Els homes també ens hem de rebel·lar

El president de l'associació d'Homes Igualitaris de Catalunya, sociòleg i professor de la UdG, adverteix en aquest article que "encara que hi ha hagut avenços cap a societats més igualitàries, la cosificació de la dona no només no ha minvat sinó que agafa una nova embranzida"

Donald Trump, abans de ser president dels EUA, durant una sessió de fotos a Nova York amb diferents miss. / J. FINE / REUTERS

La desigualtat que pateixen les dones és fruit de la posició subordinada que ocupen en la societat patriarcal i androcèntrica en la qual vivim. Un reflex d’aquesta subordinació i desigualtat és la utilització del cos femení com un objecte al servei de l’home. Aquesta cosificació i instrumentalització del cos femení també està associada a un procés d’alienació de la dona. El mateix sistema de poder impedeix que el subjecte cosificat pugui pensar i reflexionar lliurement sobre la seva situació al servei del poder. La dona és objectivada, es converteix en l’instrument de l’altre, sense dret, ni pensament, ni paraula.

Hi ha múltiples exemples de la cosificació de la dona. Als mitjans de comunicació i als anuncis de publicitat la dona es converteix en un instrument sexual per vendre qualsevol producte, ja sigui mitjançant uns llavis carnosos, uns pits voluminosos o unes cames obertes. El cos adquireix preeminència sobre la personalitat, la intel·ligència o les qualitats de la dona. Les capacitats de les dones desapareixen i es converteix en una cosa, un objecte que l’home posseeix i aliena.

Últimament també es parla de la cosificació masculina i de l’aparició als mitjans de comunicació d’un home objecte, que apareix semidespullat, musculat, sempre disponible per al sexe. La situació, però, és diferent perquè es parteix d’una posició de privilegi social que no té la dona. És una cosificació, en tot cas, voluntària que no implica alienació. Els homes no ens convertim en objectes sexuals, reproductius, domèstics i laborals al servei de les dones, com sí que passa amb elles.

Encara que hi ha hagut avenços significatius cap a societats més igualitàries, avui, gairebé en la segona dècada del segle XXI, la cosificació de la dona no només no ha minvat sinó que agafa una nova embranzida. Exemples com la violació en grup a una noia als sanfermines, que va ser gravada en vídeo, va posar en evidència la vulnerabilitat de les dones a l’espai públic. O la declarada misogínia del president dels Estats Units, Donald Trump, que va dir que vol que les seves treballadores tinguin una figura esvelta, siguin boniques i es “vesteixin com una dona”. O les disfresses sexis per a nenes que es venien per Carnaval. Uns episodis que han provocat la reacció d’una part de la societat. Als Estats Units moltes dones van reaccionar i es van preguntar públicament què volia dir “vestir-se com una dona”. També algunes actrius han iniciat una campanya de denúncia i es fotografien amb la cara neta, sense maquillatge, per evidenciar la pressió que tenen per estar sempre maques i perfectes.

La responsabilitat dels homes

A les xarxes socials cada cop es denuncien més situacions de cosificació de les dones. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va fer un tuit en el qual denunciava com a violència masclista les disfresses sexis per a nenes, per exemple. Davant de la dictadura de l’estètica, l’alienació i la instrumentalització del cos de la dona només hi ha una resposta: la rebel·lió, la denúncia i l’educació perquè homes i dones ens alliberem d’aquest jou patriarcal. I els homes tenim molta responsabilitat a l’hora de transformar aquesta societat, ja que som, genèricament, els que hem provocat el problema. Per això hem de tenir una actitud activa i no permetre ni consumir publicitat on es mostra la imatge d’una dona cosificada i alienada.

Una societat igualitària implica necessàriament que deixem d’utilitzar les dones com a objectes al servei de l’home. Tant de bo les coses comencin a canviar ben aviat i despertem d’aquest malson.

Paco Abril

04/03/2017

Ara.cat