El nou voluntari: prejubilat i aturat amb qualificació

La crisi econòmica, tot i que sembli mentida, també porta situacions positives. L’augment de les persones que necessiten ajuda s’ha vist compensat per l’increment de nous voluntaris. “Ser voluntari suposa dedicar part del teu temps a ajudar una altra persona, acompanyarla i millorar la seva situació. És un petit gest, però molt important, ja que s’està donant escalf humà a algú que no el rep”, explica la presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social, Francina Alsina. Segons les últimes dades de l’Anuari del Tercer Sector, el 66% de voluntaris són dones, però “s’està produint un augment d’homes que es fan voluntaris”, comenta. De fet, els nous voluntaris són “perfils masculins prejubilats o que han quedat a l’atur i estan molt ben preparats”.

Pel que fa als jubilats o prejubilats, són persones que “volen ser útils als altres, se senten amb força i vitalitat per donar i normalment, no tenen problemes familiars ni econòmics”. D’altra banda, els aturats són persones que sempre han volgut fer voluntariat, però no tenien temps. “És un perfil inestable, perquè quan tornin a trobar feina ho deixaran”, comenta Alsina. Tot i això, aquest perfil és “molt apreciat”, perquè són persones que es decanten per fer voluntariat del que saben fer. “Es tracta de persones qualificades, com ara comptables o informàtics, que s’ocupen d’aspectes que fins ara les associacions no han pogut atendre. Per exemple, reconduir la tresoreria de l’entitat.” Tot i això, Alsina deixa clar que “pel fet d’entrar a fer aquest tipus de voluntariat no s’obtenen punts per tal que després et contractin; són aspectes que no tenen res a veure”. Quant al perfil de les dones, que continuen conformant el gros important de voluntaris, és el d’una “noia jove amb un nivell alt d’estudis”.

Per ser voluntari, però, s’han de complir una sèrie de requisits. “El desig el pot tenir tothom, però no les capacitats necessàries. El voluntari ha de ser responsable, estable i saber el que vol.” A més, cal que facin cursos preparatoris. “Pot succeir que vingui una persona amb estudis, però que no tingui tacte; per això es necessita formació.” En concret, es fan cursos de formació general i altres d’específics per a cada voluntariat. “Se’ls ha de dotar d’eines, ja que hi ha situacions difícils i han de saber gestionar les emocions”, assegura Alsina.

Pel que fa a les activitats, els homes es decanten pel voluntariat de presons i pobresa i, en canvi, les dones pel de nens. Tots, però, persegueixen el mateix objectiu: donar un cop de mà a aquells que més ho necessiten.

La xifra
66
per cent del voluntaris són
dones, segons l’Anuari del
Tercer Sector, tot i que el perfil
masculí va en augment.

Un 36% té un perfil compromès

Un 36% dels ciutadans de l’Estat espanyol té un perfil compromès, és a dir, “són membres actius d’organitzacions de voluntariat, participen en les eleccions, segueixen l’actualitat política, confien en el govern i en els polítics i estan disposats a participar en una comissió ciutadana sobre la despesa en polítiques socials”, assegura l’investigador de la Fundació Josep Laporte i membre del grup de recerca sobre globalització, educació i polítiques socials del departament de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Sergi Blancafort. En canvi, hi ha un 18% que té un perfil apàtic; “és el perfil contrari”. La majoria, però, un 46%, està format per persones que tenen “entre poc i bastant” interès; “són els qualificats com a indefinits”. L’informe, que forma part de la tesi doctoral de Blancafort, es va basar en una enquesta a 3.000 persones de tot l’Estat espanyol. L’objectiu és “veure de quina manera el compromís social està relacionat amb el nivell educatiu i sanitari, conèixer l’influència de les actituds de les persones cap a l’estat de benestar i crear una classificació de la població”, sentencia.

Àngela Folguerola
01/04/13
El Punt Avui