El risc de la moda dels tatuatges i pírcings

Fa cinquanta o seixanta anys, només duien tatuatges els mariners o homes que havien fet el servei militar a la marina o a l'Àfrica. Eren dibuixos senzills, fets amb tinta blava i no gaire traça: una àncora, un cor travessat per una fletxa, de vegades un nom de dona… 

Avui dia, els tatuatges són molt populars, i alguns, veritables obres d'art, amb dissenys originals i colors variats. A l'estiu, és difícil anar pel carrer i no creuar-se amb algú amb un tatuatge en alguna zona visible del cos. A la platja, aquesta moda és encara més evident. La difusió dels tatuatges és paral·lela a la dels pírcings i hi ha estudis sociològics sobre el significat actual d'aquests costums, que en alguns pobles s'han practicat des de temps antics.

A Catalunya, hi ha una normativa que regula aquestes pràctiques i qui s'hi sotmet hauria de signar per escrit un consentiment informat que ha d'indicar, entre d'altres, en què consisteix el tatuatge o pírcing, quins riscos i complicacions comporta, possibles contraindicacions, quins productes i materials es fan servir i quines cures necessita. Poden ser un punt d'entrada de bacteris i virus patògens. 

Hepatitis B i C, sida i infeccions de l'endocardi han estat descrites com a conseqüència de pírcings i tatuatges. També reaccions al·lèrgiques a les tintes o al metall de les arracades. I proves mèdiques com ara la ressonància magnètica poden veure's afectades per un pírcing o poden causar petites cremades en la pell tatuada. El consentiment informat és un document que poca gent deu llegir abans de signar-lo; altrament no crec que es veiessin tants tatuatges i pírcings pel carrer.

Mercè Piqueras

11/08/2013

Ara.cat

Medicaments falsos. No arrisquis la teva salut

No és una broma: els medicaments falsificats poden contenir des de plom fins a àcid bòric i raticides, substàncies tan nocives per a la salut que poden arribar a causar fins i tot la mort. Un de cada deu medicaments que es comercialitzen al món són falsos, proporció que adquireix una dimensió molt superior (fins al 50 per cent) als països en desenvolupament. A més, entre el 50 i el 90% dels medicaments que es compren a Internet són falsos. Sens dubte, es tracta d’un negoci molt lucratiu: el 2010 la venda de “medicines” falses assolirà els 75.000 milions de dòlars, la qual cosa revela que els ”medicaments” il·legals generen una enorme economia submergida (el 14,3% del total del mercat negre europeu, que es calcula en 10.500 milions d’euros). L’habitual és que aquests medicaments els produeixin persones no qualificades i poden incloure quantitats excessives, insuficients o directament inexistents del principi actiu que haurien de tenir. A més, la dura realitat és que els “medicaments” falsos poden contenir ingredients nocius com ara raticides, àcid bòric, plom, etc. En conseqüència, els ”medicaments” falsos poden provocar danys greus als pacients, i poden fins i tot arribar a causar-los la mort. A més de posar en perill la salut pública i incrementar el risc de la resistència antimicrobiana, deterioren la confiança del pacient en els professionals i en el sistema de salut, que veuen reduïdes les seves possibilitats de proporcionar un tractament adequat.

Saber per preveure

Segons l’enquesta on-line més important sobre “medicaments” falsificats, en què han participat 4.000 persones de 14 països europeus, entre els quals hi ha Espanya, gairebé un terç dels espanyols reconeix haver comprat medicaments per mitjà de pràctiques inadequades o il·lícites, cosa que equival a onze milions de persones al nostre país, la majoria medicaments que han de ser prescrits per un professional sanitari. Aquest estudi titulat Cracking Counterfeit Europe ha revelat que la mitjana europea de persones que adquireixen medicaments de prescripció mitjançant pràctiques inadequades o il·lícites és del 21%, i Espanya se situa en la quarta posició, per darrere només d’Alemanya (38%), Itàlia (37%) i Noruega (30%). La falta de temps i diners són els arguments esgrimits pels qui practiquen aquesta conducta, qualificada pels experts d’alt risc per a la salut. Amb paraules de Jesús C. Gómez, vicepresident de la Sociedad Española de Farmacia Comunitaria (SEFAC), “en vista dels resultats d’aquest estudi, convé recordar que a Espanya és completament prohibida la venda de medicaments de prescripció mèdica a través d’Internet”. Tanmateix, entre les persones a Espanya que van admetre comprar medicaments de prescripció per mitjà de pràctiques inadequades o il·lícites, gairebé una de cada cinc (18%) ho va fer a través d’Internet.

Estalvi de temps i diners

Segons aquesta investigació, les principals raons per les quals la població acudeix a Internet per adquirir medicaments són l’estalvi de temps i de diners. Així, el 29 per cent ho fa per estalviar diners i un de cada nou espanyols entrevistats, l’11 per cent, utilitza aquest canal perquè el consideren més ràpid i pràctic. Quant al repartiment per sexes, el consum de medicaments sense recepta és lleugerament superior entre la població masculina (33%) que entre la femenina (27%). Altres arguments per a la compra mitjançant Internet són la vergonya d’explicar la seva malaltia a un metge, una infermera, un farmacèutic o un altre professional sanitari, l’interès que ningú de la seva família o persones del seu entorn no sàpiguen res sobre el seu problema, temor a la reacció negativa del metge a l’hora de prescriure un medicament en particular, o la creença que serà més barat. Amb paraules del doctor Juan Álvarez, director mèdic de Pfizer, amb aquesta actitud “els espanyols estan arriscant la seva salut i estan contribuint al desenvolupament de l’economia il·legal en accedir a ’medicaments’ que són fora dels sistemes sanitaris legítims. Un de cada cinc entrevistats (21 per cent) no considera que comprar sense recepta medicaments que requereixen prescripció mèdica sigui una activitat de risc. Aquesta situació posa de manifest una clara necessitat d’educació i conscienciació pública. La població no solament ignora els perills reals dels ’medicaments’ falsos, sinó que està fomentant un mercat il·legal i perjudicial”.

Els més consumits:

1. Tractaments per a la grip (amb un 59,2%).
2. Pastilles per aprimar-se (amb un 22,5%).
3. Medicació per deixar de fumar (amb un 16,8%).
4. Medicaments per al dolor crònic (16,1%).
5. Medicaments per a la disfunció erèctil

En què es distingeixen

Segons el Comitè Assessor sobre Compliment de l’Organització Mundial sobre la Propietat Intel·lectual, un “medicament” falsificat és el que deliberadament i fraudulentament inclou informació falsa sobre la seva identitat, historial o font. Les diferències entre un medicament autèntic i un de falsificat es poden trobar en la seva composició, aspecte físic i sobretot en la seguretat i eficàcia. Respecte a la seva composició, un medicament no solament conté els principis actius, també inclou altres elements que contribueixen a estabilitzar-los o preservar-los per a la seva correcta absorció a l’organisme. Tanmateix, els ”medicaments” falsificats contenen components incorrectes o dosis inadequades dels principis actius, tant per excés com per defecte. En l’aspecte físic, les etiquetes i documentació associades al medicament poden contenir el nom del fàrmac o la seva informació d’una manera incorrecta. A més d’altres possibles alteracions a la capsa, el blíster, el prospecte o qualsevol altra forma d’embalatge, com, per exemple, l’absència d’adhesius i hologrames de seguretat.

Davant d’un problema qui respon?

A Espanya, els medicaments estan sotmesos a un procés d’avaluació i registre previs a la seva comercialització per part de les autoritats sanitàries per assegurar la seva “qualitat, eficàcia i seguretat”. Tanmateix, els “medicaments” falsificats es converteixen en productes nocius perquè compleixen molt poques (o cap) de les rigoroses exigències establertes per als medicaments pels reguladors, ja sigui el Ministeri de Sanitat o l’Agencia Española del Medicamento en les seves respectives competències. Per a Jim Thomson, president de l’Aliança Europea per a l’Accés a Medicaments Segurs, “l’informe Cracking Counterfeit Europe mostra clarament que un alarmant nombre de persones està arriscant la seva salut en no optar pel sistema sanitari establert. En fer-ho i comprar medicaments per als quals cal recepta a través de canals inadequats o il·lícits, tenen moltes possibilitats de rebre un ‘medicament’ fals. A tots ells jo els preguntaria: On acudireu quan aparegui algun efecte secundari o reacció adversa? El missatge és clar: si vols estar sa, vés a un professional sanitari i adquireix medicaments sota prescripció mèdica solament a través de canals sanitaris legítims”.

Les “FARMÀCIES” ON-LINE il·legals

Segons l’informe esmentat, de tots els missatges de correu brossa que es rep cada dia, un de cada quatre ofereix medicaments de farmàcies virtuals. El 62% dels medicaments que venen les farmàcies on-line il·legals acaba sent fals o no compleix amb els estàndards de qualitat. A més, gairebé el 94% de les farmàcies on-line avaluades no té un nom ni un farmacèutic verificable que pugui respondre a les preguntes, la qual cosa pot entendre’s com que no existeix un control mèdic o d’orientació adequat per a la compra de medicaments a Internet.

34 milions de pastilles falses decomissades

Segons ha anunciat Gunter Verheugen, vicepresident de la Comissió Europea d’Indústria, 34 milions de pastilles falses van quedar decomissades a les fronteres europees. El nombre d’envasos de “medicaments” falsos descoberts a les fronteres europees ha augmentat des dels 560.598 l’any 2005 fins als 4.081.056 l’any 2007, o, dit d’una altra manera, es va multiplicar per set en dos anys. L’any 2007, les autoritats espanyoles van interceptar a les seves fronteres més de 2,3 milions d’articles falsificats i pirates, medicaments inclosos, cigars, cosmètics, productes d’higiene i joguines que estaven a punt de comercialitzar-se a la Unió Europea o de reexportar-se a tercers països, segons un informe comunitari sobre les intervencions de les autoritats duaneres dels vint-i-set. Dos anys abans, el 2005, la Guàrdia Civil va dur a terme una de les confiscacions més importants que s’han fet a Espanya, 500.000 dosis de fàrmacs clandestins, a més de maquinària, envasos i prospectes a punt per a la seva distribució.

Font: Xarxa Farma

És diferent, però és el meu amic

Conviure amb un company que pateix esquizofrènia pot ensenyar moltes coses a un adolescent 

Foto: Manolo García

Bona part dels adolescents creuen que les persones que pateixen una depressió tenen un caràcter més fràgil i sensible, o que les persones amb un diagnòstic d'esquizofrènia es comporten de manera agressiva i imprevisible. Però els estudis científics deixen clar que és una percepció totalment errònia. Tampoc saben que consumir cànnabis als 15 anys quadruplica la possibilitat de patir una psicosi perquè el cervell encara està en procés de maduració. I si tenen antecedents familiars de malaltia mental greu, la probabilitat encara és més alta. Igual que els adults, la seva visió de les persones amb problemes de salut mental està tenyida d'estigmes, un còctel explosiu de prejudicis negatius i falsos que perjudiquen el pronòstic de millora i la detecció precoç. Durant els tallers del programa Espai Jove per a la Prevenció i la Promoció de la Salut Mental -duts a terme durant tot aquest curs 2012-13 des del Centre de Salut Mental Infanto-Juvenil (CSMIJ) de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi en diversos instituts de la ciutat de Barcelona-, es van passar 1.500 qüestionaris a nois i noies d'entre 12 i 18 anys, abans i després d'efectuar la formació sobre què és la salut mental, quins factors de risc i de protecció existeixen i què senten les persones amb un trastorn. Els resultats mesuraven el seu coneixement i els estereotips imperants en aquest tema, tant abans com després, i van ser aclaparadors: "L'estigma envers els trastorns mentals baixa, i molt, quan els joves coneixen de primera mà què són i com els viuen les persones afectades", explica Juanjo Gil, infermer d'aquest CSMIJ i conductor i creador dels tallers juntament amb quatre psicòlogues. Gil assegura que els nanos expressen que aquest tipus de formació en salut mental els fa sentir més segurs, perquè els ajuda a detectar possibles símptomes, així com a entendre que els trastorns mentals es donen en episodis acotats en el temps.

L'equip del programa Espai Jove està preparant tot el material imprescindible perquè aquest model de taller, que s'aplica en altres països com Escòcia i Anglaterra, on les campanyes de prevenció i promoció han demostrat ser un èxit en la lluita contra l'estigma i la millora del pronòstic en salut mental, es pugui reproduir amb una formació mínima en altres punts del país.

Primers símptomes

El 75% dels trastorns mentals en l'edat adulta es van iniciar a l'adolescència, una etapa especialment delicada en la qual la persona busca el seu lloc al món i un trastorn mental pot provocar l'aïllament i la incomprensió. "El que ens allunya no és el trastorn, són els teus prejudicis" és un dels missatges claus de la campanya de sensibilització del projecte Obertament, que els principals agents socials del sector de la salut mental de Catalunya van endegar l'any 2012 per lluitar contra l'estigma. Les persones amb un trastorn mental expliquen en primera persona què els passa i com viuen aquest estigma. Entre les seves línies de treball, la part de sensibilització començarà a visitar aquesta tardor escoles, universitats, centres de salut i mitjans de comunicació perquè els seus activistes expliquin què són els trastorns mentals i com l'estigma i la discriminació afecten les seves vides. "Jo no sóc només un diagnòstic, també sóc moltes coses més i tinc un projecte de vida i personal", insisteix Carles Peñarroya, de 40 anys, activista d'Obertament. Al Carles li van diagnosticar esquizofrènia paranoide als 17 anys. "Posar-se malalt ens pot passar a tots, però el trastorn mental greu és un dels diagnòstics amb més patiment, no només pels seus símptomes, sinó perquè et miren com una persona perillosa socialment i que no es pot relacionar amb persones sanes", explica Peñarroya, que va estar ingressat durant tres mesos quan tenia 17 anys i va estar entre els 19 i els 21 sense sortir de casa per por al rebuig del seu entorn. D'això fa més de 20 anys, però els joves que avui conviuen amb la malaltia mental continuen patint l'estigma. "Quan vam parlar-los del projecte molts nanos es van engrescar, però es van fer enrere quan se'ls va comentar que sortiria el seu nom i una foto", explica Marisa Rosa, treballadora social del Servei de Rehabilitació Comunitària per a Joves de la Fundació Tres Turons (www.els3turons.org).

Donar exemple

El Leandro Quiroz i el Joan Sanahuja, de 22 anys, sí que van acceptar la proposta, i es mostren convençuts de l'efecte aïllant que la malaltia ha tingut sobre ells. "Quan expliques que estàs en un procés de recuperació d'una malaltia mental a la universitat, els mateixos professors et comenten reiteradament que els preocupa molt que tinguis tracte amb nens, com si els hagués de fer mal...", diu el Leandro, estudiant d'educació infantil. "Els meus companys em van acceptar més de pressa", afegeix aquest estudiant, nascut al Perú. El Leandro tenia 16 anys quan els seus pares li van dir que marxaven a Catalunya "de vacances". Ell, que s'estava preparant per a les proves d'accés a la universitat, es va sentir "enganyat" i va caure en un pou ple d'etiquetes: trastorn de personalitat inespecífic, depressió, trastorn esquizoparanoide... "Sense diagnòstic clar, el que sé segur és que he sentit molta tristesa", afirma. Tant ell com el Joan Sanahuja, que ha acabat aquest any el batxillerat i que va patir una crisi psicòtica per consum de tòxics als 17 anys, senten que el temps entre els 17 i els 22 anys és "com si s'hagués perdut". Amics? "Alguns m'han fet molt mal perquè m'han rebutjat", assegura el Joan. I aclareix, tot seguit: "Jo també sóc conscient d'haver fet mal als altres amb la meva actitud, i ara vaig amb compte". El Leandro es mostra pessimista: "És difícil, això dels amics. Ens agradaria fer-ne, però ens costa molt mantenir el vincle, perquè ens agrada molt tenir-ho tot controlat i això no és possible".

Què els agrada fer? Estudiar i, sobretot, el teatre: "Poder ser una altra persona és genial", diu el Leandro. Expliquen amb il·lusió que ells i quatre usuaris més de Tres Turons han estat treballant amb els actors de l'obra de teatre Jo ma , que es va estrenar al Grec, en la construcció d'un personatge amb problemes de salut mental. "Es trenca l'estigma quan baixes i et situes en la seva horitzontalitat", afirma Marisa Rosa. I el Leandro recorda que, fent pràctiques en una llar d'infants, una nena de 3 anys se li va acostar amb dos cavalls. Plorava perquè un només tenia una orella... El Leandro la va mirar als ulls i va ser un d'aquells moments en què tot s'atura al voltant. Amb veu calmada, li va dir: "Passa el mateix que amb les persones. Unes són petites i altres són grans. Unes blanques i altres negres. Doncs aquest cavall té una orella, i l'altre, dues, però són cavalls tots dos. Tots tenim les nostres diferències". La nena va somriure i se'n va anar contenta a jugar amb els cavalls.

Marta Espar

17/08/13

Ara.cat

Surt de l'hospital el ciutadà polonès a qui van trasplantar la cara

L'operació, realitzada al maig, va incloure trasplantaments de mandíbula, paladar i part inferior de la conca dels ulls.

Pacient i el cap de l'equip mèdic a Polònia. AFP

El ciutadà polonès de 33 anys a qui al maig van realitzar un dels trasplantaments de cara més extensos del món, s'ha presentat aquest dimarts davant les càmeres amb l'equip mèdic que l'ha tractat per anunciar la seva sortida de l'hospital.

El jove, que va patir un accident al planter on treballava quan una màquina talladora de pedra va estar a punt d'amputar-li la cara, va haver de ser intervingut el 15 de maig durant 27 hores 'a vida o mort', amb un termini de preparació mínim per a una operació d'aquestes característiques i un trasplantament que incloïa la mandíbula, el paladar i la part inferior de la conca dels ulls.

RECUPERARÀ LA PARLA COMPLETA D'AQUÍ NOU MESOS

En la roda de premsa oferta aquest dimarts l'home, identificat pel nom de pila 'Grzegorz', portava ulleres i tenia dificultats per parlar. Adam Maciejewski, cap de l'equip mèdic encarregat de portar a terme l'àrdua tasca de reconstrucció facial, ha assegurat que "la funció de la parla hauria de tornar a la normalitat d'aquí nou mesos".

Així mateix, ha assenyalat que "el procés terapèutic sembla evolucionar correctament. No obstant, la recuperació completa de la funció motora facial requerirà diversos mesos d'exercicis", que a partir d'ara el pacient podrà realitzar al seu propi domicili.

El trasplantament del jove 'Grzegorz', el primer d'aquest tipus realitzat a Polònia, es va portar a terme al centre oncològic de Gliwice set anys i mig després del primer trasplantament de cara al món, el 27 de novembre del 2005 a l'Hospital Universitari d'Amiens, a França.

AFP/Varsòvia

El periódico.cat

De què serveixen les fronteres?

Quan viatjo per Europa sempre cavil·lo sobre el perquè d'unes fronteres arbitràries, que gairebé mai no tenen res a veure amb la realitat històrica i/o geogràfica de l'entorn i que no són més que el teòric traç polític resultant dels interessos de qui mana o de qui surt victoriós d'una confrontació. Talment unes línies que configuren estats i indiquen voluntats, però que divideixen pobles i obliguen a cohabitacions forçades, moltes vegades traçades amb sang i amb argumentacions de drets de conquesta.

De la fragilitat fronterera no cal ni parlar-ne, quan avui les gendarmeries resten tancades i a molts llocs ha deixat de ser imprescindible el passaport, tot i que el llistat de noms recorda la mobilitat dels límits que ha sofert Europa durant el darrer segle, per no anar més endavant. Les dues grans guerres han ajudat molt a aquesta mobilitat i els conflictes posteriors han acabat de fer la feina, tot i que també enteses internes i pronunciaments unilaterals han contribuït a dibuixar els darrers mapes. Més: la realitat és tossuda i no sempre és respectuosa amb l'entorn, a més de reconèixer que els territoris de franja barregen gent i cultures, fent difícil una delimitació exacta.

El que fou ampli territori de trobada entre l'imperi austrohongarès, Itàlia i els Balcans és un exemple clar de la sang que s'ha de vessar per repartir regions i satisfer aspiracions nacionals davant la cobejança dels governants. Novament recordo Kobarid i l'esfereïdora batalla de Caporetto, una de les més tràgiques de la Gran Guerra, quan una darrera ofensiva germànica, durant disset dies de la tardor de l'any 1917, va suposar 110.000 morts i 350.000 entre desapareguts i desertors, entre les abruptes parets dels Alps Julians, mentre l'exèrcit italià retrocedia fins a la llera del riu Piave, on es feria fort fins al final de la guerra. L'immens Ossari de Kobarid acull un gran nombre de les víctimes, i els cementiris de la Gran Guerra espigolen la regió (Rovereto, Belluno, Toblach, Bruneck...). D'aquella brutalitat, Ernest Hemingway escrigué el seu Adéu a les armes, que inicia descrivint Kobarid com “un llogaret petit i blanc”, després convertit en centre de la batalla.

Res s'aprengué del desastre i la Segona Guerra tornà als mateixos escenaris, quan els partisans s'hi feren forts i el conflicte del Sud-Tirol, després de la mort de Mussolini i l'armistici italià, evidencià un tema irresolt. Sempre, el conflicte de les fronteres i la gran regió es converteix en un dels exemples més clars de la seva fragilitat, quan molts territoris es passen la primera meitat del segle XX canviant d'adscripció a un o altre estat. Àustria, Itàlia, Iugoslàvia i, encara després, Eslovènia dibuixen mapes canviants i demostren que la sang vessada serveix poc quan els polítics decideixen.

De què serveixen les fronteres? 

A Colico, quatre canons italians miren cap a la neutral Suïssa. Són els potents 149/35 Schneider i formaren part de la Línia Cadorna, establerta als Alps Rètics, poc abans d'esclatar la Gran Guerra, per tranquil·litzar la por dels llombards, que temien una invasió germànica, fruit que l'imperi no respectés la neutralitat suïssa, quan els passos de muntanya de Stelvio i Tonale marcaven la frontera austro-italiana. Els Dolomites, els Alps Julians i els Alps Rètics feren de traç de separació entre vells conceptes d'estat que quan es modernitzaren i canviaren les barreres duaneres (1919) acabaren de trinxar les unitats naturals de les valls i la seva gent. Convertides en fronteres de paper, les gegants moles muntanyoses foren víctimes d'interessos polítics que separaren famílies i ramats. On coincideixen Itàlia, Suïssa, Àustria i Eslovènia es detecta clarament la banalitat de les fronteres.

Jaume Oliveras i Costa

16/08/13

El Punt Avui

Per què es desenvolupa el càncer?

El Consorci Internacional del Genoma del Càncer ha recopilat els processos de mutació que generen el desenvolupament dels 30 tipus de càncer més comuns, fet que suposa un pas important per descobrir el com i el perquè de la seva aparició, així com la seva prevenció i tractament. Aquesta troballa, que ha estat possible gràcies al treball desenvolupat de manera conjunta per equips d'investigació de 14 països, ha permès estudiar més de 7.000 genomes tumorals i descobrir més de 20 processos diferents que causen les mutacions dels 30 tipus de càncer més comuns.

La investigació, coordinada a nivell internacional pel doctor Michael Stratton del Sanger Institute de Cambridge, ha estat dirigida a l'estat espanyol per Elías Campo, de la Universitat de Barcelona i l'Hospital Clínic-IDIBAPS, i Carlos López-Otín, de l'Institut Universitari d'Oncologia de la Universitat d'Oviedo.

Segons els autors de l'estudi, aquest primer compendi exhaustiu dels processos de mutació que generen el desenvolupament de tumors és un avanç important, i podria ajudar a prevenir un àmplia gamma de càncers en un futur. Tots els càncers s'originen per mutacions en l'ADN de les cèl·lules de l'organisme. Fins ara no se sabien els mecanismes implicats en la generació de la majoria dels tumors, però arran d'aquest estudi se saben quins són els patrons particulars o firmes mutacionals que causen els càncers més comuns.

La investigació ha permès identificar els processos biològics subjacents al desenvolupament de la majoria d'aquests processos mutacionals i ha mostrat que, mentre que alguns tumors són causats per només dos signes mutacionals, en d'altres intervenen fins a sis firmes diferents, cosa que indica més complexitat. L'aportació de l'equip de Barcelona i Oviedo a l'estudi ha estat la identificació de dos mecanismes fonamentals que causen mutacions en la leucèmia limfàtica crònica, dels quals un està relacionat amb l'edat i l'altre amb la reparació del dany en l'ADN.

Segons el doctor Elías Campo aquest estudi constitueix "un exemple de la nova visió que pot oferir la seqüenciació massiva i coordinada de genomes de diversos tipus de càncer", cosa que ha permès "explicar el desenvolupament genètic i la història dels càncers analitzats". Els responsables del projecte a Barcelona i Oviedo han destacat que es tracta d'un pas important per descobrir el com i el perquè de la formació del càncer i han assegurat que la troballa té profundes implicacions per entendre la malaltia, així com, potencialment, per a la seva prevenció i tractament.

EFE

14/08/13

Ara.cat

Girona és on més casos anuals per habitant hi ha de malària

Vuit de cada deu viatgers de les comarques gironines que han contret malària no havien fet bé el tractament per prevenir-la. La regió sanitària de Girona és on més casos anuals per habitant hi ha de malària. Per esbrinar-ne els motius, la Unitat de Salut Internacional (USI) de l'Hospital Santa Caterina de Salt (Gironès) ha fet un estudi que ha permès saber que la meitat de les persones infectades havien fet malament el tractament i que, a més, un 30% ni tan sols havia pres cap tipus de precaució a l'hora de viatjar a un país amb presència d'aquesta malaltia. La Unitat elaborarà un registre de malalties importades per ser més eficaços a l'hora de prevenir contagis a l'estranger

Es calcula que només el 40% de les persones que viatgen a l'estranger es visiten amb un metge especialista en salut internacional abans de marxar. Aquesta visita no és obligatòria per anar a la majoria de països tot i que algunes vacunes molt concretes -com la febre groga- són imprescindibles per entrar en alguns països. Tot i això, el cap de la USI, el doctor Ramon Dalmau, recorda que hi ha molts països on existeixen malalties que el viatger pot contraure si no es medica o si no va en compte amb els hàbits de salut.

Una de les malalties importades més perillosa per a la salut és la malària. El cap de la unitat detalla que, en relació amb el conjunt de Catalunya, la regió sanitària de Girona és la que té més casos de malària per nombre d'habitants té a l'any. Per esbrinar-ne les causes, l'USI ha fet un estudi en les persones que han tornat a les comarques gironines amb malària. Segons detalla Dalmau, han comprovat que el 50% dels malalts havien fet malament el tractament i un 30% ni tan sols havien pres cap medicament.

El doctor Dalmau ho atribueix a "la mala fama" que té la profilaxis contra la malària però detalla que només hi ha un dels medicaments que pot provocar malestar i que, a més, és el que menys recepten. "Hi ha alternatives i és important que en malalties que poden ser complicades com la malària o l'hepatitis A es faci el tractament per evitar emmalaltir", ha afirmat Ramon Dalmau.

A més, el cap de la unitat també detalla que bona part de les persones amb malària són viatgers que van a visitar la família al seu país d'origen, amb paludisme. Per això, ressalta que és "essencial" continuar amb els programes que fan amb líders de comunitats i amb educadors socials per arribar a col·lectius de nouvinguts perquè, abans de fer les vacances d'estiu al seu país d'origen, també visitin les unitats de salut internacional. "Cada vegada en són més conscients i vénen més", ha assegurat.

El cap de la Unitat de Salut Internacional de les comarques gironines també creu que s'hauria d'obrir un debat sobre el pagament de les vacunes, per poder adaptar el cost a les despeses de les famílies. "Sé que és un moment complicat, però en qüestions de salut s'hauria de mirar de trobar la manera de fer-ho assequible per a tothom", ha afirmat Dalmau que explica que ja s'han trobat casos de famílies que només vacunen els menors d'edat perquè per a ells és gratuït.

Registre de malalties

La Unitat de Salut Internacional vol crear un registre de malalties importades perquè, tal com han fet amb la malària, puguin tenir més informació sobre per què algunes persones agafen una malaltia o una altra estant de viatge. Dalmau detalla que el més habitual és que els viatgers agafin paràsits intestinals que provoquin diarrees o vòmits, però també hi ha altres malalties més greus que és important combatre des de tots els flancs com la malària mateix, el dengue o una hepatitis.

Els centres de salut internacional donen consells al viatger sobre els bons hàbits de salut i també saben si al país on viatgen hi ha alguna alerta per alguna epidèmia o per algun increment d'alguna malaltia que precisi vacuna o tractament abans de marxar.

ACN

13/08/13

Diari de Girona

“Com augmentar la tolerància a la frustració”

Per escoltar el programa clicar al triangle:

En primer lloc s’ha de prendre consciència del propi estat emocional. A través de situacions simulades, reconèixer que estic davant d’una frustració. Això significa analitzar els pensaments, ser conscient quan passa alguna cosa que molesta, quan les coses no surten com desitges. No es tracta de fer persones frustrades ni contentes davant de qualsevol situació, no s’ha de confondre frustració amb sadomasoquisme, sinó de buscar un difícil equilibri davant la inevitabilitat de la frustració. Pot ser tan negativa una infància sense frustracions com una infància amb excessives frustracions.

En la recerca d’un equilibri, convé reconèixer que no poder anar a jugar una tarda amb els amics és molt diferent de no poder-hi jugar durant un mes. L’equilibri és l’òptim per facilitar el pas del principi de plaer al principi de realitat”.

Aforismes

MARTIN STORTONI “Cal saber tolerar una derrota, per després guanyar la batalla”.

LUCÍA ETXEBARRÍA “Si existeix alguna possibilitat d’aconseguir alguna cosa semblant a la felicitat, consisteix a aprendre a tolerar la frustració”.

JESÚS CUADRA “Una persona amb baixa tolerància a la frustració en té prou amb una situació mínima per espantar-se, enfadar-se o entristir-se”

RAFAEL BIZQUERRA “La inevitabilitat d’experimentar frustració fa que haguem d’aprendre a tolerar-la”

Bibliografia

RAFAEL BIZQUERRA “Tolerancia a la frustración: aplicaciones prácticas”.

Gaspar Hernàndez

L'Ofici de Viure

Els nens oblidats

Germans de menors malalts de càncer disfruten d'unes colònies a mida on juguen i comparteixen la seva difícil experiència

Saber que el teu fill té un càncer és una notícia molt difícil de pair. I encara que la possibilitat no és gaire elevada, hi ha famílies a Espanya a qui els toca conviure amb una malaltia que els canvia la vida del tot. La de María Jesús Martínez, de Sant Andreu de la Barca, és una d'aquestes. És mare de dos nens i va haver de saber que el més petit, de 4 anys, Francisco José, té un tumor greu a la pelvis. «Sents ràbia, frustració i dolor -expressa la María- perquè és molt petitó i no entén res del que li passa». La malaltia no tan sols fa patir el nen i els pares, sinó també la petita María Jesús, la seva germana, que només té 8 anys. «A ella li va canviar tot. Ja no és la vida d'una nena normal», explica la mare.

És per casos com el de la petita María Jesús que la Junta de Barcelona de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC-Catalunya contra el Càncer) fa nou anys que organitza colònies lúdiques i terapèutiques en diferents llocs de Catalunya dirigides exclusivament a infants i joves d'entre 7 i 17 anys amb un germà que tingui o hagi tingut càncer. Es tracta d'un campament gratuït on els nens no tan sols poden disfrutar d'uns dies allunyats de la seva rutina habitual, sinó també compartir experiències amb altres nens que viuen situacions semblants a la seva.

L'entitat promotora del projecte es dedica a la lluita contra la malaltia en totes les modalitats conegudes i pretén donar suport al malalt tant com a la seva família. «Fa nou anys ens vam adonar que la majoria dels recursos es destinaven només al nen malalt, i que la bibliografia parlava dels germans com dels 'forgotten children' (els nens oblidats)», explica Teresa López-Fando, coordinadora de Programes i Serveis de l'AECC de Barcelona. «Quan la malaltia entra a la família, el germà passa a un segon pla, i això també és necessari -admet-, perquè els pares han de centrar-se a cuidar el nen malalt».

Expressar Sentiments

Aquest any li ha tocat a la casa de colònies La Granja Escola, a Santa Maria de Palautordera, posar les seves terres a disposició de 35 germans de nens malalts. És un lloc fora de la Barcelona sorollosa, envoltat per muntanyes i bosc al Parc Natural del Montseny, on els nens tenen la possibilitat de participar en múltiples activitats lúdiques, com ara manualitats, classes de pastisseria, piscina, excursions i jocs de nit. També, i més important, se'ls ofereixen tallers psicològics en què aprenen a entendre els seus sentiments i comunicar-los als altres, i més tard als seus parents.

Per a la família de María Jesús és un alleujament poder oferir a la seva filla un parell de dies lliures: la malaltia de Francisco José, a qui tots diuen Coco, ja no els dóna vacances. «El càncer no deixa gaire temps lliure», explica la María Jesús. «Apareix i no espera que te'n vagis de vacances». El càncer de Coco, un neuroblastoma en l'últim estadi de desenvolupament, exigeix a la família visites diàries a l'hospital i una dependència constant del seu estat de salut. Per això, la María està contenta que la seva filla pugui participar en les colònies, sortir una mica de la seva rutina i deixar de preocupar-se una estona pel seu germà.

«El nostre primer objectiu per als nens és que s'ho passin bé», explica López-Fando, «però també és important que se sentin els protagonistes, que sàpiguen que aquestes colònies són només per a ells i que aquí es poden ajudar els uns als altres». Segons la responsable, moltes famílies noten la diferència quan els nens tornen perquè se senten més bé, estan més tranquils i més implicats a cuidar el germà. Per això no tan sols hi van infants de Catalunya, sinó de tot Espanya.

L'AECC de Barcelona fa difusió de les seves activitats en altres juntes provincials de l'associació i en centres hospitalaris de tot l'Estat. Va ser així com van trobar la família de Laura Coronado Vílchez. Ella és futbolista, té 10 anys i l'octubre de l'any passat van diagnosticar un càncer al seu germà Yeray, que llavors en tenia 12. La seva família va haver de desplaçar-se de Girona a Barcelona per facilitar el tractament de Yeray a l'hospital. Això la va afectar molt. «El temor més gran que tenia la Laura era que el seu germà es quedés ingressat», expliquen els seus pares, «però nosaltres ho fem tot perquè ella pugui tenir una vida normal».

Protagonistes

Les colònies són una manera de mantenir aquesta vida normal. Hi ha famílies que la poden mantenir molt bé, com en el cas de la Laura, que pot continuar amb el futbol com abans. Però hi ha casos en què el càncer causa un impacte tan greu que els germans ja no tenen el mateix protagonisme que abans. A les colònies, almenys, tenen la possibilitat de desconnectar-se de la seva rutina habitual, fer amics que comparteixen experiències similars i convertir-se en els protagonistes d'una història: una en què el paper de 'forgotten children' ja no hi té lloc.

Jülide Asci

05/08/13

El Periódico.cat

Olis essencials contra els mosquits

El mosquit tigre esta actiu tambe durant el dia i la seva picadura és molt molesta. LVE/Marc Arias

L'estiu és una època de sol, platja, vacances i també de mosquits. Aquests insectes poden provocar nits d'insomni, espatllar una fantàstica migdiada i, el que és pitjor, causar unes molestes picades que en algunes ocasions poden trigar molts dies a curar.

Laura Mestres, llicenciada en Farmàcia i en Ciència i Tecnologia dels Aliments per la Universitat de Barcelona, ​​formada en Aromateràpia Científica per l'escola d'aromateràpia francesa Collège International d'Aromathérapie Dominique Baudoux, amb més de 10 anys d'experiència en l'estudi i la difusió dels olis essencials amb finalitat terapèutica i responsable de formació de Pranarom Espanya en aromateràpia científica, comenta que "a Europa, a banda del mosquit comú, "Culex pipiens", cada vegada amb més freqüència i en majors extensions del nostre territori es troba el temible mosquit tigre, "Aedes albopictus", que es distingeix per les franges negres i blanques de les potes, així com la denominada "mosca negra", un simúlid més rabassut, amb ales i potes molt més curtes que els mosquits ". Aquests insectes ens piquen per xuclar la nostra sang, que constitueix una aportació nutricional de gran qualitat per al seu desenvolupament i la posta dels ous. "El mosquit tigre és actiu també durant el dia i la seva picada és molt molesta. A més, en zones endèmiques, pot ser transmissor de malalties com la febre groga o el dengue ", explica Laura Mestres.

La mosca negra, en picar, també mossega, fent una picada-mossegada molt dolorosa que pot sagnar. Mentre piquen, inoculen substàncies anestèsiques, vasodilatadores i anticoagulants. Per aquesta raó les seves picades poden passar desapercebudes en un primer moment, però posteriorment són molt irritants, provoquen una forta inflamació local i en persones més sensibles o especialment reactives serà necessària atenció mèdica.

"Per espantar els mosquits de forma natural i menys agressiva que amb insecticides o repel·lents químics comptem amb uns fabulosos olis essencials", aconsella l'especialista en aromateràpia.

Laura Mestres recomana "per la seva potència, el qual s'obté de la Citronela de Java (Cymbopogon winterianus) de fragància cítrica molt característica. Diàriament, dues gotes al coll del pijama o en l'extrem del coixí ens permeten mantenir fora de perill de tots els insectes que piquen ". També pot usar-se en un difusor d'aromateràpia, mitja hora abans d'anar a dormir.

"Un altre oli essencial molt eficaç i ben tolerat en cas de pells sensible és el de Eucaliptus blau (Eucalyptus citriodora)", segons la farmacèutica. Aquests dos olis han les propietats repel·lents al seu elevat contingut en "aldehids terpènics", concretament citronelal.

"Aquesta molècula aromàtica, a més, té propietats antiinflamatòries, amb el que aquests olis ens serviran també per calmar la inflamació local causada per la picada. Podem aplicar diluïts al 50% en un oli vegetal de ràpida penetració, com el de nou d'albercoc o el d'avellana ", argumenta Laura Mestres.

Si busquem una fragància més dolça i un oli essencial apte fins i tot per a nadons, -afegeix l'experta en aromateràpia- tenim un gran aliat amb el Gerani d'Egipte. Una dilució a l'1% en oli vegetal ens permetrà la seva aplicació a partir dels 3 mesos, especialment en turmells, cames i bracets. Per harmonitzar la fragància de la citronela, podem barrejar unes gotes d'ambdós en el difusor. Per exemple, 4 gotes de citronella i 6 de gerani. "Si preferim preparats llestos per utilitzar, Pranarom disposa d'una sinergia per difusió especialment indicada per a nadons, anomenada Mosquits. Tres gotes d'aquesta sinergia en el difusor són suficients en cada ús ", comenta Laura Mestres.

Amb acció 2 en 1, repel·lent i calmant, el producte Help Spray SOS Insectes-verí pot aplicar fins a 6 vegades al dia i és apte durant l'embaràs i la lactància. "Si tenim una pell molt reactiva, podem calmar de forma immediata amb Piquarom, aplicant unes gotes cada 15 minuts, el més aviat possible després de la picada, ja sigui d'insecte, de medusa o una irritació provocada per ortigues", conclou Laura Mestres.

La Vanguardia
06/08/13