Òmnium Gironès i Càritas Diocesana signen un conveni de col·laboració

El dijous 10 de maig es va presentar a la seu d'Òmnium Gironès el conveni signat entre Càritas Diocesana i Òmnium Cultural amb l'objectiu de treballar per la cohesió social a Catalunya, per dotar d'eines a les persones no nascudes i nascudes al territori català, per fomentar la relació social entre les mateixes i per ajudar a donar noves oportunitats a les persones amb menys recursos. A la roda de premsa hi van intervingut Ramon Barnera, Director de Càritas Diocesana de Girona i el President d'Òmnium Gironès, David Martí.


Òmnium Cultural és una organització d'iniciativa social que treballa a partir de tres eixos: Llengua, Cultura i País. De l'eix país, com de la resta, en sorgeixen projectes desenvolupats per les juntes i l'equip tècnic de l'entitat, dels quals podem destacar a quells destinats a fomentar la Cohesió Social com ara el programa Quedem? i el programa Xerrem!

Càritas Diocesana de Girona és una institució de l'Església Catòlica, amb reconeixement civil com a institució sense afany de lucre, present a 70 parròquies de Girona, que té per missió el foment de la solidaritat ciutadana per tal de procurar l'eradicació de la tota forma de pobresa, marginació o exclusió, mitjançant programes de sensibilització, d'assistència i de promoció social.

Totes dues entitats tenen per objectiu treballar per la cohesió social de Catalunya, per dotar d'eines a les persones no nascudes i nascudes al territori català per fomentar la relació social entre les mateixes i per ajudar a donar noves oportunitat a les persones amb menys recursos.

I d'acord amb aquests antecedents i a fi de garantir el desenvolupament de la col·laboració entre ambdues parts s'ha signat un conveni de col·laboració.

Per un costat Òmnium Cultural es compromet a proporcionar sortides lúdiques i per fomentar l'encontre entre persones nascudes i no nascudes a Girona a través del seu programa Quedem?; a oferir espais de torbada per persones amb l'objectiu que es creïn grups de conversa en llengua catalana  a través del seu programa Xerrem!; a garantir una comunicació preferencial i atenta amb Càritas perquè així, l'entitat Càritas pugui tenir informació de primera mà i utilitzar els programes com un espai més en el seu procés d'actuació en el camp de la pobresa en un àmbit com és el del coneixement de l'entorn a través de la llengua i la cultura pròpies del territori on es resideix.

I per l'altra, Càritas Diocesana de Girona, a través del programa Tallers d'Acollida Lingüística i Cultural, es compromet a difondre les activitats Quedem? i Xerem! a través de la seva xarxa; a participar tant com estigui al seu abast de les activitats del programa de Cohesió Social que Òmnium Cultural faci així com promoure alguna activitat conjunta d'aquest programa de caire anual; i promocionar entre els voluntaris de Càritas la possibilitat de participar com a Voluntaris del programa Xerrem! que posa en marxa Òmnium Cultural del Gironès.

Lluís Puigdemont i Reverter
Responsable Àrea Immigració 
Càritas Diocesana de Girona
972 410 416
immigracio@caritasgirona.cat

L'època del perdó

Tura Soler

11/05/2012

Presència.cat

Adolescents amb fatiga crònica

Vall d'Hebron alerta de, com a mínim, 80 casos de menors diagnosticats. 

Foto:Ana Jiménez

 EL CAS ALBA. El brot es va iniciar fa un any i mig, després d'una otitis persistent i molt dolorosa. La malaltia impedeix estudiar, tot exercici físic i, sovint, dormir.

Acaba l'ESO sense plans. 

Fa un any i mig una otitis i una faringitis es van convertir en un dolor inacabable, en desorientació, en no poder dormir, a no encertar amb la forquilla, en literalment no tenir-se en peu, en un esgotament sense fi. Van trigar algun temps, no gaire per sort, en posar-li nom i explicació al que li passava. Alba, 16 anys, estudiant de l'ESO a Girona, tenia síndrome de fatiga crònica. "Per sempre", aclareix l'adolescent. 



Ahir va escoltar amb paciència i cert escepticisme les conferències que intentaven posar al dia, a l'hospital Vall d'Hebron, a experts de tot Espanya sobre aquesta malaltia complexa que afecta sobretot a dones (90% dels casos), el 2% de la població femenina entre els 20 i els 50 anys, encara que arriba també a adolescents. "A Vall d'Hebron tenim una vuitantena casos de tot Catalunya", explica el doctor José Alegre, coordinador del grup de fatiga crònica de l'Institut de Recerca de l'hospital i director de les jornades celebrades ahir. "Pateixen, com els adults, un deteriorament cognitiu: volen estudiar i no poden, el seu cervell es bloqueja, perden concentració, pateixen un total fracàs escolar". 



"Em passo hores estudiant i arribo a l'examen i és com si no ho hagués llegit, tot ha volat", explica Alba, l'alumna sobre la qual ningú dubtava que arribaria a ser veterinària com volia, perquè sempre aprovava i feia els treballs. 



La carrera de Veterinària ha volat dels seus plans de vida, "com gairebé tot". Els no pot han omplert la seva jornada. Corria, de vegades durant més d'una hora, ara no pot ni donar una volta a l'illa. Anava en bicicleta 30 o 40 quilòmetres el cap de setmana amb el seu pare, ara, no pot més enllà de deu minuts i en pla. Jugava a l'handbol, no pot en absolut. Muntava a cavall, "i és l'únic que segueixo fent. I el motiu per continuar vivint", confessa amb total serietat. El seu cavall Tintín, blanc amb taques marrons, no necessita paraules ni explicacions per entendre-la. "Sempre sap com estic. Amb ell no estic bé, perquè ja no ho estic mai, però em sento bé, m'oblido de tota la resta i si em canso molt ell em portarà a casa. El pitjor és la nit, quan tot surt i no pares de pensar i no pots dormir. Fins i tot el dia que passo amb el meu cavall acaba malament. I si 'segueixo' és perquè crec que l'hi dec, qui el cuidaria si no?". 



La seva vida s'ha transformat en una limitació general a tot allò que li podia agradar, "i no té cura, encara que he pogut sentir ahir a gent que intenta estudiar, investigar, per veure si un dia hi ha un medicament que ens curi, però per què vaig a pensar que això va a ocórrer si el més segur és que no". 



La síndrome de fatiga crònica es defineix com una malaltia immunològica, una falla de la resposta immune, com el lupus, com l'esclerosi múltiple. "La meitat dels nostres pacients també presenten altres malalties, com fibromiàlgia i sensibilitat química múltiple, augment del colesterol, esclerosi múltiple i diabetis", explica l'expert. 



El que li passa a Alba s'assembla molt al que els passa als adults. "Dels 2.000 pacients que tenim a Vall d'Hebron, hi ha més de 400 titulats superiors que mai més han pogut exercir com a jutges, periodistes, polítics, economistes ...". Aquests són els reconeguts per un tribunal. Hi ha altres que han hagut de seguir treballant com fora, perquè la seva situació econòmica no els permetia parar del tot, "però tot just el 20% dels nostres pacients manté alguna activitat laboral a temps parcial", concreta Alegre. 

Un pacient típic és una dona prèviament molt activa i exigent que ara no pot ni lligar dues frases en llegir. "L'activitat intel·lectual els perjudica, el flux cerebral es ressent i si llegeixen una estona es força la memòria i tot comença a fallar. El quadre inclou sentir-se incapaç d'aprendre alguna cosa nova". 



I, com diu Alba, és per sempre. "Porto des de 1989 veient pacients de fatiga crònica i no he vist ningú evolucionar cap a la millora. No està en la història natural de la malaltia. Sí es veuen algunes millores si se segueix una pauta de forma estricta: exercicis sense forçar, com caminar 15 minuts en pla cada dia, disminuir l'activitat intel·lectual i fer més manualitats, però el perfil de la vida anterior dels malalts no ajuda", reconeix el doctor Alegre. 



Com tampoc el desconeixement i rebuig cap a aquesta malaltia complexa que segueix sense estar a la llista de molts metges. "El panorama ha canviat radicalment en la nostra zona d'influència, on portem tres anys formant a metges d'assistència primària, i a la zona nord de Barcelona la fatiga crònica és avui com la diabetis, perquè la coneixen. Necessitem molta més formació", reconeix el director del grup de la Vall d'Hebron. La diferència entre que el metge de primària la diagnostiqui aviat o no és que tant la fatiga com les altres malalties amb les que sol coincidir rebin els tractaments adequats i s'eviti el viacrucis de proves que cada especialista (endocrins, reumatòlegs, neuròlegs) li va a demanar davant cada debut. 



Avui s'usen diversos medicaments amb evidència científica i s'assagen almenys dos moduladors de la resposta immune.

Ana Macpherson

10/05/2012

La Vanguardia

Recuperar les humanitats

En aquest món en què vivim on sembla que la tècnica s’emporta totes les simpaties acadèmiques, potser caldria recordar que abans de qualsevol tècnica o ciència, hi ha una idea, sense la qual no és possible la creació de cap cosa. I les idees no surten com bolets a la muntanya sinó que es couen a l’inconscient de la persona en funció del que ha anat aprenent; relats de persones de temps anteriors, que al seu torn també havien après dels relats d’altres persones anteriors i així successivament. És a dir, del cultiu de les Humanitats: la filosofia, el pensament, la poesia, la història, la literatura, les arts.

Per això és preocupant la deixadesa de l’ensenyament de les Humanitats, com si fos una pèrdua de temps, quan és ben bé a la inversa: com més cultiu hi ha de les branques d’Humanitats, més flueixen les idees, tant si són per crear nous relats com per aplicar-les a la ciència i la tècnica. Una bona formació en Humanitats ajuda a comprendre una mica més el món i les persones, és un aprenentatge del pensament en el qual es van incorporant valors essencials que han servit a moltes generacions i que omplen de matisos les situacions que es van presentant; per tant, és el millor antídot contra el despotisme, la violència i la cobdícia.

La filosofia ens mostra la temporalitat de la nostra estada a la Terra i relativitza el poder i la glòria, presentant-lo més com una pèrdua de temps que no pas una altra cosa, i ens fa tocar de peus a terra amb la convicció que l’únic tresor que té l’ésser humà és el temps i que el millor és no perdre’l amb futileses que no porten enlloc. El temps i la relació amb els altres, siguin contemporanis o bé obres que han deixat els que ens han precedit.

És cert que les tècniques ajuden a fer la vida més fàcil, però no tot és facilitat, perquè la feina de crear-se els propis valors és quelcom que només pot fer un mateix i per això necessita temps i la serenitat que encomanen els escrits dels pensadors i les obres dels artistes, és a dir, persones que han dedicat el seu temps al pensament i que l’han transformat en un relat.

Remei Margarit
, psicòloga i escriptora

28/04/2012

La Vanguardia

Què entenem per alegria?

L'alegria és d'aquells sentiments que podem idealitzar i banalitzar, que el podem viure com quelcom separat del dolor i el desànim, o que podem viure com una cosa fàcil i fonedissa que cal adquirir o mendicar per a viure-la . Al llarg dels anys l'alegria ha sigut presentada com a quelcom fluix, efímer o que no estava massa d'acord amb una vida seriosa, respectuosa o fins i tot evangèlica. Sortosament ara ja no és així. Avui dia ens hem passat a l'altre extrem i molta gent creu que cal estar alegres, sempre que davant les dificultats hem de posar bona cara, no tenir mai por i que cal oblidar els moments tristos i complicats... com si alegria i dificultats no poguessin anar junts o com si l'alegria fos quelcom fugisser, associat a rialles i disbauxes. 

Des de la psicologia profunda sabem que difícilment trobarem en la vida estats purs, ni sentiments que no siguin contradictoris. Diria que actualment cada cop es veu més clar que un pot estimar i odiar en certa manera una mateixa persona, que podem voler una cosa i fer-ne una altra. En altres paraules, en el nostre món inconscient hi ha barreja de sentiments, de certeses i dubtes, d'alegria i desànim. Allò important, però, és poder recollir i acollir allò que ens passa, posar-hi nom i veure si és adequat i conforme a la nostra manera de ser, al nostre viure, a les nostres expectatives més o menys profundes i conscients. 

Els diccionaris consultats coincideixen a l'hora de dir què és l'alegria: un sentiment o emoció que neix generalment d'una viva satisfacció de l'ànima, que té a veure amb quelcom favorable i desitjat, relacionat amb experiències presents, plaents i que es manifesta en signes externs de satisfacció: cara, paraules, moviments corporals, manera d'atendre i relacionar-se amb els altres... 

"L'alegria és l'únic antídot per superar la por"

I quan busquem què podem entendre per satisfacció, llegim que és assolir quelcom desitjat, tot i que moltes vegades no ha estat com esperàvem. I aquí rau una de les claus de la alegria: poder viure-la enmig de la insatisfacció, la frustració o el desànim. Però no com a antídot dels nostre mals, sinó com a experiència d'acceptació de la realitat i de sentir-se bé en la pròpia pell, en el món que ens ha tocat viure. Com dèiem en el primer paràgraf això vol dir poder copsar elements positius, tenir desitjos i gaudir de les coses més enllà de si tot va com nosaltres volem o no, més enllà de si hi ha dolor, tristesa o vergonya. 

Quan parlem d'alegria estem parlant d'estil de vida, de manera d'enfocar els problemes i de quins valors prioritzem. En el moment que prioritzem l'alegria com a solució de les nostres dificultats, en el moment que la fem un absolut que cal aconseguir al preu que sigui, estarem buscant moments simples, situacions sense consistència que ens facin creure que tot va bé, que no cal patir ni preocupar-se de res. Però de sobte ens podem adonar que no creixem, que no som lliures, que estem enganxats a futileses i que tot plegat és un engany. Tal vegada llavors serà el moment de prendre consciència que hi ha hagut molts focs d'encenalls que ens han fet creure, o ens hem volgut creure que tot era fàcil, previsible i coherent amb els nostres desitjos. Quan l'alegria és només exterior i superficial ens pot passar com als anglesos que estan enfadats amb els homes o dones del temps perquè aquest no és previsible, perquè no poden organitzar amb seguretat les seves festes ni els seus moments d'oci! 

L'alegria sorgeix quan podem elaborar, "digerir", el dolor, les frustracions que ens porta la vida i que ens fan adonar de la realitat, sortir del nostre amor propi i ser cada dia una mica més lliures, una mica més flexibles i joiosament responsables. 

Ens dóna alegria trobar persones que viuen contentes, que veiem plenes de força i amb ganes de viure. No és que l'alegria es contagiï sense més, ja que llavors estaríem parlant d'una alegria superficial, sinó que l'alegria plena i viscuda de l'altre ens estimula a seguir cercant allò que ens dóna pau, sentit i ens fa sentir bé amb nosaltres i amb la Vida. I quan ens sentim bé amb nosaltres, tot el nostre ésser en fa festa, el cos amb els seus bioritmes i funcionament equilibrat, la nostra psique fent front a la novetat de cada dia de manera adequada, i el nostre esperit o jo més profund trobant sentit i deixant florir en nosaltres aquelles espurnes de vida que necessiten un humus adequat per a prendre cos. 

Els clàssics grecs i com a exponent mèdic d'aquests Hipòcrates deien que no hi ha malalties sinó malalts i que quan tenim una malaltia no és només el cos qui no es troba bé, sinó que és tota la persona la que està afectada. Quan en la persona hi ha pèrdua d'harmonia, quan hi ha un desequilibri aquest es produeix en la consciència, es mostra en el cos, i els signes externs són la manifestació o realització dels processos i canvis de la consciència, del món interior. Malaltia vol dir pèrdua d'harmonia o trastorn d'un ordre fins ara equilibrat, i si una de les funcions del cos es pertorba, l'harmonia del conjunt es trenca i tota la persona se'n ressent... i podríem dir que l'alegria en surt perjudicada i ens certs moments pot ser distorsionada. L'harmonia ve donada per l'adequació a la realitat, a la meva realitat, a viure allò possible, a poder gaudir dels moments bonics que se m'ofereixen. L'harmonia que porta alegria té molt a veure amb la relació amb els altres, de gaudir de la companyia i l'estimació que ens envolta, segons podem llegir en els escrits que s'ofereixen en aquesta revista. Podem llegir que persones del Tercer Món o persones amb certes deficiències poden viure amb més goig i alegria que molts de nosaltres que tenim moltes coses i ens en sobren encara més. 

La relació amb els altres, sentir-se estimat o viure en un ambient d'estimació, reconeixement i acceptació ens pot portar a viure amb més goig que no pas tenir coses, o fer coses per aconseguir-ne d'altres si no van acompanyades de comprensió, valor i estima. Tanmateix l'alegria no vol dir estar sempre junts amb els altres o dir paraules boniques sense més, sinó que també es pot donar en moments de soledat o de treball personal, com li passa en aquest moment a qui subscriu aquest article: ara pot gaudir expressant per escrit el que fa dies ha anant estudiant, copsant i descobrint. 

Per acabar volem remarcar que l'alegria, com la felicitat, no són mai complertes i que en moments de dolor o malaltia podem viure oasis d'alegria en compartir penes o moments bonics, tot i que hem de reconèixer que en certes situacions pot ser molt difícil. També volem subratllar que l'alegria és fruit d'una experiència interna, d'una lluita, d'una plenitud, ja sigui musical, social, laboral o de sentit de vida. Ens atreviríem a dir que és una experiència espiritual en el sentit més ampli. Una experiència que no depèn tant del valor de les coses o de la rellevància social que li donem, com de la capacitat d'assolir desitjos d'acord amb la realitat i de renovar el dinamisme i la força interior de la persona. 

Eduard Fonts, psicòleg 

Font: Revista Valors

Dormir poc engreixa

El dèficit de son altera el metabolisme i fa que el cos cremi menys calories. La capacitat de cremar calories pot baixar un 8% quan es dorm poc i malament. La manca de son altera les hormones leptina i grelina, cosa que augmenta la gana. Després de dormir poc, vénen més de gust els aliments calòrics que les fruites i hortalisses. Les alteracions de la insulina per la manca de son eleven el risc de diabetis 

Un jove participa en un estudi sobre el son de l?escola de Medicina de Harvard
Foto: Hank Morgan / Getty

Dormir menys hores de les necessàries una nit després de l'altra i tenir horaris de son desorganitzats afavoreix el sobrepès i augmenta el risc de diabetis, segons una sèrie d'investigacions que en els dos últims anys han explorat la relació entre el son i el metabolisme. 

Aquestes investigacions mostren que el metabolisme del cos humà s'altera quan no es dorm prou de manera habitual i quan es pertorba amb freqüència el cicle del son (com en persones que solen treballar en torns de nit o que pateixen jet lag sovint). En aquests casos, el cos experimenta canvis que el porten a tenir més gana, a preferir aliments calòrics, a cremar calories amb menys eficiència i a acumular més greix, cosa que afavoreix el sobrepès i l'obesitat. Alhora, es redueix la secreció d'insulina al pàncrees i minva la capacitat d'aquesta hormona de controlar el nivell de sucre en el conjunt de l'organisme, cosa que eleva el risc de diabetis. 

El son inadequat se suma així a les dietes desequilibrades i a la manca d'activitat física com a tercer protagonista de l'epidèmia d'obesitat actual, apunta en un correu electrònic Orfeu Buxton, neurobiòleg de l'Escola de Medicina de Harvard (EUA) i un dels líders mundials en aquesta àrea d'investigació. 

En síntesi, la dieta determina quantes calories entren al cos; l'activitat física influeix en quantes en surten; i el metabolisme, regulat en part pel son, influeix en la facilitat amb què queden atrapades entre l'entrada i la sortida. 

L'última investigació presentada per Buxton, publicada a l'abril a la revista Science Translational Medicine, ha registrat una reducció del 8% en la capacitat de cremar calories en un grup de voluntaris als quals es va alterar la quantitat i la qualitat del son durant tres setmanes. Aquesta reducció equival -mantenint iguals la dieta i l'activitat física- a un augment de pes de cinc quilos i mig l'any. 

Tot i que les condicions de l'experiment van ser extremes, ja que es van simular dies de 28 hores (o un jet lag de 4 hores diàries) i només es va deixar dormir els voluntaris sis hores i mitja per cada 28 hores, la investigació prova que el pes augmenta quan la quantitat de son es redueix i l'horari s'altera. 

Un efecte addicional de la manca de son, afegeix Buxton, és que "altera les hormones leptina i grelina, que regulen la gana, i augmenta la sensació de gana". A més, "dormir poc canvia les nostres preferències; ens vénen més de gust els aliments rics en carbohidrats i no tant les fruites, verdures i hortalisses". 

Malgrat aquests canvis, "una persona pot dormir menys del que li convé, per exemple sis hores al dia, i adaptar-s'hi cuidant la dieta i practicant activitat física", adverteix Lluís de Lecea, neurobiòleg de la Universitat de Stanford (EUA) i un altre dels líders mundials en aquesta àrea d'investigació. Però si aquesta mateixa persona menja més del que li convé, guanyarà pes encara que dormi les hores adequades. Per tant, conclou De Lecea, "el son pot ser un factor important en l'augment de pes, però el factor més important continua sent la dieta". 

L'última investigació de Buxton indica, en aquesta línia, que algunes de les alteracions del metabolisme induïdes per la manca de son són reversibles. En els seus experiments, tres setmanes de son desorganitzat van alterar la capacitat de segregar insulina després d'un menjar, així com la de cremar calories. Tanmateix, amb nou dies de son adequat n'hi va haver prou per restaurar després nivells normals de secreció d'insulina i de combustió de calories. 

Falta veure en pròxims estudis fins a quin punt aquestes alteracions són reversibles després d'un dèficit de son mantingut durant uns quants anys. "Estem començant a comprendre fins a quin punt la restricció de son afecta el metabolisme de la glucosa, però necessitem més informació \[per comprendre\] l'extensió i la rapidesa dels canvis que porten a la diabetis", conclouen Buxton i el seu equip a Science Translational Medicine. 

Els investigadors tampoc no tenen encara prou informació per saber quantes hores convé que dormi cada persona. Com a norma general, s'estima que a la majoria d'adults els calen entre set i vuit hores diàries de son. Però, individualment, "les necessitats de son varien d'unes persones a les altres i no tenim gaire ben definit el concepte de restricció de son", admet De Lecea. 

Així, si una persona manté un pes estable i la somnolència no interfereix en la seva activitat diària, encara que sigui gràcies a la cafeïna, no té per què canviar els seus hàbits de son. Però si dorm poc i guanya pes, pot ser aconsellable que provi de dormir més per no tenir tanta gana i intentar corregir el seu metabolisme.  

L'estreta relació entre el son i el metabolisme s'explica perquè tots dos estan controlats des de l'hipotàlem, un nucli de neurones de la mida d'una ametlla situat a la base del cervell. "Allà sembla que hi ha un sensor de son i un de metabolisme que d'alguna manera estan connectats, i per tant qualsevol alteració en un repercuteix en l'altre", explica De Lecea. 

Que, en situacions de manca de son, l'hipotàlem indueixi l'organisme a augmentar la ingesta i reduir la despesa de calories sembla tenir sentit des del punt de vista de l'evolució, afegeix l'investigador de Stanford. En el cas extrem dels animals que hibernen, com les marmotes i els óssos polars, l'estiu és una època de gran activitat i d'acumulació de greix, mentre que l'hivern és una època de son i d'alta despesa de calories, en part per mantenir la temperatura corporal. 

A les societats urbanes modernes, dotades de llum artificial i calefacció, les adaptacions als cicles naturals de llum i foscor i de fred i calor han deixat de ser necessàries. Però el cos humà continua estant regulat per un cicle diari sincronitzat amb el sol. "Estem mal adaptats a la vida moderna", explica De Lecea. O, com conclou Buxton, "no vam evolucionar per viure amb una manca crònica de son".

Josep Corbella

07/05/2012

La Vanguardia

Catalunya garantirà als irregulars l´assistència sanitària

El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha confirmat aquest dimecres que Catalunya garantirà l'atenció sanitària als immigrants irregulars en les mateixes condicions que fins ara, tot i l'entrada en vigor del reial decret sobre salut del govern espanyol que nega la targeta sanitària a aquest col·lectiu. En resposta a una interpel·lació del grup parlamentari d'ICV-EUiA al ple, Ruiz ha assegurat que, mentre les persones que es troben en aquesta situació no obtenen la nacionalitat que els dóna dret a assistència sanitària, el Govern li donarà aquest dret. Ho farà, ha dit, per una qüestió de "solidaritat", ha dit, però també de "salut pública", per evitar que es propaguin malalties que ja estan radicades.

El conseller de Salut ha explicitat la seva opinió desfavorable al decret impulsat pel govern espanyol sobre la salut i que pretén reduir la despesa en aquest àmbit en 7.000 milions d'euros. Segons ha dit, aquesta posició ja ha estat traslladada pel Govern a la ministra del ram, Ana Mato. Entre altres discrepàncies, Ruiz ha destacat el fet que es deixi sense assistència als immigrants irregulars. La mesura respon a la crida d'atenció que es va fer des d'Europa per tal que es regulés la situació, ha afirmat, però la manera en què s'ha fet no és la correcta, ha afegit.

Segons Ruiz, el fet que aquest col·lectiu no disposi de targeta sanitària -per tal d'evitar que pugui accedir directament a la targeta sanitària a qualsevol país de la UE- no ha de significar que es quedin sense assistència. En aquest sentit, el conseller ha anunciat que almenys Catalunya garantirà l'assistència "mentre no tinguin la nacionalitat que els hi doni el dret" per tal que sigui atesos en les mateixes condicions que ho eren fins ara.

A banda de la "solidaritat" de Catalunya amb els immigrants irregulars, Ruiz ha argüit raons relacionades amb la salut pública. Segons ha dit, Catalunya no es pot arriscar a deixar sense atenció sanitària a persones que vinguin de països on tenen un nivell inferior de salut pública i es propaguen malalties que aquí estan eradicades.

Ruiz també ha defensat que es mantingui un sistema nacional de salut que garanteix l'assistència universal a tots els ciutadans, i es vagi cap a un sistema d'assegurats. I ha demanat que es contemplin límits per al copagament de serveis com el transport sanitari per tal de no perjudicar els malats crònics que el necessiten.

Pel que fa a l'establiment d'un fons de garantia suportat per totes les comunitats autònomes per pagar aquells ciutadans que són atesos en una comunitat diferent de la seva, s'ha mostrat favorable al principi. No obstant això, ha assenyalat que la manera en què s'ha plantejat el converteix en "irrealitzable".

El conseller ha qualificat el preàmbul del decret com "vejatori" perquè culpa les comunitats autònomes del dèficit de l'Estat. Així, ha defensat els esforços de Catalunya per mantenir, al llarg de la història, la qualitat del sistema sanitari amb un finançament deficient. Ruiz també ha lamentat la vulneració de competències que es dóna amb aquesta norma.

Segons ha declarat el conseller en resposta a una altra interpel·lació -en aquest cas, feta pel grup d'ERC-, la Generalitat ja ha fet el "màxim esforç possible" i, per tant, no es poden fer més ajustaments en l'àmbit de la sanitat "sense posar en perill el model". Ruiz ha insistit en l'oposició del Govern al reial decret i ha criticat les previsions d'increment d'ingressos que ha plantejat el govern espanyol. El conseller ha parlat, per exemple, del 10% que hauran d'assumir els pensionistes en el cost dels medicaments. Segons el govern del PP gràcies a aquesta mesura s'aconseguirà recaptar 3.000 milions d'euros, una xifra que dista molt de la realitat segons Ruiz.

A pesar de la insistència de la diputada d'ERC Carme Capdevila perquè el conseller es pronunciés al voltant de la possibilitat que el Govern no apliqui el contingut del reial decret, el conseller de Salut s'ha limitat a reiterar la confiança en què el govern espanyol rectifiqui aquells punts del reial decret que incompleixen l'Estatut i la Constitució.

Tot i els seus arguments en contra, que -segons ha dit- ja ha trasllat a la ministra Mato, Ruiz ha volgut donar una oportunitat a la negociació. Segons ha dit, la responsable de sanitat de l'executiu espanyol s'ha msotrat disposada a escoltar i incorporar les peticions que ha fet el Govern. Per això, ha explicat, de moment han optat per no portar el decret davant els tribunals. No obstant això, el Govern ja va anunciar aquest dimarts que portaria aquest decret, juntament amb el d'ensenyament, al Consell de Garanties Estatutàries com a pas previ a la seva impugnació al TC.

ACN

09/05/2012

Diari de Girona

Un de cada sis càncers al món és causat per una infecció

Segons un estudi publicat a la revista mèdica britànica 'The Lancet Infectious Diseases', dels 7,5 milions de morts per càncer que hi va haver el 2008, al voltant d'1,5 elsvan provocar infeccions previsibles o tractables

Un de cada sis càncers, dos milions a l'any en total a tot el món, estan causats per infeccions que són tractables o previsibles, segons un estudi que publica aquest dimecres la revista mèdica britànica 'The Lancet Infectious Diseases'.

Un equip d'investigadors de la International Agency for Research on Cancer, a Lió, França, va analitzar la incidència de 27 tipus de càncers en 184 països i va trobar que existeixen quatre infeccions principals que provoquen l'aparició d'aquests tumors.

Segons els resultats del seu estudi, dels 7,5 milions de morts per càncer que hi va haver el 2008, al voltant d'1,5 van ser provocats per infeccions previsibles o tractables.

Els virus de l'hepatitis B i C, del papil·loma humà, i del bacteri Helicobacter pylori -que infecta la mucosa de l'estómac i provoca úlceres- són  responsables d'1,9 milions de casos de càncer de coll uterí, intestí i fetge.

L'investigador Martyn Plummer, que lidera l'estudi, ha destacat la importància que tindrà en el futur la prevenció d'aquests virus per evitar el càncer. "Les infeccions causades per alguns virus, bacteris i paràsits són algunes de les causes de càncer més importants i prevenir del món", va explicar Plummer.

En aquest sentit, Plummer recorda que ja existeixen vacunes per als virus de l'hepatitis B i del papil·loma humà i que el bacteri Helicobacter pylori, relacionada amb tumors a l'intestí, es pot eliminar amb antibiòtics.

L'investigador ha defensat, a més, que cal difondre la concepció del càncer com una malaltia transmissible.

Països menys desenvolupats

La majoria dels casos de càncer relacionats amb una infecció es van comptabilitzar en països en vies de desenvolupament, com el sud-est asiàtic, on es van registrar el 22,9% dels casos en comparació amb el 7,4% de Regne Unit. Gairebé un terç dels pacients estudiats tenien menys de 50 anys.

Entre les dones, el de coll uterí va suposar la meitat del total de càncers vinculats a una infecció. Tot i això, entre els homes, els càncers provocats per una infecció van afectar principalment al fetge, estómac i còlon.

EFE Londres

Font: Ara.cat

09/05/2012

Triple retallada als malalts renals

Tots els nous copagaments afecten la malaltia crònica del ronyó: el del transport no urgent, l'augment en els medicaments i el dels complements dietètics. 

El nou decret pot costar 150 euros al mes als malalts renals amb medicació estàndard

L'´ús de les ambulàncies per un servei no urgent deixa de ser gratuït.
Foto:Laura Guerrero

Els malalts crònics de ronyó, uns 45.000 a Espanya, encara no s'ho creuen. El Reial decret llei per a la sostenibilitat de la sanitat no diu res d'ells. En el text legal no hi ha cap apunt que els faci pensar que a ells no els van a aplicar tota aquesta llista de nous pagaments. No s'ho poden creure. Perquè, si s'aplica la norma tal com està escrita, un pacient mitjà, amb només tres dies de diàlisi a una distància no molt llarga de casa i amb medicació estàndard, sense més complicacions de les que són més freqüents, el canvi legal li pot costar entre 120 i 150 euros al mes. 



Els toquen tots els copagaments. La meitat dels pacients van a diàlisi. Molts, tres vegades a la setmana, encara que en el cas de persones que també tinguin un problema cardíac, fan diàlisi cinc dies a la setmana i, en la majoria de casos, van i vénen en transport sanitari no urgent, encara que uns pocs van per seu compte i tornen amb l'ambulància. "Una part no menyspreable dels pacients fan llargs viatges (150-200 quilòmetres) per arribar al centre de diàlisi més proper, o han de canviar d'illa", apunta Joan Carles Julià, gerent de la federació d'associacions Alcer. 



Fins ara el transport estava inclòs en el tractament. Ara, segons el reial decret, no. "No té sentit i menys ara. Si el pensionista cobra 700 euros al mes i haurà de pagar el 10% del cost sense límit de quantitat, el que poden ser 60 o 80 euros, i castigant especialment als que viuen més lluny d'un centre de diàlisi ", apunta el gerent de la federació. 

També els toca el copagament dels complements dietètics. La majoria pren complements proteics que ara es quedaran fora de cobertura. I la meitat d'aquest grup a més són diabètics i molts tenen patologies associades que sovint requereixen productes ortoprotètics, també exclosos de la cobertura bàsica. 



Quant a la medicació, la majoria presa antihipertensius, protectors gàstrics i medicació per diabetis cada dia. I l'altra meitat dels malalts crònics de ronyó estan trasplantats, de manera que almenys han de prendre cada dia medicació immunosupressora, que fins ara es beneficiava de preu reduït, les de punt negre, per les quals es pagava una quantitat màxima de poc més de 2 euros. "Per a un pensionista de 700 euros al mes, que ja no entra en el rang dels ingressos mínims, el 10% dels seus medicaments pot sumar cada mes uns 80 euros, i encara que hi hagi un límit de 8 o de 18 euros, la qual haurà de pagar i ja l'hi retornaran Té idea el ministeri del que suposa això? El PP es va comprometre amb nosaltres en que no hi hauria copagament i esperem que en els sis mesos que queden perquè entri en vigor corregeixin el text per als malalts crònics , perquè ens porten a una situació insostenible, en què molts malalts no podran pagar-se el tractament i del que han fet no ens havien dit res ", explica el gerent de la federació. 



L'organització ha demanat parlar amb la secretària general del ministeri, Pilar Farjas, per saber a què atenir, "però en el text legal no es diu res de nosaltres ni que anem a tenir un tractament especial". La medicació és molt cara, però fins ara pertanyia al grup del punt negre, de les que van a preu reduït si les paga un actiu i res si ho fa un pensionista. L'habitual és que prenguin medicines de per vida.

Ana Macpherson

07/05/2012

La Vanguardia

Eradicar la fam i el patiment a nivell mundial no és utòpic

Enric Freixa

Nascut a Figueres el 1965. He treballat en prevenció de desastres i en desenvolupament per a Metges sense Fronteres, Creu Roja, Nacions unides i la Unió Europea. He estat a molts països en guerra i a d'altres que han patit catàstrofes naturals, epidèmies, plagues de fam i extrema pobresa.

Ser metge li ve de famí­lia?

No tinc precedents familiars. A l'Empordà patíem epidèmies com el xarampió. Malgrat les torturadores injeccions en pols i les cures tradicionals, els dolors no minvaven i les malalties esdevenien cròniques. Els primers auxilis —eren molt precaris i les ferides sagnaven fins arribar a la ciutat.

Intuïa que aquells patiments es podien prevenir i resoldre mes eficaçment. La curiositat com a estímul, el desig d'aprendre i la perseverança van fer la resta. I encara m'acompanyen.

Ha estudiat en els països més rics i treballat en els més pobres. 

Veiem contrastos i extrems de luxe i de pobresa a tot el món. Els refugiats iraquians a Síria reben per missatgeria mòbil el punt on es distribuirà la ració de menjar o l'import a la targeta bancària. La capacitat d'adaptar-se resol problemes. 

Què és la guerra? 

Un instrument polític alternatiu cap a la pau on l'engany és permès però cal obeir normes com el tracte als presoners o en el tipus d'armament. És un joc brutal per als més dèbils d'ambdós bàndols, per als combatents, per als atrapats en la línia del front, per als treballadors humanitaris i per als periodistes. 

S'acaba amb la fam fent llibres sobre la fam? 

Eradicar la fam i el patiment no és utòpic a nivell mundial. S'aconsegueix a diferents escales i en alguns llocs els resultats perduren. He col·laborat en polítiques i guies de nutrició humanitària encara vigents i recomanaria als lectors que no malgastin un terç dels aliments que produïm. En escenaris de fam, desitjaries que les guies impreses fossin comestibles. 

Quin racó del món pateix més? 

Alguns organismes mundials editen llistats de les crisis més calentes i dels conflictes oblidats. Àfrica acumula molts perjudicats a la Banya, al Sahel i al Sudan. Encara que tinguin etapes de pau, viuen miserablement. 

Com afecta veure tanta desgràcia? 

Canalitzo les vivències cap a la solució racional de problemes. Es tria, es planifica, es dibuixa un arbre de problemes i es converteix en un arbre de solucions. S'aborda la branca més vital, o totes si tenim més temps i recursos. Es pot fer mentalment en tres segons, durant una inhalació, o gastant-se milions per analitzar i planificar durant anys amb equips d'experts molt especialitzats i anant a congressos. Funciona a nivell de pa-cient individual o en un cataclisme massiu. 

L'han segrestat dues vegades. 

Cada minut privat de llibertat queda gravat a la memòria. Per sort, els segrestos a Geòrgia el 1993 i a Darfur el 2004 no m'han deixat cap trauma aparent. 

Què opina de les retallades sanitàries a l’estat del benestar? 

Alguns economistes de la salut van acusar la Comissió Europea de criminal per introduir el copagament de consultes d'adults i de farmàcia a el Congo. Però quan els donants de la cooperació es retiren, en alguns indrets es permet mantenir dispensaris rurals amb serveis mínims i gratuïts, com la vacunació o els parts complicats. El nombre absolut de con-sultes a la sanitat pública davalla, però la mortalitat no varia significativament.

Recepta per a un món millor?

Sembla que la generació actual endeuta i embruta el món. El vot dels nens i dels joves hauria de valdre més en una democràcia justa. El problema seria quins pa­llassos es presentarien a les elec­cions i si les seves campanyes se­rien honestes.

El gènere humà té solució? 

Els científics auguren l'extinció de la espècie humana per catàs­trofe natural en qualsevol mo­ment. És irresponsable accele­rar-ho artificialment i calen me­canismes per reduir possibilitats i frenar intents deliberats d'algun ximplet.

Com es relaxa en el seu refu­gi íntim?

En els tròpics nedava i espero Pestiu amb entusiasme. Nodrir i jugar amb la mainada és un plaer. També he fet un hort ecològic.

Per què torna a l'Empordà? 

El meu fill m'acompanyava en les darreres destinacions a l'Orient Mitjà, les Filipines i el Carib, pe­rò passava molt temps absent per la feina. Amb el naixement de les meves bessones he centrat l'aten­ció a la paternitat. Diuen que ca­len deu mil hores de dedicació per arribar a dominar un tema, i la família també és un repte.

Joaquim Roglan
04/05/2012
La Vanguardia