten és que se’ls etiqueti o se’ls exclogui . “Els nens no necessiten que els diguin que tenen dislèxia, que tenen un trastorn de conducta, que són maleducats. Necessiten ajuda per aprendre a llegir i per tenir una conducta millor, i aquest és un canvi que estem aconseguint”.

Prevenir

I una de les organitzacions que està impulsant aquest canvi de mentalitat a les escoles catalanes és la Fundació Adana, una institució que neix el 1997 per millorar la qualitat de vida de les persones amb TDAH i que des de llavors ha posat el seu coneixement sobre suport conductual positiu a l’abast de tothom. Ho fa amb el seu projecte L’educador itinerant i amb la participació d’estudiants d’últim curs de psicologia que, una vegada finalitzat el període de formació a la fundació, fan les seves pràctiques professionals a l’escola que s’ha acollit a aquesta iniciativa.

El que es busca amb aquest projecte és abordar la conducta desafiadora per dues vies: d’una banda, formar en el suport conductual els professionals del futur, i, de l’altra, facilitar eines als docents perquè una vegada finalitzada la intervenció puguin aplicar aquest model a les aules i prevenir futures conductes problemàtiques. Se’ls forma, se’ls guia i, sobretot, se’ls empodera. “Un canvi molt important que experimenta el professor és la seva percepció del problema. En començar pot estar veient un nen problemàtic i en canvi quan la formació acaba comprendre que el nen té unes dificultats. El segon és que quan fa aquest clic se sent amb més poder per abordar la conducta desafiadora”, apunta la directora de la fundació, Beatriz Mena, que explica que una de les coses que més sorprèn els educadors és que l’objectiu principal no és actuar sobre la persona que presenta la conducta problema, sinó fer-ho sobretot en l’entorn escolar.

L’aposta és canviar la percepció dels docents sobre els comportaments desafiadors, modificar la seva manera de relacionar-se amb els alumnes, transformar les aules facilitant la relació de tots els seus membres i, en cas de necessitar-ho, reunir-se amb els pares i formar-los per abordar la conducta problemàtica conjuntament amb el centre.

Com vull que em tractin. Un document de referència

Encara que el Centre d’Educació Especial Koynos de València fa anys que aplica el suport conductual positiu a les seves aules, és el primer any que posa en pràctica Com vull que em tractis, un projecte que busca dotar d’autonomia i independència 10 joves del centre que, a més de discapacitat intel·lectual i conductes desafiadores, tenen dificultats comunicatives. Per fer-ho compten amb el suport i la participació de les famílies, que al seu costat treballen per elaborar un document que tindrà en compte les característiques, preferències i conductes de cada alumne i s’adaptarà a cada entorn o situació en la qual s’utilitzarà. La psicòloga de Koynos Merche Trapero explica que serà com un DNI que l’alumne podrà presentar al monitor d’oci i temps lliure, al metge o a l’infermera i en el qual es detallarà com vol que el tractin. Una manera excel·lent de comunicar-se amb els altres i, sobretot, de tenir les mateixes oportunitats que la resta de nens.

Ainhoa Boix

23/01/2016

Ara.cat

Salut descarta fer obligatori el calendari de vacunes

El govern recorda els beneficis de seguir aquest protocol i l'eficàcia a l'hora de combatre les malalties

La mort per diftèria d'un nen d'Olot dispara el nombre de vacunacions a la Garrotxa

El Departament de Salut descarta fer obligatori el calendari de vacunacions sistèmiques, una possibilitat que s'havia apuntat durant el debat que es va obrir arran de la mort per diftèria, el juny de l'any passat a Olot, d'un nen de cinc anys que no havia estat vacunat per decisió de la seva família.

En una resposta parlamentària amb data de 28 de desembre, el departament de l'aleshores conseller en funcions, Boi Ruiz, mantenia el “caràcter recomanable” del calendari de vacunacions sistèmiques, tot i remarcar que “les cobertures vacunals són bones i la incidència de la majoria de malalties vulnerables és molt baixa”. Salut afegeix que veu adequat continuar treballant per “proporcionar la millor informació disponible” sobre vacunes als professionals sanitaris i a les famílies, i fer les actuacions de salut pública necessàries.

El departament recorda que les famílies que s'oposen a la vacunació disposen d'un document per declarar que hi renuncien, que s'utilitza “únicament” quan persisteix la negativa a vacunar després de diverses intervencions per part dels sanitaris que els informen sobre la vacunació. El document busca “deixar constància d'haver rebut la informació relativa als beneficis i els riscos de la vacunació i la negativa de portar a terme la vacunació de la infància al seu càrrec”.

El posicionament de Salut arriba després que el juny del 2015, quan va morir el menor per diftèria, el Comitè de Bioètica de Catalunya considerés “raonable” tornar a aprofundir en el debat sobre l'obligatorietat de vacunar. En un document de l'any 2007, aquest comitè va defensar “tolerar la llibertat al no consentiment com a dret relatiu mentre no sigui prou peremptòria la necessitat de protecció del bé comú i mentre siguin pocs els que no volen” vacunar. El comitè, doncs, posava el límit en el fet que no augmentés el nombre de famílies que s'oposen a la vacunació o la població no vacunada d'origen.

Tot i la prudència de les autoritats sanitàries, el cas d'Olot va servir per conscienciar la població de la necessitat de vacunar-se, fins al punt que en els centres de salut de la Garrotxa el nombre de vacunacions va augmentar un 56% el juny del 2015 respecte de l'any anterior. El juliol del 2015 ho va fer un 31%; a l'agost, un 23%, i al setembre, un 11%. També es va registrar un augment generalitzat de consultes relatives a aquesta qüestió.

LES XIFRES

56

per cent

va augmentar el nombre de vacunacions a la Garrotxa el juny del 2015 respecte de l'anterior.

31 per cent 

es va incrementar el nombre de vacunacions a la Garrotxa el juliol del 2015 respecte de l'anterior.

LA DATA

27.06.15

El nen

infectat de diftèria d'Olot que no estava vacunat va sucumbir a una soca de la malaltia i va morir.

El Punt Avui

25/01/2016

Tres religions i un únic sostre

 Els promotors de The House of One volen fina­nçar la construcció amb micromecenatge Cris­tians, jueus i musulmans de Berlín planegen un edifici amb església, mes­quita i sinagoga

 Gent creient de bona volun­tat du a terme cada dia al món milers d'iniciatives interreligio­ses a la recerca d'una compren­sió més gran entre religions, que contribueixi a evitar els desastres tantes vegades atri­buïbles a l'ús pervers de la fe. Però el que es cou sobre això a Berlín és particular: un edifici que, sota el mateix sostre, acolli­rà una església, una mesquita i una sinagoga.. A diferència d'al­tres centres de diàleg interreli­giós, The House of One -així l'han batejat els promotors, en anglès, la Casa de l'U- contindrà espais sagrats exclusius per a cada fe, i una sala comuna sen­se adscripció. 

"No es tracta d'una barreja religiosa; cada comunitat resarà i celebrarà les seves cerimònies segons la seva tradició en el seu espai sagrat, separadament, i tots junts utilitzarem la sala co­muna central per al diàleg i el debat, i també per rebre gent que no és creient", explica el pastor Gregor Hohberg, un dels impulsors, en una recent cele­bració interreligiosa al desolat solar on, si la col·lecta ad hoc avança, s'aixecarà el conjunt de temples.

Som a Petriplatz, un des­ campat en ple centre de Berlín, ubicat al costat d'una avinguda de sis carrils, la Gertraudens­trasse, pletòrica de trànsit rodat. Aquí es trobava la Petrikir­che, l'església de Sant Pere, ini­ ciada al segle XIII i que va tenir cinc versions constructives. L'última va patir greus danys en els bombardejos aliats en la Se­gona Guerra Mundial, i va aca­bar enderrocada per les autori­tats germanoorientals als anys seixanta. Després de les excavacions que el2006 van treure a la llum restes de l'església -i de l'antiga escola llatina, que data de 1350- va sorgir la idea de de­dicar l'espai a un projecte inter­religiós. Se li va ocórrer fa sis anys a la comunitat evangèlica de Sant Pere i Santa Maria, que va buscar aliats en el judaisme i l'islam.

"He participat en el diàleg entre cristians, jueus i musul­mans durant decennis; i el que és significatiu d'aquest projecte és que el diàleg interreligiós és permanent, ens reunim sovint perquè construïm una casa junts, i això uneix", diu el rabí Andreas Nachama, que va relle­var fa mesos el primer rabí compromès.

Amb la idea escul­pida, els promotors de The House of One van organitzar un concurs per adjudicar el disseny de l'edifici. El va guanyar el 2012 l'estudi d'arquitectura Kuehn Malvezzi, amb un pa­ral·lelepípede amb una sala co­muna central de 32 metres d'alçària per a les tres comuni­tats, els tres temples annexos de les quals tenen exactament el mateix espai, només que distri­buït segons cada tradició. Així, sinagoga i mesquita tindran dos nivells, no així l'església, i no es­ tan previstos ni minaret a la mesquita ni campanar a l'esglé­ sia, per no tractar-se d'elements obligatoris en sentit religiós. A l'església hi haurà orgue, i a la mesquita, un sector per a les ablucions.

"De cap manera no prete­nem inventar aquí una espècie de nova religió; de fet, busquem cuidar la tradició de cada fe, mantenir-nos fidels a ella, però també dialogar junts en un cli­ ma d'amistat", raona l'imam Ka­dir Sanci, del Fòrum per al Diàleg Intercultural (FIO), que agrupa musulmans sunnites turcs.

El projecte es finança per micromecenatge; es donen per internet maons al preu de 10 euros. Ahir a la nit portaven re­ captats 1.025.190 euros, lliurats per 1.800 donants. La xifra que­da encara molt lluny dels 43,5 milions pressupostats, però si no els reuneixen, pensen come­nçar igual, ja que 10 milions do­narien per construir una versió bàsica de l'edifici. Si no ho acon­segueixen, invertiran el donat en projectes per a "l'entesa en­tre religions".

Seran aquí les tres religions monoteistes sota un sol sostre, però no totes les seves branques participen en el projecte. Així, entre els cristians implicats no hi ha catòlics ni ortodoxos, els jueus són liberals -articulats en­ torn d'Abraham Geiger Kolleg-, i en el grup musulmà no hi ha xiïtes. L'Església catòlica es mostra reservada. Però ara mateix, el que apressa els impul­sors és la col.lecta i com infon­dre ànima al lloc. Pastor, rabí i imam mouen el cap amb pesar en mirar la sorollosa Gertrau­ denstrasse. "Això és una auto­pista, no hi ajuda", lamenta Nachama, i els altres assenteixen.

María Paz López

26/01/2016

La Vanguardia

“L’única cosa que pots fer és abraçar la persona i plorar amb ella”

Dr. Ferran Sabaté, pediatre, metge cooperant

Tinc 64 anys. Barceloní. Casat. Dos fills. Sóc professor de la UB i pediatre de la sanitat pública. L'educació i la sanitat són la base de qualsevol política. Estic en la línia evangèlica de l’Església adventista.

Què el va dur a ser metge?

Cada setmana al full parroquial de la meva església hi havia el relat d’una persona que treballava ajudant els altres en algun lloc llunyà.

Quan som nens molts volem ser missioners, però després...

La meva primera destinació, el 1980, va ser un hospital rural a Angola, encara en guerra civil quatre anys després d’haver obtingut la independència. Va ser arribar-hi amb la meva dona, que és llevadora, i preguntar-me: “ Però on ens hem ficat?!”.

L’hospital estava en funcionament?

No, tots els metges havien marxat, quedava mitja dotzena de personal autòcton que feien d’infermers sense ser-ne.

O sigui que estava tot per fer.

Sí, però van començar a arribar pacients i més pacients i aviat vam tenir cent llits i tots plens. En les èpoques de pluja, quan el mosquit anòfel ataca, teníem dues persones en cada llit.

Vostès es van salvar del paludisme?

Sí, però no de la Unita: quan feia tres anys que érem a Angola ens van segrestar. Feia dos mesos que havia nascut el nostre fill, en un part que vaig assistir jo mateix, però no van permetre que ell i la meva dona es quedessin a casa.

Probablement el seu fill ha estat el segrestat més jove de la història...

Vam caminar més de 1.000 quilòmetres travessant la sabana i el desert del Kalahari fins a la frontera sud amb Namíbia. Durant tres setmanes vam caminar vuit o deu hores diàries amb un sol àpat a base de moniato. Miraculosament la Conchita va poder alletar l’Elavoko.

... un nom exòtic.

Significa esperança en la llengua de la zona, l’umbundu. L’últim tram el vam fer en un camió militar, durant una setmana vam viatjar de nit. El fred i la gana eren terribles.

Quants eren?

També havien segrestat una infermera argen­tina i un matrimoni brasiler que exercien de professors. Ens vigilaven un centenar de guerrillers.

Què el va impactar d’aquest viatge?

Vaig comprendre la transitorietat i la fragilitat humanes. Ens vam creuar amb un grup de pigmeus, potser les últimes persones que viuen de la caça i la recol·lecció. Ens van oferir la seva mel. S’aprèn la importància de la solidaritat que és essencial per sobreviure.

Fins i tot amb els guerrillers?

La síndrome d’Estocolm apareix com una cosa molt natural quan entens les seves motivacions i carències. En compartir, t’humanitzes.

Per què van segrestar l’únic metge de la zona?

A la guerra hi ha qui creu que com pitjor, millor. La inestabilitat juga a favor seu i els dóna visibilitat internacional. Al campament al qual ens van portar hi havia retinguts una doctora suïssa de la Creu Roja Internacional i un sacerdot espanyol que feia un any i mig que era allí.

Això ha de desanimar molt.

Vaig pensar que el meu fill faria la mili amb aquesta gent, però després de tres mesos en una cabana sempre vigilats per gent armada, ens van canviar per aliments, medicaments i roba.

Li va passar alguna cosa essencial?

Sí. Vaig aprendre l’art de la paciència. Ens vam dedicar a formar infermers. Mentrestant, l’hospital va ser cremat i els nostres col·laboradors, dispersats.

I li van quedar ganes per continuar treballant de cooperant?

No vam voler que la situació ens acovardís i ens en vam anar a Tanzània, on va néixer la nostra filla Neema ( gràcia, en suahili). Vam estar quatre anys en un hospital rural a prop del llac Tanganyika, on Stanley va trobar Livingstone sota la copa d’un baobab.

Un lloc preciós.

Allà vam veure els primers casos de sida, que tractàvem desgraciadament sense èxit. I va passar una cosa que em va marcar molt.

...

Al costat de l’hospital hi havia una leproseria. Una nit un leprós va anar a les latrines, es va desestabilitzar i va caure al fossat. A trenc d’alba vam sentir una veueta que demanava auxili. Per treure’l calia baixar a buscar-lo. 

I submergir-se en els excrements?

Sí. Ningú no va voler fer-ho i va acabar baixant-hi el capellà. Al món molts som invàlids, uns físicament, d’altres mentalment, i la majoria espiritualment.

Com va ser la tornada a Barcelona?

Vam tornar en l’etapa escolar dels nostres fills i el contrast va ser xocant. Vaig passar d’atendre persones realment malaltes a atendre casos molt banals. Donem molta importància a coses que no en tenen. Sentia nostàlgia perquè aquí no era necessari, i allà hi ha una gran diferència entre ser-hi i no ser-hi.

Va continuar cooperant?

Sí, però per períodes més limitats. Vaig estar a Hondures, Perú, Bolívia i a Ruanda després del genocidi. No saps què cal dir per consolar. Et quedes sense paraules, l’única cosa que pots fer és abraçar la persona i plorar amb ella.

La medicina s’està deshumanitzant?

S’està perdent el diàleg, estem substituint la paraula per les màquines de rajos X i els escàners. El perill és que la medicina es converteixi en un supermercat i el metge en un expenedor de receptes i proves.

No es posi trist...

Creixem en el contacte amb els altres. Cal tenir la ment i el cor oberts.

Ima Sanchís

27/01/2016

La Vanguardia

Les urgències del Trueta creen una unitat per tractar intoxicats

Bolets verinosos, drogues, alcohol i fàrmacs són les principals causes de les consultes urgents per aquest motiu

El servei d'urgències de l'hospital Josep Trueta de Girona ha creat una unitat específica d'atenció i tractament als pacients intoxicats. El nou servei es posarà en marxa l'1 de febrer i també donarà cobertura als casos que arriben a urgències a l'hospital Santa Caterina de Salt (Gironès). L'objectiu de la nova unitat de toxicologia és millorar la qualitat assistencial als pacients amb una atenció més experta. Per això, dos professionals s'han format específicament en aquest camp i han treballat en la creació de protocols conjunts i d'una farmaciola d'antídots compartida per aconseguir reduir el temps d'estada dels pacients intoxicats a urgències.

Entre el juny de 2014 i el maig de 2015 les urgències del Trueta han atès 438 pacients per intoxicació, abús de substàncies o emmetzinament. D'aquests, un 44% havien patit una intoxicació per fàrmacs, un 26% per alcohol i un 16% per drogues. De la resta, un 5% van ingressar per ingesta de bolets verinosos i, en percentatges menors, per inhalació de gasos, productes domèstics i intoxicacions alimentàries. La major part dels pacients intoxicats, 266 (el 60%), van rebre l'alta després de l'atenció a urgències; al 20% els van derivar a un altre centre hospitalari i el 12% va quedar ingressat a planta o la UCI del Trueta.

Només en dos casos (0,45%), els pacients van morir a urgències a causa d'una intoxicació per bolets i d'una per fàrmacs.Les dades es desprenen de l'estudi coordinat per la doctora Àngels Gispert, adjunta del servei d'urgències del Trueta. L'estudi també conclou que el temps mitjà d'estada a urgències dels pacients intoxicats és de 10,6 hores, mentre que els que han necessitat un ingrés hospitalari posterior a l'atenció urgent han tingut, de mitjana, una estada de sis dies a l'hospital.

Consultes externes fa el seguiment posterior dels pacients. La nova unitat de toxicologia requereix una gran coordinació entre els serveis d'urgències i farmàcia dels dos hospitals, així com del laboratori clínic territorial. Es calcula que cada any a l'estat espanyol s'intoxiquen unes 100.000 persones, i que un 10% d'aquests casos seran greus o, fins i tot, mortals. La primera atenció es fa gairebé sempre a urgències, que necessita màxima coordinació amb farmàcia (que aporta els antídots) i laboratori (en els casos que calgui una analítica per determinar la causa de la intoxicació).

ACN

26/01/2016

Diari de Girona

Deu preguntes i respostes sobre el virus zika

Les claus d’aquesta malaltia, que transmeten els mosquits i que pot provocar microcefàlia en nadons i fetus 

1. Què és el virus zika?

És un virus semblant filogenèticament als del dengue i la febre groga. Es va descobrir per primera vegada al bosc de Zika a Uganda, el 1947, en micos monitorejats científicament per controlar la febre groga. 

No obstant això, fins al 2007 era relativament desconegut, fins que se'n va produir un gran brot a l'illa de Yap i en altres illes properes als Estats Federats de Micronèsia (al nord d'Austràlia), amb 8.187 afectats. Entre l'octubre del 2013 i el febrer del 2014 un nou brot va arribar a la Polinèsia Francesa, on es creu que n'hi va haver 8.264 casos.

2. Com es transmet?

La principal manera de transmissió és a través del mateix insecte que el dengue, el mosquit Aedes aegypti. Però hi ha casos de transmissió sexual (ja que roman a l'esperma durant més temps), perinatal (de la mare al fetus) i sanguínia. El virus no es transmet per la lactància materna.

3. Quins són els principals símptomes i signes de la malaltia?

La gran majoria de les persones infectades no desenvolupa manifestacions clíniques, però, quan es donen, es caracteritzen per ser taques vermelles a la pell, febre intermitent, taques als ulls i dolors als músculs, les articulacions i el cap. Amb menys freqüència, s'han registrat edemes, mal de coll, tos, vòmits i presència de sang al semen. Els símptomes, en general, desapareixen de forma espontània després d'un període que pot anar de tres a set dies. No obstant això, els dolors a les articulacions poden persistir fins a un mes.

4. Hi ha algun tractament per al virus zika?

No hi ha cap tractament per a la malaltia. Els símptomes sí que poden controlar-se amb l'ús de paracetamol o dipirona, per a la febre i el dolor. En el cas d'erupcions pruriginoses, pot considerar-se l'ús d'antihistamínics. No s'aconsella l'ús ni la prescripció d'àcid acetilsalicílic o altres fàrmacs antiinflamatoris, a causa de l'augment del risc de complicacions hemorràgiques.

5. Quina és la relació entre el virus zika i la microcefàlia?

A finals de novembre, després d'una alta incidència de la microcefàlia en alguns Estats del Brasil, on també es va produir un augment del nombre de casos de zika, el Ministeri de Salut va confirmar la relació entre ambdues malalties. L'evidència va sorgir després d'un estudi que va detectar la presència del virus en mostres de sang recollides d'un nadó que va néixer amb microcefàlia a Ceará i va acabar morint. Encara no se sap com actua el virus en l'organisme humà, ni quins mecanismes porten a la microcefàlia, però s'estan investigant els casos. 

Al Brasil, el butlletí epidemiològic més recent registra 3.530 casos de microcefàlia relacionats amb infeccions pel virus zika entre l'octubre del 2015 i principis d'aquest any al país. S'estan investigant 46 morts de nadons amb microcefàlia, que possiblement tenen relació amb el virus zika. 

La setmana passada, els Estats Units van registrar el primer cas de microcefàlia relacionada amb el virus zika a Hawaii. Segons va informar el diari The New York Times, la mare del nadó es podria haver infectat quan va viatjar al Brasil, el maig de l'any passat.

6. Quines són les recomanacions per a les dones embarassades?

Als Estats Units, el Centre de Control i Prevenció de Malalties recomana que les dones embarassades no viatgin a 14 països de l'Amèrica Llatina, entre els quals hi ha el Brasil, Puerto Rico i Colòmbia. 

Al Brasil, el Ministeri de Salut recomana que les dones embarassades es protegeixin de les picades d'insectes. Per això, suggereix que evitin els horaris i llocs en els quals hi hagi presència de mosquits, que portin roba que protegeixi la major part del cos i que facin servir repel·lents.

7. Hi ha alguna vacuna per prevenir la malaltia?

No hi ha cap vacuna contra el virus zika.

8. Com es pot prevenir?

Com que fins al moment, el principal sospitós de causar el virus zika és el mosquit Aedes aegypti, l'ideal és prevenir-ne la propagació. Es tracta d'un insecte que també transmet quatre tipus de dengue i chikungunya, una malaltia que ataca les articulacions i provoca dolors bastant intensos. El mosquit prolifera en aigua estancada neta, motiu pel qual és important evitar que s'acumuli en pneumàtics, testos de plantes i qualsevol altre recipient obert. Per evitar les picades, cal fer servir repel·lents i col·locar mosquiteres a les finestres i les portes.

9. Quins són els països afectats per la malaltia?

Segons l'Organització Mundial de la Salut, només el 2015 es van confirmar casos de zika en nou països d'Amèrica: el Brasil, Xile —a l'Illa de Pasqua—, Colòmbia, el Salvador, Guatemala, Mèxic, Paraguai, Surinam i Veneçuela. Aquesta setmana, les autoritats nord-americanes van confirmar el primer cas de zika al país: un home que viu a Texas i que va visitar el Salvador recentment.

Al Brasil, l'any passat es van registrar 1,6 milions de casos probables de dengue. Com que es considera que el zika té símptomes semblants als d'un dengue lleu, els infectats de zika acaben entrant en el compte del dengue. Colòmbia és un altre país amb un alt nombre d'infectats: almenys 11.000 casos confirmats, segons la informació més recent.

10. El virus zika ja ha causat morts?

Al Brasil, fins al moment, el Ministeri de Sanitat ha confirmat tres morts possiblement relacionades amb el virus zika: un nadó, un home que també tenia lupus i una noia de 16 anys.

El País

22/01/2016

"Per controlar el pes cal passar gana"

Antonio Escribano, responsable de nutrició de les federacions espanyoles de futbol i bàsquet, endocrí i expert en medicina esportiva acaba de publicar un llibre amb les pautes alimentàries per viure més i millor. 

Menjar fruites, verdures, peix i fruita seca mastegant cada mossegada com a mínim 25 vegades i caminar 10.000 passos al dia són els consells estrella de l'Antonio Escribano (Còrdova, 1950), endocrí, nutricionista i expert en medicina esportiva per viure més i millor. L'inventor de la papilla miraculosa que va millorar espectacularment els resultats del Sevilla FC el 2004 revela ara a Come bien, vive más y mejor (Espasa) les 17 claus per aconseguir una bona salut i endarrerir l'envelliment. Responsable mèdic de l'àrea de Nutrició de la Federació Espanyola de Bàsquet i de la Unitat de Nutrició, Metabolisme i Composició Corporal de la Reial Federació Espanyola de Futbol, recomana prescindir del tabac, l'alcohol, el sucre i la sal i passar gana com a únic mètode saludable per controlar el pes.

Doctor. Què he de fer per viure més i millor?

Menjar bé, dormir adequadament, fer una mica d'esport i tenir una actitud positiva davant la vida.

Com puc aconseguir el pes i la composició corporal que em convé?

Sent organitzat amb els menjars. Cal ingerir fruites, verdures i peix i cal ser, sobretot, moderat a l'hora de alimentar-se. L'organisme és sempre més agraït quan un menja poc.

Cal passar gana per controlar el pes?

Sense cap dubte. Això que un es pot aprimar sense passar gana és una tonteria. Qualsevol esforç requereix un compromís i si el que volem és perdre pes hem de ser conscients que el primer que hem de fer és consumir les reserves que tenim a l'organisme. Les dietes miracle no existeixen.

Quines són les joies de l'alimentació?

Les fruites, les verdures, la fruita seca, l'oli d'oliva i l'aigua. Aquests són els aliments que jo vendria en una joieria.

Per què la poma és l'estrella de les fruites?

Perquè, comparant-la amb el futbol, és una espècie de migcampista que remata, defensa i té qualitats de toc. La poma aporta vitamines, minerals i carbohidrats. Li falten proteïnes i greixos, però si jo hagués de triar els aliments que m'enduria a una illa deserta triaria les fruites i dins de les fruites, la poma.

Vostè també recomana menjar fruits secs, però, no engreixen molt?

Els fruits secs engreixen, però són una font perfecta de greixos insaturats que són molt bons per a l'organisme. Cal prendre cada dia una quantitat petita de fruits secs.

Què vol dir amb una quantitat petita?

Jo esmorzo cada dia quatre nous, un grapat de nabius i de panses, dues orellanes d'albercoc, un iogurt amb oli d'oliva i un cafè, al qual de vegades també li poso un rajolí d'oli d'oliva.

Contenen sucre els productes etiquetats com a light?

Als aliments light els hi treuen greix, és a dir, els hi rebaixen les calories, però segueixen tenint sucre. El dolent és que hi ha gent que s'atipa d'aliments light sense adonar-se que al final mengen fins i tot més del que ho farien si no fossin light.

D'on sorgeix la fam: l'estómac o del cervell?

Del cervell que produeix una reacció metabòlica que se sent en tot el cos. Quan baixa la glucosa, el cervell envia a l'estómac uns senyals que provoquen unes contraccions que no són més que la sensació de la fam. L'hàbit de menjar malament que porta a l'obesitat es genera al cervell, no té res a veure amb l'estómac.

Per què cal mastegar molt i menjar a poc a poc?

Perquè la digestió comença a la boca. Per això tenim queixals, per moldre el menjar, que destruït és sempre més senzill de digerir a l'estómac. Cal mastegar un mínim de 25 vegades cada mossegada que ingerim. Aquestes farinetes, amb la saliva, passen millor després a l'estómac.

Si quan m'assec a dinar tinc set, per on començo, per l'aigua o per la cervesa?

Per l'aigua sempre. La cervesa calma la set per l'aigua que conté.

Quina dosi màxima d'alcohol hauria de prendre al dia?

Cap. Una gota d'alcohol és com una trepitjada al dit gros del peu. L'alcohol és una agressió per a l'organisme perquè no existeix en la naturalesa, és una cosa que hem creat nosaltres.

És cert que els espanyols ingerim el doble de begudes alcohòliques de mitjana que la resta del món?

Estem per sobre de la mitjana mundial en consum d'alcohol, cada espanyol es beu a l'any 11 litres d'alcohol i el pitjor és que cada vegada beuen més els joves i, sobretot, les noies. A Espanya es beu per beure, per emborratxar-se i això ens portarà greus problemes en el futur.

De quins problemes parla?

El consum d'alcohol és una agressió al fetge i al cervell. Cada vegada són més els casos de joves que presenten símptomes de demència alcohòlica i problemes hepàtics. L'alcohol destrueix el sistema nerviós cognitiu i acaba amb les neurones, que mai més es recuperen.

Doctor, com es poden combatre aliments addictius com la sal i el sucre?

Traient-los del mig. No es pot negociar amb les agressions a l'organisme que produeixen la sal i el sucre. Els aliments ja contenen les dosis necessàries de sal i sucre sense necessitat que els n'afegim més. Li asseguro que el paladar es pot reeducar per deshabituar-se d'aquestes substàncies addictives que no ens fan cap bé.

Però no és fàcil renunciar a unes postres quan un surt a dinar a un restaurant...

Sempre recomano prendre una infusió per evitar les postres. El dolç no és més que l'IVA del menjar i un IVA molt car.

Fins a quin punt influeix l'alimentació en l'aparició del càncer?

El 35% dels càncers estan relacionats amb la mala alimentació, bé per dèficit de certs aliments o per excés de greixos. Aquests mals hàbits afecten el fetge, l'esòfag, el ronyó o el còlon, el càncer està vinculat a la falta d'ingesta de fibra. La bona notícia és que hi ha aliments que prevenen el càncer.

Quins?

Els fitoquímics com les cols, el bròquil, els nabius, els cítrics, els alls, cebes i cebes tendres i, per descomptat, la fruita seca.

Digui'm per favor quins aliments ajuden a la memòria i al cor.

Al cor li van molt bé els greixos insaturats, les verdures, els cítrics i les nous. A la memòria la beneficien aquests mateixos aliments, el raïm i els omega 3 que contenen els peixos blaus. Tots aquests productes eviten l'arteriosclerosi en millorar el reg cerebral i el coronari.

Quins protegeixen el fetge?

La carxofa és miraculosa per al fetge, cal consumir-la dues o tres vegades per setmana. Evitar el consum d'alcohol també és bo.

El tabac segueix sent un dels grans enemics de la nostra salut?

Sí. El tabac, l'alcohol i l'obesitat suposen el 10% de la despesa del PIB mundial. El món seria millor si no existís ni el tabac ni l'alcohol i l'obesitat es pot evitar amb nous hàbits alimentaris encaminats a no ingerir més del que es gasta.

Què es pot fer contra l'estrès?

Prevenir-lo i controlar-lo. Les coses són com són des del punt de vista objectiu, però tenen també un nivell subjectiu de precisió, així que cal aprendre a negociar amb un mateix per no augmentar les situacions que provoquen estrès. Les coses només existeixen al nostre cap i cal adonar-se que el que ens molesta és millor treure-ho del nostre camí.

Natalia Vaquero

21/01/2016

Diari de Girona