Una sentència pionera equipara les treballadores del sexe amb qualsevol empleat
POSSIBLES CONSEQÜÈNCIES: en cas que es consolidés, les prostitutes tindrien dret a l'atur.
PRIMER RESULTAT: la Tresoreria de la Seguretat Social ja ha sol·licitat les quotes endarrerides.
La prostitució no forçada i exercida en un prostíbul és una feina que té els mateixos drets laborals que qualsevol altra. Aquest és l'esperit de la sentència pionera que ha dictat un jutge social de Barcelona i que obligaria els proxenetes a subscriure contractes amb les dones, que comportarien, per exemple, dret a l'atur i cotitzacions a la Seguretat Social.
Aquesta sentència encara no és ferma, ja que pot ser recorreguda fins al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però segur que causarà polèmica, ja que incideix en una problemàtica que encara no està resolta i sobre la qual existeixen dues tendències contraposades, encarnades per la prohibició total de la prostitució, a l'estil del que passa a Suècia, o per la regularització, com ha succeït a Alemanya.
Sentència, a més, pionera, ja que fonts jurídiques consultades per La Vanguardia assenyalen que en les bases de dades no hi ha pronunciaments d'índole semblant. Tan sols hi ha jurisprudència similar en l'àmbit dels bars de cites, quan les dones reben pagaments d'un local per estimular la clientela a consumir alcohol, i després si volen lloguen una habitació al mateix lloc per a serveis sexuals pel seu compte, encara que la realitat és que aquesta frontera és molt porosa i moltes vegades fraudulenta.
I, a més, aquesta sentència es produeix d'ofici a conseqüència de la inspecció feta en un local on es duia a terme el comerç sexual. L'11 d'octubre del 2012, inspectors de treball, acompanyats de funcionaris de la Policia Nacional, van entrar en un establiment de Barcelona que es presentava com a centre de massatges, i que s'anunciava en un web amb aquest reclam: "El nostre factor humà i de serveis està àmpliament capacitat, tant en presència, saber estar i educació, com també a poder atorgar-los una dedicació plena, agradable, sexual i amb molta implicació femenina cap a la persona que reclama i rep les nostres atencions".
D'aquesta inspecció, en van derivar dos processos. Un, de penal, que es va arxivar perquè les dones que treballaven a l'establiment van assegurar que no ho feien forçades ni sotmeses a cap pressió. I un altre de merament laboral, que es va derivar en una acta de treball per falta d'afiliació i alta en la Seguretat Social de les empleades del local. Quan la propietària del centre de massatges la va recórrer, va originar un litigi en un jutjat social, que és on s'ha dictat aquesta sentència.
Les dades objectives que es recullen en l'acta de la inspecció de treball són que, en el moment que es va fer la revisió, hi havia tres treballadores del sexe a l'establiment; una en una habitació fent un massatge a un client, i dues més en altres estances en espera de parroquians. Totes van explicar que duien a terme un horari, entre les dotze i les vint hores. Quant al pagament, les dones van declarar que cobraven una comissió per cada servei, i que tant els clients com les instal·lacions i materials de feina, com ara olis, eren proporcionats per l'empresa. La propietària va argumentar que la seva llicència municipal era de centre de massatges, no de lloguer d'habitacions, i que les dones havien d'estar allà a una hora convinguda, en espera que arribessin els clients que les elegien per als serveis sexuals que volguessin, i el preu dels quals era pactat amb una encarregada, que cobrava o bé en metàl·lic o bé amb targeta de crèdit i que al final de la jornada lliurava a les empleades la part convinguda de cada feina.
De fet, només existia una discrepància, però que no era trivial: mentre que la propietària del centre sostenia que les dones prestaven els seus serveis sexuals per iniciativa i compte propis, la policia i els inspectors de treball mantenien que no. que ho feien per encàrrec de l'empresa, la qual cosa donaria lloc a una relació laboral.
Per al jutge no hi ha gaires dubtes. En primer lloc, si bé el local s'anunciava com un centre de massatges, es tractava en veritat d'un prostíbul. I que entre les dones i la propietària existís un vincle professional "no admet gaire discussió", perquè té "els trets essencials de qualsevol contracte laboral", que són "prestació voluntària de serveis, retribució i dependència".
D'aquesta manera, la sentència exposa com "el marc regulador de la prostitució" queda en "regulació administrativa i despenalització aplicativa"; i també considera que ha quedat "plenament acreditat que les treballadores exercien lliurement, sense coacció i de manera no forçada, la prestació de serveis de prostitució per compte de l'empresa demandada, sota la seva direcció i dependència", per la qual cosa només es pot declarar que "la relació existent" entre la propietària del local i les dones "té un caràcter laboral".
Quines conseqüències tindria aquesta sentència si es consolida en tribunals superiors? Doncs que les prostitutes que exerceixen sense coacció i en un prostíbul amb un empresari tindrien els mateixos drets que qualsevol altre treballador: tenen dret a un contracte mitjançant el qual haurien de ser donades d'alta a la Seguretat Social -amb els avantatges que això comporta, com a pensió o atenció sanitària- i opció de cobrar l'atur.
De fet, la decisió judicial ha tingut la seva primera conseqüència: la Tresoreria de la Seguretat Social ha reclamat als propietaris del saló de massatges les quotes que, en virtut d'aquesta decisió, haurien d'haver ingressat per tenir tres empleades; i cal veure si les dones també presenten reclamacions laborals.
Santiago Tarín
09/03/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies