Eradicar la fam i el patiment a nivell mundial no és utòpic

Enric Freixa

Nascut a Figueres el 1965. He treballat en prevenció de desastres i en desenvolupament per a Metges sense Fronteres, Creu Roja, Nacions unides i la Unió Europea. He estat a molts països en guerra i a d'altres que han patit catàstrofes naturals, epidèmies, plagues de fam i extrema pobresa.

Ser metge li ve de famí­lia?

No tinc precedents familiars. A l'Empordà patíem epidèmies com el xarampió. Malgrat les torturadores injeccions en pols i les cures tradicionals, els dolors no minvaven i les malalties esdevenien cròniques. Els primers auxilis —eren molt precaris i les ferides sagnaven fins arribar a la ciutat.

Intuïa que aquells patiments es podien prevenir i resoldre mes eficaçment. La curiositat com a estímul, el desig d'aprendre i la perseverança van fer la resta. I encara m'acompanyen.

Ha estudiat en els països més rics i treballat en els més pobres. 

Veiem contrastos i extrems de luxe i de pobresa a tot el món. Els refugiats iraquians a Síria reben per missatgeria mòbil el punt on es distribuirà la ració de menjar o l'import a la targeta bancària. La capacitat d'adaptar-se resol problemes. 

Què és la guerra? 

Un instrument polític alternatiu cap a la pau on l'engany és permès però cal obeir normes com el tracte als presoners o en el tipus d'armament. És un joc brutal per als més dèbils d'ambdós bàndols, per als combatents, per als atrapats en la línia del front, per als treballadors humanitaris i per als periodistes. 

S'acaba amb la fam fent llibres sobre la fam? 

Eradicar la fam i el patiment no és utòpic a nivell mundial. S'aconsegueix a diferents escales i en alguns llocs els resultats perduren. He col·laborat en polítiques i guies de nutrició humanitària encara vigents i recomanaria als lectors que no malgastin un terç dels aliments que produïm. En escenaris de fam, desitjaries que les guies impreses fossin comestibles. 

Quin racó del món pateix més? 

Alguns organismes mundials editen llistats de les crisis més calentes i dels conflictes oblidats. Àfrica acumula molts perjudicats a la Banya, al Sahel i al Sudan. Encara que tinguin etapes de pau, viuen miserablement. 

Com afecta veure tanta desgràcia? 

Canalitzo les vivències cap a la solució racional de problemes. Es tria, es planifica, es dibuixa un arbre de problemes i es converteix en un arbre de solucions. S'aborda la branca més vital, o totes si tenim més temps i recursos. Es pot fer mentalment en tres segons, durant una inhalació, o gastant-se milions per analitzar i planificar durant anys amb equips d'experts molt especialitzats i anant a congressos. Funciona a nivell de pa-cient individual o en un cataclisme massiu. 

L'han segrestat dues vegades. 

Cada minut privat de llibertat queda gravat a la memòria. Per sort, els segrestos a Geòrgia el 1993 i a Darfur el 2004 no m'han deixat cap trauma aparent. 

Què opina de les retallades sanitàries a l’estat del benestar? 

Alguns economistes de la salut van acusar la Comissió Europea de criminal per introduir el copagament de consultes d'adults i de farmàcia a el Congo. Però quan els donants de la cooperació es retiren, en alguns indrets es permet mantenir dispensaris rurals amb serveis mínims i gratuïts, com la vacunació o els parts complicats. El nombre absolut de con-sultes a la sanitat pública davalla, però la mortalitat no varia significativament.

Recepta per a un món millor?

Sembla que la generació actual endeuta i embruta el món. El vot dels nens i dels joves hauria de valdre més en una democràcia justa. El problema seria quins pa­llassos es presentarien a les elec­cions i si les seves campanyes se­rien honestes.

El gènere humà té solució? 

Els científics auguren l'extinció de la espècie humana per catàs­trofe natural en qualsevol mo­ment. És irresponsable accele­rar-ho artificialment i calen me­canismes per reduir possibilitats i frenar intents deliberats d'algun ximplet.

Com es relaxa en el seu refu­gi íntim?

En els tròpics nedava i espero Pestiu amb entusiasme. Nodrir i jugar amb la mainada és un plaer. També he fet un hort ecològic.

Per què torna a l'Empordà? 

El meu fill m'acompanyava en les darreres destinacions a l'Orient Mitjà, les Filipines i el Carib, pe­rò passava molt temps absent per la feina. Amb el naixement de les meves bessones he centrat l'aten­ció a la paternitat. Diuen que ca­len deu mil hores de dedicació per arribar a dominar un tema, i la família també és un repte.

Joaquim Roglan
04/05/2012
La Vanguardia