Dormir poc engreixa

El dèficit de son altera el metabolisme i fa que el cos cremi menys calories. La capacitat de cremar calories pot baixar un 8% quan es dorm poc i malament. La manca de son altera les hormones leptina i grelina, cosa que augmenta la gana. Després de dormir poc, vénen més de gust els aliments calòrics que les fruites i hortalisses. Les alteracions de la insulina per la manca de son eleven el risc de diabetis 

Un jove participa en un estudi sobre el son de l?escola de Medicina de Harvard
Foto: Hank Morgan / Getty

Dormir menys hores de les necessàries una nit després de l'altra i tenir horaris de son desorganitzats afavoreix el sobrepès i augmenta el risc de diabetis, segons una sèrie d'investigacions que en els dos últims anys han explorat la relació entre el son i el metabolisme. 

Aquestes investigacions mostren que el metabolisme del cos humà s'altera quan no es dorm prou de manera habitual i quan es pertorba amb freqüència el cicle del son (com en persones que solen treballar en torns de nit o que pateixen jet lag sovint). En aquests casos, el cos experimenta canvis que el porten a tenir més gana, a preferir aliments calòrics, a cremar calories amb menys eficiència i a acumular més greix, cosa que afavoreix el sobrepès i l'obesitat. Alhora, es redueix la secreció d'insulina al pàncrees i minva la capacitat d'aquesta hormona de controlar el nivell de sucre en el conjunt de l'organisme, cosa que eleva el risc de diabetis. 

El son inadequat se suma així a les dietes desequilibrades i a la manca d'activitat física com a tercer protagonista de l'epidèmia d'obesitat actual, apunta en un correu electrònic Orfeu Buxton, neurobiòleg de l'Escola de Medicina de Harvard (EUA) i un dels líders mundials en aquesta àrea d'investigació. 

En síntesi, la dieta determina quantes calories entren al cos; l'activitat física influeix en quantes en surten; i el metabolisme, regulat en part pel son, influeix en la facilitat amb què queden atrapades entre l'entrada i la sortida. 

L'última investigació presentada per Buxton, publicada a l'abril a la revista Science Translational Medicine, ha registrat una reducció del 8% en la capacitat de cremar calories en un grup de voluntaris als quals es va alterar la quantitat i la qualitat del son durant tres setmanes. Aquesta reducció equival -mantenint iguals la dieta i l'activitat física- a un augment de pes de cinc quilos i mig l'any. 

Tot i que les condicions de l'experiment van ser extremes, ja que es van simular dies de 28 hores (o un jet lag de 4 hores diàries) i només es va deixar dormir els voluntaris sis hores i mitja per cada 28 hores, la investigació prova que el pes augmenta quan la quantitat de son es redueix i l'horari s'altera. 

Un efecte addicional de la manca de son, afegeix Buxton, és que "altera les hormones leptina i grelina, que regulen la gana, i augmenta la sensació de gana". A més, "dormir poc canvia les nostres preferències; ens vénen més de gust els aliments rics en carbohidrats i no tant les fruites, verdures i hortalisses". 

Malgrat aquests canvis, "una persona pot dormir menys del que li convé, per exemple sis hores al dia, i adaptar-s'hi cuidant la dieta i practicant activitat física", adverteix Lluís de Lecea, neurobiòleg de la Universitat de Stanford (EUA) i un altre dels líders mundials en aquesta àrea d'investigació. Però si aquesta mateixa persona menja més del que li convé, guanyarà pes encara que dormi les hores adequades. Per tant, conclou De Lecea, "el son pot ser un factor important en l'augment de pes, però el factor més important continua sent la dieta". 

L'última investigació de Buxton indica, en aquesta línia, que algunes de les alteracions del metabolisme induïdes per la manca de son són reversibles. En els seus experiments, tres setmanes de son desorganitzat van alterar la capacitat de segregar insulina després d'un menjar, així com la de cremar calories. Tanmateix, amb nou dies de son adequat n'hi va haver prou per restaurar després nivells normals de secreció d'insulina i de combustió de calories. 

Falta veure en pròxims estudis fins a quin punt aquestes alteracions són reversibles després d'un dèficit de son mantingut durant uns quants anys. "Estem començant a comprendre fins a quin punt la restricció de son afecta el metabolisme de la glucosa, però necessitem més informació \[per comprendre\] l'extensió i la rapidesa dels canvis que porten a la diabetis", conclouen Buxton i el seu equip a Science Translational Medicine. 

Els investigadors tampoc no tenen encara prou informació per saber quantes hores convé que dormi cada persona. Com a norma general, s'estima que a la majoria d'adults els calen entre set i vuit hores diàries de son. Però, individualment, "les necessitats de son varien d'unes persones a les altres i no tenim gaire ben definit el concepte de restricció de son", admet De Lecea. 

Així, si una persona manté un pes estable i la somnolència no interfereix en la seva activitat diària, encara que sigui gràcies a la cafeïna, no té per què canviar els seus hàbits de son. Però si dorm poc i guanya pes, pot ser aconsellable que provi de dormir més per no tenir tanta gana i intentar corregir el seu metabolisme.  

L'estreta relació entre el son i el metabolisme s'explica perquè tots dos estan controlats des de l'hipotàlem, un nucli de neurones de la mida d'una ametlla situat a la base del cervell. "Allà sembla que hi ha un sensor de son i un de metabolisme que d'alguna manera estan connectats, i per tant qualsevol alteració en un repercuteix en l'altre", explica De Lecea. 

Que, en situacions de manca de son, l'hipotàlem indueixi l'organisme a augmentar la ingesta i reduir la despesa de calories sembla tenir sentit des del punt de vista de l'evolució, afegeix l'investigador de Stanford. En el cas extrem dels animals que hibernen, com les marmotes i els óssos polars, l'estiu és una època de gran activitat i d'acumulació de greix, mentre que l'hivern és una època de son i d'alta despesa de calories, en part per mantenir la temperatura corporal. 

A les societats urbanes modernes, dotades de llum artificial i calefacció, les adaptacions als cicles naturals de llum i foscor i de fred i calor han deixat de ser necessàries. Però el cos humà continua estant regulat per un cicle diari sincronitzat amb el sol. "Estem mal adaptats a la vida moderna", explica De Lecea. O, com conclou Buxton, "no vam evolucionar per viure amb una manca crònica de son".

Josep Corbella

07/05/2012

La Vanguardia