Medicaments falsos. No arrisquis la teva salut

No és una broma: els medicaments falsificats poden contenir des de plom fins a àcid bòric i raticides, substàncies tan nocives per a la salut que poden arribar a causar fins i tot la mort. Un de cada deu medicaments que es comercialitzen al món són falsos, proporció que adquireix una dimensió molt superior (fins al 50 per cent) als països en desenvolupament. A més, entre el 50 i el 90% dels medicaments que es compren a Internet són falsos. Sens dubte, es tracta d’un negoci molt lucratiu: el 2010 la venda de “medicines” falses assolirà els 75.000 milions de dòlars, la qual cosa revela que els ”medicaments” il·legals generen una enorme economia submergida (el 14,3% del total del mercat negre europeu, que es calcula en 10.500 milions d’euros). L’habitual és que aquests medicaments els produeixin persones no qualificades i poden incloure quantitats excessives, insuficients o directament inexistents del principi actiu que haurien de tenir. A més, la dura realitat és que els “medicaments” falsos poden contenir ingredients nocius com ara raticides, àcid bòric, plom, etc. En conseqüència, els ”medicaments” falsos poden provocar danys greus als pacients, i poden fins i tot arribar a causar-los la mort. A més de posar en perill la salut pública i incrementar el risc de la resistència antimicrobiana, deterioren la confiança del pacient en els professionals i en el sistema de salut, que veuen reduïdes les seves possibilitats de proporcionar un tractament adequat.

Saber per preveure

Segons l’enquesta on-line més important sobre “medicaments” falsificats, en què han participat 4.000 persones de 14 països europeus, entre els quals hi ha Espanya, gairebé un terç dels espanyols reconeix haver comprat medicaments per mitjà de pràctiques inadequades o il·lícites, cosa que equival a onze milions de persones al nostre país, la majoria medicaments que han de ser prescrits per un professional sanitari. Aquest estudi titulat Cracking Counterfeit Europe ha revelat que la mitjana europea de persones que adquireixen medicaments de prescripció mitjançant pràctiques inadequades o il·lícites és del 21%, i Espanya se situa en la quarta posició, per darrere només d’Alemanya (38%), Itàlia (37%) i Noruega (30%). La falta de temps i diners són els arguments esgrimits pels qui practiquen aquesta conducta, qualificada pels experts d’alt risc per a la salut. Amb paraules de Jesús C. Gómez, vicepresident de la Sociedad Española de Farmacia Comunitaria (SEFAC), “en vista dels resultats d’aquest estudi, convé recordar que a Espanya és completament prohibida la venda de medicaments de prescripció mèdica a través d’Internet”. Tanmateix, entre les persones a Espanya que van admetre comprar medicaments de prescripció per mitjà de pràctiques inadequades o il·lícites, gairebé una de cada cinc (18%) ho va fer a través d’Internet.

Estalvi de temps i diners

Segons aquesta investigació, les principals raons per les quals la població acudeix a Internet per adquirir medicaments són l’estalvi de temps i de diners. Així, el 29 per cent ho fa per estalviar diners i un de cada nou espanyols entrevistats, l’11 per cent, utilitza aquest canal perquè el consideren més ràpid i pràctic. Quant al repartiment per sexes, el consum de medicaments sense recepta és lleugerament superior entre la població masculina (33%) que entre la femenina (27%). Altres arguments per a la compra mitjançant Internet són la vergonya d’explicar la seva malaltia a un metge, una infermera, un farmacèutic o un altre professional sanitari, l’interès que ningú de la seva família o persones del seu entorn no sàpiguen res sobre el seu problema, temor a la reacció negativa del metge a l’hora de prescriure un medicament en particular, o la creença que serà més barat. Amb paraules del doctor Juan Álvarez, director mèdic de Pfizer, amb aquesta actitud “els espanyols estan arriscant la seva salut i estan contribuint al desenvolupament de l’economia il·legal en accedir a ’medicaments’ que són fora dels sistemes sanitaris legítims. Un de cada cinc entrevistats (21 per cent) no considera que comprar sense recepta medicaments que requereixen prescripció mèdica sigui una activitat de risc. Aquesta situació posa de manifest una clara necessitat d’educació i conscienciació pública. La població no solament ignora els perills reals dels ’medicaments’ falsos, sinó que està fomentant un mercat il·legal i perjudicial”.

Els més consumits:

1. Tractaments per a la grip (amb un 59,2%).
2. Pastilles per aprimar-se (amb un 22,5%).
3. Medicació per deixar de fumar (amb un 16,8%).
4. Medicaments per al dolor crònic (16,1%).
5. Medicaments per a la disfunció erèctil

En què es distingeixen

Segons el Comitè Assessor sobre Compliment de l’Organització Mundial sobre la Propietat Intel·lectual, un “medicament” falsificat és el que deliberadament i fraudulentament inclou informació falsa sobre la seva identitat, historial o font. Les diferències entre un medicament autèntic i un de falsificat es poden trobar en la seva composició, aspecte físic i sobretot en la seguretat i eficàcia. Respecte a la seva composició, un medicament no solament conté els principis actius, també inclou altres elements que contribueixen a estabilitzar-los o preservar-los per a la seva correcta absorció a l’organisme. Tanmateix, els ”medicaments” falsificats contenen components incorrectes o dosis inadequades dels principis actius, tant per excés com per defecte. En l’aspecte físic, les etiquetes i documentació associades al medicament poden contenir el nom del fàrmac o la seva informació d’una manera incorrecta. A més d’altres possibles alteracions a la capsa, el blíster, el prospecte o qualsevol altra forma d’embalatge, com, per exemple, l’absència d’adhesius i hologrames de seguretat.

Davant d’un problema qui respon?

A Espanya, els medicaments estan sotmesos a un procés d’avaluació i registre previs a la seva comercialització per part de les autoritats sanitàries per assegurar la seva “qualitat, eficàcia i seguretat”. Tanmateix, els “medicaments” falsificats es converteixen en productes nocius perquè compleixen molt poques (o cap) de les rigoroses exigències establertes per als medicaments pels reguladors, ja sigui el Ministeri de Sanitat o l’Agencia Española del Medicamento en les seves respectives competències. Per a Jim Thomson, president de l’Aliança Europea per a l’Accés a Medicaments Segurs, “l’informe Cracking Counterfeit Europe mostra clarament que un alarmant nombre de persones està arriscant la seva salut en no optar pel sistema sanitari establert. En fer-ho i comprar medicaments per als quals cal recepta a través de canals inadequats o il·lícits, tenen moltes possibilitats de rebre un ‘medicament’ fals. A tots ells jo els preguntaria: On acudireu quan aparegui algun efecte secundari o reacció adversa? El missatge és clar: si vols estar sa, vés a un professional sanitari i adquireix medicaments sota prescripció mèdica solament a través de canals sanitaris legítims”.

Les “FARMÀCIES” ON-LINE il·legals

Segons l’informe esmentat, de tots els missatges de correu brossa que es rep cada dia, un de cada quatre ofereix medicaments de farmàcies virtuals. El 62% dels medicaments que venen les farmàcies on-line il·legals acaba sent fals o no compleix amb els estàndards de qualitat. A més, gairebé el 94% de les farmàcies on-line avaluades no té un nom ni un farmacèutic verificable que pugui respondre a les preguntes, la qual cosa pot entendre’s com que no existeix un control mèdic o d’orientació adequat per a la compra de medicaments a Internet.

34 milions de pastilles falses decomissades

Segons ha anunciat Gunter Verheugen, vicepresident de la Comissió Europea d’Indústria, 34 milions de pastilles falses van quedar decomissades a les fronteres europees. El nombre d’envasos de “medicaments” falsos descoberts a les fronteres europees ha augmentat des dels 560.598 l’any 2005 fins als 4.081.056 l’any 2007, o, dit d’una altra manera, es va multiplicar per set en dos anys. L’any 2007, les autoritats espanyoles van interceptar a les seves fronteres més de 2,3 milions d’articles falsificats i pirates, medicaments inclosos, cigars, cosmètics, productes d’higiene i joguines que estaven a punt de comercialitzar-se a la Unió Europea o de reexportar-se a tercers països, segons un informe comunitari sobre les intervencions de les autoritats duaneres dels vint-i-set. Dos anys abans, el 2005, la Guàrdia Civil va dur a terme una de les confiscacions més importants que s’han fet a Espanya, 500.000 dosis de fàrmacs clandestins, a més de maquinària, envasos i prospectes a punt per a la seva distribució.

Font: Xarxa Farma