La prioritat dels contractes públics és el cost econòmic i no la qualitat

Un estudi de la Taula del Tercer Sector mostra el desavantatge de les entitats socials davant de les empreses mercantils 

Girona és entre els vuit ajuntaments analitzats en l'informe

Les entitats socials i l'economia solidària tenen les de perdre en les adjudicacions de contractes públics, ja que els ajuntaments prioritzen els criteris econòmics a la qualitat, tal com posa de manifest que la millor oferta econòmica s'imposa en el 64,2% dels casos, que 9 de cada 10 contractes no exigeixen mínims qualitatius i que només 1 de cada 6 té en compte la innovació en el servei.

La Taula del Tercer Sector Social ha arribat a aquesta conclusió en un estudi pioner a Catalunya, que ha analitzat 113 contractes tancats per 20 organismes diferents en vuit municipis entre els quals hi ha Girona; la resta són Badalona, Barcelona, l'Hospitalet del Llobregat, Lleida, Sabadell, Tarragona i Terrassa. Els contractes es van formalitzar durant els primers sis mesos de 2016 i tenen a veure amb els serveis a les persones, en àmbits com la gestió de menjadors, la inserció laboral, l'atenció domiciliària o les escoles bressol. Entre els seus signants hi ha ajuntaments, entitats públiques empresarials, organismes autònoms locals i societats públiques municipals.

La Taula del Tercer Sector ha constatat que el preu és l'argument de pes a l'hora d'adjudicar contractes públics (52,2%), al qual s'hi afegeixen més criteris econòmics. En canvi, la valoració tècnica del projecte només determina el 39% de les adjudicacions fetes al conjunt dels municipis; menys a Barcelona, on en marca el 33%. En relació amb aquest fet, el document remarca que quan una organització social guanya un concurs públic ho fa, sobretot, per la qualitat tècnica.

Una altra dada significativa és l'absència d'uns mínims de qualitat a les ofertes, un requisit que els autors de l'informe no han trobat en cap dels contractes analitzats a Girona. En general, aquest valor no es demana de manera específica en prop del 45% dels casos estudiats.

La solvència social, que ve determinada per qüestions com els objectius de l'organització, la seva experiència en el treball comunitari, les relacions que manté amb el territori o la seva participació en projectes que fomentin l'economia social, tampoc ocupa cap lloc destacat en el gruix de les contractacions públiques. Excepte en tres contractes de Sabadell i de l'Hospitalet, l'experiència prèvia dels aspirants en aquest àmbit no es considera un requisit.

Ni drets ni inserció laboral

D'altra banda, denuncien que el 40% dels contractes no inclouen clàusules socials, que la Taula reivindica com «una de les principals formes d'integració» a través dels organismes públics. Pel que fa a Girona –com a Terrassa–, l'informe lamenta que només hi han trobat clàusules relacionades amb criteris addicionals sense incidència pràctica. Alhora, critica que gairebé la meitat dels contractes no inclouen cap clàusula sobre drets laborals ni sobre la inserció laboral de col·lectius en risc.

La Taula del Tercer Sector també denuncia discriminació a través de l'IVA perquè, a diferència de les societats mercantils, les entitats socials no el poden desgravar. Per aquest motiu, el col·lectiu reclama que les ofertes es valorin amb l'impost inclòs.

Pili Turon

14/03/2017

Diari de Girona

“Quan et relaxes, et penedeixes de tot i tens por de tu mateix”

Els homes que han exercit violència contra la parella poden recórrer de manera voluntària al servei d’atenció que ofereix l’Ajuntament de Barcelona

El Pau -nom fictici- fa gairebé un any que va al SAH i assegura que amb la teràpia grupal ha pogut identificar la violència. / PERE VIRGILI

El Pau -nom fictici- tot just arriba als 30 anys. Fa gairebé un any que visita el Servei d’Atenció a Homes (SAH) de l’Ajuntament de Barcelona, un centre dirigit a homes per a la promoció de relacions no violentes. “Soc aquí perquè vaig estar a punt de cometre un acte de violència física cap a la meva parella”, explica, i afegeix: “Mai ha passat res molt greu, però ha estat a punt de passar. Hi ha hagut situacions de nerviosisme i de molta tensió, no arribes a posar-li la mà al damunt, però hi veus la possibilitat”.

El Pau va veure de petit com el seu pare maltractava físicament la seva mare. “També vaig veure molta amenaça i violència psicològica, la perseguia...”, relata. Com que era el més gran dels germans va ser molt més conscient de la situació. Precisament, la seva mare va ser una de les persones que el van encoratjar a visitar el SAH. Un dels requisits perquè els homes puguin ser atesos al centre és que hi vagin de manera voluntària.

Laila Aljende és psicòloga del SAH, ha sigut la terapeuta del Pau i assegura que “no existeix un perfil de maltractador”. “Haver tingut un pare que ha maltractat la teva mare no farà que tu facis el mateix amb la teva parella -diu Aljende-. De la mateixa manera, que el teu pare no hagi maltractat mai la teva mare tampoc vol dir que tinguis una bona educació emocional; no hi ha una relació lineal”. Ara bé, el Pau reconeix que el va influir: “Jo tenia normalitzat des de petit que un home havia de controlar la seva dona; la dona havia d’estar-se a casa i si feia alguna cosa havia de donar explicacions. A més, s’hi ha de sumar el meu caràcter gelós i que si les coses no surten com vull, m’enfado”.

En aquest sentit, Aljende assegura que molts dels homes que tracten en el SAH “tenen baixa tolerància a la frustració” i que una dinàmica tan interioritzada és difícil de canviar en poc temps, però “una part de la feina té a veure amb empoderar la persona en la seva capacitat de canvi; si la persona no es creu que pot canviar, tirarà la tovallola”.

“On vas així vestida?”

Tirar gots a terra, donar cops de puny a la porta, cridar-li, insultar-la, dir-li que la roba que porta posada no li agrada... aquestes eren algunes de les actituds del Pau cap a la seva parella. “Ella es rebel·lava i em deia: «Això m’ho poso jo perquè vull»... i sort que treia el seu caràcter, perquè gràcies al seu enfrontament avui soc aquí i això forma part del passat, amb una altra noia més submisa potser hauria sigut pitjor”, assegura, mentre afegeix que al SAH ha après que totes aquestes actituds que tenia “també són violència”.

Aquesta és la tercera parella del Pau i encara segueixen junts: “Quan et relaxes, et penedeixes de tot i tens por de tu mateix, que algun dia en un moment d’inconsciència puguis fer alguna cosa greu”, perquè segons el Pau, “no actues amb consciència, ja que t’estimes la persona que tens davant, per això després sents una ràbia i una violència que no es corresponen amb el que sents de debò”.

En una ocasió, fins i tot hi van haver d’intervenir els Mossos d’Esquadra: “Sort que jo ja havia marxat, perquè si no se m’haurien emportat detingut, simplement per la declaració dels veïns que van sentir cops i crits. Per sort, no va passar d’aquí”.

El SAH ofereix atenció terapèutica personalitzada. En un primer moment, en la fase d’acollida, un tècnic valora la demanda d’atenció. Després s’inicia la fase de tractament, que pot ser individual i/o grupal, i també hi ha una fase de seguiment, un cop finalitzada la intervenció.

El Pau ha participat un cop per setmana en una reunió grupal de dues hores de durada durant nou mesos: “M’ha aportat moltes coses. Escoltar la història dels altres i veure la manera de reaccionar que han tingut t’ensenya molt més del que et pugui dir un psicòleg”.

El Pau ara ja té l’alta i fins tot ja parla de paternitat amb la seva parella, tot i que assegura que fins que no vegi que hi ha estabilitat durant uns mesos no s’hi posaran. “Ella ja em pressiona, però”, diu somrient. “Com que ja té l’alta, fem un seguiment al cap d’un mes, de sis mesos, d’un any i de dos anys. En qualsevol moment, els usuaris poden reobrir el cas si ho consideren necessari”, explica Aljende.

Contacte amb les parelles

En la fase d’acollida, una de les primeres accions que es duen a terme és contactar amb les parelles o exparelles dels usuaris del SAH per avaluar el risc en què es troben i per contrastar versions. El contacte el fa la psicòloga de dones, Raquel González: “Mirem si estan ateses en algun servei específic de violència. Pot ser que reaccionin a la defensiva, diuen que no n’hi ha per tant. Les etiquetes no agraden. Però demanar ajuda per a l’home és diferent i, a vegades, pot ser una porta d’entrada per a elles”.

La Maria -nom fictici- va ser atesa durant anys pel SARA, el servei municipal d’atenció adreçat a dones, infants i adolescents en situació de violència masclista, a causa de la relació amb el seu exmarit. La seva actual parella -a diferència de l’exmarit-és usuari del SAH. “Després de separar-me i de fer teràpia al SARA vaig refer la meva vida. Amb la nova parella vaig tornar a identificar conductes de violència i vaig descobrir que existia el SAH. Ell va decidir venir”, diu.

La Maria assegura que, malgrat el tractament al SARA, sempre hi ha el dubte: “L’excuses i et dius: «I si és l’alcohol? Segur que no tornarà a passar», però sempre dus l’escut posat, perquè ja t’ha passat una vegada”.

La Maria ha notat un canvi des que la seva parella visita el SAH, però assegura que la por que torni a passar sempre hi és i anima les dones que estiguin en la mateixa situació que ella a ser fortes: “Davant de qualsevol dubte, falta de respecte o violència física o psíquica cal contactar amb aquests serveis. Això no vol dir que s’acabi la relació. És veritat que a vegades, tot i les mil coses que et passen, segueixes estimant aquella persona i aguantes i aguantes”.

En el cas de la Maria, van ser els Mossos d’Esquadra els que li van recomanar el SARA, però també la van dissuadir de denunciar perquè no hi havia hagut violència física per part del seu exmarit. “Els maltractaments psíquics són pitjors. Jo, en segons quins moments, hauria preferit que m’hagués pegat. Fins i tot em vaig enfrontar a ell perquè ho fes. Estàs totalment indefensa i no trobes sortida, i la violència física és més fàcil de demostrar”, afirma furiosa i plorosa, i afegeix que la justícia “subestima la violència psíquica”.

La seva actual parella es mostrava violenta amb el consum d’alcohol. “L’alcohol és un deshinibidor”, explica Aljende, però insisteix que no hi ha un perfil concret de maltractadors. De fet, dels 154 homes atesos al SAH el 2016, un 58% no consumien tòxics.

Serveis municipals per a les dones

SARA

El Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) és el servei municipal d’atenció integral adreçat a dones, infants i adolescents en situació de violència masclista, i a persones del seu entorn pròxim directament afectades. Ofereix informació i assessorament, tractament psicològic, assessorament legal, inserció laboral i accés a recursos específics de protecció.

SAS

El Servei d’Atenció Socioeducativa de l’Agència ABITS per al Treball Sexual (SAS) és el centre municipal d’atenció integral per a dones que exerceixen treball sexual i per a víctimes d’explotació sexual. Ofereix orientació social, sanitària, laboral i/o jurídica i atenció psicològica.

SAH

El Servei d’Atenció a Homes per a la promoció de relacions no violentes (SAH) és un centre municipal que ofereix informació, assessorament i atenció als homes que volen aconseguir relacions sentimentals construïdes des de la no-violència, el respecte i la igualtat. El requisit per ser atès en aquest centre és anar-hi voluntàriament. També contacten amb les parelles o exparelles d’aquests homes per avaluar el risc en què es troben.

PIAD

Els Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) són serveis municipals de proximitat que ofereixen informació i atenció en tots aquells temes que interessen i preocupen a les dones. Possibiliten l’accés a altres recursos de la ciutat de tipus laboral, associatiu, cultural i educatiu, entre d’altres. També hi ofereixen assessorament jurídic i psicològic de manera gratuïta.

CIRD

El Centre per a la Igualtat i Recursos per a les Dones (CIRD) és un servei de l’Ajuntament que té com a objectiu donar suport i promoure l’equitat de gènere en els projectes, progames i actuacions de l’organització municipal i de les entitats públiques i privades de la ciutat. Ofereix informació, suport i assessorament tècnic especialitzat. Accions i recursos de formació i difusió.

Georgina Ferri

12/03/2017

Ara.cat

Els sensesostre, més joves

Un estudi d'Arrels Fundació revela que la mitjana de temps que viuen al carrer és de 3 anys i 9 mesos

La precarietat laboral i la falta d'habitatge porten més joves a dormir al ras

El 37% han estat víctimes d'agressions físiques o verbals

A Barcelona hi ha almenys 941 persones que dormen al carrer; a Lleida, 71; a Girona, 60; a Badalona, 39, i a Sant Adrià de Besòs, 31. És el resultat dels diversos recomptes fets per voluntaris en una sola nit en cada municipi i organitzats per entitats socials i ajuntaments. Arrels Fundació, que fa 30 anys que acompanya persones sense llar a Barcelona, ha fet un pas més enllà per intentar explicar qui són aquestes persones, i algunes de les alertes que ha llançat són que la mitjana de temps que viuen al carrer és de tres anys i nou mesos, que la vulnerabilitat augmenta, que la possible sortida es complica com més temps s'hi passen i que s'hi detecten cada cop més persones joves.

Arrels va presentar l'informe La vulnerabilitat de les persones que viuen al carrer a Barcelona, elaborat a partir d'un cens que va fer l'entitat les nits del 30 i el 31 de maig i l'1 de juny de l'any passat. 348 persones sense llar –el 39% dormien en caixers i la resta, a la intempèrie– van contestar preguntes sobre la seva situació. Sempre tenint en compte que la base és només una part de les persones sense llar de Catalunya, el director d'Arrels, Ferran Busquets, va destacar ahir que és “una barbaritat i una greu vulneració dels drets” que visquin al carrer gairebé quatre anys de mitjana. Un dels entrevistats va explicar que feia 40 anys que no tenia un lloc on viure.

El 86% són homes, la franja d'edat majoritària se situa entre els 25 i els 49 anys, i el 66% no tenen nacionalitat espanyola, sinó que procedeixen de 46 països, sobretot de Romania, el Marroc i Polònia. Pel que fa a la causa que els ha portat a viure al carrer, un 32% van al·legar una ruptura familiar i un 11%, una situació traumàtica o d'abusos. Un 47% van dir que en els últims sis mesos no havien estat atesos per cap treballador social o similar, un 44% tenien com a mínim una malaltia crònica i un 17% no es prenien la medicació receptada per un metge. La violència és un dels elements que sempre destaquen: un 37% han estat víctimes d'agressions físiques o verbals, un percentatge que puja fins al 47% si s'analitzen sols les dones.

Alta vulnerabilitat

“Vistes totes les circumstàncies, trobem que un 19% d'aquestes persones estan en situació de vulnerabilitat alta –va concloure Busquets– i requereixen una intervenció social urgent i prioritària.” Són les que fa temps que dormen al ras, tenen una salut física i mental fràgil i no fan ús dels serveis socials ni de salut. Fent l'extrapolació, es podrien trobar en aquesta situació unes 178 persones de les 941 que viuen avui al carrer, i la proposta d'Arrels és el model Housing First (‘primer, la llar'), que consisteix a facilitar-los un habitatge i, a partir d'allà, treballar la recuperació.

La detecció de més joves és una de les qüestions preocupants per a Arrels. “Que un jove estigui al carrer deixat de la mà de Déu és un problema enorme per a ell, però també per a la societat. És el seu futur. D'entrada, s'hauria d'evitar que ningú estigués ni una nit al carrer”, va plantejar Busquets. Fa temps que la imatge de la pobresa estructural, és a dir, d'una persona molt degradada, conviu amb la de la nova pobresa. “Sabem que persones amb feina viuen en albergs”, va dir el director d'Arrels, que va atribuir l'augment de l'exclusió a la precarietat del mercat laboral i a la dificultat per accedir a l'habitatge.

En aquesta mateixa línia s'expressava ahir el coordinador del pla de lluita contra el sensellarisme de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Sales: “És molt important entendre els processos de recaiguda, perquè no hi ha cap sistema d'atenció que aconsegueixi erradicar les formes extremes d'exclusió residencial si, quan una persona surt del carrer i refà la seva vida, es troba sense uns ingressos dignes per la precarietat del mercat laboral, sense poder accedir a l'habitatge perquè els preus estan fora de l'abast de bona part de la ciutadania, i sense poder regularitzar la situació administrativa per una llei migratòria que precaritza i destrueix vides.”

El Servei d'Inserció Social (SIS) de l'Ajuntament va contactar el 2015 amb 1.600 sensesostre, amb una mitjana de 31 mesos al carrer –no sempre seguits–. El 50% acumulaven més de tres anys al carrer al llarg de la vida i la mitjana d'edat era de 47 anys, tot i que, com diu Arrels, cada cop es detecta més presència de joves.

LES FRASES

Les persones sense llar tenen les malalties de l'últim vagó del tren: infeccioses, de salut mental, cròniques...

Daniel Roca

METGE DE FAMÍLIA DEL CAP RAVAL SUD

Els serveis s'articulen de manera poc realista en qüestions com ara els horaris i les ubicacions

M. Assumpció Vilà

SÍNDICA DE GREUGES DE BARCELONA

Sònia Pau

03/03/2017

El Punt Avui

Calen voluntaris per estudiar la salut cerebral

Un treball pioner busca persones sanes per determinar com prevenir malalties

Les malalties neurològiques seran un gran problema de salut pública al Primer Món Foto: ARXIU.

Una investigació pionera impulsada per l'Institut Guttmann i l'Obra Social La Caixa busca els indicadors que permetin avaluar l'estat de salut cerebral dels catalans. Amb la intenció de fomentar hàbits i estils de vida més saludables que previnguin malalties neurològiques, la recerca Barcelona Brain Health Initiative necessita 3.000 voluntaris sans d'entre 40 i 65 anys per analitzar la influència de factors com ara l'entrenament cognitiu, l'exercici físic, la nutrició, les hores de son, la socialització i, fins i tot, la importància de tenir un pla vital per a la bona conservació del cervell.

Aquesta investigació sense precedents representa un canvi de paradigma, segons el director científic del projecte, Álvaro Pascual-Leone, ja que se centra en individus sans i no vol pal·liar els efectes de les malalties neurològiques, sinó apostar per la prevenció i “detectar els hàbits que, si no es canvien, faran que se'n desenvolupi una”.

Els voluntaris seran l'eix d'aquest projecte. En una primera fase es farà una enquesta detallada als 3.000 participants per conèixer els seus hàbits i estils de vida i comparar-los amb els de la població mundial. Un cop analitzades les dades, se'n triaran 1.500 per continuar treballant amb ells. S'hauran de sotmetre a una sèrie de proves durant dos dies i a una meitat se'ls oferirà una classe sobre hàbits saludables, mentre que l'altra tindrà un tracte més individualitzat, amb recomanacions personalitzades per millorar l'estil de vida amb l'ajut d'un entrenador personal. D'aquesta manera, es compararà l'eficàcia dels mètodes.

La recerca també analitzarà l'impacte d'elements propis de la societat catalana que es creuen vinculats a la salut cerebral, com ara el bilingüisme, la dieta mediterrània, l'arrelament social de la pràctica de l'esport, l'alta participació en activitats cíviques i culturals, i fins i tot l'eficàcia del sistema sanitari.

Bona part del treball es concentrarà en els tres primers anys de la investigació, encara que els resultats continuaran arribant fins i tot d'aquí a deu anys, quan es calcula que, tenint en compte els riscos de tenir malalties neurològiques i psiquiàtriques, la meitat dels participants hauran desenvolupat una malaltia.

X.A.

08/03/2017

El Punt Avui

Els homes també ens hem de rebel·lar

El president de l'associació d'Homes Igualitaris de Catalunya, sociòleg i professor de la UdG, adverteix en aquest article que "encara que hi ha hagut avenços cap a societats més igualitàries, la cosificació de la dona no només no ha minvat sinó que agafa una nova embranzida"

Donald Trump, abans de ser president dels EUA, durant una sessió de fotos a Nova York amb diferents miss. / J. FINE / REUTERS

La desigualtat que pateixen les dones és fruit de la posició subordinada que ocupen en la societat patriarcal i androcèntrica en la qual vivim. Un reflex d’aquesta subordinació i desigualtat és la utilització del cos femení com un objecte al servei de l’home. Aquesta cosificació i instrumentalització del cos femení també està associada a un procés d’alienació de la dona. El mateix sistema de poder impedeix que el subjecte cosificat pugui pensar i reflexionar lliurement sobre la seva situació al servei del poder. La dona és objectivada, es converteix en l’instrument de l’altre, sense dret, ni pensament, ni paraula.

Hi ha múltiples exemples de la cosificació de la dona. Als mitjans de comunicació i als anuncis de publicitat la dona es converteix en un instrument sexual per vendre qualsevol producte, ja sigui mitjançant uns llavis carnosos, uns pits voluminosos o unes cames obertes. El cos adquireix preeminència sobre la personalitat, la intel·ligència o les qualitats de la dona. Les capacitats de les dones desapareixen i es converteix en una cosa, un objecte que l’home posseeix i aliena.

Últimament també es parla de la cosificació masculina i de l’aparició als mitjans de comunicació d’un home objecte, que apareix semidespullat, musculat, sempre disponible per al sexe. La situació, però, és diferent perquè es parteix d’una posició de privilegi social que no té la dona. És una cosificació, en tot cas, voluntària que no implica alienació. Els homes no ens convertim en objectes sexuals, reproductius, domèstics i laborals al servei de les dones, com sí que passa amb elles.

Encara que hi ha hagut avenços significatius cap a societats més igualitàries, avui, gairebé en la segona dècada del segle XXI, la cosificació de la dona no només no ha minvat sinó que agafa una nova embranzida. Exemples com la violació en grup a una noia als sanfermines, que va ser gravada en vídeo, va posar en evidència la vulnerabilitat de les dones a l’espai públic. O la declarada misogínia del president dels Estats Units, Donald Trump, que va dir que vol que les seves treballadores tinguin una figura esvelta, siguin boniques i es “vesteixin com una dona”. O les disfresses sexis per a nenes que es venien per Carnaval. Uns episodis que han provocat la reacció d’una part de la societat. Als Estats Units moltes dones van reaccionar i es van preguntar públicament què volia dir “vestir-se com una dona”. També algunes actrius han iniciat una campanya de denúncia i es fotografien amb la cara neta, sense maquillatge, per evidenciar la pressió que tenen per estar sempre maques i perfectes.

La responsabilitat dels homes

A les xarxes socials cada cop es denuncien més situacions de cosificació de les dones. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va fer un tuit en el qual denunciava com a violència masclista les disfresses sexis per a nenes, per exemple. Davant de la dictadura de l’estètica, l’alienació i la instrumentalització del cos de la dona només hi ha una resposta: la rebel·lió, la denúncia i l’educació perquè homes i dones ens alliberem d’aquest jou patriarcal. I els homes tenim molta responsabilitat a l’hora de transformar aquesta societat, ja que som, genèricament, els que hem provocat el problema. Per això hem de tenir una actitud activa i no permetre ni consumir publicitat on es mostra la imatge d’una dona cosificada i alienada.

Una societat igualitària implica necessàriament que deixem d’utilitzar les dones com a objectes al servei de l’home. Tant de bo les coses comencin a canviar ben aviat i despertem d’aquest malson.

Paco Abril

04/03/2017

Ara.cat

JORNADA MUNDIAL DE LA DONA TREBALADORA

Actituds masclistes allunyen les dones de les titulacions d'àmbit TIC

Les noies infravaloren les seves habilitats matemàtiques

Els nois es consideren més preparats també en matèria tecnològica, tot i que treuen pitjors notes

Les estudiants de batxillerat menystenen les seves habilitats en molts camps Foto: MANEL LLADÓ.

Per norma general, els resultats acadèmics de les noies són sensiblement superiors als dels nois en matemàtiques. També quan es valoren les competències científiques o tecnològiques. Però, tot i això, les alumnes infravaloren les seves aptituds i consideren que tenen menys competències que els seus companys. Els nois, en canvi, sobrevaloren la seva preparació i això, juntament amb un entorn amb estereotips masclistes, repercuteix en la predisposició per orientar la seva formació universitària cap a aquests terrenys.

Aquesta és una de les conclusions d'un treball que durant sis anys ha seguit més de 1.500 estudiants d'instituts de Barcelona i Madrid presentat ahir per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Als dos centres la presència de noies estudiant enginyeria informàtica és alarmantment baixa: un 9,3% a la UOC (240 dones contra 2.320 homes) i un 8,6% a la UPC.

Aquesta és, però, una disparitat que ve de lluny. Segons dades de l'estudi liderat per Milagros Sainz, directora del grup d'investigació Gènere i TIC de la UOC, quan els alumnes tenen 15 anys ja es detecta la divergència: el 25% dels nois volen estudiar informàtica, mentre que només el 9% de les noies s'hi senten atretes.

Sainz remarca que “hi ha una bretxa de gènere en la percepció de competències en assignatures de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques”, i ho vincula al fet que “vivim en una societat que és molt més exigent amb les noies que amb els nois”. Aquesta percepció de les competències, sovint generada des de l'entorn familiar o social, és important perquè, segons Sainz, a l'hora de decidir quin grau universitari cursar, pesa més que els resultats acadèmics.

Les dues universitats han iniciat una campanya per combatre aquesta discriminació amb un vídeo, que vol esdevenir viral, on recorre a pioneres com ara Ada Lovelace i Evelyn Berezin per frenar una disparitat que el World Economic Forum creu que desapareixerà el 2133.

LA XIFRA

9

alumnes

de cada 100 inscrits en enginyeria informàtica són dones, segons dades de la UOC.

LA FRASE

És preocupant perquè les professions cada cop estaran més vinculades a les tecnologies

Núria Castell

DEGANA DE LA FACULTAT D'INFORMÀTICA DE LA UPC

Dues catalanes, entre la millor innovació europea

Dues dones catalanes figuren entre les dotze finalistes del premi de la Unió Europea a les dones innovadores, que es lliurarà demà amb motiu del Dia Internacional de la Dona. La mataronina Gemma Galdón Clavell és fundadora i directora de recerca a Eticas Research and Consulting, que ofereix solucions en els camps de la seguretat pública i la protecció de dades i promou la investigació i innovació aplicant l'ús intensiu de dades. L'altra finalista catalana, Isabel Trillas Gay, és la cocreadora a Barcelona de Biocontrol Technologies, que ofereix bioplaguicides per reduir al mínim l'impacte dels plaguicides en la salut i el medi ambient.

Totes dues tindran entre les seves rivals la creadora basca d'una empresa que combina neurociència i realitat virtual per curar les malalties mentals i una gallega especialitzada en nanotecnologia, a banda de rivals franceses, alemanyes, angleses i sueques.

A més, en aquesta edició la Unió Europea també estrenarà el premi Rising Innovator (innovadora a l'alça) per reconèixer “l'excel·lència en les dones empresàries de 30 anys o més joves”, que inclou tres candidates d'Itàlia, França i Bulgària.

X.A.
07/03/2017
El Punt Avui

L’amenaça híbrida

La inestabilitat nord-africana posa en guàrdia al flanc sud europeu 

Clicar damunt l'imatge per fer-la més gran

El nord de l’Àfrica és un focus de gran inestabilitat que amenaça Europa. Gihadistes i criminals organitzats s’han convertit en la força emergent d’aquell territori on els primers proven d’imposar per la força la seva ideologia teocràtica totalitària mentre conviuen amb els segons, que practiquen tota mena de tràfics il·lícits. Aquest comerç criminal, del qual són còmplices els grups gihadistes, va des del tràfic d’éssers humans al tràfic de drogues, passant pel d’armes o les fal­sificacions. El resultat d’aquesta col·laboració criminal i terrorista és la dramàtica fragilitat i inseguretat dels Estats de la zona. Una inestabilitat especialment acusada en el Sahel, franja crítica plurinacional de més de tres milions de qui­lòmetres quadrats que travessa el continent de costa a costa, que encén totes les alarmes al constituir-se en la gran amenaça del flanc sud europeu.

“Els grups terroristes gihadistes, en connivència amb les organitzacions de crim organitzat que es dediquen al tràfic de drogues, contraban de mercaderies i tràfic d’éssers humans cap a Europa, campen al seu aire en àmplies zones del Sahel i s’han convertit en una amenaça per a Europa i molt especialment per a Espanya, tal com indica l’ Estratègia de Seguretat Europea i l’ Estratègia de Seguretat Nacional espanyola”, explica a La Vanguardiael general de brigada Miguel Ángel Ballesteros, director de l’ Institut Espanyol d’ Estudis Estra­tègics ( IEEE) del Ministeri de Defensa.

La regió africana referida està pràcticament presa per una complexíssima trama de gihadistes, tràfics criminals i focus bèl·lics encoratjats pels grups terroristes islamistes associats a l’ Estat Islàmic (EI) o per la mateixa Al-Qaida en les seves versions del Magrib (AQMI) o del Iemen (AQPA). Es tracta de rutes criminals i terroristes que discorren pels “països més pobres del planeta i amb poques esperances d’abandonar aquella si­tuació sense ajuda externa, ja que el seu creixement econòmic anual és superat pel demogràfic, que du­plica la població cada 20 anys,” constata el director de l’ IEEE. El resultat de l’exposat és una íntima relació entre terrorisme i crim organitzat que els analistes militars europeus han batejat com “l’amenaça híbrida”, un fenomen temible els efectes del qual “tendeixen a produir un fort impacte en la seguretat regional i global al facilitar els mitjans logístics i financers que permeten als grups terroristes dissenyar i executar accions de caràcter local, però les repercussions de les quals són internacionals”, assenyala el coronel Ignacio Fuente, analista de l’IEEE.

Pels observadors europeus, la pobresa endèmica que pateix la zona impedeix de desenvolupar un sistema de seguretat que els permeti combatre el terrorisme i el crim organitzat, que troba un territori ideal per a les seves activitats. El general Ballesteros cita Kofi Annan quan descriu aquest escenari: “No hi ha desenvolupament sense seguretat ni seguretat sense desenvolupament”, de manera que “el Sahel es troba en un cercle viciós que el converteix en un focus emissor d’inestabilitat per als seus veïns més pròxims i per a la UE”. Per aquesta raó per als analistes militars els problemes del Sahel no tenen una solució únicament militar, sinó que requereixen un enfocament integral que combini seguretat, desenvolupament i bon govern.

“Necessiten unes forces armades sostenibles en el temps, dotades amb armament poc sofisticat, però ben ensinistrades i formades en valors. En paral·lel, resulta imprescindible el desenvolupament d’una economia capaç de propor­cionar unes condicions de vida dignes als seus habitants, per a la qual cosa es requereix el desenvolupament d’infraestructures bàsiques de transport i comunicació que permetin la implantació d’una mínima economia productiva. L’ajuda de la UE és imprescindible, com també ho és fomentar la bona governança que allunyi el fantasma de la corrupció i l’autoritarisme. Res d’això no és possible sense la implantació d’un sistema educatiu que elevi la cultura i els coneixements de la seva població”, afirma el general director de l’IEEE.

En aquest sentit, el paper d’ Espanya per sensibilitzar l’OTAN i la UE està sent molt important ja que la Unió es presenta com l’organització més adequada per proporcionar l’ajuda al desenvolupament que precisa aquella regió i per a la formació de les forces armades i policials dels països afectats mitjançant missions que els especialistes militars consultats denominen Reforma Sector Seguretat (RSS), ja que si els problemes d’inseguretat del Sahel no se solucionen in situ, es traslladen més al nord, al ­Magrib, i sense poder-ho evitar entraran a Europa per la seva porta natural que és Espanya”, adverteix el general.

La magnitud del problema és grandiosa però difícil de transformar en xifres. Fonts militars informen que l’ Àfrica ha estat acumulant tota mena d’armament en grans quantitats a causa del rosari de guerres que pateix des del segle passat. Aquest armament, majoritàriament procedent d’arsenals africans, és el que fan servir els terroristes locals, alhora que és objecte d’un gran comerç il·lícit que també arriba fins a Síria i l’ Iraq i altres conflictes. El cas de Líbia, on l’ar­senal de Gaddafi s’ha volatilitzat en mans de traficants, és un bon exemple d’aquest fenomen. Quant als tràfics il·lícits de tot ordre, suposen milers de milions de dòlars que alimenten bandes criminals i grups terroristes que col·laboren entre si mentre generen un gran èxode humà. Per exemple, només el grup islamista Boko Haram ( Nigèria) ha provocat 3,6 milions de desplaçats i que 11 milions de persones necessitin ajuda humanitària.

El director de l’IEEE va informar a aquest diari que la UE està duent a terme una política de veïnatge de suport a aquests països que en alguns casos no sembla suficient. “El cas més vistós és el de Tunísia –va dir–, que necessita recuperar la seva activitat turística com més aviat millor. La sortida de la crisi tunisiana podria servir de model a altres països i d’altra banda evitaríem el perill que els islamistes radicals acabin prenent el control del país amb la multiplicitat de riscos que això suposa per a tota la regió”.

Eduardo Martín de Pozuelo

04/03/2017

La Vanguardia

Les farmàcies recullen en un dia 20.000 medicaments solidaris per a persones sense recursos

Els principals beneficiaris seran famílies amb nens, persones sense sostre, malalts psíquics i drogodependents 

Foto per : Ricard Cugat

L'oenagé Banc Farmacèutic ha recollit aquest dissabte un terç dels 60.000 medicaments que havien sol·licitat diferents entitats assistencials de tot Espanya, en la desena edició de la Campanya de Medicaments Solidaris que organitza l'entitat. Un total de 450 farmàcies de les quatre capitals catalanes han participat en aquesta acció, en què es busca cobrir les necessitats de medicaments de 120 entitats, entre elles Càritas i la Creu Roja. El valor econòmic dels 20.000 fàrmacs recollits aquest dissabte és de 90.000 euros.

La campanya continuarà fins divendres dia 10 de març i les entitats assistencials podran passar a recollir els medicaments recollits a les farmàcies a partir del 13 de març, amb ells s'espera que puguin atendre les necessitats dels milers de persones sense recursos que acudeixen als seus centres diàriament. En la iniciativa hi participen 930 voluntaris i 750 farmàcies de tot Espanya.

Els beneficiaris d'aquests medicaments solidaris són persones sense sostre, famílies amb nens, drogodependents o malalts psíquics, entre altres. Segons ha explicat el president de Banc Farmacèutic, Àlex Brenchat, n'hi ha prou que "els farmacèutics hi participin sense ànim de lucre i que els ciutadans hi col·laborin comprant algun dels medicaments que es necessiten".

El Periódico

04/03/2017

El Periódico

“Jo veig el nen que plora en cada pacient”

Luigi Cancrini, psiquiatre; director científic del Centre d’Ajuda al Nen Maltractat (Roma)

78 anys. Romà. Casat dues vegades, 5 fills i 4 netes. Vaig ser ministre amb el PCI a l’ombra. La política no ha de ser una professió, perquè la distància amb la vida de la gent és enorme. Temo el populisme: delegar la teva sort en un altre la teva sort. Els humans som naturalment bons, els traumes ens tornen dolents.

Creu que naixem bons?

Sí que ho crec. El natural és estar ben disposat per als altres. L’home és naturalment sociable, deia Marx.

... i un llop per a l’home, deia Hobbes.

La meva experiència m’ha convençut que l’humà es converteix en un llop per als altres quan té dificultats a la seva infantesa.

Ho investiga des dels anys setanta, vostè.

En aquella dècada vaig fundar el Centre d’Estudis de Teràpia Familiar i Relacional i des d’en fa vint anys dirigeixo el Centre d’Ajuda al Nen Maltractat de l’Ajuntament de Roma.

Tot es remunta a la infantesa?

La cura en la infantesa és fonamental per a la salut mental futura. No hi ha prou atenció als nens que pateixen, i aquest és també un problema polític.

Es fa en la infantesa, la persona antisocial?

Sí, en la infantesa es consolida el nucli de patologia que es transformarà en trastorn de personalitat. La majoria dels drogoaddictes pateixen trastorn límit de personalitat, la causa de les addiccions és la infelicitat, el desequilibri. Al nen que roba, no se li passa amb l’edat: si no s’atén en la infantesa, serà un lladre.

Proposa una atenció psicoterapèutica pública i de qualitat, per a la infantesa?

Sí, perquè si no s’intervé durant la infantesa tindrem molts psicòpates, drogoaddictes, persones amb trastorn alimentari i tota la mostra de patologies imaginables. Però si aconseguim intervenir en la infantesa, podem canviar el món.

Sona utòpic.

La política ha de donar recursos i els professionals han d’aprendre com tractar aquests nens. Les universitats no ensenyen a treballar amb nens que pateixen descurança i maltractament. El nostre coneixement científic és molt superior al que apliquem, no ha arribat ni a la cultura ni als serveis.

Els nens viuen sotmesos a imatges de violència. Com els afecta?

Les faules i els contes sempre han estat molt violents. La Blancaneu, La Ventafocs... parlen de maltractament. El nen està acostumat al fet que hi ha perills però que es poden superar sent fort i comptant amb l’amor d’algú.

Aquesta és la solució, l’amor?

Sí, a les faules i a la vida. Jo veig el nen que plora en cada pacient. Hitler, Stalin i Franco eren nens que ploraven, tots amb unes històries familiars terribles. El maltractament i la descurança dels nens poden produir monstres molt nocius si el nen és intel·ligent, té carisma i força personal.

Aquells dictadors, haurien tingut solució si els haguessin tractat d’adults?

És difícil, però seria interessant una validació de salut mental abans de presentar-se com a president.

Malgrat tot és optimista, vostè.

Els meus primers records son de bombardejos. Vaig passar por, però vaig tenir els meus de pares que em varen protegir amb el seu afecte. Això t’ancora a l’esperança i a la confiança en la vida. Et porta a creure que el futur pot ser millor i que en gran manera depèn de com ho facis tu.

Això és el que pretén donar-los, als nens?

És que si hi ha inseguretat en la imatge que un nen té de la seva mare, en com la sent, hi ha un punt de ruptura en la persona.

I és així, en totes les cultures?

Sí, ho he constatat treballant amb famílies de tot el món. Els vincles són la trama de la vida: soc el resultat dels meus vincles. Si el vincle familiar es trenca massa aviat, hi ha conseqüències: la ferida que em produeix és un condicionant del meu futur.

És freqüent.

Sí, però no és necessari. Cal posar molta atenció en els primers anys de vida. El problema no són les baralles dels pares, sempre que no siguin violentes: es pot barallar i cuidar el fill. El problema és l’abandonament i el maltractament.

I si falta el pare?

La mare li pot donar el que necessita. N’hi ha moltes, de combinacions. Però si hi ha massa dolor i l’afronta en solitari, és destructiu. Si el nen està connectat amb altres i hi pot posar paraules, és una experiència de creixement; i això és una cosa que hem d’aprendre: compartir i acceptar el dolor com a oportunitat de créixer.

Com aconseguir que expressi el seu dolor?

Roman en silenci al seu costat, esperant: temps i presència.

Dir que tot es defineix dels 0 als 3 anys és una condemna.

Cal tornar enrere en l’experiència d’abandonament com més aviat millor. L’adolescència, quan aquests problemes es manifesten, és un bon moment, no és una condemna, només és més difícil. És més intel·ligent intervenir abans.

Aquesta és la seva lluita.

El nen que ha estat abandonat té el sentiment de no valer res i cal ajudar-lo a reconstruir la seva història.

Com?

És impressionant veure de quina manera pot canviar l’actitud envers si mateix i envers la vida qui pensava que l’havien abandonat quan entén que no el podien cuidar, que el fet que el confiessin a d’altres també és un acte d’amor.

L’oportunitat d’un altre punt de vista.

És la imatge interna de la seva mare biològica el que canvia, i això canvia la seva harmonia de vida. Ho he vist tantes vegades..., he vist com una reconstrucció clara, neta, pot canviar l’organització psíquica de la persona.

Ima Sanchís

01/03/2017

La Vanguardia