Els espais que habitem canvien la nostra psique

Jader Tolja, metge, estudia com l'entorn modifica el nostre cos i la nostra ment

Vaig néixer a Milà fa 59 anys. He creat i dirigeixo un laboratori d'investigació a la Universitat de Bratislava. Investigo la relació entre el cos, la ment i l'espai. Sense percepció corporal, si només hi ha ment, el veritable i el fals són iguals; és el que ens passa en política.

La cultura: la nostra manera de pensar les ciutats, els objectes quotidians, la moda... redefineix el nostre cos i la nostra manera de pensar.

Fins a quin punt?

El nostre sistema nerviós està dissenyat de manera que modifica l'interior del nostre cos en resposta a l'exterior. Qualsevol estímul extern, una plaça dura o la presència d'aigua, provoca un canvi a l'interior del nostre cos.

Quin és el problema?

El problema és que els projectistes desconeixen l'efecte que crearan. Davant una plaça de ciment, el sistema nerviós interpreta que està immers en una cosa dura i escull una actitud d'alarma, el cos no es relaxa, mentre que sí que ho fa en presència d'aigua o terra.

Hi ha estudis?

Sí. Sabem, per exemple, que si des de l'habitació d'un hospital es veuen arbres i verd, la persona ingressada és donada d'alta tres dies abans que la que no en veu.

Curiós.

Un bosc ens permet no fixar l'atenció en res particular, és harmònic, i això automàticament porta el sistema nerviós al lòbul frontal dret, a sentir. Si en l'entorn hi ha molts estímuls visuals, virem al lòbul frontal esquerre, el que focalitza.

La vida moderna ens porta a estar sota el comandament del cervell esquerre.

Sí, quan en realitat el cervell esquerre ha estat dissenyat per estar al servei del cervell dret. Coneix Perry Mason?

Pur cervell dret?

Sí, Perry Mason té la visió de conjunt, i quan necessita detalls envia el seu ajudant, Paul Drake: el cervell esquerre. Avui, la nostra educació, la nostra cultura i el disseny dels sistemes operatius ens converteixen a tots en Paul Drake.

I això quin tipus de societat crea?

Visual, incapaç de distingir entre forma i contingut, i per tant molt fàcilment manipulable. Veure el cel estrellat ens permet entendre que formem part d'una coreografia planetària. Si tot és selfie, fàcilment em crec el centre de l'univers.

I vostè estudia com evitar-ho.

Investigo com intervenir en l'aspecte cultural per redissenyar el que ens envolta de manera que s'adapti al nostre sistema nerviós.

Es tracta de canviar de punt de vista.

Sí, cal dissenyar a partir del cos. En el disseny d'interiors, si la decoració i els mobles són baixos i horitzontals la sensació és de calma. En canvi, si hi ha molts elements alts i verticals, el nostre sistema nerviós està més en alerta.

Podríem arribar molt lluny...

Un espai llarg i estret ens porta a una situació d'alerta perquè limita les nostres opcions de fuga. Un horitzó ampli ens proporciona sensació visceral de benestar. Les ciutats i la majoria d'objectes estan dissenyats des de la teoria, l'abstracció, la racionalitat, i provoquen situacions de continu esforç físic i psíquic.

Això es palpa.

Ens adaptem a l'arquitectura, a la moda, en lloc d'adaptar la moda i l'espai a nosaltres, i és un cercle viciós: com més desconnexió del cos, menys control del disseny, perquè la gent perd la capacitat d'entendre el preu que paga físicament.

Els talons en són un exemple.

Si observem els peus, amb els seus 26 ossos i 36 articulacions, no tenen cap sentit; però no només els 5 cm de taló que atrofien els bessons un 13%, sinó qualsevol sabata, perquè no deixen espai per destensar de manera natural els dits laterals. Aquest disseny parteix d'una idea mental del que és un peu, de fet es dissenya a partir d'un motlle cònic de fusta acabat en punta, ben al contrari del peu, que és més ample a la zona dels dits.

Què provoquen?

El cos és una tensoestructura i en bloquejar una articulació, un altre lloc del cos també es boqueja. Si un camina amb els peus contrets no pot tenir la resta del cos relaxat i lliure, tot el cos estarà tens. Però el problema va més enllà.

...?

L'ansietat és una expressió d'un bloqueig de la respiració. Si el peu no té mobilitat, es limita la respiració. Si els dos peus es mouen constantment com dos blocs, inhibim l'alternança de relaxació i contracció entre els dos costats del cos, i així eradiquem el concepte del dos al cos i en la ment.

Amb quines conseqüències?

Per exemple, no desenvolupem la capacitat de percebre a l'uníson les necessitats de dues persones diferents i equivalents. Percebem que una s'ha d'adaptar a l'altra, una es posa al centre i l'altra al seu servei.

Hauríem de dissenyar a partir del cos!

La cultura està dominada pel cervell esquerre, per la part mental i abstracta, i tota la seva expressió, des de l'educació fins a la roba, ens coacciona. En l'educació o en l'esport hem de partir que el cos funciona partint d'un principi de plaer.

I quin seria el procediment correcte?

Un procés d'humanització cultural, comprendre com són el nostre cos i la nostra psique; es tracta d'un procés d'educació somàtica. Cal entrenar-se a sentir-se.

Pensar amb el cos

Volia investigar com l'espai que ens envolta, la cultura i la fisiologia del cos i el cervell s'influeixen entre si, com totes les formes de disseny, des de l'urbanisme fins a la moda, ens canvien a nivell neurològic. Ha estat un llarg camí. Un camí nou. Va realitzar investigació clínica en els primers departaments de medicina psicosomàtica d'Europa. Avui és formador d'anatomia experiencial (amb diversos llibres publicats) i professor de body cons-cious design a la Domus Academy of Design de Milà i en altres universitats de disseny d'Europa, Àsia i Amèrica. Ha participat a l'European Creativity Festival organitzat a Barcelona per l'Art Directors Club of Europe.

Ima Sanchís

05/12/14

La Vanguardia