Arrels busca 60 voluntaris per acompanyar les persones sense sostre

La fundació del Raval obrirà un pis “sense normes” i vol arribar a les persones de tota la ciutat que dormen al carrer

Arrels té ara 35 voluntaris que cada setmana contacten amb persones que viuen al carrer

L’Ignasi i la Teresa són dos voluntaris de llarga trajectòria. Fa anys que recorren Barcelona per mantenir el contacte amb les persones que viuen al carrer. Els pregunten com estan, si necessiten alguna cosa i els fan companyia. La Fundació Arrels busca 30 persones com ells, disposades a dedicar tres o quatre hores a la setmana a visitar els ciutadans que s’han quedat sense sostre. També necessiten 30 voluntaris més per fer tasques de consergeria a la residència Pere Barnés, on cada nit dormen 30 indigents.

Foto per: Laura Guerrero

L’Ignasi i la Teresa, dos voluntaris d’Arrels, xerrant amb una persona sense sostre

Actualment, la Fundació Arrels té 340 voluntaris, dels quals 35 formen part de l’equip de carrer. El 2014 van contactar amb 611 persones. “Volem arribar a més districtes, a tota la ciutat, actualment som a Ciutat Vella, l’Eixample, Gràcia, Sants-Montjuïc i Sant Martí. Necessitem voluntaris que es puguin comprometre a mitjà o llarg termini; és una feina lenta i requereix paciència i dedicació”, explica Miquel Julià, coordinador de l’equip de carrer. Arrels busca persones més grans de 25 anys, amb flexibilitat horària. “El perfil ideal és el del prejubilat. Ara la mitjana de permanència dels voluntaris és d’uns vuit anys”, afegeix Julià. Els seleccionats hauran de passar un període de formació de sis mesos durant els quals acompanyaran voluntaris veterans en les seves rutes per la ciutat.

La parella integrada per l’Ignasi i la Teresa atén vells coneguts i altres persones que han acabat al carrer fa poc. Hi xerren, els pregunten si necessiten res, si es volen acostar al centre d’Arrels del Raval per dutxar-se o prendre un cafè... “El que pretenem és donar-los suport, crear-hi vincles, que tinguin algú a qui aferrar-se. Hi som per quan ho necessitin, però no pretenem ajudar qui no ho vol”, precisa Julià.

El 2014 quinze van aconseguir sostre en algun dels allotjaments gestionats per Arrels. “Però són xifres enganyoses, ja que n’hi ha d’altres que van tornar al carrer”, indica Julià.

Arrels també busca 30 ciutadans més per a la residència Pere Barnés, on viuen 30 persones sense casa i amb una salut fràgil. En aquest cas es demana que comparteixin una estona amb els residents després del sopar i que s’ocupin de la consergeria, entre les 21.15 h i les 7.30 h de l’endemà.

Una nova iniciativa que Arrels vol posar en pràctica pròximament és el “pis de carrer”. Un habitatge sense regles per a les persones que no han pogut conviure amb d’altres en pisos o en residències. És l’últim intent perquè dormin a cobert. En aquest immoble de Ciutat Vella, cedit per l’Ajuntament, no s’obligarà els seus ocupants a seguir les normes imposades en altres allotjaments: dutxar-se, no consumir alcohol... La prioritat és que tinguin un sostre.

Rosa Ma Bosch

12/03/2015

La Vanguardia

El model d’atenció al pacient diabètic ha permès reduir un 80% les derivacions cap a l’Hospital Trueta

El model d’integració dels àmbits assistencials, de la Unitat de Diabetis, Endocrinologia i Nutrició Territorial de Girona (UDENTG), ha estat una de les deu millors experiències de la 1a Jornada d’Innovació de l’ICS

El model d’atenció al malalt endocrinològic de la Regió Sanitària de Girona gira a l’entorn de la Unitat de Diabetis, Endocrinologia i Nutrició Territorial de Girona (UDENTG), ubicada a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, que treballa de manera integral amb els dispositius d’atenció primària i els hospitals comarcals. Aquest model d’atenció es va posar en marxa l’any 1996 i fou revisat l’any 2006 i, des d’aleshores ençà, s’ha evidenciat la seva eficiència: ha permès reduir les derivacions a l’especialista, les urgències, les hospitalitzacions i la despesa farmacèutica, entre d’altres millores. Tot plegat, amb més control per al pacient de diabetis, la principal patologia que tracta.

Els resultats aconseguits en aquests anys d’implantació del model han permès reduir en un 80% les derivacions a l’especialista. Les visites a Consultes Externes són un 12% inferiors que la mitjana catalana, el nombre d’hospitalitzacions i d’urgències és un 3% menor que el de Catalunya, així com les estades hospitalàries, que representen un 4% menys. El cost farmacèutic també és un 8% inferior a la mitjana catalana. El model permet un estalvi anual de gairebé tres milions d’euros només en despesa de farmàcia.

Per tot això, el model d’integració dels àmbits assistencials de la UDENTG ha estat una de les deu experiències finalistes de la 1a Jornada d’Innovació de l’Institut Català de la Salut, celebrada a Barcelona el 5 de març de 2015, a la qual es van presentar 388 iniciatives innovadores. Més de 600 professionals van participar en aquesta Jornada per compartir les principals accions de millora que s’estan duent a terme en els diferents dispositius de salut del territori.

La diabetis, una malaltia en expansió

El 14% de la població adulta pateix diabetis mellitus 2, una malaltia molt prevalent i que augmenta progressivament. Els pacients poden patir descompensacions agudes i pot ser la causa de complicacions cròniques greus. A més, consumeix molts recursos sanitaris.

La UDENTG es basa en un model d’integració de tots els dispositius assistencials del territori, que permet garantir la continuïtat assistencial, millorar el grau de resolució dels hospitals comarcals i dels dispositius d’atenció primària, alhora que també optimitza el rol d’assessors qualificats dels endocrinòlegs del Trueta. El model ha comportat la definició d’una cartera de serveis de processos endocrinològics, la selecció dels casos considerats més problemàtics, l’organització de sessions tancades amb professionals de l’atenció primària, i l’oferiment de suport des de l’Hospital de Dia de Diabetis (ubicat al Trueta), i a través del correu electrònic. Ha estat vital també per al seu funcionament la història clínica compartida.

A part dels bons resultats, la UDENTG també és molt ben valorada entre els professionals implicats en l’atenció al pacient diabètic. En aquest sentit, l’any passat es va realitzar una enquesta entre 300 professionals de l’atenció primària, els quals van puntuar amb un 8,38 el model, i el 90% es va mostrar a favor d’aplicar-lo a altres especialitats.

ICS Girona

11/03/2015

Generalitat de Catalunya

320.000 catalans reben ajut alimentari

- Les entitats socials adverteixen que les necessitats no disminuiran en un futur immediat per la cronificació de la pobresa i l'augment del nombre de “treballadors pobres”
- Es busquen solucions, com ara les targetes moneder, per dignificar els ajuts alimentaris
- S'intenta promoure l'atenció integral de les persones cobrint alhora habitatge, formació i ocupabilitat 

 

L'abast real de la feina que fan les entitats socials en un tema tan bàsic com és cobrir les necessitats alimentàries de famílies sense recursos està arribant a xifres d'escàndol: més de 320.000 persones reben en aquests moments suport alimentari. L'informe Dignificar i defensar el dret a l'alimentació, elaborat per la Creu Roja a Catalunya per encàrrec de la Taula del Tercer Sector i que es va presentar ahir destaca alguns elements que fan preveure que les necessitats no baixaran en un futur pròxim, com ara l'augment del nombre de treballadors pobres –sous que no permeten cobrir les necessitats bàsiques–, la cronificació de la pobresa i el creixement de la desigualtat.

Vist aquest panorama, les entitats aposten per treballar a partir de dos eixos: d'una banda, la dignificació del sistema a l'hora de donar l'ajuda, i, de l'altra, fer un acompanyament integral de la persona; és a dir, no quedar-se només amb el menjar, sinó oferir també suport en habitatge, higiene i material escolar, a més de formació i ocupabilitat per trobar feina. “La distribució d'aliments l'hem de seguir millorant i dignificant, però ha d'anar acompanyada, cada vegada més, d'una atenció integral que ajudi les persones a mantenir l'habitatge, educar els fills i, en definitiva, a recuperar la seva autonomia personal”, va plantejar la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Àngels Guiteras.

A 223.600 llars de Catalunya totes les persones en edat de treballar estan a l'atur; 100.000 llars no tenen cap ingrés regular i més de 310.000 persones fa més de dos anys que busquen feina. El coordinador de la Creu Roja a Catalunya, Enric Morist, va explicar que aquestes xifres continuen augmentant. A més, Morist va plantejar el fenomen del “treballador pobre”, que fa que famílies en les quals entra un sou tampoc no en tinguin suficient per cobrir les necessitats més quotidianes i continuen dependent de l'ajuda alimentària.

L'informe, presentat ahir a l'Ateneu Barcelonès en un debat del cicle Catalunya social, posa deures a les administracions, com ara “promoure de manera urgent polítiques que contribueixin a la generació de llocs de treball de qualitat i que garanteixin el mínim d'ingressos per tenir una vida digna”. Pel que fa a les entitats, s'apunten necessitats que van des de l'atenció integral de les necessitats de les persones vulnerables, fins a millorar la qualitat de l'atenció en els ajuts alimentaris, passant per aplicar mesures per augmentar les ajudes. Concretament, el treball aposta per “incrementar els acords amb les cadenes de distribució, restaurants, indústries i comerços que generen excedents de menjar”. Des de Càritas , Mercè Darnell va recordar que amb la targeta moneder les famílies poden anar a comprar sense sentir-se estigmatitzades.

“L'objectiu és que els que reben aliments els puguin deixar de rebre perquè tenen feina i són autosuficients”, va indicar el coordinador de la Creu Roja. Aquesta entitat humanitària va distribuir l'any passat ajuda alimentària a 232.892 persones a través del pla d'ajuda alimentària UE, dels lots d'aliments, beques menjador o targetes de prepagament.

L'any passat, els quatre bancs d'aliments de Catalunya van repartir gairebé 22.400.000 quilos d'aliments a un total de 260.497 persones. El 2010 s'havien repartit 12.112.559 quilos a 182.663 persones. Tot plegat mentre cada any es desaprofiten 262.471 tones d'aliments en llars, comerços i restauració. Això és 101 quilos per persona cada any.

Sònia Pau

11/03/2015

El Punt Avui

Un jutge decideix que les prostitutes tenen drets laborals

Una sentència pionera equipara les treballadores del sexe amb qualsevol empleat

POSSIBLES CONSEQÜÈNCIES: en cas que es consolidés, les prostitutes tindrien dret a l'atur.

PRIMER RESULTAT: la Tresoreria de la Seguretat Social ja ha sol·licitat les quotes endarrerides.

La prostitució no forçada i exercida en un prostíbul és una feina que té els mateixos drets laborals que qualsevol altra. Aquest és l'esperit de la sentència pionera que ha dictat un jutge social de Barcelona i que obligaria els proxenetes a subscriure contractes amb les dones, que comportarien, per exemple, dret a l'atur i cotitzacions a la Seguretat Social.

Aquesta sentència encara no és ferma, ja que pot ser recorreguda fins al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però segur que causarà polèmica, ja que incideix en una problemàtica que encara no està resolta i sobre la qual existeixen dues tendències contraposades, encarnades per la prohibició total de la prostitució, a l'estil del que passa a Suècia, o per la regularització, com ha succeït a Alemanya.

Sentència, a més, pionera, ja que fonts jurídiques consultades per La Vanguardia assenyalen que en les bases de dades no hi ha pronunciaments d'índole semblant. Tan sols hi ha jurisprudència similar en l'àmbit dels bars de cites, quan les dones reben pagaments d'un local per estimular la clientela a consumir alcohol, i després si volen lloguen una habitació al mateix lloc per a serveis sexuals pel seu compte, encara que la realitat és que aquesta frontera és molt porosa i moltes vegades fraudulenta.

I, a més, aquesta sentència es produeix d'ofici a conseqüència de la inspecció feta en un local on es duia a terme el comerç sexual. L'11 d'octubre del 2012, inspectors de treball, acompanyats de funcionaris de la Policia Nacional, van entrar en un establiment de Barcelona que es presentava com a centre de massatges, i que s'anunciava en un web amb aquest reclam: "El nostre factor humà i de serveis està àmpliament capacitat, tant en presència, saber estar i educació, com també a poder atorgar-los una dedicació plena, agradable, sexual i amb molta implicació femenina cap a la persona que reclama i rep les nostres atencions".

D'aquesta inspecció, en van derivar dos processos. Un, de penal, que es va arxivar perquè les dones que treballaven a l'establiment van assegurar que no ho feien forçades ni sotmeses a cap pressió. I un altre de merament laboral, que es va derivar en una acta de treball per falta d'afiliació i alta en la Seguretat Social de les empleades del local. Quan la propietària del centre de massatges la va recórrer, va originar un litigi en un jutjat social, que és on s'ha dictat aquesta sentència.

Les dades objectives que es recullen en l'acta de la inspecció de treball són que, en el moment que es va fer la revisió, hi havia tres treballadores del sexe a l'establiment; una en una habitació fent un massatge a un client, i dues més en altres estances en espera de parroquians. Totes van explicar que duien a terme un horari, entre les dotze i les vint hores. Quant al pagament, les dones van declarar que cobraven una comissió per cada servei, i que tant els clients com les instal·lacions i materials de feina, com ara olis, eren proporcionats per l'empresa. La propietària va argumentar que la seva llicència municipal era de centre de massatges, no de lloguer d'habitacions, i que les dones havien d'estar allà a una hora convinguda, en espera que arribessin els clients que les elegien per als serveis sexuals que volguessin, i el preu dels quals era pactat amb una encarregada, que cobrava o bé en metàl·lic o bé amb targeta de crèdit i que al final de la jornada lliurava a les empleades la part convinguda de cada feina.

De fet, només existia una discrepància, però que no era trivial: mentre que la propietària del centre sostenia que les dones prestaven els seus serveis sexuals per iniciativa i compte propis, la policia i els inspectors de treball mantenien que no. que ho feien per encàrrec de l'empresa, la qual cosa donaria lloc a una relació laboral.

Per al jutge no hi ha gaires dubtes. En primer lloc, si bé el local s'anunciava com un centre de massatges, es tractava en veritat d'un prostíbul. I que entre les dones i la propietària existís un vincle professional "no admet gaire discussió", perquè té "els trets essencials de qualsevol contracte laboral", que són "prestació voluntària de serveis, retribució i dependència".

D'aquesta manera, la sentència exposa com "el marc regulador de la prostitució" queda en "regulació administrativa i despenalització aplicativa"; i també considera que ha quedat "plenament acreditat que les treballadores exercien lliurement, sense coacció i de manera no forçada, la prestació de serveis de prostitució per compte de l'empresa demandada, sota la seva direcció i dependència", per la qual cosa només es pot declarar que "la relació existent" entre la propietària del local i les dones "té un caràcter laboral".

Quines conseqüències tindria aquesta sentència si es consolida en tribunals superiors? Doncs que les prostitutes que exerceixen sense coacció i en un prostíbul amb un empresari tindrien els mateixos drets que qualsevol altre treballador: tenen dret a un contracte mitjançant el qual haurien de ser donades d'alta a la Seguretat Social -amb els avantatges que això comporta, com a pensió o atenció sanitària- i opció de cobrar l'atur.

De fet, la decisió judicial ha tingut la seva primera conseqüència: la Tresoreria de la Seguretat Social ha reclamat als propietaris del saló de massatges les quotes que, en virtut d'aquesta decisió, haurien d'haver ingressat per tenir tres empleades; i cal veure si les dones també presenten reclamacions laborals.

Santiago Tarín

09/03/2015

La Vanguardia

El camí cap a la felicitat

Repercussions del documental ‘Camí a l’escola’, del director Pascal Plisson

L’escola és una oportunitat i un dret per als infants, que en molts llocs del món són feliços pel sol fet d’anar-hi. Aquesta és la conclusió principal a què han arribat alumnes de moltes escoles catalanes que aquests dies han tingut l’oportunitat de veure el documental ‘Camí a l’escola’ i debatre’l després. Una pel·lícula que els ha permès aprendre des de geografia fins als valors bàsics de la vida: l’esforç i la felicitat.

 

El Jan Castillo (5è de primària) i l’Arnau Oliveres (6è) encara se sorprenen que hi hagi criatures al món que triguin quatre hores a arribar a l’escola. “Nosaltres ens queixem perquè tenim massa deures i l’escola la tenim a tocar de casa”, comenten alhora. Són alumnes de l’Escola Thau de Barcelona, que van anar al cinema amb els tutors i amb tots els companys de 4t, 5è i 6è a veure el documental Camí a l’escola. Aquest mes de març el documental ja serà un llibre, escrit per Marie-Claire Javoy (guionista del documental), i traduït al català per Bel Olid (editorial Alrevés). I a França en preparen una sèrie de televisió.

“N’hem d’aprendre, dels quatre protagonistes del documental, perquè els vam veure molt feliços malgrat les dificultats que tenien per arribar a l’escola -continuen explicant els alumnes-. Tots tenien un somriure dibuixat a la cara”. No ho obliden, perquè és el que més els va impactar. Però també assenyalen altres situacions que els van sorprendre, com els germans africans que recorrien 15 km en dues hores i tenien un camí ple de perills perquè passaven per la sabana; o els tres germans indis, amb 4 km i una hora de camí, però empenyent la cadira de rodes d’un d’ells, que no pot caminar.

Ho van explicant mentre no paren de ressaltar que tots els protagonistes del documental estaven contents d’anar a l’escola. “¿Com pot ser que a nosaltres ens faci mandra anar-hi perquè pensem que és avorrit o que tindrem molts deures?”, es pregunta l’Arnau. I ell mateix ofereix la resposta: “Ens hem de mirar l’escola d’una altra manera, i crec que la bona és la que els protagonistes ens transmetien: anar a l’escola és important perquè ens farà progressar”.

Eina educativa

Mentrestant, Marc Planes, tutor de 5è, i Cristina Sartorio, de 4t, que han escoltat les frases dels alumnes, expliquen que l’estrena del documental els va suposar una bona eina per treballar a classe moltes matèries, incloent-hi les estrictament acadèmiques. “Ha sigut una excusa ideal per recordar els continents del món, perquè vam situar els protagonistes als llocs on vivien, i per explicar flora, fauna, climes i les realitats quotidianes dels països”, diu la Cristina. Encara hi va haver una mirada més, que és que el documental va fer entendre als alumnes per què el dret a anar a l’escola és tan important per als nens, i aquest fet el van situar dins de la Convenció sobre els Drets dels Infants. “El documental també els ha fet créixer com a persones, perquè a les classes tots coincidien que els nens del documental corrien milers de riscos en la seva rutina escolar però alhora eren molt responsables”, continua Sartorio. El comentari, esclar, el feien perquè ho comparaven amb la seva vida.

Per la seva banda, Marc Planes comenta l’explosió d’idees i de contrastos que van suposar les classes posteriors a l’emissió del documental. “Ningú no s’havia quedat indiferent, perquè tots comparaven les seves vides amb les dels quatre protagonistes, i a partir d’aquí vam anar parlant d’un concepte clau, l’esforç”. L’esforç que fan moltes criatures del món per anar a l’escola encara que no la tinguin a prop, perquè saben que és l’única via de progressar. “Per als infants del documental l’escola no és una càrrega sinó una oportunitat, i per això a cap d’ells els suposava un esforç el camí”.

Cultura de l’esforç

En conseqüència, la conversa va derivar cap a una pregunta: “Què podem fer nosaltres perquè l’escola no ens suposi un esforç?” És la pregunta que es van formular els alumnes, i que entre ells es responien a classe, perquè en tenien les claus després d’haver mirat el documental: “Ser conscients que així podrem fer coses boniques l’endemà”.

El segon concepte clau: el suport i l’estima entre germans, que el documental reflecteix molt bé amb els tres germans indis o amb els dos germans de la Patagònia. Si mai algú vol preguntar-se què és estimar un germà, el record dels germans indis segur que en serà la resposta. Els que empenyien la cadireta no se’n lamentaven, i resolien les dificultats que els sorgien (punxades de rodes) sense queixes. Sense queixes i amb alegria.

Camí a l’escola fa entendre a les criatures què és la felicitat, però en el sentit més espiritual possible. “Els alumnes van arribar a dir que s’havien adonat que ser feliços no volia dir tenir més o menys coses, perquè eren conscients que com més en tenien o com més en desitjaven, més infeliços eren”, diu el Marc, que subratlla que és una de les idees més importants que es deriven del documental. “El debat sobre la felicitat va ser molt dens i fructífer, perquè ells mateixos arribaven a conclusions que els serviran per sempre”. Per exemple: “Tenir coses ens facilita la vida, però no ens dóna la felicitat; ells eren feliços i no tenien tot el que nosaltres tenim”. Eren feliços perquè estaven contents de poder anar a l’escola amb els seus companys, de jugar-hi, perquè saben que l’escola és una oportunitat. La millor.

Trinitat Gilbert

07/03/2015

Ara.cat

Una allau de trucades col·lapsa el poble que busca famílies

L’Ajuntament de Prat de Comte ha rebut més de 500 correus electrònics i posa data límit a les parelles interessades

Una empresa de selecció de personal assessora el municipi, que ha organitzat sessions informatives

El telèfon de l’Ajuntament col·lapsat tot el matí. Més de 500 correus electrònics. El mòbil de l’alcalde traient fum i una vintena de famílies passejant pel poble i demanant informació. “Hem intentat atendre tothom, però estem desbordats”, diu Joan Josep Malràs, l’alcalde de Prat de Comte. La seva crida per atreure famílies amb nens al poble a canvi d’un lloguer modest i possibilitat de feina ha corregut com la pólvora. La seva intenció era atreure quatre o cinc parelles amb nens per evitar el tancament de l’escola, i en menys de 24 hores tenen una llista de més de 100 famílies interessades i que no para de créixer. 

Foto: Vicenç Llurba; L’Anna María i sa família, que volen marxar de Salou, visitant Prat de Comte

Han rebut trucades de desenes de pobles i ciutats. Des de Barcelona fins a Cadis o Badajoz. Contactar ahir amb l’Ajuntament era pràcticament impossible, i els telèfons de l’única botiga del poble i dels dos bars es van convertir també en centres d’informació improvisats: “He rebut més de 20 trucades de gent interessada... Ha estat al·lucinant. És molt bona notícia, perquè això significa que segurament algú acabarà venint, però també m’han explicat situacions molt dures...”, diu la Loli, l’encarregada d’un dels bars. Com la d’una parella de Badalona a l’atur i amb cinc fills, una altra de Montblanc sense ingressos i tres nens o un matrimoni de Lleida amb un nen de 4 anys i un altre a punt de néixer... Ahir, després de la publicació a La Vanguardia de la crida de l’alcalde, disposat a fer “el que faci falta perquè no hàgim de tancar l’escola, que és el pitjor que li pot passar a un poble”, tant el secretari municipal com l’administrativa i el mateix agutzil es van dedicar tot el dia a afagar el telèfon i a contestar els correus electrònics que no paraven d’arribar. També l’alcalde va atendre diverses famílies interessades, a més de nombrosos periodistes de tot Espanya.

La resposta ha estat tan gran que ahir l’equip de govern va definir un pla d’actuació per als propers dies. Hauran d’obrir un procés per escollir les famílies que finalment es quedin a viure al poble, així que, en primer lloc ja tenen l’ajuda d’una empresa especialitzada en selecció de personal per gestionar la situació. Han penjat al lloc web un qüestionari per a les famílies interessades, han decidit que a partir de dilluns vinent no s’acceptaran més peticions i la setmana que ve organitzaran dues sessions informatives per als candidats que hi estiguin interessats. “Si no tenen fills en edat escolar ja desestimem la petició”, explica l’alcalde. I eliminant les parelles sense fills petits, en menys de 24 hores la llista de candidats supera el centenar. “I hi ha molta gent amb la qual hem parlat i que encara no ha enviat el correu electrònic”, afegeix Malràs.

A tot això cal afegir les més de vint persones que ahir mateix es van acostar al poble per coneixe’l in situ i informar-se. “En les sessions informatives deixarem clars els requisits que cal tenir per portar l’oficina del parc natural –cal tenir coneixements d’anglès, per exemple– i de l’alberg –les bases del concurs es poden descarregar al web de l’Ajuntament–, així com el que implica fer-se càrrec d’una finca”, diu l’alcalde.

Sara Sans

06/03/2015

La Vanguardia

El Papa alerta que "l'abandonament és la malaltia més greu de la gent gran"

Des que va ser elegit papa, fa gairebé dos anys, Francesc ha insistit molt en la idea que les persones grans són un gran actiu de la societat, per la saviesa que atresoren i el coneixement que transmeten, ha demanat respecte i ha denunciat la "cultura del rebuig" de la qual són víctimes.

Foto del Amics de la Gent Gran per Irene Vaqué

La catequesi en l'última audiència general, dimecres passat, va versar sobre la gent gran, i es reprendrà la qüestió la setmana vinent, segons va anunciar el mateix Francesc. Però ahir, en el seu discurs als participants en l'assemblea general de l'Acadèmia Pontifícia per a la Vida, Jorge Mario Bergoglio va haver d'abordar de nou el mateix argument perquè l'assemblea havia deliberat sobre "l'assistència a la gent gran i les cures pal.liatives".

Francesc va esmentar el quart manament bíblic, en el qual Déu demana honrar els pares, i el va actualitzar amb una interpretació moderna del concepte "honrar" que inclouria cuidar degudament en la vellesa. Segons el Papa, "l'abandonament és la malaltia més greu de les persones grans i també la pitjor injustícia que poden patir", "Aquells que ens han ajudat a créixer no han de ser abandonats quan necessiten la nostra ajuda, el nostre amor i la nostra tendresa", va emfatitzar.

El Pontífex va recalcar que els ancians necessiten, "en primer lloc", l'atenció i la cura dels seus familiars, ja que "aquest afecte no pot ser substituït ni per les instal.lacions més eficients ni pel personal sanitari més competent i caritatiu".

Bergoglio va reflexionar també sobre la medicina en general i va posar èmfasi en el fet que els criteris d'eficiència i de benefici econòmic han d'estar sempre subordinats a la prioritària atenció al malalt. "Un Estat no pot pensar a guanyar (diners) amb la medicina -va dir-. Al contrari, no hi ha deure més important per a una societat que el de custodiar la vida humana".

Sense al.ludir de manera directa a l'eutanàsia ni fer un casus belli de certes legislacions, les paraules del Pontífex van deixar molt clar que la defensa de la vida és essencial, encara que de vegades l'únic que es pot fer és acompanyar-la cap al final d'una manera digna.

Per Francesc, les cures pal.liatives "testimonien que la persona humana sempre continua sent preciosa, encara que estigui marcada per la vellesa i la malaltia". "La persona, en qualsevol circumstància, és un bé per a ella mateixa i per als altres, i és estimada per Déu -va afegir-. Per això, quan la seva vida es fa molt fràgil i s'aproxima a la conclusió de la seva existència terrenal, sentim la responsabilitat d'assistir-la i acompanyar-la de la millor manera possible". Bergoglio va animar els metges i infermers que s'especialitzin en les cures pal.liatives i va subratllar que no s'han de sentir de segon rang pel fet que no salvin vides, ja que fan una cosa igual de noble: "Valoritzen la persona".

Eusebio Val

06/03/2015

La Vanguardia

El matrimoni és bo per a la salut

Un estudi d'investigadors de la UAB conclou que les persones casades tenen més probabilitats d'envellir més sanes

“La gent més sana té més probabilitats de casar-se”, assegura un dels autors de l'informe

Alguns estudis de biologia evolutiva asseguren que hi ha trets físics, com per exemple la simetria facial, associada a la bellesa, que tenen una relació directa amb la qualitat genètica. D'acord amb aquesta tesi, i per pura protecció de l'espècie, hi ha una tendència inconscient a triar algú més saludable per formar parella. Només per aquesta predisposició innata, es pot concloure que les persones casades tenen més bona salut que les solteres. Però no és suficient per assegurar el que defensa un grup d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). I és que és el mateix matrimoni, i no només les qualitats genètiques innates, el que té uns efectes beneficiosos per a la salut.

Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors han analitzat una àmplia mostra de persones dels Estats Units entre els anys vuitanta i l'actualitat. I han vist que entre els 20 i els 39 anys el diferencial de salut entre solters i casats es redueix. En canvi, el diferencial va creixent i els efectes són ben visibles a partir dels 40 anys, i pot arribar a una diferència de 12 punts percentuals entre els individus d'entre 55 i 59 anys. “És cert que la gent més sana té més probabilitats de casar-se”, assegura Joan Llull, un dels investigadors de l'equip. Això explica que, en els primers anys, tot el diferencial que han trobat els investigadors està vinculat al fet que els més propensos a estar sans es casen primer.

Però, a partir del moment en què apareixen les primeres xacres, l'estudi confirma que les persones casades es cuiden més que les solteres. Joan Llull afirma que hi ha tres explicacions per entendre per què passa això. La primera és que la gent que està casada “s'acostuma a fer més controls preventius”, la segona és que els fumadors que viuen en parella “tenen més probabilitats de deixar de fumar” i la tercera, almenys als Estats Units, és “el fet de tenir una assegurança mèdica”. Llull destaca que, al cap i a la fi, el més important és “el paper que juga cada membre de la parella per procurar que l'altre es cuidi”.

Extrapolables

L'estudi ha estat elaborat per Joan Llull i els investigadors Nezih Guner i Yuliya Kulikova, del departament d'economia i història econòmica de la UAB. Llull assegura que els resultats són extrapolables a les parelles de fet, tot i que en l'estudi no se n'han inclòs, “perquè als Estats Units la majoria de les parelles de llarga durada estan casades”.

V.P.

10/02/2015

El Punt Avui

Dia de la Dona Treballadora, 8 de Març

LA DONA JOVE: més dificultat per a independitzar-se, realitzar-se laboralment, conciliar la vida laboral i un projecte familiar.

LA DONA IMMIGRANT: sense papers, precarietat laboral, trencament familiar...

LA DONA HIPERSEXUALITZADA: violència, malalties, pèrdua de la dignitat, el cos com a producte de consum.

LA DONA GRAN: sense dreta al descans merescut, sent el motor i eix de la casa.

LA DONA I LA CURA: a casa: malalts, gent gran... i al treball es feminitzen determinats treballs marcats per un rol determinat.

LA DONA I LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE: agressions a la llar: insults, pallisses..., dependència emocional i econòmica.

Il.lustració d'Èlia Fernández

Aquest dia, reafirmem el nostre compromís vers les polítiques d’igualtat entre homes i dones, davant d’una situació social, política i econòmica de clar retrocés en el model democràtic de relacions laborals i de drets socials.

Un nou 8 de març marcat per la crisis econòmica, les polítiques d’austeritat i el fort retrocés legislatiu i ideològic, contrari a l’avanç social en igualtat i diversitat, imposat per la reforma laboral, la reforma educativa i l’atac frontal als drets en la matèria de salut sexual i reproductiva, d’un govern, per al qual indiscutiblement la igualtat de gènere no és una prioritat.

Denunciem el fort impacte de gènere en les retallades pressupostàries en serveis públics que tenen efectes directes en l’augment del treball de tractes adjudicats a les dones, en l’increment del no treball, la imposició de la segregació educativa, la supressió de l’educació en igualtat, entre altres, tot el que suposa el desmantellament de l'incipient Estat de benestar i el retrocés en les conquistes i drets aconseguits.

Malgrat tot, el despertar de la dona no s’atura.NOSALTRES, DONES OBRERES I CRISTIANES amb coherència amb Jesús de Natzaret vers a la dona, defensem: l’equitat entre els éssers humans i la dignitat com filles i fills de Déu per sobre del capital i del patriarcal.

I ESPEREM I CONSTRUÏM EL FUTUR AMB FE I ESPERANÇATREBALLANT I LLUITANT PER A QUE:

• Arribi el dia que no haguem d’adaptar-nos a estereotips, sinó que siguem totes lliures per a expressar-nos tal com som.
• Arribi el dia que els beneficis de la vida humana i del treball siguin justament repartits.
• Arribi un temps de pau, on la violència desaparegui i homes i dones ens puguem estimar, ser estimats i estimades.
• Arribi un dia que l’Església sigui veritable Assemblea del Poble de Déu i no hi hagi cap tipus de discriminació, on es puguin expressar els carismes, decidir responsabilitats, on la comunió sigui llavor de la transformació de la societat.

ARRIBARÀ UN DIA QUE VIUREM EN UN MÓN ON REGNI LA JUSTÍCIA, LA LLIBERTAT I LA FRATERNITAT

MOVIMENTS I COL·LECTIUS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS: ACO, GOAC, JOC I MIJAC, CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES/OS EN BARRIS OBRERS I POPULARS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA 

Març de 2015

Caçadors de nens albins

Maten i mutilen un nadó tanzà per utilitzar-ne parts dels cos en rituals de màgia

L’ONU denuncia l’assassinat de nens albins i demana la detenció dels botxins d’en Yohana

El tràfic més salvatge es manté impunement a l’alça a Tanzània i altres països africans que consideren que mans, peus, cor i altres parts del cos de les persones amb albinisme tenen poders màgics i proporcionen riquesa als seus usuaris. Aquesta creença encoratja salvatjades com el recent segrest, assassinat i mutilació d’un nadó d’1 any, Yohana Bahati: el cadàver sense braços ni cames va aparèixer dimarts passat al nord de Tanzània.

Un nen amb albinisme en un centre de Mwanza, a Tanzània //ACNUDH

Cinc homes armats amb matxets van irrompre a casa seva i van ferir greument la mare del nen, que va intentar impedir que s’emportessin el seu fill. Una germana de 3 anys d’en Yohana, també amb albinisme, es va salvar de la banda gràcies als crits dels veïns. Aquests successos no són fets aïllats i, davant la imminència de les eleccions presidencials i legislatives de Tanzània –el mes d’octubre vinent–, van en augment, denuncia l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans (Acnudh). Els clients dels bruixots estan convençuts que els òrgans i les extremitats de les persones, que a causa d’una mutació genètica no tenen pigmentació a la pell, ni als ulls, ni als cabell, els facilitaran el camí al poder i a una vida d’abundància. I això incita a un comerç criminal que traspassa les fronteres de Tanzània, país on les Nacions Unides han comptabilitzat 75 assassinats per aquesta motiu des de l’any 2000.

En aquest cas no són furtius els que alimenten un tràfic il·legal d’animals en via d’extinció, són caçadors d’éssers humans que busquen la presa més fàcil i vulnerable, nens petits de zones molt pobres on aquest col·lectiu està marginat. Si eviten l’acció d’aquests assassins, que de vegades són membres de les seves pròpies famílies, s’enfronten a una existència molt difícil, al recel d’alguns veïns i a no tenir recursos ni per comprar una crema protectora del sol que minimitzi l’elevat risc que tenen de patir càncer de pell.

L’oenagé canadenca Under the Same Sun comptabilitza en un informe del mes de gener passat un total de 136 assassinats de persones amb albinisme en 25 països africans aquests últims anys. A aquesta xifra cal sumar 212 atacs més que, en alguns casos, van acabar amb mutilacions. Under the Same Sun i les Nacions Unides coincideixen que el nombre de víctimes és molt superior, però que els familiars no denuncien les agressions per por. El país amb més persones amb albinisme és Tanzània (170.000, segons l’oenagé Tanzània Albinism Society).

Under the Same Sun, constata que des de Tanzània s’exporten parts del cos dels albins assassinats i informa del cas de la detenció d’un home que havia transportat fins a la República Democràtica del Congo el cap d’un nen per encàrrec d’un home de negocis.

L’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, Zeid Ra’ad al-Hussein, va condemnar ahir aquests fets i va reclamar a les autoritats tanzanes que detinguessin i processessin els assassins d’en Yohana. En els últims dos mesos s’han produït a Tanzània tres agressions més a persones amb albinisme, una de les quals és una nena de 4 anys, Pendo Emmanuel, que va ser segrestada el 27 de desembre a la regió de Mwanza. La policia va detenir quinze persones relacionades amb els fets, entre les quals la seva mare, un avi i una àvia. Però de la Pendo no se’n sap res, tot i que es tem que se li hagi fet el mateix que a en Yohana.

Eradicar la cacera de persones amb albinisme és un dels grans reptes a què s’enfronta Tanzània, una popular destinació turística amb una part fosca.

Vegeu un vídeo de l'ONU sobre la situació dels nens amb albinisme clicant en l'enllaç següent: http://goo.gl/Wje6sD

Rosa M. Bosch

20/02/2015

La Vanguardia