320.000 catalans reben ajut alimentari

- Les entitats socials adverteixen que les necessitats no disminuiran en un futur immediat per la cronificació de la pobresa i l'augment del nombre de “treballadors pobres”
- Es busquen solucions, com ara les targetes moneder, per dignificar els ajuts alimentaris
- S'intenta promoure l'atenció integral de les persones cobrint alhora habitatge, formació i ocupabilitat 

 

L'abast real de la feina que fan les entitats socials en un tema tan bàsic com és cobrir les necessitats alimentàries de famílies sense recursos està arribant a xifres d'escàndol: més de 320.000 persones reben en aquests moments suport alimentari. L'informe Dignificar i defensar el dret a l'alimentació, elaborat per la Creu Roja a Catalunya per encàrrec de la Taula del Tercer Sector i que es va presentar ahir destaca alguns elements que fan preveure que les necessitats no baixaran en un futur pròxim, com ara l'augment del nombre de treballadors pobres –sous que no permeten cobrir les necessitats bàsiques–, la cronificació de la pobresa i el creixement de la desigualtat.

Vist aquest panorama, les entitats aposten per treballar a partir de dos eixos: d'una banda, la dignificació del sistema a l'hora de donar l'ajuda, i, de l'altra, fer un acompanyament integral de la persona; és a dir, no quedar-se només amb el menjar, sinó oferir també suport en habitatge, higiene i material escolar, a més de formació i ocupabilitat per trobar feina. “La distribució d'aliments l'hem de seguir millorant i dignificant, però ha d'anar acompanyada, cada vegada més, d'una atenció integral que ajudi les persones a mantenir l'habitatge, educar els fills i, en definitiva, a recuperar la seva autonomia personal”, va plantejar la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Àngels Guiteras.

A 223.600 llars de Catalunya totes les persones en edat de treballar estan a l'atur; 100.000 llars no tenen cap ingrés regular i més de 310.000 persones fa més de dos anys que busquen feina. El coordinador de la Creu Roja a Catalunya, Enric Morist, va explicar que aquestes xifres continuen augmentant. A més, Morist va plantejar el fenomen del “treballador pobre”, que fa que famílies en les quals entra un sou tampoc no en tinguin suficient per cobrir les necessitats més quotidianes i continuen dependent de l'ajuda alimentària.

L'informe, presentat ahir a l'Ateneu Barcelonès en un debat del cicle Catalunya social, posa deures a les administracions, com ara “promoure de manera urgent polítiques que contribueixin a la generació de llocs de treball de qualitat i que garanteixin el mínim d'ingressos per tenir una vida digna”. Pel que fa a les entitats, s'apunten necessitats que van des de l'atenció integral de les necessitats de les persones vulnerables, fins a millorar la qualitat de l'atenció en els ajuts alimentaris, passant per aplicar mesures per augmentar les ajudes. Concretament, el treball aposta per “incrementar els acords amb les cadenes de distribució, restaurants, indústries i comerços que generen excedents de menjar”. Des de Càritas , Mercè Darnell va recordar que amb la targeta moneder les famílies poden anar a comprar sense sentir-se estigmatitzades.

“L'objectiu és que els que reben aliments els puguin deixar de rebre perquè tenen feina i són autosuficients”, va indicar el coordinador de la Creu Roja. Aquesta entitat humanitària va distribuir l'any passat ajuda alimentària a 232.892 persones a través del pla d'ajuda alimentària UE, dels lots d'aliments, beques menjador o targetes de prepagament.

L'any passat, els quatre bancs d'aliments de Catalunya van repartir gairebé 22.400.000 quilos d'aliments a un total de 260.497 persones. El 2010 s'havien repartit 12.112.559 quilos a 182.663 persones. Tot plegat mentre cada any es desaprofiten 262.471 tones d'aliments en llars, comerços i restauració. Això és 101 quilos per persona cada any.

Sònia Pau

11/03/2015

El Punt Avui