Què entenem per alegria?

L'alegria és d'aquells sentiments que podem idealitzar i banalitzar, que el podem viure com quelcom separat del dolor i el desànim, o que podem viure com una cosa fàcil i fonedissa que cal adquirir o mendicar per a viure-la . Al llarg dels anys l'alegria ha sigut presentada com a quelcom fluix, efímer o que no estava massa d'acord amb una vida seriosa, respectuosa o fins i tot evangèlica. Sortosament ara ja no és així. Avui dia ens hem passat a l'altre extrem i molta gent creu que cal estar alegres, sempre que davant les dificultats hem de posar bona cara, no tenir mai por i que cal oblidar els moments tristos i complicats... com si alegria i dificultats no poguessin anar junts o com si l'alegria fos quelcom fugisser, associat a rialles i disbauxes. 

Des de la psicologia profunda sabem que difícilment trobarem en la vida estats purs, ni sentiments que no siguin contradictoris. Diria que actualment cada cop es veu més clar que un pot estimar i odiar en certa manera una mateixa persona, que podem voler una cosa i fer-ne una altra. En altres paraules, en el nostre món inconscient hi ha barreja de sentiments, de certeses i dubtes, d'alegria i desànim. Allò important, però, és poder recollir i acollir allò que ens passa, posar-hi nom i veure si és adequat i conforme a la nostra manera de ser, al nostre viure, a les nostres expectatives més o menys profundes i conscients. 

Els diccionaris consultats coincideixen a l'hora de dir què és l'alegria: un sentiment o emoció que neix generalment d'una viva satisfacció de l'ànima, que té a veure amb quelcom favorable i desitjat, relacionat amb experiències presents, plaents i que es manifesta en signes externs de satisfacció: cara, paraules, moviments corporals, manera d'atendre i relacionar-se amb els altres... 

"L'alegria és l'únic antídot per superar la por"

I quan busquem què podem entendre per satisfacció, llegim que és assolir quelcom desitjat, tot i que moltes vegades no ha estat com esperàvem. I aquí rau una de les claus de la alegria: poder viure-la enmig de la insatisfacció, la frustració o el desànim. Però no com a antídot dels nostre mals, sinó com a experiència d'acceptació de la realitat i de sentir-se bé en la pròpia pell, en el món que ens ha tocat viure. Com dèiem en el primer paràgraf això vol dir poder copsar elements positius, tenir desitjos i gaudir de les coses més enllà de si tot va com nosaltres volem o no, més enllà de si hi ha dolor, tristesa o vergonya. 

Quan parlem d'alegria estem parlant d'estil de vida, de manera d'enfocar els problemes i de quins valors prioritzem. En el moment que prioritzem l'alegria com a solució de les nostres dificultats, en el moment que la fem un absolut que cal aconseguir al preu que sigui, estarem buscant moments simples, situacions sense consistència que ens facin creure que tot va bé, que no cal patir ni preocupar-se de res. Però de sobte ens podem adonar que no creixem, que no som lliures, que estem enganxats a futileses i que tot plegat és un engany. Tal vegada llavors serà el moment de prendre consciència que hi ha hagut molts focs d'encenalls que ens han fet creure, o ens hem volgut creure que tot era fàcil, previsible i coherent amb els nostres desitjos. Quan l'alegria és només exterior i superficial ens pot passar com als anglesos que estan enfadats amb els homes o dones del temps perquè aquest no és previsible, perquè no poden organitzar amb seguretat les seves festes ni els seus moments d'oci! 

L'alegria sorgeix quan podem elaborar, "digerir", el dolor, les frustracions que ens porta la vida i que ens fan adonar de la realitat, sortir del nostre amor propi i ser cada dia una mica més lliures, una mica més flexibles i joiosament responsables. 

Ens dóna alegria trobar persones que viuen contentes, que veiem plenes de força i amb ganes de viure. No és que l'alegria es contagiï sense més, ja que llavors estaríem parlant d'una alegria superficial, sinó que l'alegria plena i viscuda de l'altre ens estimula a seguir cercant allò que ens dóna pau, sentit i ens fa sentir bé amb nosaltres i amb la Vida. I quan ens sentim bé amb nosaltres, tot el nostre ésser en fa festa, el cos amb els seus bioritmes i funcionament equilibrat, la nostra psique fent front a la novetat de cada dia de manera adequada, i el nostre esperit o jo més profund trobant sentit i deixant florir en nosaltres aquelles espurnes de vida que necessiten un humus adequat per a prendre cos. 

Els clàssics grecs i com a exponent mèdic d'aquests Hipòcrates deien que no hi ha malalties sinó malalts i que quan tenim una malaltia no és només el cos qui no es troba bé, sinó que és tota la persona la que està afectada. Quan en la persona hi ha pèrdua d'harmonia, quan hi ha un desequilibri aquest es produeix en la consciència, es mostra en el cos, i els signes externs són la manifestació o realització dels processos i canvis de la consciència, del món interior. Malaltia vol dir pèrdua d'harmonia o trastorn d'un ordre fins ara equilibrat, i si una de les funcions del cos es pertorba, l'harmonia del conjunt es trenca i tota la persona se'n ressent... i podríem dir que l'alegria en surt perjudicada i ens certs moments pot ser distorsionada. L'harmonia ve donada per l'adequació a la realitat, a la meva realitat, a viure allò possible, a poder gaudir dels moments bonics que se m'ofereixen. L'harmonia que porta alegria té molt a veure amb la relació amb els altres, de gaudir de la companyia i l'estimació que ens envolta, segons podem llegir en els escrits que s'ofereixen en aquesta revista. Podem llegir que persones del Tercer Món o persones amb certes deficiències poden viure amb més goig i alegria que molts de nosaltres que tenim moltes coses i ens en sobren encara més. 

La relació amb els altres, sentir-se estimat o viure en un ambient d'estimació, reconeixement i acceptació ens pot portar a viure amb més goig que no pas tenir coses, o fer coses per aconseguir-ne d'altres si no van acompanyades de comprensió, valor i estima. Tanmateix l'alegria no vol dir estar sempre junts amb els altres o dir paraules boniques sense més, sinó que també es pot donar en moments de soledat o de treball personal, com li passa en aquest moment a qui subscriu aquest article: ara pot gaudir expressant per escrit el que fa dies ha anant estudiant, copsant i descobrint. 

Per acabar volem remarcar que l'alegria, com la felicitat, no són mai complertes i que en moments de dolor o malaltia podem viure oasis d'alegria en compartir penes o moments bonics, tot i que hem de reconèixer que en certes situacions pot ser molt difícil. També volem subratllar que l'alegria és fruit d'una experiència interna, d'una lluita, d'una plenitud, ja sigui musical, social, laboral o de sentit de vida. Ens atreviríem a dir que és una experiència espiritual en el sentit més ampli. Una experiència que no depèn tant del valor de les coses o de la rellevància social que li donem, com de la capacitat d'assolir desitjos d'acord amb la realitat i de renovar el dinamisme i la força interior de la persona. 

Eduard Fonts, psicòleg 

Font: Revista Valors