La traïció

L’Europa de la llum agonitza amb els nens caiguts a les platges de la desesperació i esdevé ombra

En aquests moments sento un fàstic profund, un fàstic dins del fàstic, una nàusea seca, amarga, àcida. És un fàstic que puja per la boca de l’estómac, on habita la bilis, i després de cremar la tràquea explota en un vòmit de sang. És el fàstic de la vergonya, de la culpa, el fàstic d’aquesta Europa que ven la seva superioritat tot a cent, perduda la seva ànima goethiana en els negocis foscos que perpetra amb el diable. És el fàstic d’una Europa ferida, envilida, derrotada, incapaç de superar la lascívia espúria i la baixesa moral.

És el fàstic per la traïció a tots, a tants, tantes vegades en la història, aquesta traïció que queda segellada en els acords dels seus Chamberlain amb els seus Hitler. És el fàstic per uns estats altius, avariciosos i prepotents que només treuen la cartera perquè un aprenent de tirà construeixi un mur de Berlín per tancar amb pany i forrellat milers de vides desesperades. És el fàstic d’Europa agenollant-se davant un Putin a la turca, que se sap impune a les agressions i barbàries.

I així, perpetrada la ignomínia, l’Europa de la llum s’apaga en els camps de refugiats, agonitza amb els nens caiguts a les platges de la desesperació, sucumbeix a les pors i es converteix en l’Europa de les ombres. Aquestes ombres són la traïció. La traïció als milions d’éssers humans que fugen de l’horror i es troben amb el rebuig. La traïció als centenars de periodistes que Erdogan persegueix, reprimeix i empresona; la traïció al gran diari Zaman, intervingut per la policia; la traïció als seus directius, acusats de terrorisme per haver publicat documents que avalarien la complicitat dels serveis d’intel·ligència turcs amb l’Estat Islàmic; la traïció als kurds bombardejats, perseguits, deixats a la seva sort perquè l’Estat Islàmic els massacri; la traïció als manifestants del parc Geli, tirotejats per la policia; la traïció als qui han denunciat, amb perill de les seves vides, la corrupció als voltants de la presidència, incloent-hi el mercat negre del petroli que ven l’Estat Islàmic; la traïció a l’esperit d’un Atatürk que va intentar convertir Turquia en una gran i sòlida democràcia; la traïció a les dones turques que lluiten amb valentia per frenar la creixent pressió de l’islamisme que imposa Erdogan; la traïció a tots els ciutadans turcs que lluiten per frenar el procés autoritari que està perpetrant un cop blanc a la democràcia. La traïció als sirians, que veuen com la frontera turca és porosa per als seguidors gihadistes. La traïció…

L’acord multimilionari amb Turquia perquè amagui, tanqui, controli i domini milions de persones desesperades és un dels actes més foscos, més negres d’aquesta Europa a la deriva. Hem tret el talonari per comprar el diable, i pel camí li perdonem totes les maldats. Pobra Europa, tan perduda, tan pèrfida, tan trista. Va creure’s que era un bell somni, i és un fosc malson.

Pilar Rahola

19/03/2016

La Vanguardia