Els òrgans ploren les llàgrimes que els ulls es neguen a vessar

David Ponce, doctor en Osteopatia

Tinc 46 anys. Vaig néixer a Barcelona i visc a Bellaterra. Sóc doctor osteòpata per la Universitat de Lleida i homeopata. Feliçment casat amb la Rosa de de fa 20 anys, tenim dues filles, Paula (15) i Alèxia (13). Política? Decebut... i entusiasmat. Sóc protestant, crec en Jesús.

Cada òrgan té la seva emoció?

La vesícula biliar: amargor, ràbia continguda... que deriva en males digestions.

I el cor?

Un dolor entre el pit i l'esquena parla d'una por: bloqueja les vèrtebres que innerven el pericardi, l'embolcall del cor.

I com actua l'osteòpata?

Amb les seves mans i art desbloqueja contraccions, mobilitza òrgans, harmonitza el sistema nerviós, reequilibra óssos...

I el fetge, el ronyó...?

Filtres: convé deixar-los reposar i netejar-los amb regularitat, per no intoxicar-nos. Per exemple, deixar de beure les últimes hores de la tarda... I l'osteopatia visceral pot mobilitzar aquests òrgans beneficiant-los .

Mobilitzar-los?

Sí, cada òrgan té el seu moviment natural propi i podem promoure'l. Motus vita est; el moviment és vida! És el meu lema.

Un exemple.

Mobilitzar correctament l'intestí pot solucionar lumbàlgies. I també un dermatoma pot originar dolors lumbars.

Dermatoma?

Una cicatriu per cesària, per exemple, pot ser al mateix pla metamèric.

Ja veig que l'osteopatia no tan sols s'encarrega dels ossos...

L'organisme és una unitat, els nervis han de discórrer bé entre els óssos per a que els fluids circulin bé entre i així hi hagi salut als òrgans. Així ho va entendre Andrew Taylor Still, impulsor de l'osteopatia des del segle XIX .

Algun consell des d'aquest saber?

Alcalinitza teu organisme! Els Tumors només prosperen en medi àcid, i els nostres mals hàbits ens acidifiquen i inflamen...

I com faig per alcalinitzar-me?

Cada matí pren un got d'aigua amb suc de llimona. Menja bròquil. I redueix la carn, l'arròs blanc, farines i sucres refinats... I res de begudes edulcorades

I així no m'inflo.

La destrucció cel·lular és un procés inflamatori. He elaborat un antiinflamatori i analgèsic natural: cúrcuma, harpagòfit, ungla de gat, magnesi i triptòfan.

Com protegim l'intestí?

La majoria dels càncers s'hi originen: mimem l'intestí amb probiòtics, glutamina i enzims i neteja de còlon.

I per reforçar la pròstata?

Les vísceres abdominals cauen i pressionen la pròstata: ens convé tonificar la musculatura de la zona.

Parli'm d'algun pacient seu.

Una senyora es queixava que li feia mal tot el cos. És dir, li feia mal l'ànima! L’osteopatia és útil: tocar, moure... generes neurotransmissors que porten a les cèl·lules un missatge de benestar.

Abraçar guareix?

Una abraçada llarg sí; una abraçada de com a mínim sis segons propicia aquestes endorfines! sempre dic:" Abraça sis segons als teus pares i seràs més intel·ligent!

Curiós.

Hi ha estudis que entregar-se a l'altre és un plaer més gran, la màxima font d'endorfines. Estima als altres com a tu mateix.

Quina profilaxis de salut general donaria?

Beure 1,5 litres d'aigua al dia. Intentar controlar l'estrès. Ingerir cada dia fibra, vitamines i minerals. Evitar aliments processats i menjar ràpid. No fumar i reduir el consum de te negre, alcohol i cafè.

No és fàcil.

I, sobretot, realitzar activitat física moderada, passejar a l'aire lliure i mantenir una actitud positiva. Hem de gaudir més sovint del que ens agrada! Per estar sa i bé... estima i deixa't estimar.

Víctor-M. Amela

13/12/14

La Vanguardia

La cardiopatia congènita afecta 3.000 gironins

A la regió sanitària de Girona neixen, a l'any, uns 60 nens amb cardiopatia congènita, una malaltia que afecta 3.022 persones, de les quals 1.600 són menors de setze anys i 2.422 més grans de 16. Les cardiopaties congènites són el resultat de trastorns en l'embriogènesi cardíaca, que es tradueixen en anomalies estructurals del cor i que solen tenir el seu debut clínic en l'edat neonatal i pediàtrica, tot i que també es registren alguns casos en la vida adulta.

Les cardiopaties congènites serà el primer tema del programa divulgatiu sobre les malalties del cor organitzat per l'ICS, l'IAS i l'Idibgi que es posa en marxa avui amb motiu de La Marató. Després de l'acte d'inauguració del programa, que tindrà lloc a les set de la tarda a l'Auditori Josep Irla de la seu de la Generalitat, hi haurà la sessió Cardiopaties congènites en nens i adults, present i futur, en què intervindran el cardiòleg pediàtric Marc Figueras i la cardiòloga Maria Jesús Pérez, tots dos de l'hospital Josep Trueta de Girona.

Dijous a l'auditori es farà una xerrada sobre la mort sobtada, a càrrec dels cardiòlegs Ramon Brugada i Coloma Tirón. En aquest acte, també hi participarà el president de l'associació de malalts del cor Gicor, Tomàs Fajardo. La mort sobtada suposa entre el 12% i el 20% de les morts al territori. El programa consta de conferències, espais orientats al consell preventiu i a promoure la solidaritat de pacients i professionals.

LA XIFRA

60

nens neixen a l'any a la regió sanitària de Girona amb una cardiopatia congènita. Afecta un 0,8% dels nascuts vius.

LA DATA

11.12.14

Xerrada del doctor Ramon Brugada sobre la mort sobtada, que suposa entre el 12 i el 20% de les morts al territori.

Pedalades solidàries a Salt

Divendres, de les vuit del matí a les vuit del vespre, pacients de la unitat de rehabilitació cardíaca de l'hospital Santa Caterina de Salt, pedalaran sobre un cicloergòmetre. I per cada minut pedalant la unitat donarà un euro a La Marató. Des que es va posar en marxa, l'any 2008, 270 persones s'han beneficiat d'aquest programa. Aquell mateix dia, treballadors de l'ICS i de l'IAS podran inscriure's en una pedalada solidària que es farà al vestíbul de l'hospital. I per cada minut pedalat, la unitat de medicina de l'esport de l'IAS farà una donació d'un euro.

Núria Astorch

09/12/14

El Punt Avui

Ulls de gos apallissat

El Nobel de la Pau Satyarthi acull al seu centre de l’Índia menors rescatats de l’esclavitud:

“Es va oblidar de plorar perquè cada vegada que ho feia li pegaven més”, explica un cuidador.

Mukti Ashram podria semblar una casa de colònies, però als seus nens els delata la seva mirada de gos apallissat. Són tots menors explotats, acabats d’alliberar per una organització el fundador de la qual, Kailash Satyarthi, recull avui el premi Nobel de la Pau amb Malala Yousafzai.

ODD ANDERSEN / AFP Malala Yousafzai i Kailash Satyarthi abans de la roda de premsa que van oferir ahir a Oslo

Encara que els ulls del món es posen en el seu Moviment per Salvar la Infantesa (BBA, per les seves sigles en hindi), cap dels 47 menors acabats d’alliberar per aquesta organització no té ni la més remota idea del que és el premi Nobel i només a uns quants, potser, els sona el nom del seu benefactor.

Perquè el culte a la personalitat brilla aquí per la seva absència, una cosa extraordinària en un país de gurus.

A Mukti Ashram (traduïble com a ‘centre d’alliberament’), el premi és haver estat rescatats de l’explotació i, potser, tenir una segona oportunitat. D’infantesa i de futur. “Després del rescat, el que necessiten és amor, atenció, protecció i pau”, afirma en Jubil, de BBA.

Han estat trepitjats i se’ls nota, perquè no els acompanya el nerviosisme propi de la seva edat. “Un nen es va oblidar de plorar, perquè cada vegada que plorava li pegaven més”, explica el guia. “La majoria han estat maltractades per haver-se quedat adormits mentre treballaven. I en el cas de nens de vuit o nou anys hi ha bastants casos d’abús sexual”. Mukti Ashram ocupa una hectàrea tapiada, a una hora de Delhi, on es veuen els primers tractors i l’hindi domina als cartells. La discreció és obligada, ja que algun empresari frustrat s’ha presentat amb una trentena d’esvalotadors. Més periodistes estrangers que indis el visiten aquests dies. I el mateix Satyarthi ha d’anar amb peus de plom, a causa de les acusacions velades de certs mitjans, que veuen en el Nobel un complot estranger per denigrar l’Índia.

Un Nobel merescut, per haver impulsat batudes que han alliberat 6.000 nens de l’explotació –en tallers, forns o camps de te– únicament durant els últims cinc anys. La majoria han creuat el llindar de Mukti Ashram, on sens dubte no es llegeix que el treball els farà lliure i encara menys amb vuit anys, edat del més jove dels seus hostes.

El complex d’acollida temporal és espartà i és net com una caserna. No en va, s’aixequen a dos quarts de set. No hi ha nenes. A les tres de la tarda, pugen al minibús els que han de declarar davant el Departament de Protecció al Menor, que recull informació sobre el tracte que han rebut per part dels seus explotadors a fi d’instruir la causa.

L’explotador ha de pagar al menor una multa de 20.000 rupies i el Govern central i el de l’estat afegeixen 10.000 rupies cadascun. L’oenagé persegueix, a més, l’infractor, amb menys èxit, perquè pagui els endarreriments d’acord amb el salari mínim. “I, si reincideixen, van a la presó”, expliquen a BBA, cosa que no passa mai amb els traficants, molt més esmunyedissos.

En qualsevol cas, la compensació superior als 500 euros constitueix un argument de pes perquè no pocs pares vagin a recollir als seus fills i es comprometin a no fer cas de cants de sirenes clandestines i a escolaritzar-los. BBA fa un seguiment i quan veu que això no és possible proposa de proporcionar-los escola i sostre fins que tinguin edat de treballar al seu centre de Rajasthan.

Salta a la vista que aquests nanos no tenen res a veure amb la delinqüència. Són fills de famílies pobríssimes i els delinqüents no són ells, sinó els que hi trafiquen i els que els exploten. La seva addicció és, en el pitjor dels casos, el tabac de mastegar, aquí vetat. Encara que no és per això pel que en Salim té la mirada més trista de totes. “El millor d’aquest lloc és que ningú no em pega”, diu. Té tretze anys i és original perquè és nepalès –és l’únic estranger– però no perquè sigui musulmà –el 70% ho són– ni perquè ha de mantenir vuit germans.

La seva postura encorbada delata llargues jornades cosint bosses de mà sota una bombeta. Ningú no fa tant de temps que és a Mukti Ashram, un centre de passada: “Més de tres setmanes”. I els seus pares continuen sense donar senyals de vida, cosa que passa en el 2% dels casos.

Al dispensari tracten malalties cutànies –per falta d’higiene– i de visió, per la feina amb llum escassa. “Quan els rescatem, no pots ni tocar-los, de com de llardosos que estan. El primer és donar-los roba nova i tallar-los els cabells”, explica en Jubid.

Cap a dos quarts de quatre tenen dret a 30 minuts de televisió, en una sala sense encant en la qual s’acontenten amb veure començada alguna pel·lícula de Bollywood. L’hauran de deixar a mitges perquè ben aviat comença l’assemblea, a la qual seguirà el millor moment del dia: l’hora lliure per jugar a criquet, a carom –un joc de taula– o a voleibol amb els peus. Abans han rebut classes d’hindi, anglès i matemàtiques. Cap no és analfabet.

En Mukesh té 14 anys i és hindú, de Bihar. Diu que va ser “comprat per un fabricant”, que li va prometre a la seva família 2.500 rupies al mes (32 euros). En realitat van ser encara menys, malgrat les hores extres quan hi havia comandes de confecció.

“Aquí estic content, perquè porto roba neta i tinc temps per fer esport. Ja he dit a la meva família que després vull anar a l’escola de Rajasthan”, explica.

Després va amb el seu amic Salim davant dels cartells de BBA, que insten a “substituir el treball infantil pel treball de joves a l’atur”.

Cap a les nou, tots a les lliteres, encara que la xerrameca s’allarga fins a les onze com a mínim, quan cauen rendits com canalla.

Jordi Joan Baños

10/12/14

La Vanguardia

Cegueses en cadena

Un metge indi deixa cecs desenes de pacients pobres que van ser operats en sèrie de cataractes durant una nit.

INSTRUMENTS SENSE ESTERILITZAR: El metge va fer 156 intervencions en quatre dies a l’hospital d’una oenagé

SOLIDARITAT PROFESSIONAL: El detingut va donar suport al doctor que va matar 15 dones en lligar-los les trompes

La sanitat índia torna a provocar estupor després que una marató d’operacions de cataractes al Panjab hagi deixat cegues un mínim de 24 persones i hagi perjudicat greument els ulls d’almenys quaranta més. Un únic doctor, Vivek Arora, va practicar 156 intervencions en tot just quatre dies en un hospital insalubre d’una oenagé del Panjab, Guru Nanak Sewa International Mission.

Dones que han perdut la vista després de ser operades, en un hospital d’Amritsar (Panjab)

Els pacients, tots més grans de 65 anys i de pocs recursos econòmics, van ser operats en un quiròfan sense condicions, segons les autoritats de l’estat, i sense l’esterilització preceptiva de l’instrumental. Els que van ser atesos l’última nit són els que han sortit més mal parats i la majoria no aconseguirà recuperar la vista. El degoteig de casos –amb desenes de pacients atesos en hospitals d’Amritsar– ha obligat les autoritats a intervenir, gairebé un mes després de la carnisseria suposadament solidària. I s’han trobat amb infeccions tremebundes, agreujades per la total falta de seguiment.

També ha estat arrestat un dels suposats benefactors, Manjit Singh, tot i que roman en llibertat el màxim responsable de l’oenagé, Sukhdev Singh Bedi, descendent del fundador de la religió sikh, Guru Nanak, i custodi de la seva mortalla, cosa que el converteix pràcticament en intocable al Panjab, l’únic estat de majoria sikh.

L’oftalmòleg detingut s’enorgullia fins ara a la seva pàgina web d’haver dut a terme amb èxit més de 20.000 intervencions quirúrgiques en deu anys. Encara que havia estat empleat per l’oenagé citada, s’hauria establert pel seu compte fa uns anys, presumint d’unir “passió amb compassió”, així com d’utilitzar els millors productes alemanys per a les seves operacions de cataractes “sense injeccions, sense embenats i sense hospitalització”. I per a desenes de les seves víctimes, sense vista.

El drama transcendeix quan encara no ha passat un mes des de la mort d’una quinzena de dones sotmeses a esterilització a l’estat de Chattisgarh. Ara se sap que aquelles morts van ser produïdes per l’ús d’una única xeringa i agulla, més que per l’ús de medecines en mal estat, com va defensar el cirurgià al principi. Poques setmanes abans del drama, el Govern indi havia donat noves directrius per fomentar les esterilitzacions, amb més incentius econòmics.

El metjastre detingut la setmana passada per haver deixat cegues desenes de persones va retuitejar en el seu moment un missatge de solidaritat amb aquell carnisser, que considerava que havia estat deixat com un drap brut pels mitjans de comunicació (després d’haver estat felicitat pel seu propi Govern poc abans pel seu rècord d’esterilitzacions). Un zel professional derivat de la gratificació d’un euro per esterilització, dos per a l’inductor.

Les dones, sempre pobres i sovint en la vintena, s’havien d’emportar 18 euros. A la pràctica, només vuit. Cal subratllar que un terç de les índies estan esterilitzades –en més proporció que a qualsevol altre país del món excepte la República Dominicana– mentre que el percentatge de vasectomies és ínfim.

Jordi Joan Baños
09/12/14
La Vanguardia

L'educació preescolar de qualitat pot prevenir el fracàs escolar

Un estudi assegura que l'educació preescolar de qualitat pot prevenir el fracàs escolar en el futur Una recerca conclou que l'accés a l'etapa Infantil és un element decisiu per moderar la desigualtat social a l'Estat.

Un estudi de l'Obra Social La Caixa ha analitzat com afecta l'origen socioeconòmic dels individus en els resultats acadèmics en diferents etapes educatives i ha conclòs que l'educació Infantil és «decisiva» per prevenir el fracàs escolar, uns efectes que són més clars en entorns desafavorits.

Els autors de l'informe asseguren que les famílies amb pocs recursos no inverteixen tant temps en activitats amb contingut pedagògic i, per tant, l'assistència a l'escola infantil els és el doble de beneficiosa que per als fills de pares amb educació universitària. Per això, es reclama més inversió en la qualitat d'aquesta etapa educativa perquè, si no està estandarditzada, els més beneficiats són els d'origen acomodat. El fracàs escolar no sempre va relacionat amb l'ensenyament primari o secundari, sinó que té una relació directa amb l'educació preescolar.

L'informe elaborat per l'Obra Social La Caixa conclou que l'educació primerenca és una etapa formativa «decisiva» per als individus i que influeix en els resultats futurs dels infants en competències bàsiques, sigui qui sigui el seu origen socioeconòmic. Tanmateix, els responsables de l'estudi, recalquen que els fills de pares amb un nivell educatiu baix i d'entorn socioeconòmic modest són els que més es beneficien de la qualitat del sistema educatiu de preescolar, ja que el benefici és dues vegades més gran que el dels nens d'altres entorns.

Per això, consideren que la inversió en aquesta educació de qualitat a les primeres edats és una manera de prevenir el fracàs escolar en etapes educatives posteriors. Una despesa eficient. Des de l'estudi s'alerta que si en aquesta etapa no es garanteixen uns nivells mínims de qualitat, s'imposen els efectes de la segregació residencial i l'elecció estratègica que beneficia les famílies amb més recursos.

Per això, es reclama «una despesa més eficient i més redistributiva» en les fases d'educació preescolar i primària, per contribuir a reduir la desigualtat de manera decreixent en les fases posteriors. La recerca també conclou que, en etapes posteriors, el sistema educatiu a l'Estat espanyol no redueix les desigualtats, però tampoc no les incrementa. Es considera que només el 20% del rendiment escolar a Primària i Secundària està relacionat amb el centre on s'estudia, un percentatge molt més baix que en altres països de l'OCDE.

Les diferències de resultats en funció de la titularitat del centre no són rellevants, però sí que ho és la diferència de notes que comporta anar a una escola amb alumnat de pocs recursos o alumnat privilegiat, xifrat en un 13% tant a Primària com a Secundària. L'efecte de les crisis econòmiques també té conseqüències en els estudis dels més joves. La reducció de les rendes de les famílies desavantatjades pot arribar a reduir entre un 8 i un 10% les expectatives educatives dels estudiants.

La mateixa recerca determina que els fills de les famílies amb menys recursos i els estudiants amb rendiment intermedi pateixen més els efectes de la crisi que no pas els fills de famílies riques o els millors o pitjors estudiants. L'estudi de La Caixa també considera que l'oferta universitària a l'Estat es poc «diversificada » a nivell de qualitat.

A més, considera que no hi ha diferències rellevants entre els estudiants amb diferent origen social pel que fa a l'aprenentatge a la universitat. Els responsables de la recerca, però, ho justifiquen pel fet que el fracàs escolar «bloqueja » els estudiants amb pitjor rendiment i que per norma general són els que tenen menys recursos i, per tant, ja estan fora del sistema.

L'informe també considera que l'expansió educativa espanyola ha permès reduir de manera visible les diferències entre les competències dels adults més joves i dels més grans, tot i que destaca que en l'edat adulta l'origen social encara marca els coneixements i les competències.

Diari de Girona

09/12/14

Els espais que habitem canvien la nostra psique

Jader Tolja, metge, estudia com l'entorn modifica el nostre cos i la nostra ment

Vaig néixer a Milà fa 59 anys. He creat i dirigeixo un laboratori d'investigació a la Universitat de Bratislava. Investigo la relació entre el cos, la ment i l'espai. Sense percepció corporal, si només hi ha ment, el veritable i el fals són iguals; és el que ens passa en política.

La cultura: la nostra manera de pensar les ciutats, els objectes quotidians, la moda... redefineix el nostre cos i la nostra manera de pensar.

Fins a quin punt?

El nostre sistema nerviós està dissenyat de manera que modifica l'interior del nostre cos en resposta a l'exterior. Qualsevol estímul extern, una plaça dura o la presència d'aigua, provoca un canvi a l'interior del nostre cos.

Quin és el problema?

El problema és que els projectistes desconeixen l'efecte que crearan. Davant una plaça de ciment, el sistema nerviós interpreta que està immers en una cosa dura i escull una actitud d'alarma, el cos no es relaxa, mentre que sí que ho fa en presència d'aigua o terra.

Hi ha estudis?

Sí. Sabem, per exemple, que si des de l'habitació d'un hospital es veuen arbres i verd, la persona ingressada és donada d'alta tres dies abans que la que no en veu.

Curiós.

Un bosc ens permet no fixar l'atenció en res particular, és harmònic, i això automàticament porta el sistema nerviós al lòbul frontal dret, a sentir. Si en l'entorn hi ha molts estímuls visuals, virem al lòbul frontal esquerre, el que focalitza.

La vida moderna ens porta a estar sota el comandament del cervell esquerre.

Sí, quan en realitat el cervell esquerre ha estat dissenyat per estar al servei del cervell dret. Coneix Perry Mason?

Pur cervell dret?

Sí, Perry Mason té la visió de conjunt, i quan necessita detalls envia el seu ajudant, Paul Drake: el cervell esquerre. Avui, la nostra educació, la nostra cultura i el disseny dels sistemes operatius ens converteixen a tots en Paul Drake.

I això quin tipus de societat crea?

Visual, incapaç de distingir entre forma i contingut, i per tant molt fàcilment manipulable. Veure el cel estrellat ens permet entendre que formem part d'una coreografia planetària. Si tot és selfie, fàcilment em crec el centre de l'univers.

I vostè estudia com evitar-ho.

Investigo com intervenir en l'aspecte cultural per redissenyar el que ens envolta de manera que s'adapti al nostre sistema nerviós.

Es tracta de canviar de punt de vista.

Sí, cal dissenyar a partir del cos. En el disseny d'interiors, si la decoració i els mobles són baixos i horitzontals la sensació és de calma. En canvi, si hi ha molts elements alts i verticals, el nostre sistema nerviós està més en alerta.

Podríem arribar molt lluny...

Un espai llarg i estret ens porta a una situació d'alerta perquè limita les nostres opcions de fuga. Un horitzó ampli ens proporciona sensació visceral de benestar. Les ciutats i la majoria d'objectes estan dissenyats des de la teoria, l'abstracció, la racionalitat, i provoquen situacions de continu esforç físic i psíquic.

Això es palpa.

Ens adaptem a l'arquitectura, a la moda, en lloc d'adaptar la moda i l'espai a nosaltres, i és un cercle viciós: com més desconnexió del cos, menys control del disseny, perquè la gent perd la capacitat d'entendre el preu que paga físicament.

Els talons en són un exemple.

Si observem els peus, amb els seus 26 ossos i 36 articulacions, no tenen cap sentit; però no només els 5 cm de taló que atrofien els bessons un 13%, sinó qualsevol sabata, perquè no deixen espai per destensar de manera natural els dits laterals. Aquest disseny parteix d'una idea mental del que és un peu, de fet es dissenya a partir d'un motlle cònic de fusta acabat en punta, ben al contrari del peu, que és més ample a la zona dels dits.

Què provoquen?

El cos és una tensoestructura i en bloquejar una articulació, un altre lloc del cos també es boqueja. Si un camina amb els peus contrets no pot tenir la resta del cos relaxat i lliure, tot el cos estarà tens. Però el problema va més enllà.

...?

L'ansietat és una expressió d'un bloqueig de la respiració. Si el peu no té mobilitat, es limita la respiració. Si els dos peus es mouen constantment com dos blocs, inhibim l'alternança de relaxació i contracció entre els dos costats del cos, i així eradiquem el concepte del dos al cos i en la ment.

Amb quines conseqüències?

Per exemple, no desenvolupem la capacitat de percebre a l'uníson les necessitats de dues persones diferents i equivalents. Percebem que una s'ha d'adaptar a l'altra, una es posa al centre i l'altra al seu servei.

Hauríem de dissenyar a partir del cos!

La cultura està dominada pel cervell esquerre, per la part mental i abstracta, i tota la seva expressió, des de l'educació fins a la roba, ens coacciona. En l'educació o en l'esport hem de partir que el cos funciona partint d'un principi de plaer.

I quin seria el procediment correcte?

Un procés d'humanització cultural, comprendre com són el nostre cos i la nostra psique; es tracta d'un procés d'educació somàtica. Cal entrenar-se a sentir-se.

Pensar amb el cos

Volia investigar com l'espai que ens envolta, la cultura i la fisiologia del cos i el cervell s'influeixen entre si, com totes les formes de disseny, des de l'urbanisme fins a la moda, ens canvien a nivell neurològic. Ha estat un llarg camí. Un camí nou. Va realitzar investigació clínica en els primers departaments de medicina psicosomàtica d'Europa. Avui és formador d'anatomia experiencial (amb diversos llibres publicats) i professor de body cons-cious design a la Domus Academy of Design de Milà i en altres universitats de disseny d'Europa, Àsia i Amèrica. Ha participat a l'European Creativity Festival organitzat a Barcelona per l'Art Directors Club of Europe.

Ima Sanchís

05/12/14

La Vanguardia

Tres metges gironins se situen entre els professionals més ben valorats de l´Estat

Un rànquing pioner col·loca Josep Brugada i Jaume i Josep Maria Campistol entre els deu millors de la seva especialitat

Tres metges gironins –el cardiòleg Josep Brugada, el pediatre Jaume Campistol i el nefròleg Josep Maria Campistol– es troben entre els professionals més ben valorats de l’estat en la seva especialitat, segons un estudi que recull l’opinió de 2.400 experts. Es tracta del primer monitor de reputació sanitària (MRS) que es realitza a Espanya i que inclou els rànquing de millors hospitals públics i privats, serveis hospitalaris i professionals mèdics per especialitats. L'estudi, fet amb opinions de professionals sanitaris i pacients, ha estat realitzat per l'Institut d'investigació de mercats Anàlisis i Investigació i finançat pel Monitor Empresarial de Reputació Corporativa (Merco).

El cardiòleg banyolí Josep Brugada, de l’Institut Clínic del Tòrax, se situa en segona posició a la classificació de la seva especialitat, rànquing que encapçala Valentí Fuster. Brugada era fins aquest estiu director mèdic de l’Hospital Clínic de Barcelona, càrrec en què va ser substituït pel nefròleg Josep Maria Campistol. Fill del pediatre Josep Campistol i germà de Jaume Campistol, els enquestats a l’estudi el consideren el nefròleg amb més bona reputació de l’Estat. El tercer gironí de l’estudi és Jaume Campistol, el vuitè pediatre amb més bona reputació de la sanitat espanyola. És el cap de servei de Neurologia a l’Hospital Sant Joan de Déu i manté el seu consultori de Neuropediatria a Girona.

En aquest primer monitor de reputació sanitària, l'Hospital Universitari de La Paz i la Clínica Universitat de Navarra encapçalen la llista de centres hospitalaris públics i privats amb més bona reputació a l’Estat espanyol.

Madrid i Barcelona acullen els cinc millors hospitals públics, que són La Paz, l'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, el Gregorio Marañón, l'Hospital de la Vall d'Hebron i el 12 d'Octubre, mentre que els millors centres privats són la Clínica Universitat de Navarra, l'HM Montepríncipe, l'HM Sanchinarro, el Quirón de Madrid i l'Hospital Ruber Internacional.

En el rànquing dels deu hospitals públics amb més bona reputació en funció dels seus serveis hi ha també l'Hospital Universitari i Politècnic la Fe, l'Hospital Universitari Ramón y Cajal, l'Hospital Universitari Virgen del Rocío, l'Hospital Universitari Clínic San Carlos i l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Pel que fa als privats, també figuren a la llista l'Hospital Sanitas La Sarsuela, l'Hospital Sanitas La Moraleja, l'Hospital Quirón de Barcelona, l'Hospital Universitari Sagrat Cor i l'Hospital Quirón Teknon.

Segons José María San Segundo, director tècnic de l'estudi, aquest rànquing recull la valoració de 2.399 experts -metges, infermers, associacions de pacients i periodistes-, que han analitzat 186 indicadors de qualitat i rendiment assistencial.

«Pretenem fer una petita contribució honesta, lliure i científica a la sanitat espanyola», assenyala San Segundo qui va subratllar que els hospitals més valorats són a la llista perquè així ho han decidit els professionals sanitaris. L'estudi analitza 14 serveis hospitalaris i posa de manifest la prevalença de la sanitat pública en la majoria de les categories.

La Paz lidera el rànquing en Dermatologia mèdica quirúrgica i Venereologia, Obstetrícia i Ginecologia, Pediatria, Reumatologia, Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i en Urologia.

L'Hospital Clínic de Barcelona ocupa el primer lloc en Aparell digestiu, Nefrologia i Pneumologia, el Gregorio Marañón en Cardiologia i Psiquiatria, el 12 d'Octubre en Cirurgia general i aparell digestiu, el Ramón y Cajal en Oftalmologia i el Vall d'Hebron en Oncologia mèdica.

També hi ha centres privats entre els cinc més ben valorats en algunes categories com el Centre d'Oftalmologia Barraquer i l'Institut de Microcirurgia Ocular en Oftalmologia, la Clínica Universitat de Navarra en Oncologia Mèdica, o la Fundació Puigvert en Urologia.

Indicadors de qualitat

Per arribar a aquestes conclusions, els especialistes consultats han tingut en compte indicadors com recursos humans i materials, nombre de llits, dotació tecnològica bàsica i d'alta tecnologia, altes totals i temps mitjà d'estades, així com satisfacció o accessibilitat del servei.

Aquestes dades han estat sol·licitades als hospitals, encara que San Segundo ha indicat que només el 40% d’aquests ha col·laborat activament, la resta de dades els han obtingut del Ministeri de Sanitat i de les conselleries.

A.C.//EFE

05/12/14

Diari de Girona

El Sant Pare ofereix als ortodoxos una reunificació sense condicions

L’Església catòlica no posarà exigències ni hi haurà “submissió o absorció”

COINCIDÈNCIA: Bartomeu I, fa vots amb Francesc perquè “puguem redescobrir la unió completa”

El papa Francesc abraçant el patriarca ortodox Bartomeu I, a Turquia. Thannassis Stavrakis / AP

El papa Francesc va oferir ahir als 300 milions d’ortodoxos una acollida incondicional a l’Església catòlica per superar un cisma que ja fa gairebé un mil·lenni que dura. El Papa va pronunciar unes paraules molt clares al lloc més solemne on podia fer-ho, a la bellíssima església de Sant Jordi, amb les seves valuoses icones i relíquies, i al costat del patriarcat ecumènic de Constantinoble, a la part europea d’Istanbul.

El papa Francesc abraçant el patriarca ortodox Bartomeu I, ahir al final de la visita oficial a Turquia El Sant Pare i el patriarca Bartomeu I estaven asseguts cara a cara, en dos trons elevats, en un ambient perfumat d’encens i davant una selecta audiència de clergues i fidels ortodoxos de tot el món, entre els quals uns nombrosos grups de nord-americans. Ahir se celebrava la festa de Sant Andreu, el patró dels ortodoxos.

El restabliment de la “comunió plena” entre catòlics i ortodoxos, que van separar els seus camins el 1054, és un objectiu que es persegueix des de fa decennis. Però el papa Francesc va anar més enllà en destacar que els cristians d’Orient conservarien tot el seu ric patrimoni litúrgic i espiritual, així com les seves disciplines canòniques. Segons el Papa, la comunió plena “no significa ni submissió d’un a l’altre ni absorció, sinó l’acollida de tots els dons que Déu ha donat a cada un”.

En termes empresarials, el que el papa Francesc planteja és una cosa semblant a la fusió entre iguals. El Papa no va utilitzar aquest terme, tot i que sí que va donar garanties: “Vull assegurar a cadascun de vosaltres que, per assolir la meta anhelada de la unitat plena, l’Església catòlica no pretén imposar cap exigència, tret de la de professar la fe comuna i que estiguem disposats a buscar junts, després dels ensenyaments de les Escriptures i de l’experiència del primer mil·lenni, les modalitats amb les quals garantir la necessària unitat de l’Església en les actuals circumstàncies”.

Jorge Mario Bergoglio va recordar que entre les missions principals de catòlics i ortodoxos, avui, hi ha atendre els pobres i promoure la justícia i la pau. Francesc va citar Pau VI i es va preguntar: “Com podem anunciar de manera creïble el missatge de pau que ve de Crist si entre nosaltres hi continuen havent rivalitats i contenciosos?”.

El Papa i el patriarca van fer pública una declaració conjunta de condemna al fanatisme religiós i a la persecució dels cristians a l’Orient Mitjà, amb especial menció de Síria i l’Iraq. “No podem resignar-nos a un Orient Mitjà sense cristians, que han professat allà el nom de Jesucrist durant dos mil anys”, van afirmar. També van incloure una referència al conflicte a Ucraïna i van fer una crida al diàleg.

L’últim acte del Papa abans de tornar a Roma va ser la visita a un centre salesià que acull nens i joves refugiats cristians de Síria i l’Iraq. Segons el papa Francesc, “la guerra sempre és un mal i mai no és la solució dels problemes, sinó que més aviat en crea de nous”.

“Em dirigeixo als líders polítics perquè tinguin en compte que la gran majoria de les seves poblacions aspiren a la pau, tot i que de vegades ja no tenen la força per demanar-la”, va afegir.

El Papa va agrair la feina feta per les organitzacions humanitàries catòliques i va reconèixer l’esforç de les autoritats turques, que s’han trobat un flux d’1,6 milions de persones. I no es va oblidar d’advertir que, a més a més de les penalitats materials, els fugitius de les guerres pateixen altres traumes com “la pèrdua de la llibertat i la proximitat dels familiars”.

Eusebio Val

01/12/14

La Vanguardia

Universitaris violadors

La Jackie, de 18 anys, va ser violada per set companys de la Universitat de Virgínia. 

Un 20% d’universitàries als EUA han estat violades o agredides per companys però només el 12% ho denuncien.

RYAN KELLY / AP Lleure sense risc. Manifestació en contra de les violacions, a la zona de bars propera a la Universitat de Virgínia, a Charlottesville

Estudiar en una universitat dels Estats Units és sinònim de triomf, però tampoc en aquest cas no és or tot allò que lluu. Sense pertànyer al top ten, la Universitat de Virgínia (UVA) també està considerada d’elit. Apareix entre les 150 millors universitats del món, per sobre de la millor d’Espanya –la Universitat de Barcelona–, però la seva degana, Teresa A. Sullivan, no ha tingut més remei que prohibir les festes i clausurar les fraternitats, de moment fins al 9 de gener, per un fenomen estremidor: les violacions en grup d’estudiants. En la puritana societat nord-americana resulta que fins a 86 universitats estan sent sotmeses a una investigació federal per escàndols de violació que les universitats mateixes sovint oculten per evitar el desprestigi de la institució.

La Jackie, una jove de 18 anys, procedent d’una localitat rural de l’estat de Virgínia, va arribar a l’UVA disposada a menjar-se el món. Al cap de poc temps la van convidar a una festa de la prestigiosa fraternitat Phi Kappa Psi. Un amic se la va emportar a una habitació on, gairebé a les fosques, l’esperaven sis energúmens més. La Jackie va pensar primer que era una quintada, però quan va sentir dir “Agafa-li la puta pota” va témer el pitjor. Van estar-hi tres hores; l’un rere l’altre la van violar entre rialles, cops, cerveses i comentaris grollers. Després fins i tot els seus amics més propers la van dissuadir de denunciar-ho. “Seràs la nena que va plorar per una violació i mai més una fraternitat no ens convidarà a cap festa”, li va dir la seva amiga Cindy.

Això va passar quan la Jackie estava al primer curs. el 2012. Ara, quan ja fa tercer, cansada de les traves que trobava per poder denunciar el crim, ha optat per explicar la seva història a la revista Rolling Stone. El relat ha commocionat la societat nord-americana, que torna a mirar-se al mirall sense reconeixe’s a si mateixa, mentre líders polítics de totes les tendències, començant pel mateix president, intenten encapçalar campanyes de sensibilització. “Les primeres setmanes del primer any és quan els estudiants són més vulnerables a l’assalt sexual”, assenyalen els testimonis recollits per la revista.

La Universitat de Virgínia no és un cas aïllat als Estats Units, ni de bon tros. La Casa Blanca va divulgar a començaments d’aquest any un informe que espanta: una de cada cinc estudiants a les universitats dels Estats Units ha estat violada o agredida sexualment i només un 12% ho ha denunciat. La resta ha evitat fer-ho per por de represàlies i de ser marginades pels seus companys. L’informe, elaborat pel Consell de la Casa Blanca sobre les Dones i les Nenes, acaba dient: “Cap dona als Estats Units no té més risc de ser violada o agredida sexualment que les universitàries de la nostra nació”. El document assenyala que sovint les víctimes es troben indefenses pel consum de drogues i alcohol amb què les tempten i adverteix que en nou de cada deu casos les víctimes coneixien els violadors.

L’informe dóna dades tan inquietants com que el 7% dels alumnes universitaris de sexe masculí reconeixen haver intentat una violació i que el 63% d’aquests homes ha admès haver reincidit amb una mitjana de “sis violacions per persona”. Amb aquest informe com a premissa, el president Obama va plantejar un programa oficial per la lluita contra l’epidèmia: “És una ofensa a la nostra decència –va declarar Obama– i necessitem encoratjar els joves, homes i dones, perquè s’adonin que l’agressió sexual és simplement inacceptable (...) Les víctimes han de fer el cor fort per aixecar-se i dir-ho”.

Així que la direcció de la Universitat de Virgínia va saber que la revista Rolling Stone publicaria la història de la Jackie, va impulsar totes les investigacions: “Hi ha persones a la nostra comunitat que saben el que va passar aquella nit i els crido que facin un pas endavant per denunciar els fets”, va exigir la degana Sullivan.

L’UVA tenia motius inconfessables per evitar d’entrada que l’escàndol transcendís. És una de les 86 escoles sota investigació federal, però també és una de les 12 investigades específicament per l’Oficina de Drets Civils, que amenaça no només amb sancions econòmiques, sinó amb la pèrdua de les subvencions federals. Segurament per tot això, la Jackie va trobar tantes dificultats per denunciar el cas. Va investigar pel seu compte i va tenir constància de diversos casos de violació, dos d’ells també en grup. Va buscar en va l’estadística. Va preguntar a la direcció de l’escola i això es el que li van respondre: “Són dades difícils de trobar perquè ningú no vol enviar la seva filla a l’escola dels violadors”.

Jordi Barbeta

01/12/14

La Vanguardia

Miracles

S'imaginen cues a les esglésies per entrar a oir missa? Jo tampoc, sincerament. 

Però assegut a la platea del Teatre Tívoli, a Barcelona, mentre xalava veient el musical de Sister Act, m'he tornat a fer aquesta pregunta. De fet, m'ha assaltat el mateix pensament que vaig tenir aquest estiu mentre esperàvem per entrar a una missa gospel en una església de Harlem, a Nova York. Gospel, per cert, no oblidin que vol dir evangeli, en anglès. Per tant, l'únic que fa una missa gospel és posar la música i el ritme necessaris a una lletra prou coneguda, els textos sagrats. Ritmes que combinen el funk, el soul i el jazz.

'Sister Act' al Tívoli de Barcelona / Pere Tordera

És a dir, una reinterpretació dels textos clàssics amb un embolcall musical que els fa moderns, atractius i, sobretot, els dota de més sensibilitat i d'estar més en sintonia amb l'audiència que els ha de rebre. De problemes de comunicació, admetem-ho, en tenim tots. En les institucions, encara més. I els de l'Església són especialment greus. No els ajuda l'actitud i per descomptat els escàndols de corrupció que els fan caminar en un perpetu viacrucis. Qui vol comunicar hauria de transmetre a l'altre sensacions, emocions i hauria de voler que l'altre participés d'allò que posseeix, hauria de voler compartir l'alegria i el coneixement que vol transmetre.

Recordo això perquè, en un moment del musical, l'actriu que fa de Deloris, Mireia Bambo Bokele, la monja sobrevinguda, li diu a l'Àngels Gonyalons, divina en la pell de la mare superiora del convent, que amb el nou aire que li ha donat al cor parroquial li està omplint l'església de feligresos. 

Aquesta hauria de ser la idea, ja no dic la voluntat.

Més que no pas convertir i evangelitzar, reconvertir-se. Si les esglésies fessin net, renovessin la imatge i el missatge, canviessin el format d'espectacle, es reconvertissin i procuressin connectar amb el poble al qual pretenen arribar segurament els aniria molt millor. 

No sé si hi hauria cues però la feina de les persones compromeses és el que fa possibles els miracles.

Martí Gironell

03/12/14

El Punt Avui