La humanitat se salva persona a persona

M. Cherif Bassiouni, promotor del Tribunal Penal Internacional

Tinc 77 anys. Vaig néixer al Caire i visc a Chicago. Formo jutges i fiscals en Dret Penal Internacional. He criat quatre fills espirituals. Política? La que deriva dels valors humans. Sóc musulmà, hi ha el mateix Déu per a tothom. El bé suprem és la reconciliació, no la pau.

Què el va empènyer a fer-se advocat?

Va ser pel meu avi. Era advocat i va lluitar contra els anglesos per la independència d’Egipte, el 1923. Anava al capdavant de les marxes amb un fes vermell i un para-sol blanc.

Independentista i previsor.

El para-sol blanc té gràcia...

Per què?

Uns anys després va veure una foto d’un hindú petitó... també amb un para-sol blanc.

Gandhi!

Va preguntar qui era, li van dir que lluitava contra els anglesos per la independència de l’Índia... i se’n va anar a l’Índia a assessorar-lo!

Especialista en independències...

Sí. I després jo vaig assessorar independentistes algerians contra França.

I com veu la de Catalunya?

Que em contractin, ha, ha.

Què li va ensenyar, el seu avi?

Es va posar al servei dels més humils. A la meitat dels clients no els cobrava. Sempre deixava oberta la porta de casa. La seva germana li deia: “Et robaran...”.

I el van robar?

Tenia un cuiner que un dia li va robar un rellotge d’or, regal del rei. “Tancaràs la porta, ara?”, li va preguntar la germana. “Si la tanco, no me’l podran tornar!”, va respondre.

I no l’hi van tornar...

Sí! El cuiner es va penedir, va tornar i l’hi va donar. El meu avi li va preguntar per què robava. Necessitava diners per a la família, li va dir. I l’avi: “Et castigaré!”.

Com?

A treballar: li va donar feina d’assistent. I tota la vida va ser un empleat molt fidel. Parèntesi: com està Egipte, ara? La dictadura militar actual és l’única alternativa a la barbàrie. Confio que evolucioni cap a la democràcia.

De quin cas se sent més orgullós?

De la meva feina a l’ex-Iugoslàvia. El 1992, l’ONU em va encarregar que investigués els crims de guerra.

Una gran responsabilitat.

I un parany: no em van donar recursos, ni un dòlar de pressupost, ni despatx.

I què va fer?

Vaig buscar suports en amics i institucions, vaig anar formant grups d’investigació: vam obrir 151 fosses comunes, vaig entrevistar personalment 223 dones violades... Vaig constatar que la violació de 20.000 dones formava part de la política de neteja ètnica.

I què va aconseguir?

Els 3.500 folis d’informe, 70 documents, 3.000 fotos i 300 hores de vídeo que vaig presentar eren tan contundents que van obligar a obrir un procés internacional... que va culminar amb 122 condemnats a presó. I sobre aquest precedent d’èxit es va constituir el Tribunal Penal Internacional (TPI).

L’admiro.

Després vaig redactar el tractat del TPI, per encàrrec de l’ONU, amb el vot de 161 països.

Bon treball.

Una sola persona no pot canviar el món, cal saber-ho, això! Però sí que pot aportar un gra de sorra. És el que ensenyo als meus alumnes. Només s’avança pas a pas.

A qui li agradaria portar a judici?

No es tracta de jutjar una persona, sinó aquells que la sostenen: els càrrecs intermedis en són responsables. L’obediència deguda no ha d’estar mai per damunt dels valors!

Quina injustícia li sembla més flagrant al món, avui dia?

És vergonyós que el món no faci res davant els 200.000 morts a Síria, només per por de Rússia o l’Iran.

I si el fet d’actuar-hi comportés conseqüències pitjors per a tothom?

N’hi hauria prou amb negociar amb Rússia i l’Iran per satisfer els seus interessos. També és vergonyós que no fem caure Boko Haram o l’Estat Islàmic.

Potser no és tan fàcil.

L’Estat Islàmic només són 20.000 soldats que assassinen, degollen i decapiten: no em digui que no els podem frenar.

No és pacifista, entenc.

Si fem servir la violència per salvar vides de nens, la justifico. La humanitat se salva persona a persona!

La pau no és el bé suprem?

No. El bé suprem no és la pau, és la reconciliació! Sense reconciliació, no hi ha pau autèntica: no hi haurà pau entre Palestina i Israel mentre no hi hagi reconciliació.

Vostè, com combatria el terrorisme islamista internacional?

Cas per cas, sense causa general per “terrorisme”. L’FBI ha empresonat un noi de Chicago per un blog on reflexiona sobre com ser bon musulmà. Fent això, l’FBI fabrica terroristes.

Què ha de tenir un advocat per ser molt bon advocat?

Ha de ser fiable i d’un perfil humà inclinat a resoldre problemes dels seus clients.

També amb mentides, si cal?

Això seria contrari al sentit de la professió, igual que un metge cura i no mata.

Doneu-li un consell a un futur advocat.

El mateix que vaig rebre d’un estudiant més gran el primer dia de facultat: “Si veniu aquí a guanyar diners, marxeu! Aquí es ve a servir la vídua, l’orfe i l’oprimit. I només després, a guanyar diners”.

Premi Dret i Societat

M. Cherif Bassiouni és l’home l’esforç personal i a contracorrent del qual va propiciar la creació del Tribunal Penal Internacional, una eina esperançadora de civilització. Mereix el Nobel de la Pau. M’ensenya a substituir la temptació de salvar la humanitat per salvar un sol nen, una sola persona, pas a pas, gra a gra, sense gaires cerimònies. M’ho repeteix: “La humanitat se salva persona a persona”, per això ho titulo així. Agraeixo al despatx d’advocats Roca Junyent que hagi convidat Cherif Bassiouni per distingir-lo amb el II premi Dret i Societat pel seu servei a la convivència, guardó que li han entregat en un acte solemne al Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Víctor-M. Amela

27/06/2015

La Vanguardia