dijous, 28 de gener del 2016

Tres religions i un únic sostre

 Els promotors de The House of One volen fina­nçar la construcció amb micromecenatge Cris­tians, jueus i musulmans de Berlín planegen un edifici amb església, mes­quita i sinagoga

 Gent creient de bona volun­tat du a terme cada dia al món milers d'iniciatives interreligio­ses a la recerca d'una compren­sió més gran entre religions, que contribueixi a evitar els desastres tantes vegades atri­buïbles a l'ús pervers de la fe. Però el que es cou sobre això a Berlín és particular: un edifici que, sota el mateix sostre, acolli­rà una església, una mesquita i una sinagoga.. A diferència d'al­tres centres de diàleg interreli­giós, The House of One -així l'han batejat els promotors, en anglès, la Casa de l'U- contindrà espais sagrats exclusius per a cada fe, i una sala comuna sen­se adscripció. 

"No es tracta d'una barreja religiosa; cada comunitat resarà i celebrarà les seves cerimònies segons la seva tradició en el seu espai sagrat, separadament, i tots junts utilitzarem la sala co­muna central per al diàleg i el debat, i també per rebre gent que no és creient", explica el pastor Gregor Hohberg, un dels impulsors, en una recent cele­bració interreligiosa al desolat solar on, si la col·lecta ad hoc avança, s'aixecarà el conjunt de temples.

Som a Petriplatz, un des­ campat en ple centre de Berlín, ubicat al costat d'una avinguda de sis carrils, la Gertraudens­trasse, pletòrica de trànsit rodat. Aquí es trobava la Petrikir­che, l'església de Sant Pere, ini­ ciada al segle XIII i que va tenir cinc versions constructives. L'última va patir greus danys en els bombardejos aliats en la Se­gona Guerra Mundial, i va aca­bar enderrocada per les autori­tats germanoorientals als anys seixanta. Després de les excavacions que el2006 van treure a la llum restes de l'església -i de l'antiga escola llatina, que data de 1350- va sorgir la idea de de­dicar l'espai a un projecte inter­religiós. Se li va ocórrer fa sis anys a la comunitat evangèlica de Sant Pere i Santa Maria, que va buscar aliats en el judaisme i l'islam.

"He participat en el diàleg entre cristians, jueus i musul­mans durant decennis; i el que és significatiu d'aquest projecte és que el diàleg interreligiós és permanent, ens reunim sovint perquè construïm una casa junts, i això uneix", diu el rabí Andreas Nachama, que va relle­var fa mesos el primer rabí compromès.

Amb la idea escul­pida, els promotors de The House of One van organitzar un concurs per adjudicar el disseny de l'edifici. El va guanyar el 2012 l'estudi d'arquitectura Kuehn Malvezzi, amb un pa­ral·lelepípede amb una sala co­muna central de 32 metres d'alçària per a les tres comuni­tats, els tres temples annexos de les quals tenen exactament el mateix espai, només que distri­buït segons cada tradició. Així, sinagoga i mesquita tindran dos nivells, no així l'església, i no es­ tan previstos ni minaret a la mesquita ni campanar a l'esglé­ sia, per no tractar-se d'elements obligatoris en sentit religiós. A l'església hi haurà orgue, i a la mesquita, un sector per a les ablucions.

"De cap manera no prete­nem inventar aquí una espècie de nova religió; de fet, busquem cuidar la tradició de cada fe, mantenir-nos fidels a ella, però també dialogar junts en un cli­ ma d'amistat", raona l'imam Ka­dir Sanci, del Fòrum per al Diàleg Intercultural (FIO), que agrupa musulmans sunnites turcs.

El projecte es finança per micromecenatge; es donen per internet maons al preu de 10 euros. Ahir a la nit portaven re­ captats 1.025.190 euros, lliurats per 1.800 donants. La xifra que­da encara molt lluny dels 43,5 milions pressupostats, però si no els reuneixen, pensen come­nçar igual, ja que 10 milions do­narien per construir una versió bàsica de l'edifici. Si no ho acon­segueixen, invertiran el donat en projectes per a "l'entesa en­tre religions".

Seran aquí les tres religions monoteistes sota un sol sostre, però no totes les seves branques participen en el projecte. Així, entre els cristians implicats no hi ha catòlics ni ortodoxos, els jueus són liberals -articulats en­ torn d'Abraham Geiger Kolleg-, i en el grup musulmà no hi ha xiïtes. L'Església catòlica es mostra reservada. Però ara mateix, el que apressa els impul­sors és la col.lecta i com infon­dre ànima al lloc. Pastor, rabí i imam mouen el cap amb pesar en mirar la sorollosa Gertrau­ denstrasse. "Això és una auto­pista, no hi ajuda", lamenta Nachama, i els altres assenteixen.


María Paz López
26/01/2016
La Vanguardia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies