El tabac d'embolicar és tan perjudicial com els cigarrets convencionals

El Comitè Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme proposa que tots els paquets de tabac tinguin la mateixa mida, colors i sense publicitat, com ja passa al Regne Unit o Austràlia

El director de la unitat especialitzada en tabaquisme de la Direcció General de Salut Pública (DGSP) de la conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid, Carlos A. Jiménez Ruizha, assegura que "fumar tabac d'embolicar és tan perjudicial com fumar cigarrets manufacturats".

"Els qui fumen tabac d'embolicar consumeixen menys cigarrets al dia, però, malgrat això, aspiren més monòxid de carboni que els fumadors de cigarrets manufacturats. Una altra dada important és que els nivells de cotinina [la transformació de la nicotina en fumar] també són similars en tots dos grups", ha explicat. De fet, el consum de tabac d'embolicar augmenta gairebé un 14% cada any, mentre que el consum de tabac manufacturat es redueix", detalla l'especialista.

Paquet únic per al tabac

El Comitè Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme (CNPT) ha demanat al Govern l'empaquetament genèric de tots els paquets de tabac. Consisteix en un paquet senzill de dos colors, que només incorpora el nom de la marca, un nom de producte o del fabricant i no porta ni logotips, ni publicitat ni trets distintius. L'únic que porta són les advertències sanitàries, els timbres fiscals o etiquetatge obligatori i el tipus i mida de lletra són preestablerts, així com la forma, la mida del paquet i els materials.

Durant la VI Jornada de Prevenció i Control del Tabaquisme, celebrada aquest divendres a Barcelona, s'ha destacat l'"experiència reeixida" d'Austràlia amb els paquets neutres. Aquesta normativa va entrar en vigor el desembre del 2012 i Irlanda i el Regne Unit també van aprovar a principis de març d'aquest any el nou empaquetament. El CNPT ha defensat que fa menys atractiu el consum de tabac, redueix les falses creences que hi ha cigarrets menys perillosos per a la salut, encoratja a no iniciar-se a fumar entre els joves i no incrementa el contraban. El focus d'aquesta mesura és reduir la prevalença de consum de tabac, especialment entre els joves, ja que Espanya té un dels percentatges de joves fumadors més alts d'Europa, sobretot les dones. Amb el canvi als envasos neutres, el CNPT calcula que aproximadament hi hauria un descens d'un 1,5% de fumadors.

El cost sanitari dels fumadors és un 56% més gran que els no fumadors, segons un estudi

El cost sanitari d'un fumador a Espanya és un 56% més gran que el d'un no fumador ja que les persones que fumen consumeixen serveis de salut per valor de 848,64 euros de mitjana l'any, a més d'estar 11 dies de baixa, mentre que els no fumadors costen 474,71 euros i estan 7 dies de baixa. Aquestes són les principals conclusions del primer estudi realitzat a Espanya per estimar els costos sanitaris reals i les baixes laborals associades al consum de tabac, a partir d'una anàlisi de 500 pacients de 45 a 74 any.

Les conclusions d'aquest estudi, les dades preliminars del qual van ser presentades recentment en la VI Jornada de Prevenció i Control del Tabaquisme celebrada a Barcelona, pretén conscienciar sobre l'enorme cost social i econòmic derivat del tabaquisme, que produeix malalties cardiovasculars, cerebrovasculars, respiratòries i diversos càncers. L'estudi demostra que els fumadors fan una major utilització dels serveis sanitaris i tenen unes majors taxes d'absentisme laboral, en la línia d'altres estudis internacionals.

Al conjunt d'Espanya, els costos sanitaris directes produïts per les cinc malalties més importants relacionades amb el tabac van suposar 7.695,29 milions d'euros anuals l'any 2009, segons les dades del comitè espanyol de prevenció del tabaquisme. També aquell any, el cost econòmic indirecte del tabaquisme a nivell laboral va ascendir a 8.780 milions d'euros. Aquest cost inclou l'absentisme laboral a causa de malalties relacionades amb el tabac, pèrdua de productivitat, manteniment i neteja de les instal·lacions pel fum dels cigarrets.

Urgències i fàrmacs

Els fumadors van acudir a urgències hospitalàries 0,57 vegades a l'any, mentre que els no fumadors 0,40. El nombre anual d'interconsultes derivades des d'atenció primària dels no fumadors va ser de 0,63, mentre que els que fumen va ser de 0,91. El 8,4% dels pacients no fumadors van ser ingressats a l'hospital mentre que en fumadors el percentatge va ascendir al 17,6%. Els fumadors habituals van consumir de mitjana més fàrmacs d'ús crònic (3,07) que els que mai van fumar (1,9). A partir de totes aquestes dades es conclou que el cost sanitari dels fumadors és de mitjana 848,64 euros a l'any i de 474,71 en no fumadors, fet que suposa un sobrecost de 373,43 euros anuals entre els que consumeixen nicotina.

Aquest estudi també aporta evidències sobre el fet que el tabaquisme incrementa tant el risc com la durada de l'absentisme laboral. En relació amb els costos indirectes per incapacitat laboral, la mitjana de baixa laboral en fumadors va ser 11 dies, mentre que en no fumadors va ser de 7 dies, fet que suposa un 36,36% més de dies de baixa a l'any en els fumadors. Així s'observa un cost anual per incapacitat temporal i pèrdua de productivitat de 2.253,9 euros en fumadors i de 1.434,3 en no fumadors, fet que suposa un sobrecost de 819,6 euros per fumador.

Més proclius a certes malalties

Les persones que fumen són més proclius a patir una varietat més gran de malalties així com a tenir pitjor salut que els no fumadors, el que consegüentment suposa una major taxa d'absentisme laboral. A més de les malalties més greus, com ara càncer, bronquitis, emfisema, embòlia i cardiopatia, els fumadors són més susceptibles als refredats, constipats i grips.

EFE

01/06/2015

Ara.cat