El cos ens parla cada dia i hem d'escoltar-lo

Entrevista a David B. Agus, va tractar a Steve Jobs i Lance Armstrong dels respectius càncers. 

Foto: Pere Virgili

 

Ha treballat, entre altres, en dos prestigiosos hospitals: al Johns Hopkins de Baltimore i al Memorial Sloan-Kettering Center de Nova York. A més de visitar pacients, fa classes i forma part de diversos comitès científics. D'ençà que va tractar Steve Jobs té cua a la consulta, però el que realment vol és canviar el paradigma de la medicina: defensa aferrissadament la medicina personalitzada. També és fundador de Navigenetics, una empresa que treballa en tests genètics per trobar marcadors que indiquin la predisposició a una determinada malaltia.

Abans de tractar-se amb vostè, Steve Jobs pensava curar-se el càncer amb medicines alternatives. Què li va dir quan va aparèixer a la seva consulta?
Va cometre un error, es va equivocar i així ho va expressar.

Tenir un pacient famós a tot el món li ha donat una gran projecció?
És un honor, esclar. Però el que jo vull aconseguir és que es replantegi la manera com ara es tracta els pacients. Cal veure les claus que ofereix el cos de cadascú per aplicar el tractament adequat a la persona adequada. Actualment fem tractaments de talla única.

Vostè creu en les anomenades medicines alternatives ?
Crec en allò que al darrere té evidència científica. És cert que hi ha moltes coses que ens vénen de la medicina xinesa, com per exemple l'aspirina, que ve d'un arbre. Hipòcrates ja la va descriure. Però repeteixo que sense evidència científica no serveixen ni les medicines alternatives ni tampoc la convencional.

Al seu llibre critica el gran consum de vitamines i altres suplements nutricionals.
Actualment no tenim escorbut ni altres vitaminosis. No estic en contra de les vitamines, però sí contra la falta d'evidència. S'han fet més de 60 estudis sobre els suplements vitamínics i no s'ha demostrat que siguin beneficiosos. Per contra, alguns d'aquests estudis sí que han mostrat un increment dels riscos. Un exemple és la vitamina C, que pot ser beneficiosa en determinades quantitats, però que si es pateix un càncer en alguns casos el pot nodrir. Un altre exemple: es diu que prendre vitamina D a partir dels 60 anys redueix el risc de fractura òssia. Hi ha un estudi amb 20.000 dones a una part de les quals se'ls va donar calci i vitamina D, i no hi havia diferències.

Doncs aquests dies, amb el canvi d'estació, els prestatges de les farmàcies estan plens de suplements per pal·liar l'astènia primaveral...
Això s'hauria de regular, perquè a més pot haver-hi efectes secundaris. Actualment es gasta tant en vitamines com en recerca mèdica. Als Estats Units el mercat de les vitamines mou 40.000 milions de dòlars cada any.

A partir dels 40 anys, vostè recomana prendre cada dia una aspirina infantil i estatines. Vostè mateix ho fa cada dia. Generalitzar-ho no és també perillós? 

Primer cal parlar amb el metge. Dependrà de cada persona, dels antecedents familiars i de si es pateixen també altres malalties. L'aspirina s'ha demostrat que té un efecte beneficiós per prevenir la malaltia cardíaca, cerebrovascular i de càncer. El que fa és bloquejar la inflamació, que es troba a l'arrel d'aquestes malalties. Altera la reparació de l'ADN, el mecanisme bàsic que es trastoca en un càncer. Hi ha una proteïna a la sang amb la qual es pot mesurar el nostre nivell d'inflamació interna. Tots en tenim una mica. Sovint si la mesuréssim ens sorprendríem.

L'estrès també facilita aquesta inflamació interna?
L'estrès és molt dolent, i ve de molts llocs, de la feina, de la parella, d'un mateix... Un dels estressants més grans és l'horari i la rutina que segueixes: quan t'aixeques, quan menges, quan vas a dormir... Si avui menges a les 12 i demà a les 2 les hormones es disparen, van amunt i avall. I si a més piques entre hores, com que el metabolisme està estressat i més baix, el sucre es dispara i, entre altres coses, guanyes pes.

Què és aquest rellotge que porta al canell?
Mesura quant m'he mogut. El moviment és salut. Intervé sobre la limfa (líquid transparent, ric en proteïnes i lípids, que recorre el cos a través dels vasos limfàtics). Quan ens movem, les contraccions musculars fan que recorri el sistema limfàtic i, per tant, és important per a la homeòstasi del cos. Vam ser dissenyats per moure'ns, però la societat ha esdevingut sedentària. Als anys 50 es va fer un estudi amb milers de treballadors d'una companyia d'autobusos, la meitat conductors que passaven el 90% del temps en una cadira i els altres controladors de bitllets que no paraven de moure's. Aquests últims tenien més bona salut. La conclusió, per mi, és que som una societat de conductors d'autobusos. I com més ric ets, més a prop ets de l'autobús.

Es té la idea que la medicina personalitzada és més cara. Per començar, el cost dels tests genètics...
Al contrari, fer-li a cada pacient el que li resulta adequat permet millorar els resultats i, per tant, disminuir les despeses. Una crisi cardíaca costa 10.000 euros. Un càncer, entre 20.000 i 50.000. No hi ha dubte que fer prevenció acaba resultant més barat.

Mònica L. Ferrado

09/04/13

Ara.cat

Tornem-hi amb els ous

No voldria pas que m'acusessin d'escarni per tornar sobre aquesta qüestió dels ous, perquè és evident que el que escriuré no deixarà pas en bon lloc alguna de les persones responsables, però una de dues: o hi ha una manca de comunicació per part del jutjat, o jo no hi entenc ben bé res, que també podria ser. Cal repetir-ho: una partida d'uns 380.000 ous va ser usada per intentar fer passar per la duana, el dia 18 de març, una determinada quantitat de droga. La droga va ser interceptada, en una operació policial de la qual cal felicitar-se. Però van quedar els ous. S'ha sabut que aquests ous van ser etiquetats el dia 13 de març i que són aptes per al consum entre dos i tres mesos. El problema es presenta quan el Banc dels Aliments té la pensada que, amb la crisi que hi ha i la quantitat de gent que passa gana, aquests ous no es poden malmetre. I els demana. Però es troba que la jutgessa, no sé ben bé per quina raó, ho reconec, ho desestima i diu que els ous s'han de destruir. Fi de la història?

Això en teoria, perquè de moment no troben qui destrueixi els 380.000 ous. Hi ha qui té seny, diria jo. La policia diu que no té mitjans, i els que en tenen volen cobrar per la feina. La qüestió és que els ous són encara en una empresa de grues, que ha tingut la sensatesa de posar-los en un lloc fresc. I mentrestant al jutjat diuen que volen que l'Ajuntament es faci càrrec de dur-los l'abocador o allà on sigui, tot i que l'Ajuntament no en té constància.

D'acord, no he dit res de nou. Però és que ho trobo un escàndol de gran magnitud. Si el Banc dels Aliments vol els ous és perquè té tot el sentit no fer malbé el menjar. M'ho van ensenyar a casa de petit, durant el temps que anàvem més curts d'armilla, si més no la majoria, encara que sempre n'hi ha hagut, de gent necessitada. “Aniràs a l'infern en cos i ànima”, em deien si malmetia menjar amb la inconsciència dels nens petits. Jo dic el mateix als meus fills. Si hi ha una raó sanitària per no donar els ous, que ho diguin, per traslladar-ho a la gent i que es pugui entendre. I si no hi és, cosa que em temo... ho trobo tan greu que no m'ho puc creure, i com a ciutadà voldria rebre una explicació del perquè de tot plegat. I si no hi és, que una instància superior al jutjat posi seny i no permeti malmetre menjar quan hi ha gent que passa gana. De moment, si m'he de posar al costat d'algú, em poso al del Banc dels Aliments. Poden pujar-hi de peus.

Jordi Grau

07/04/13

El Punt Avui

Dieta equilibrada i saludable sense aliments prohibits

Què tenen en comú el pa, la sal, els ous, la carn vermella o el marisc? Que en algun moment han estat "víctimes" d'una llegenda negra sobre el seu paper en la dieta diària, protagonistes de falses creences i mites que entorpeixen la informació fiable sobre la dieta saludable i equilibrada.

Per tal de "restaurar l'honor de tots els aliments", el periodista Antonio Orti, en col · laboració amb les expertes en nutrició Ana Palència i Raquel Bernacer, ha escrit el llibre "Menjar o no menjar. Falsedats i mites de l'alimentació", en què desmenteixen alguns dels rumors que circulen sobre la dieta.

Es desmunten teories una mica rocambolesques, com que hi ha aliments amb nutrients negatius, que segons els seus "creients", consumeixen més calories en ser digerits que les que aporten, o que hi ha els crema-greix, com la carxofa, l'aranja o l'espàrrec , que pel que sembla absorbeixen els lípids com si d'un rentavaixelles es tractés.

"No té cap sentit pensar que menjar certs aliments compensi l'excés de calories o de greixos; absolutament tots els aliments aporten calories, en major o menor mesura", precisa Orti a Efeagro.

El nutricionista José Miguel Martínez reconeix que els pacients arriben a la seva consulta amb un seguit d'idees preconcebude -de dubtosa base real- sobre els aliments, entre les quals destaca una espècie de fòbia cap als hidrats de carboni, que eradiquen de la dieta a favor de productes rics en proteïna, com carn o peix.

"Aquests aliments d'origen animal contenen també greix, pel que al final es consumeixen més calories amb dietes riques en proteïna que prescindeixen de pa i cereals rics en hidrats de carboni, i no obstant això també aporten fibra i minerals", explica Martínez.

Els ous, la carn vermella o el marisc són poc adequats per a les persones amb colesterol alt, encara que molta gent relaciona el seu consum amb el fet d'engreixar, afegeix.

I així, detalla que "per a un vegetarià, l'ou és gairebé la seva única font de proteïna, pel que consumir un al dia és perfectament adequat, mentre que la carn vermella, si s'escullen les parts més magres, o el marisc, són dues fonts excel · lents de ferro i minerals ".

La sal no engreixa

La sal -poc recomanada per a hipertensos- també és font de controvèrsia, perquè "es creu que engreixa quan no té calories, per la qual cosa prescindir d'ella en dietes d'aprimament només servirà per retenir menys líquids", assenyala.

Però, per què una cosa tan bàsica com l'alimentació és un terreny propici per a aquests mites? És la pregunta que Orti es proposa descobrir al seu llibre i per a la qual assenyala diversos factors, que van des d'"el periodista que cerca un titular cridaner" a la "rivalitat entre universitats i equips d'investigació que lluiten per aparèixer en les publicacions i rànquings ".

"Hi ha una màxima benintencionada que ens diu que la ciència és neutra, però la veritat és que la ciència és de qui posa en els diners i, sovint, serveix els interessos de la indústria", apunta.

Davant l'allau d'estudis, en ocasions contradictoris, algunes teories sobre nutrició es converteixen gairebé en "un acte de fe", recolzades en una mitologia dels aliments que ha estat el perfecte brou de cultiu per a les dietes miracle: des de la de l'aranja, a la dels potets, la dissociada, la macrobiòtica o la penúltima moda, la Dukan, injuriada pels experts.

Malgrat el variat de la seva naturalesa, les dietes són "avorrides, monòtones, insuficients, i no eduquen, ja que no impliquen el canvi cap a uns hàbits de vida saludables que incloguin l'alimentació", afegeix.

Com recorda Orti, la paraula dieta, al contrari del que suggereix per a molts, ve del terme grec "diatia", que fa referència a l'estil de vida saludable del dia a dia, no a un període acotat, amb resultats sorprenents.

"La gent relaciona la paraula dieta amb passar gana i amb restricció d'aliments, quan dieta no és més que l'alimentació del dia a dia d'una persona, completa, variada i adequada als seus condicionants físics i estil de vida", subratlla Martínez.

Menjar de tot i en la seva justa mesura. Una màxima senzilla per alimentar-se de manera equilibrada i saludable, despullat de mites.

Sara Gómez Armes/EFE

03/04/13

Diari de Girona

Dotze presos col·laboren amb La Sopa tot preparant àpats per als usuaris

Un total de dotze persones privades de llibertat estan col·laborant amb el centre d'acolliment La Sopa en el marc del programa Reincorpora de l'Obra Social La Caixa, que realitza la Fundació Oscobe. L'acció formativa consisteix en un curs de formació tecnicoprofessional d'hostaleria, especialitat de cuiner i cambrer, que realitzen un grup de dotze alumnes al Restaurant-Escola Ocells Perduts.

Reincorpora és un pograma de l'Obra Social La Caixa en què persones privades de llibertat, en tercer grau penitenciari, llibertat condicional o de justícia juvenil, són seleccionades pel Cenre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) d'acord amb uns criteris que busquen la possibilitat d'inserció laboral tot realitzant l'itinerari proposat. El programa planteja un itinerari d'integració sociolaboral de sis mesos, que es desenvolupa a través de diferents etapes: formació-servei, acompanyament i inserció laboral. Es tracta, en general, de la realització d'un servei solidari que integra els aprenentatges i competències desenvolupades durant la formació i, alhora, esdevé en un servei de retorn a la societat.

A La Sopa, els alumnes del programa porten a terme l'aprenentatge-servei, de manera que poden conèixer la realitat del centre i de les persones usuàries, amb l'objectiu de treballar aspectes més transversals i de conscienciació social. Per això, estan proveint el centre amb un dinar setmanal durant els mesos de març i abril. Aquest servei permet als alumnes posar en pràctica la competència adquirida al llarg de la formació tècnica-professional, com ara triar el menú adequat, fer la preparació del menú i fer l'envasat i el transport fins a La Sopa, el servei als ?comensals, la recollida i el postservei.

DdG

05/04/13

Diari de Girona

Nou sistema a Olot de telediagnòstic de la retina

El propietari de l'Òptica Clarà d'Olot, Dani Aula, i un dels tècnics amb l'aparell de l'Optretina amb què realitzen la “fotografia” de l'ull del pacient. Foto: J.C.

Els problemes de retina s'han de detectar com més aviat millor, és a dir, s'han de prevenir i d'aquesta manera evitar que s'arribi a la ceguesa.

Ara l'òptica Clarà d'Olot ha posat en marxa el servei de telemedicina Opt Retina. Aquest servei és una xarxa que està integrada per diferents òptiques de Catalunya, un equip d'oftalmòlegs coordinats pel doctor Miguel Ángel Zapata i pel Col·legi Oficial d'Òptics Optometristes de Catalunya.

Aquest nou sistema de prevenció permet fer una fotografia de la retina, enviar-la a l'equip d'oftalmòlegs i rebre una avaluació diagnòstica en menys de quaranta-vuit hores i una recomanació perquè el pacient sàpiga si ha d'acudir a l'especialista de manera urgent, preferent o ordinària. Amb aquest informe el pacient es pot visitar directament amb l'especialista.

El servei de telemedicina Opt Retina, no obstant això, no substitueix la visita completa d'un oftalmòleg. Només permet accelerar el procés de prevenció i cribratge.

És, doncs, un sistema ràpid i eficaç que aporta celeritat per detectar problemes tan importants com, per exemple, les retinopaties diabètiques o les degeneracions maculars associades a l'edat.

A Catalunya, 10.500 persones tenen ceguesa

Un total de 39 milions de persones al món tenen ceguesa; aproximadament més de 10.500 a Catalunya, i un 80% es podrien evitar amb una bona prevenció. Per donar resposta a la necessitat social d'accelerar el procés de detecció de malalties oculars, Opt Retina ha posat en marxa aquest sistema de cribratge a una cinquantena d'òptiques del país. Opt Retina segueix la línia de la filosofia del projecte Vision 2020: the right to sight, liderat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Agència Internacional per a la Prevenció de la Ceguesa (IABP), que té com a objectiu eradicar la ceguera que es pot prevenir, i conscienciar el món sobre aquestes malalties.

Jordi Casas
04/04/13
El Punt Avui
 

Salut inverteix 6,1 milions d´euros en nous aparells al Trueta

El Departament de Salut ha invertit 6,1 MEUR (milions d'euros) en una nova ressonància magnètica, dos aparells de tomografia computada -coneguts com a TAC- i un aparell per aplicar els tractaments en radioteràpia a malalts de càncer per a l'hospital Josep Trueta de Girona. El director general de Planificació i Recerca en Salut, Carles Constante, ha destacat que la nova tecnologia permetrà oferir més qualitat, més precisió i millor tracte als pacients. El Trueta fa unes 10.000 ressonàncies magnètiques l'any, 22.000 TAC i dóna tractament de radioteràpia a unes 1.200 pacients. El Departament es fixa com a objectiu reduir en un 15% la mortalitat per càncer el 2020.

L'Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) del Trueta té una nova ressonància magnètica i dos aparells de tomografia computada (TC) que suposa fer un salt qualitatiu cap endavant en aquestes dues proves de diagnòstic per la imatge. En total, del Departament ha invertit 2,6 MEUR per renovar els aparells; 1.135.000 euros per a l'equip de ressonància magnètica, 1.135.000 euros per als dos equips del TAC i també han invertit 150.000 euros en adaptar les instal·lacions als nous equipaments.

Segons ha detallat Constante, d'aquesta manera el Trueta disposa dels aparells d'alta tecnologia més actualitzats del mercat. El nou equip ressonància magnètica fa els estudis amb una major qualitat, en menys temps i amb major confort per al pacient. També permet fer els estudis amb major cobertura corporal sense pèrdua de la qualitat.

El que destaca més d'aquest aparell és que pot fer proves a pacients de grans dimensions. Amb la ressonància magnètica antiga, no podien fer proves als pacients que pesaven més de 150 quilos mentre que ara poden fer estudis de persones obeses de fins a 250 quilos. Segons detalla el Departament, la ressonància utilitza càlculs en 3 dimensions que permeten adaptarse a cada pacient i a cada anatomia.

L'aparell també busca reduir el soroll de la màquina perquè, per exemple, poden posar música al malalt a través d'uns cascs compatibles connectats a un equip amb música a la sala de control.

Els nous TC -coneguts popularment com a TAC- incorporen les últimes novetats tecnològiques tant pel que fa a seguretat del pacient i gestió de dosis, com de qualitat d'imatge i celeritat en la presentació. Els nous TC poden fer estudis de major qualitat en molt poc temps. Això és molt important en exploracions avançades que fan al centre, com ara estudi de politraumatismes, estudi cranial d'infart cerebral, estudis vasculars o estudis cardíacs. A més els nous equips permeten fer exploracions a persones amb pròtesis metàl·liques, un impediment que hi havia amb els TAC antics.

Objectiu 2020: 15% menys de mortalitat per càncer

El director general de Planificació i Recerca en Salut del Departament de Salut, Carles Constante, també ha visitat aquest dijous les instal·lacions de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) situat al Trueta. L'ICO ha estrenat recentment un nou accelerador lineal, una parell que s'utilitza per aplicar tractaments de radioteràpia a malalts de càncer.

Segons Constante, aquest nou aparell permet definir amb més precisió i eficàcia la zona afectada pel tumor que cal irradiar i redueix el risc de danyar teixit sa. A més, així eviten el desplaçament de pacients fins a hospitals de Barcelona on fins fa poc s'havien de derivar. Aquest aparell ha suposat una inversió d'uns 3.500.000 euros. A l'ICO de Girona es realitzen cada any uns 1.200 tractaments de radioteràpia.

Constante ha assegurat que des del Departament de Salut no es retalla ni es retallarà en tractament contra el càncer. "És una de les línies vermelles que ens vam marcar", ha precisat. De fet, Constante ha explicat que l'objectiu d'aquí al 2020 és aconseguir reduir un 15% la mortalitat de persones amb càncer.

ACN

04/04/13

Diari de Girona

Acollir el foraster

No s'hi ha prestat prou atenció, però té molt d'interès. Entre la renúncia de Benet XVI i l'elecció del nou papa en el conclave, es va fer públic el Manifest contra la criminalització de la solidaritat (28 de febrer del 2013), signat per la Plataforma d'Entitats Cristianes amb els Immigrants, que està formada per una colla d'associacions d'església que són una expressió del teixit associatiu eclesial i de la riquesa de la nostra societat civil. Entre aquestes, hi ha entitats tan reconegudes com Càritas, que està treballant activament per millorar la qualitat de vida de moltes persones que ho han perdut tot com a conseqüència de la crisi, però també altres entitats com la Fundació Pere Tarrés o la comunitat de Sant Egidi.

Els focus no hi han prestat atenció; amb prou feines algun diari. Aquest manifest mostra la profunda preocupació d'aquestes entitats per la proposta de reforma del Codi Penal que està en marxa en el moment actual i, particularment, per l'article 318 bis, en el qual s'estableix que és un delicte ajudar persones d'altres països que estan en situació irregular.

La citada plataforma, integrada per persones de bona voluntat i organitzacions que diàriament ajuden persones de qualsevol origen i procedència, està indignada. I té tota la raó. Consideren que aquesta reforma criminalitza la solidaritat, perquè persegueix les entitats que aixopluguen i ajuden els ciutadans immigrants en situacions irregulars.

Mentre la llegeixo em ve a la memòria el testimoni de mossèn Vidal Aunós i la seva acollida d'immigrants a l'església del Pi, que va suscitar tant debat mediàtic anys enrere. Segons aquesta plataforma, l'avantprojecte en qüestió entra en contradicció amb l'article 195 del mateix Codi Penal, en el qual es fa explícita l'obligació de totes les persones d'ajudar el qui està desemparat i en perill. Naturalment, aquesta reforma també xoca frontalment amb l'esperit i la lletra de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i amb els valors fonamentals de la Constitució espanyola de 1978 i del nostre Estatut.

L'opinió pública ha callat. No he escoltat cap tertulià que hagi parlat sobre aquesta qüestió. La notícia no ha tingut eco, però val la pena parar-hi esment. El deure d'acollir el foraster, d'atendre'l, d'aixoplugar-lo, d'oferir-li un treball digne i una vida digna és una exigència fonamental que emana de la tradició bíblica, del judaisme, del cristianisme i de l'islam, però també trobem el mateix imperatiu en altres universos espirituals molt llunyans geogràficament, de l'extrem orient, i en formes d'humanisme laic. L'hospitalitat és, al capdavall, un valor noble, que ens fa més humans i més civilitzats.

El deure d'acollir l'altre, vulnerable, és un deure d'humanitat i aquest deure no pot fer distincions de raça, llengua o religió. La solidaritat no pot ser selectiva, menys encara elitista, perquè contraria la seva naturalesa més íntima. S'obre a tots i de manera incondicional. Ajudar una persona, independentment de la seva situació jurídica, és una exigència, és un deure humà. Alguns desitgen que les tradicions espirituals i religioses es desenvolupin en el marc de la privacitat, és a dir, a casa i a porta tancada, perquè fan nosa a la plaça pública, destorben. No obstant això, manifestos d'aquesta naturalesa posen de manifest el caràcter humanista i solidari que emana de les tradicions religioses i de la funció alliberadora que poden fer en les societats quan surten, sense por, en la via pública per manifestar allò que vulnera la dignitat dels éssers humans. El crit profètic, la denúncia de la injustícia forma part de l'ADN espiritual de les tradicions religioses. Tan de bo aquest manifest tingui un llarg recorregut i ajudi el legislador a fer lleis que, a més d'aconseguir les majories necessàries, siguin, també, legítimes, ètiques.

Francesc Torralba

03/04/13

El Punt Avui

Em vaig retirar i m’hi vaig apuntar

TEMPS· Modest Sallés va complir el somni de col·laborar en una entitat quan va plegar de la feina  

APTITUDS· Els pallassos hospitalaris necessiten reunir unes condicions òptimes per transmetre l’alegria als infants

Als 20 anys, Modest Sallés va anar a l’Hospital Infantil Vall d’Hebron i en veure la feina dels voluntaris es va quedar impactat. Temps després va viatjar a València i la situació es va repetir. “Allí va néixer la meva motivació”, confessa. Quaranta anys després, Sallés va veure complert el seu somni. “Fa tres anys, quan vaig jubilar-me, vaig decidir fer-me voluntari. Era el que sempre havia volgut, però fins aquell moment no havia pogut per falta de temps”, explica. Actualment, el Modest fa dos voluntariats de pallasso hospitalari. “A través de l’Associació de Cardiopaties Congènites (AACIC) hi anem cada primer diumenge de mes i, a més, també faig de voluntari cada dijous.” I, tot i que per a ell és “una gran satisfacció personal veure com li canvia l’humor a un nen que té un estat anímic baix”, assegura que els voluntaris han d’estar preparats psicològicament. “Sempre has de pensar que no són nens malalts, sinó que tenen un estat psicològic diferent.

Algun cop m’he quedat impactat, però els companys acaben salvant la situació”, comenta. Una opinió que comparteix Núria Rodríguez. “Es necessita tenir molta energia”, assegura. Per això, ara, “estic de baixa”. I és que Rodríguez, que és professora, reconeix que per ser voluntari d’hospital “has d’estar en les condicions òptimes per donar alegria”.

Segons Rodríguez, l’objectiu dels voluntaris és “crear moments bonics, un món de bellesa i pau”. La formació, per tant, esdevé necessària. “Has de ser molt curós a mirar què dius, però també com ho dius”. A més, assenyala el Modest, “es necessita seguir un guió emocional, anar de menys a més. A vegades creus que no has aconseguit res, però la setmana següent tornes i l’infant t’està esperant amb els braços oberts”.

Roger Gomes compleix l’altre perfil de nou voluntari, ja que quanes va quedar a l’atur va decidir apuntar-se. “Sempre ho havia pensat, així que quan em vaig quedar sense feina vaig decidir fer-me voluntari”, sosté. I és que, tal com afirma Gomes, “és una experiència gratificant, et sents útil i veus que el que fas serveix per ajudar els altres”. A més, Gomes considera que, tot i que no s’obren portes per trobar feina, sí que és un valor afegit per al currículum ja que “les empreses veuen que no has estat un temps parat”.

El cas de Teresa Sánchez és el d’una persona amb formació que es va decantar per desenvolupar una activitat que coneixia de primera mà. “Treballo a l’apartat d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua. Vaig estar molt temps implicada en tasques socials dins l’empresa i quan vaig acabar vaig pensar que estaria bé fer voluntariat social”, explica. Sánchez reconeix que hi ha molta feina a fer. “Es mouen molts papers, però com que és una tasca que conec no em costa res”, assegura. I és que, segons apunta Sánchez, “és necessari que ara que el tercer sector té menys recursos els perfils professionals s’impliquin en ajudar les entitats”.

À. F.

01/04/13

El Punt Avui 

El nou voluntari: prejubilat i aturat amb qualificació

La crisi econòmica, tot i que sembli mentida, també porta situacions positives. L’augment de les persones que necessiten ajuda s’ha vist compensat per l’increment de nous voluntaris. “Ser voluntari suposa dedicar part del teu temps a ajudar una altra persona, acompanyarla i millorar la seva situació. És un petit gest, però molt important, ja que s’està donant escalf humà a algú que no el rep”, explica la presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social, Francina Alsina. Segons les últimes dades de l’Anuari del Tercer Sector, el 66% de voluntaris són dones, però “s’està produint un augment d’homes que es fan voluntaris”, comenta. De fet, els nous voluntaris són “perfils masculins prejubilats o que han quedat a l’atur i estan molt ben preparats”.

Pel que fa als jubilats o prejubilats, són persones que “volen ser útils als altres, se senten amb força i vitalitat per donar i normalment, no tenen problemes familiars ni econòmics”. D’altra banda, els aturats són persones que sempre han volgut fer voluntariat, però no tenien temps. “És un perfil inestable, perquè quan tornin a trobar feina ho deixaran”, comenta Alsina. Tot i això, aquest perfil és “molt apreciat”, perquè són persones que es decanten per fer voluntariat del que saben fer. “Es tracta de persones qualificades, com ara comptables o informàtics, que s’ocupen d’aspectes que fins ara les associacions no han pogut atendre. Per exemple, reconduir la tresoreria de l’entitat.” Tot i això, Alsina deixa clar que “pel fet d’entrar a fer aquest tipus de voluntariat no s’obtenen punts per tal que després et contractin; són aspectes que no tenen res a veure”. Quant al perfil de les dones, que continuen conformant el gros important de voluntaris, és el d’una “noia jove amb un nivell alt d’estudis”.

Per ser voluntari, però, s’han de complir una sèrie de requisits. “El desig el pot tenir tothom, però no les capacitats necessàries. El voluntari ha de ser responsable, estable i saber el que vol.” A més, cal que facin cursos preparatoris. “Pot succeir que vingui una persona amb estudis, però que no tingui tacte; per això es necessita formació.” En concret, es fan cursos de formació general i altres d’específics per a cada voluntariat. “Se’ls ha de dotar d’eines, ja que hi ha situacions difícils i han de saber gestionar les emocions”, assegura Alsina.

Pel que fa a les activitats, els homes es decanten pel voluntariat de presons i pobresa i, en canvi, les dones pel de nens. Tots, però, persegueixen el mateix objectiu: donar un cop de mà a aquells que més ho necessiten.

La xifra
66
per cent del voluntaris són
dones, segons l’Anuari del
Tercer Sector, tot i que el perfil
masculí va en augment.

Un 36% té un perfil compromès

Un 36% dels ciutadans de l’Estat espanyol té un perfil compromès, és a dir, “són membres actius d’organitzacions de voluntariat, participen en les eleccions, segueixen l’actualitat política, confien en el govern i en els polítics i estan disposats a participar en una comissió ciutadana sobre la despesa en polítiques socials”, assegura l’investigador de la Fundació Josep Laporte i membre del grup de recerca sobre globalització, educació i polítiques socials del departament de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Sergi Blancafort. En canvi, hi ha un 18% que té un perfil apàtic; “és el perfil contrari”. La majoria, però, un 46%, està format per persones que tenen “entre poc i bastant” interès; “són els qualificats com a indefinits”. L’informe, que forma part de la tesi doctoral de Blancafort, es va basar en una enquesta a 3.000 persones de tot l’Estat espanyol. L’objectiu és “veure de quina manera el compromís social està relacionat amb el nivell educatiu i sanitari, conèixer l’influència de les actituds de les persones cap a l’estat de benestar i crear una classificació de la població”, sentencia.

Àngela Folguerola
01/04/13
El Punt Avui

La toxicitat de l´alcohol

És més que probable que si ara mateix féssim una enquesta sobre l´alcohol, la majoria de les persones contestaria que sap que és una substància tòxica. No obstant això, malgrat els seus coneguts efectes nocius, el consum excessiu de begudes alcohòliques té una gran permissivitat social en molts països. I el nostre n´és un.

I és que des de temps immemorials l´alcohol forma part del nostre estil de vida, tant en actes públics com en la vida privada, i ha estat present en gairebé tots els pobles i cultures associat a ritus religiosos o socials. És més, fins i tot, podríem dir que en la societat actual sempre hi ha una excusa per consumir-ne.

Per exemple, la cervesa, creada a Egipte voltant de l´any 3000 aC, presenta avui un problema en la nostra societat, atesa la quantitat creixent de consumidors en edats en què s´adquireixen hàbits furtius de consum.

D´altra banda, el vi ha estat considerat, i es considera tradicionalment per amplis col·lectius, un aliment, juntament amb el blat i l´oli. I és un error, tot i que afavoreixi tantes persones que es mouen en aquest entorn. Perquè s´afirma que si una plaga fes desaparèixer totes les vinyes bruscament, al voltant d´uns trenta milions de persones al món veurien altament afectada la seva economia, pel que fa a activitats de producció, transformació, transport, comercialització i venda.

Però la veritat és que totes les begudes alcohòliques són igualment nocives o perilloses per a qui les consumeix, no només de forma abusiva sinó també habitual. És a dir, que petites quantitats ingerides diàriament poden establir un hàbit de difícil solució, amb la consegüent dependència física i psicològica. Perquè, de vegades, i tot i adonar-se dels efectes destructors sobre el seu organisme i del deteriorament de les seves relacions interpersonals, la persona que ingereix alcohol no pot deixar de beure, fins a arribar al punt de presentar amnèsia del que ha passat durant els períodes d´embriaguesa.

La veritat és que aquesta problemàtica té difícil solució, ja que al nostre país afecta uns tres milions de persones, les quals beuen alcohol per sobre dels límits considerats perillosos. Els «enganxats» per les drogues són un nombre menor i, no obstant això, es parla molt més dels segons, el que ens demostra la transcendència i importància del problema.

Carme Pérez Novo

11/03/13

Diari de Girona