L'educació preescolar de qualitat pot prevenir el fracàs escolar

Un estudi assegura que l'educació preescolar de qualitat pot prevenir el fracàs escolar en el futur Una recerca conclou que l'accés a l'etapa Infantil és un element decisiu per moderar la desigualtat social a l'Estat.

Un estudi de l'Obra Social La Caixa ha analitzat com afecta l'origen socioeconòmic dels individus en els resultats acadèmics en diferents etapes educatives i ha conclòs que l'educació Infantil és «decisiva» per prevenir el fracàs escolar, uns efectes que són més clars en entorns desafavorits.

Els autors de l'informe asseguren que les famílies amb pocs recursos no inverteixen tant temps en activitats amb contingut pedagògic i, per tant, l'assistència a l'escola infantil els és el doble de beneficiosa que per als fills de pares amb educació universitària. Per això, es reclama més inversió en la qualitat d'aquesta etapa educativa perquè, si no està estandarditzada, els més beneficiats són els d'origen acomodat. El fracàs escolar no sempre va relacionat amb l'ensenyament primari o secundari, sinó que té una relació directa amb l'educació preescolar.

L'informe elaborat per l'Obra Social La Caixa conclou que l'educació primerenca és una etapa formativa «decisiva» per als individus i que influeix en els resultats futurs dels infants en competències bàsiques, sigui qui sigui el seu origen socioeconòmic. Tanmateix, els responsables de l'estudi, recalquen que els fills de pares amb un nivell educatiu baix i d'entorn socioeconòmic modest són els que més es beneficien de la qualitat del sistema educatiu de preescolar, ja que el benefici és dues vegades més gran que el dels nens d'altres entorns.

Per això, consideren que la inversió en aquesta educació de qualitat a les primeres edats és una manera de prevenir el fracàs escolar en etapes educatives posteriors. Una despesa eficient. Des de l'estudi s'alerta que si en aquesta etapa no es garanteixen uns nivells mínims de qualitat, s'imposen els efectes de la segregació residencial i l'elecció estratègica que beneficia les famílies amb més recursos.

Per això, es reclama «una despesa més eficient i més redistributiva» en les fases d'educació preescolar i primària, per contribuir a reduir la desigualtat de manera decreixent en les fases posteriors. La recerca també conclou que, en etapes posteriors, el sistema educatiu a l'Estat espanyol no redueix les desigualtats, però tampoc no les incrementa. Es considera que només el 20% del rendiment escolar a Primària i Secundària està relacionat amb el centre on s'estudia, un percentatge molt més baix que en altres països de l'OCDE.

Les diferències de resultats en funció de la titularitat del centre no són rellevants, però sí que ho és la diferència de notes que comporta anar a una escola amb alumnat de pocs recursos o alumnat privilegiat, xifrat en un 13% tant a Primària com a Secundària. L'efecte de les crisis econòmiques també té conseqüències en els estudis dels més joves. La reducció de les rendes de les famílies desavantatjades pot arribar a reduir entre un 8 i un 10% les expectatives educatives dels estudiants.

La mateixa recerca determina que els fills de les famílies amb menys recursos i els estudiants amb rendiment intermedi pateixen més els efectes de la crisi que no pas els fills de famílies riques o els millors o pitjors estudiants. L'estudi de La Caixa també considera que l'oferta universitària a l'Estat es poc «diversificada » a nivell de qualitat.

A més, considera que no hi ha diferències rellevants entre els estudiants amb diferent origen social pel que fa a l'aprenentatge a la universitat. Els responsables de la recerca, però, ho justifiquen pel fet que el fracàs escolar «bloqueja » els estudiants amb pitjor rendiment i que per norma general són els que tenen menys recursos i, per tant, ja estan fora del sistema.

L'informe també considera que l'expansió educativa espanyola ha permès reduir de manera visible les diferències entre les competències dels adults més joves i dels més grans, tot i que destaca que en l'edat adulta l'origen social encara marca els coneixements i les competències.

Diari de Girona

09/12/14