Jane Goodall, primatòloga; la seva xarxa de refugis salva de l'extinció als ximpanzés
Tinc 81 anys: em diuen que descansi, però no puc, perquè estem destruint el planeta i el nostre temps s’acaba. Vaig néixer a Anglaterra, però he dedicat la meva vida a l’Àfrica i viatjo 300 dies
a l’any. No salvarem els ximpanzés de l’extinció sense salvar als humans amb qui viuen.
El primatòleg Franz de Waal va explicar aquí que, igual que nosaltres, els ximpanzés maten no només per menjar; també per poder. Jo mateixa he documentat guerres despietades entre exèrcits de ximpanzés molt similars a les humanes.
Els simis s’organitzen en exèrcits?
Vam observar com en un grup de ximpanzés hi havia massa mascles i llavors un grupuscle es va escindir...
Volien un territori propi?
...I, per dominar-lo, van agredir membres del seu grup primigeni i van iniciar així una autèntica guerra que va culminar amb una emboscada dels de la bandada més gran.
Qui va guanyar?
Els que eren més, per descomptat: van matar tots els ximpanzés enemics que van poder i també les cries i les femelles més grans.
Una crueltat molt humana.
Només van salvar de la matança les femelles més joves, les que encara no havien parit, que van reincorporar ràpidament al grup...
Per pur instint sexual?
L’instint sexual els va guiar, però els etòlegs sabem que darrere d’aquesta pulsió fisiològica hi ha la necessitat d’augmentar la diversitat genètica de la bandada.
La guerra va acabar amb la matança?
No, perquè les batalles, xocs i escaramusses són habituals entre ximpanzés...
De Waal parla de “la política del ximpanzé”:
els mascles alfa monopolitzen les femelles per força, però els beta els enganyen establint aliances polítiques. Els mascles alfa sols intenten monopolitzar les femelles, que, d’altra banda, són igual de despietades en la batalla que ells.
Precisament, Binkerton especulava aquí amb el fet que els mascles beta van generar el llenguatge humà amb categories de temps i espai per poder enganyar l’alfa i repartir-se l’accés a les femelles per torns. És cert que el límit entre els altres primats i nosaltres és en el llenguatge humà i la nostra capacitat d’abstracció....
És cert que els ximpanzés ballen danses de la pluja semblants a rituals religiosos?
Jo les he contemplat. Els ximpanzés es meravellen davant l’aigua de forma protoespiritual, però el primat viu en l’aquí i ara i la seva única manera d’aprendre és imitar el que veu.
Nosaltres parlem i aprenem del que va passar o passarà a milers de quilòmetres.
Aquesta explosió simbòlica potser ens fa més llestos, però no més intel·ligents, si entenem la intel·ligència com a capacitat d’adaptar-se al medi canviant i sobreviure.
Amb el llenguatge dominem el planeta.
Però no ens fa intel·ligents, perquè estem a punt de destruir-lo i autodestruir-nos. Els ximpanzés sí que són més intel·ligents perquè són capaços no sols d’adaptar-se sinó de mantenir l’equilibri amb el medi. I tinc una altra teoria per a l’origen del llenguatge...
Endavant!
Tot el codi dels primats ja es troba en la relació entre mare i fill: carícies, abraçades, ganyotes, copets de mà, i el que signifiquen. Quan creixen, no fan sinó continuar utilitzant aquest mateix codi.
I...?
Els nostres avantpassats primats també s’hi van conformar fins que l’evolució genètica ens va anar deixant sense pèl al cos.
No sé si veig la relació pèl-llenguatge.
Els nadons simis encara s’agafen al pèl de la mare que els transporta. Quan l’evolució ens va fer perdre aquest pèl, les mares havien de deixar-los de vegades a terra per buscar aliment, per això es van veure obligades a desenvolupar un llenguatge amb abstracció per comunicar-s’hi i protegir-los.
És una altra teoria interessant.
És mera especulació: el de debò interessant és el que fem per salvar els ximpanzés de l’extinció i els africans i la selva on conviuen.
Els ajuden perquè no els cacin?
Quan vaig sobrevolar fa 50 anys el llac Tanganyika estava envoltat d’una selva immensa: l’altre dia vaig tornar a atalaiar-lo des de l’avió i està desforestat igual que moltes altres zones de l’Àfrica. Els africans es veuen obligats a talar-les per sobreviure.
I sense arbres no hi ha ximpanzés.
Sense ajudar els africans no se salvarà ningú. Així que cal aprendre amb ells a conviure amb el medi i les altres espècies. Si passen gana com ara, no hi ha futur.
Com els ajuden?
Tenim programes en dotzenes de pobles per ensenyar-los a conrear de forma sostenible i a defensar la selva amb monitors africans i utilitzant el microcrèdit.
A més, pateixen inestabilitat política.
Ja vam treure els nostres ximpanzés de Burundi durant les matances dels noranta i fa poc hi ha hagut violència després de les eleccions. Però encara són pitjors les guerrilles islàmiques com Boko Haram: bandes d’assassins.
L’Àfrica viu una altra explosió demogràfica.
Per això, tenim programes de planificació familiar i pares tanzans vénen a fer-se la vasectomia en comptes de voler multiplicar-se com els demanava la seva cultura. Això també és aprendre i adaptar-se.
Com els seus ximpanzés, Jane Goodall habita l'aquí i ara d'una manera natural absoluta -tan convençuda de la seva causa- que tu, que sobrevius d'il.lusions i mitges veritats, et sents una mica impostor al seu costat i, quan sentencia que el planeta no pot sostenir tantes granges ni nosaltres menjar tanta carn, et penedeixes sincerament de l'entrepà de pernil de l'esmorzar. Després d'una vida excepcional de brillant investigació primatològica i eficient activisme per la supervivència dels nostres parents primats, Goodall rep el 27è Premi Internacional Catalunya en el seu periple per finançar els refugis per als ximpanzés, les seves selves i els africans amb qui ni conviuen.
Lluís Amiguet
01/06/2015
La Vanguardia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies