Dormir poc engreixa

El dèficit de son altera el metabolisme i fa que el cos cremi menys calories. La capacitat de cremar calories pot baixar un 8% quan es dorm poc i malament. La manca de son altera les hormones leptina i grelina, cosa que augmenta la gana. Després de dormir poc, vénen més de gust els aliments calòrics que les fruites i hortalisses. Les alteracions de la insulina per la manca de son eleven el risc de diabetis 

Un jove participa en un estudi sobre el son de l?escola de Medicina de Harvard
Foto: Hank Morgan / Getty

Dormir menys hores de les necessàries una nit després de l'altra i tenir horaris de son desorganitzats afavoreix el sobrepès i augmenta el risc de diabetis, segons una sèrie d'investigacions que en els dos últims anys han explorat la relació entre el son i el metabolisme. 

Aquestes investigacions mostren que el metabolisme del cos humà s'altera quan no es dorm prou de manera habitual i quan es pertorba amb freqüència el cicle del son (com en persones que solen treballar en torns de nit o que pateixen jet lag sovint). En aquests casos, el cos experimenta canvis que el porten a tenir més gana, a preferir aliments calòrics, a cremar calories amb menys eficiència i a acumular més greix, cosa que afavoreix el sobrepès i l'obesitat. Alhora, es redueix la secreció d'insulina al pàncrees i minva la capacitat d'aquesta hormona de controlar el nivell de sucre en el conjunt de l'organisme, cosa que eleva el risc de diabetis. 

El son inadequat se suma així a les dietes desequilibrades i a la manca d'activitat física com a tercer protagonista de l'epidèmia d'obesitat actual, apunta en un correu electrònic Orfeu Buxton, neurobiòleg de l'Escola de Medicina de Harvard (EUA) i un dels líders mundials en aquesta àrea d'investigació. 

En síntesi, la dieta determina quantes calories entren al cos; l'activitat física influeix en quantes en surten; i el metabolisme, regulat en part pel son, influeix en la facilitat amb què queden atrapades entre l'entrada i la sortida. 

L'última investigació presentada per Buxton, publicada a l'abril a la revista Science Translational Medicine, ha registrat una reducció del 8% en la capacitat de cremar calories en un grup de voluntaris als quals es va alterar la quantitat i la qualitat del son durant tres setmanes. Aquesta reducció equival -mantenint iguals la dieta i l'activitat física- a un augment de pes de cinc quilos i mig l'any. 

Tot i que les condicions de l'experiment van ser extremes, ja que es van simular dies de 28 hores (o un jet lag de 4 hores diàries) i només es va deixar dormir els voluntaris sis hores i mitja per cada 28 hores, la investigació prova que el pes augmenta quan la quantitat de son es redueix i l'horari s'altera. 

Un efecte addicional de la manca de son, afegeix Buxton, és que "altera les hormones leptina i grelina, que regulen la gana, i augmenta la sensació de gana". A més, "dormir poc canvia les nostres preferències; ens vénen més de gust els aliments rics en carbohidrats i no tant les fruites, verdures i hortalisses". 

Malgrat aquests canvis, "una persona pot dormir menys del que li convé, per exemple sis hores al dia, i adaptar-s'hi cuidant la dieta i practicant activitat física", adverteix Lluís de Lecea, neurobiòleg de la Universitat de Stanford (EUA) i un altre dels líders mundials en aquesta àrea d'investigació. Però si aquesta mateixa persona menja més del que li convé, guanyarà pes encara que dormi les hores adequades. Per tant, conclou De Lecea, "el son pot ser un factor important en l'augment de pes, però el factor més important continua sent la dieta". 

L'última investigació de Buxton indica, en aquesta línia, que algunes de les alteracions del metabolisme induïdes per la manca de son són reversibles. En els seus experiments, tres setmanes de son desorganitzat van alterar la capacitat de segregar insulina després d'un menjar, així com la de cremar calories. Tanmateix, amb nou dies de son adequat n'hi va haver prou per restaurar després nivells normals de secreció d'insulina i de combustió de calories. 

Falta veure en pròxims estudis fins a quin punt aquestes alteracions són reversibles després d'un dèficit de son mantingut durant uns quants anys. "Estem començant a comprendre fins a quin punt la restricció de son afecta el metabolisme de la glucosa, però necessitem més informació \[per comprendre\] l'extensió i la rapidesa dels canvis que porten a la diabetis", conclouen Buxton i el seu equip a Science Translational Medicine. 

Els investigadors tampoc no tenen encara prou informació per saber quantes hores convé que dormi cada persona. Com a norma general, s'estima que a la majoria d'adults els calen entre set i vuit hores diàries de son. Però, individualment, "les necessitats de son varien d'unes persones a les altres i no tenim gaire ben definit el concepte de restricció de son", admet De Lecea. 

Així, si una persona manté un pes estable i la somnolència no interfereix en la seva activitat diària, encara que sigui gràcies a la cafeïna, no té per què canviar els seus hàbits de son. Però si dorm poc i guanya pes, pot ser aconsellable que provi de dormir més per no tenir tanta gana i intentar corregir el seu metabolisme.  

L'estreta relació entre el son i el metabolisme s'explica perquè tots dos estan controlats des de l'hipotàlem, un nucli de neurones de la mida d'una ametlla situat a la base del cervell. "Allà sembla que hi ha un sensor de son i un de metabolisme que d'alguna manera estan connectats, i per tant qualsevol alteració en un repercuteix en l'altre", explica De Lecea. 

Que, en situacions de manca de son, l'hipotàlem indueixi l'organisme a augmentar la ingesta i reduir la despesa de calories sembla tenir sentit des del punt de vista de l'evolució, afegeix l'investigador de Stanford. En el cas extrem dels animals que hibernen, com les marmotes i els óssos polars, l'estiu és una època de gran activitat i d'acumulació de greix, mentre que l'hivern és una època de son i d'alta despesa de calories, en part per mantenir la temperatura corporal. 

A les societats urbanes modernes, dotades de llum artificial i calefacció, les adaptacions als cicles naturals de llum i foscor i de fred i calor han deixat de ser necessàries. Però el cos humà continua estant regulat per un cicle diari sincronitzat amb el sol. "Estem mal adaptats a la vida moderna", explica De Lecea. O, com conclou Buxton, "no vam evolucionar per viure amb una manca crònica de son".

Josep Corbella

07/05/2012

La Vanguardia

Catalunya garantirà als irregulars l´assistència sanitària

El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha confirmat aquest dimecres que Catalunya garantirà l'atenció sanitària als immigrants irregulars en les mateixes condicions que fins ara, tot i l'entrada en vigor del reial decret sobre salut del govern espanyol que nega la targeta sanitària a aquest col·lectiu. En resposta a una interpel·lació del grup parlamentari d'ICV-EUiA al ple, Ruiz ha assegurat que, mentre les persones que es troben en aquesta situació no obtenen la nacionalitat que els dóna dret a assistència sanitària, el Govern li donarà aquest dret. Ho farà, ha dit, per una qüestió de "solidaritat", ha dit, però també de "salut pública", per evitar que es propaguin malalties que ja estan radicades.

El conseller de Salut ha explicitat la seva opinió desfavorable al decret impulsat pel govern espanyol sobre la salut i que pretén reduir la despesa en aquest àmbit en 7.000 milions d'euros. Segons ha dit, aquesta posició ja ha estat traslladada pel Govern a la ministra del ram, Ana Mato. Entre altres discrepàncies, Ruiz ha destacat el fet que es deixi sense assistència als immigrants irregulars. La mesura respon a la crida d'atenció que es va fer des d'Europa per tal que es regulés la situació, ha afirmat, però la manera en què s'ha fet no és la correcta, ha afegit.

Segons Ruiz, el fet que aquest col·lectiu no disposi de targeta sanitària -per tal d'evitar que pugui accedir directament a la targeta sanitària a qualsevol país de la UE- no ha de significar que es quedin sense assistència. En aquest sentit, el conseller ha anunciat que almenys Catalunya garantirà l'assistència "mentre no tinguin la nacionalitat que els hi doni el dret" per tal que sigui atesos en les mateixes condicions que ho eren fins ara.

A banda de la "solidaritat" de Catalunya amb els immigrants irregulars, Ruiz ha argüit raons relacionades amb la salut pública. Segons ha dit, Catalunya no es pot arriscar a deixar sense atenció sanitària a persones que vinguin de països on tenen un nivell inferior de salut pública i es propaguen malalties que aquí estan eradicades.

Ruiz també ha defensat que es mantingui un sistema nacional de salut que garanteix l'assistència universal a tots els ciutadans, i es vagi cap a un sistema d'assegurats. I ha demanat que es contemplin límits per al copagament de serveis com el transport sanitari per tal de no perjudicar els malats crònics que el necessiten.

Pel que fa a l'establiment d'un fons de garantia suportat per totes les comunitats autònomes per pagar aquells ciutadans que són atesos en una comunitat diferent de la seva, s'ha mostrat favorable al principi. No obstant això, ha assenyalat que la manera en què s'ha plantejat el converteix en "irrealitzable".

El conseller ha qualificat el preàmbul del decret com "vejatori" perquè culpa les comunitats autònomes del dèficit de l'Estat. Així, ha defensat els esforços de Catalunya per mantenir, al llarg de la història, la qualitat del sistema sanitari amb un finançament deficient. Ruiz també ha lamentat la vulneració de competències que es dóna amb aquesta norma.

Segons ha declarat el conseller en resposta a una altra interpel·lació -en aquest cas, feta pel grup d'ERC-, la Generalitat ja ha fet el "màxim esforç possible" i, per tant, no es poden fer més ajustaments en l'àmbit de la sanitat "sense posar en perill el model". Ruiz ha insistit en l'oposició del Govern al reial decret i ha criticat les previsions d'increment d'ingressos que ha plantejat el govern espanyol. El conseller ha parlat, per exemple, del 10% que hauran d'assumir els pensionistes en el cost dels medicaments. Segons el govern del PP gràcies a aquesta mesura s'aconseguirà recaptar 3.000 milions d'euros, una xifra que dista molt de la realitat segons Ruiz.

A pesar de la insistència de la diputada d'ERC Carme Capdevila perquè el conseller es pronunciés al voltant de la possibilitat que el Govern no apliqui el contingut del reial decret, el conseller de Salut s'ha limitat a reiterar la confiança en què el govern espanyol rectifiqui aquells punts del reial decret que incompleixen l'Estatut i la Constitució.

Tot i els seus arguments en contra, que -segons ha dit- ja ha trasllat a la ministra Mato, Ruiz ha volgut donar una oportunitat a la negociació. Segons ha dit, la responsable de sanitat de l'executiu espanyol s'ha msotrat disposada a escoltar i incorporar les peticions que ha fet el Govern. Per això, ha explicat, de moment han optat per no portar el decret davant els tribunals. No obstant això, el Govern ja va anunciar aquest dimarts que portaria aquest decret, juntament amb el d'ensenyament, al Consell de Garanties Estatutàries com a pas previ a la seva impugnació al TC.

ACN

09/05/2012

Diari de Girona

Un de cada sis càncers al món és causat per una infecció

Segons un estudi publicat a la revista mèdica britànica 'The Lancet Infectious Diseases', dels 7,5 milions de morts per càncer que hi va haver el 2008, al voltant d'1,5 elsvan provocar infeccions previsibles o tractables

Un de cada sis càncers, dos milions a l'any en total a tot el món, estan causats per infeccions que són tractables o previsibles, segons un estudi que publica aquest dimecres la revista mèdica britànica 'The Lancet Infectious Diseases'.

Un equip d'investigadors de la International Agency for Research on Cancer, a Lió, França, va analitzar la incidència de 27 tipus de càncers en 184 països i va trobar que existeixen quatre infeccions principals que provoquen l'aparició d'aquests tumors.

Segons els resultats del seu estudi, dels 7,5 milions de morts per càncer que hi va haver el 2008, al voltant d'1,5 van ser provocats per infeccions previsibles o tractables.

Els virus de l'hepatitis B i C, del papil·loma humà, i del bacteri Helicobacter pylori -que infecta la mucosa de l'estómac i provoca úlceres- són  responsables d'1,9 milions de casos de càncer de coll uterí, intestí i fetge.

L'investigador Martyn Plummer, que lidera l'estudi, ha destacat la importància que tindrà en el futur la prevenció d'aquests virus per evitar el càncer. "Les infeccions causades per alguns virus, bacteris i paràsits són algunes de les causes de càncer més importants i prevenir del món", va explicar Plummer.

En aquest sentit, Plummer recorda que ja existeixen vacunes per als virus de l'hepatitis B i del papil·loma humà i que el bacteri Helicobacter pylori, relacionada amb tumors a l'intestí, es pot eliminar amb antibiòtics.

L'investigador ha defensat, a més, que cal difondre la concepció del càncer com una malaltia transmissible.

Països menys desenvolupats

La majoria dels casos de càncer relacionats amb una infecció es van comptabilitzar en països en vies de desenvolupament, com el sud-est asiàtic, on es van registrar el 22,9% dels casos en comparació amb el 7,4% de Regne Unit. Gairebé un terç dels pacients estudiats tenien menys de 50 anys.

Entre les dones, el de coll uterí va suposar la meitat del total de càncers vinculats a una infecció. Tot i això, entre els homes, els càncers provocats per una infecció van afectar principalment al fetge, estómac i còlon.

EFE Londres

Font: Ara.cat

09/05/2012

Triple retallada als malalts renals

Tots els nous copagaments afecten la malaltia crònica del ronyó: el del transport no urgent, l'augment en els medicaments i el dels complements dietètics. 

El nou decret pot costar 150 euros al mes als malalts renals amb medicació estàndard

L'´ús de les ambulàncies per un servei no urgent deixa de ser gratuït.
Foto:Laura Guerrero

Els malalts crònics de ronyó, uns 45.000 a Espanya, encara no s'ho creuen. El Reial decret llei per a la sostenibilitat de la sanitat no diu res d'ells. En el text legal no hi ha cap apunt que els faci pensar que a ells no els van a aplicar tota aquesta llista de nous pagaments. No s'ho poden creure. Perquè, si s'aplica la norma tal com està escrita, un pacient mitjà, amb només tres dies de diàlisi a una distància no molt llarga de casa i amb medicació estàndard, sense més complicacions de les que són més freqüents, el canvi legal li pot costar entre 120 i 150 euros al mes. 



Els toquen tots els copagaments. La meitat dels pacients van a diàlisi. Molts, tres vegades a la setmana, encara que en el cas de persones que també tinguin un problema cardíac, fan diàlisi cinc dies a la setmana i, en la majoria de casos, van i vénen en transport sanitari no urgent, encara que uns pocs van per seu compte i tornen amb l'ambulància. "Una part no menyspreable dels pacients fan llargs viatges (150-200 quilòmetres) per arribar al centre de diàlisi més proper, o han de canviar d'illa", apunta Joan Carles Julià, gerent de la federació d'associacions Alcer. 



Fins ara el transport estava inclòs en el tractament. Ara, segons el reial decret, no. "No té sentit i menys ara. Si el pensionista cobra 700 euros al mes i haurà de pagar el 10% del cost sense límit de quantitat, el que poden ser 60 o 80 euros, i castigant especialment als que viuen més lluny d'un centre de diàlisi ", apunta el gerent de la federació. 

També els toca el copagament dels complements dietètics. La majoria pren complements proteics que ara es quedaran fora de cobertura. I la meitat d'aquest grup a més són diabètics i molts tenen patologies associades que sovint requereixen productes ortoprotètics, també exclosos de la cobertura bàsica. 



Quant a la medicació, la majoria presa antihipertensius, protectors gàstrics i medicació per diabetis cada dia. I l'altra meitat dels malalts crònics de ronyó estan trasplantats, de manera que almenys han de prendre cada dia medicació immunosupressora, que fins ara es beneficiava de preu reduït, les de punt negre, per les quals es pagava una quantitat màxima de poc més de 2 euros. "Per a un pensionista de 700 euros al mes, que ja no entra en el rang dels ingressos mínims, el 10% dels seus medicaments pot sumar cada mes uns 80 euros, i encara que hi hagi un límit de 8 o de 18 euros, la qual haurà de pagar i ja l'hi retornaran Té idea el ministeri del que suposa això? El PP es va comprometre amb nosaltres en que no hi hauria copagament i esperem que en els sis mesos que queden perquè entri en vigor corregeixin el text per als malalts crònics , perquè ens porten a una situació insostenible, en què molts malalts no podran pagar-se el tractament i del que han fet no ens havien dit res ", explica el gerent de la federació. 



L'organització ha demanat parlar amb la secretària general del ministeri, Pilar Farjas, per saber a què atenir, "però en el text legal no es diu res de nosaltres ni que anem a tenir un tractament especial". La medicació és molt cara, però fins ara pertanyia al grup del punt negre, de les que van a preu reduït si les paga un actiu i res si ho fa un pensionista. L'habitual és que prenguin medicines de per vida.

Ana Macpherson

07/05/2012

La Vanguardia

Eradicar la fam i el patiment a nivell mundial no és utòpic

Enric Freixa

Nascut a Figueres el 1965. He treballat en prevenció de desastres i en desenvolupament per a Metges sense Fronteres, Creu Roja, Nacions unides i la Unió Europea. He estat a molts països en guerra i a d'altres que han patit catàstrofes naturals, epidèmies, plagues de fam i extrema pobresa.

Ser metge li ve de famí­lia?

No tinc precedents familiars. A l'Empordà patíem epidèmies com el xarampió. Malgrat les torturadores injeccions en pols i les cures tradicionals, els dolors no minvaven i les malalties esdevenien cròniques. Els primers auxilis —eren molt precaris i les ferides sagnaven fins arribar a la ciutat.

Intuïa que aquells patiments es podien prevenir i resoldre mes eficaçment. La curiositat com a estímul, el desig d'aprendre i la perseverança van fer la resta. I encara m'acompanyen.

Ha estudiat en els països més rics i treballat en els més pobres. 

Veiem contrastos i extrems de luxe i de pobresa a tot el món. Els refugiats iraquians a Síria reben per missatgeria mòbil el punt on es distribuirà la ració de menjar o l'import a la targeta bancària. La capacitat d'adaptar-se resol problemes. 

Què és la guerra? 

Un instrument polític alternatiu cap a la pau on l'engany és permès però cal obeir normes com el tracte als presoners o en el tipus d'armament. És un joc brutal per als més dèbils d'ambdós bàndols, per als combatents, per als atrapats en la línia del front, per als treballadors humanitaris i per als periodistes. 

S'acaba amb la fam fent llibres sobre la fam? 

Eradicar la fam i el patiment no és utòpic a nivell mundial. S'aconsegueix a diferents escales i en alguns llocs els resultats perduren. He col·laborat en polítiques i guies de nutrició humanitària encara vigents i recomanaria als lectors que no malgastin un terç dels aliments que produïm. En escenaris de fam, desitjaries que les guies impreses fossin comestibles. 

Quin racó del món pateix més? 

Alguns organismes mundials editen llistats de les crisis més calentes i dels conflictes oblidats. Àfrica acumula molts perjudicats a la Banya, al Sahel i al Sudan. Encara que tinguin etapes de pau, viuen miserablement. 

Com afecta veure tanta desgràcia? 

Canalitzo les vivències cap a la solució racional de problemes. Es tria, es planifica, es dibuixa un arbre de problemes i es converteix en un arbre de solucions. S'aborda la branca més vital, o totes si tenim més temps i recursos. Es pot fer mentalment en tres segons, durant una inhalació, o gastant-se milions per analitzar i planificar durant anys amb equips d'experts molt especialitzats i anant a congressos. Funciona a nivell de pa-cient individual o en un cataclisme massiu. 

L'han segrestat dues vegades. 

Cada minut privat de llibertat queda gravat a la memòria. Per sort, els segrestos a Geòrgia el 1993 i a Darfur el 2004 no m'han deixat cap trauma aparent. 

Què opina de les retallades sanitàries a l’estat del benestar? 

Alguns economistes de la salut van acusar la Comissió Europea de criminal per introduir el copagament de consultes d'adults i de farmàcia a el Congo. Però quan els donants de la cooperació es retiren, en alguns indrets es permet mantenir dispensaris rurals amb serveis mínims i gratuïts, com la vacunació o els parts complicats. El nombre absolut de con-sultes a la sanitat pública davalla, però la mortalitat no varia significativament.

Recepta per a un món millor?

Sembla que la generació actual endeuta i embruta el món. El vot dels nens i dels joves hauria de valdre més en una democràcia justa. El problema seria quins pa­llassos es presentarien a les elec­cions i si les seves campanyes se­rien honestes.

El gènere humà té solució? 

Els científics auguren l'extinció de la espècie humana per catàs­trofe natural en qualsevol mo­ment. És irresponsable accele­rar-ho artificialment i calen me­canismes per reduir possibilitats i frenar intents deliberats d'algun ximplet.

Com es relaxa en el seu refu­gi íntim?

En els tròpics nedava i espero Pestiu amb entusiasme. Nodrir i jugar amb la mainada és un plaer. També he fet un hort ecològic.

Per què torna a l'Empordà? 

El meu fill m'acompanyava en les darreres destinacions a l'Orient Mitjà, les Filipines i el Carib, pe­rò passava molt temps absent per la feina. Amb el naixement de les meves bessones he centrat l'aten­ció a la paternitat. Diuen que ca­len deu mil hores de dedicació per arribar a dominar un tema, i la família també és un repte.

Joaquim Roglan
04/05/2012
La Vanguardia

Quan de tu s’allunya

Ara entenc Ramon Llull, quan deia que “si no sabés que és amor, sabria que és treball, tristesa i dolor”

La mort fa tanta por que l’hem expulsada de la nostra realitat (una realitat virtual que ens fa creure que som immunes a tot mal definitiu). Els morts només existeixen a la televisió i a les fotos dels diaris: cossos destrossats per les bombes, cadàvers enfonsats sota el fang d’un tsunami, despulles als marges d’un camí africà. La mort pròxima no existeix. L’hem desplaçada als asèptics hospitals, la reservem per a l’estricta intimitat familiar. Fins i tot els morts assassinats per ETA o pels islamistes fanatitzats, uns cadàvers tan pròxims, han estat pudorosament apartats de la visió fotogràfica o televisiva. Els tapem amb mantes per protegir el dolor dels familiars, però aquest pudor també confirma la idea que la mort és una visió insuportable. I amb la mort, també ha desaparegut la malaltia.

Serveixi aquest recordatori del paper que reservem a la mort, com a introducció a una experiència personal que necessito explicar-los. Després d'un procés agònic que ha durat tres mesos, s'ha mort l'amic que jo més admirava. La tasca d'acompanyar a un amic o un parent ingressat en un hospital és percebuda, en general, com un pes, com una fatigosa obligació que complica la nostra forma de vida, sempre atrafegada i d'hores tan escassa. Els malalts acostumen a ser molt conscients d'aquesta complicació i insisteixen a demanar als amics i parents  que no necessiten companyia, que en tenen prou amb els bons oficis del personal sanitari. Això és almenys el que deia el meu amic N.

No els parlaré d'ell. M'ho va prohibir explícitament. "No escriguis sobre mi, quan em mori". Només diré que era una de les millors persones que he conegut. Era sacerdot i professor d'història. La seva virtut que més m'impressionava era la coherència. Més ben dit: la naturalitat amb que vivia d'acord amb la seva creença cristiana: deferent, però impermeable al sorollós entorn que ens envolta. Va viure amb discreció extrema i amb discreció va morir. Durant els dies de Nadal, es va confirmar que el cansament que li tenallava era la reproducció d'un càncer que li havia estat extirpat anys abans. Li van ingressar, li van practicar tota mena de proves, el van operar, però la intervenció no va servir de res i va agonitzar durant gairebé tres mesos. El seu final va ser realment penós. Va quedar en els ossos, ja que no podia menjar. Els calmants per al dolor li provocaven vòmits i marejos, que li van impedir llegir. Després, gairebé no podia parlar i, al final, no podia ni canviar de postura. Ja no era més que un cor sofrent i uns ulls enormes.

Els amics que l'acompanyem patíem amb ell. No hi ha res més descoratjador que veure patir algú. No hi ha res més descoratjador, sí, però poques experiències personals són tan profundes, intenses i veritables com les que hem viscut durant aquests tres mesos al seu costat. Primer, volíem distreure i donar-li esperances. "Te'n sortiràs, d'aquesta!", dèiem teatralment. Jo discursejava, com tinc per costum, sobre els nostres problemes polítics i socials, tot esperant el deix irònic i l'esperit analític de les seves acotacions. Seguíem trenant conversa, com havíem fet sempre, sobre tot el diví i l'humà. Al cap d'un mes, vaig descobrir que no podia prescindir d'aquelles visites. Era jo el acompanyat. Ajudar-lo a incorporar-se, oferir-li la palangana per vomitar, llegir els salms que em demanava, buidar la falca en què orinava no significava per a mi una molèstia, sinó una font de sentit. Vaig parlar d'això amb els altres amics que ho veien pràcticament cada dia. Feia molt temps que no gaudíem tan lliure i profundament de l'amistat. No era un pes, acompanyar: necessitàvem ser-hi. Més que això: ser-hi omplia els vastos espais buits del nostre interior. 

Però el càncer va avançar, l'estat del nostre amic va ser cada vegada més penós. Va arribar el moment en què no fèiem res, al seu costat. Algun familiar es desesperava: "Això s'ha d'acabar!". Però en la seva tremenda fatiga, N. esperava la mort, amb adolorida serenitat. No podia més, però no tenia pressa. Uns dies més tard, la nostra xerrameca li fatigava, el dolor se li feia insuportable i els calmants el deixaven en estat de somnolència. Va ser llavors quan dubtem una mica. Semblava que la nostra presència interrompia els seus somnis i despertava els seus dolors. Llegíem en els seus enormes ulls d'agònic una mirada que podia ser pacient, però també recriminatoria. S'estava apagant com una espelma.

Va ser llavors quan vaig passar la tarda dominical més bonica dels meus últims anys. Una tarda de primavera amb pluja i sol en els cristalls, de tranquil·la lectura i de dolços pensaments erràtics. Tot el que vaig aprendre de N., les seves vicissituds i pensaments, la història de la seva vida va passar davant meu com en una pel·lícula. Una pel·lícula amb sentit. Al meu costat, endormiscat, s'apagava un amic irreemplaçable, l'altre, asseguts com jo en silenci, altres amics llegien, pensaven o resaven. Tot d'una, trucava a la porta algú. N. obria els ulls. Si no tenien gran relació amb ell, intentava un somriure. La que ja no assajava amb nosaltres. Finalment ho vaig entendre: l'amistat és saber que quan t'estàs morint i el dolor et posseeix, no et cal ni aparentar un somriure de complicitat. 

Un parell de dies més tard, dos amics van tenir millor sort que no pas jo. Li donaven la mà, quan el cor se li va parar. Ara entenc Ramon Llull quan deia que: "si no sabés que és amor, sabria que és treball, tristesa i dolor".

Antoni Puigverd

30/04/2012

La Vanguardia

La vagina sorprèn els científics

Les anàlisis genòmiques de mostres vaginals revelen un òrgan més complex i dinàmic del que s'esperava

La investigació sobre la vagina millorarà els tractaments actuals

Lluny de ser un òrgan passiu, una simple via de pas, la vagina acull una gran riquesa biològica que difereix d'unes dones a les altres i que sol evolucionar al llarg del cicle menstrual, segons una investigació dirigida des de la Universitat de Maryland (EUA) presentada ahir a la nit a la revista Science Translational Medicine.

La investigació obligarà a corregir les idees vigents sobre què és una vagina sana. Si fins ara es considerava que la vagina ha de tenir bacteris del gènere Lactobacillus per protegir-se d'infeccions, els nous resultats indiquen que algunes dones estan igualment protegides senseLactobacillus. Aquestes dones serien diagnosticades actualment de vaginosi -una alteració patològica de la flora vaginal- i candidates a ser tractades amb antibiòtics. Però els investigadors han demostrat que no tenen cap alteració patològica, sinó que són casos de variació dins de la normalitat. I, per tant, que no han de ser tractades amb antibiòtics.

En els casos en què sí que hi ha vaginosi, la investigació obre la via a adequar el tractament a la flora vaginal de cada dona. "Molts estudis i tractaments es basen en la idea que totes les dones són iguals i reaccionaran de manera similar als tractaments", declara Jacques Ravel, director de l'estudi, en un comunicat difós per la Universitat de Maryland. Les noves dades indiquen que "cada dona té el seu propi estat de salut".

La investigació s'ha basat en 32 joves voluntàries que al llarg de 16 setmanes s'han prestat a extreure's mostres vaginals dues vegades per setmana. Alhora, han omplert una enquesta diària en la qual se'ls preguntava sobre qualsevol variable que pogués estar relacionada amb la seva flora vaginal, com -entre d'altres- l'hemorràgia menstrual, l'ús de tampons o l'activitat sexual.

Després d'analitzar les mostres amb tècniques genòmiques de seqüenciació massiva, els investigadors han observat que hi ha cinc tipus principals de flores bacterianes entre les participants en l'estudi. Tres contenen Lactobacillus, que segreguen àcid làctic i creen un entorn hostil que defensa la vagina davant microorganismes invasors. En els altres dos tipus de flores vaginals, diferents bacteris construeixen una primera barrera de protecció davant les infeccions. Aquests resultats confirmen els d'un estudi anterior presentat l'any passat pels mateixos investigadors.

La principal novetat del nou estudi és que hi ha una gran varietat de bacteris, no només entre els diferents tipus de flora vaginal, sinó dins de cada tipus. En algunes dones -però no en totes- fins i tot s'han observat diferències importants en la composició de la flora vaginal d'un dia al següent (si han tingut una relació sexual) o d'una setmana a la següent (segons el moment del cicle menstrual). Però, ja siguin d'un tipus o un altre, i variïn o no variïn amb les relacions sexuals o el cicle menstrual, totes són igualment sanes, destaquen els investigadors.

"El microbioma vaginal és molt més complex i divers del que s'havia imaginat", destaquen Steven Witkin i William Ledger, de la Universitat Cornell (EUA), en un article complementari publicat a Science Translational Medicine. 

La investigació ajuda a entendre per què algunes parelles són infèrtils malgrat que tant l'home com la dona són fèrtils. Segons la hipòtesi que avancen Witkin i Ledger, la particular guerra de sexes que té lloc a la vagina entre la flora (que es defensa dels invasors) i el semen (que conté molècules immunosupressores per superar les defenses de la vagina) acaba en algunes parelles amb la derrota dels espermatozoides. En aquests casos, tant el semen seria fèrtil amb una altra flora vaginal com la flora vaginal amb un altre semen. Si la hipòtesi és correcta, s'obriria la via per investigar com es pot modificar la flora vaginal per aconseguir l'embaràs desitjat.

Josep Corbella

02/05/2012

La Vanguardia