El Bisbat intervé el capítol de la Catedral i nomena dos nous administradors

Joaquim Giol i Robert Xifre en seran els responsables econòmics, mentre els canonges se seguiran ocupant del culte

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha decretat la intervenció de la tresoreria del Capítol de la Catedral i ha nomenat dos nous administradors de la seva confiança, mossèn Joaquim Giol i l'ecònom del Bisbat, Robert Xifre i Anglada, de manera que introdueix amb aquest darrer la figura d'un seglar en l'administració dels comptes de la Catedral. Giol, que també és canonge, i Xifre substituiran en les funcions administratives Jaume Julià, actual degà del Capítol catedralici, que mantindrà el càrrec de degà, si bé les seves responsabilitats quedaran limitades a l'àmbit de la litúrgia, el culte i la pastoral.

La Catedral de Girona rep 200.000 visitants l'any. Foto: Cuca Garriga

En una decisió sense precedents, Francesc Pardo ha volgut assumir el control dels «béns temporals», és a dir, els comptes, de la Catedral de Girona, funció que fins ara assumia el degà, Jaume Julià. Un doble càrrec -el d'administrador i president- que no és gens habitual en cap diòcesi. Pardo va firmar el 10 de març un decret publicat al Butlletí Oficial de l'Església de Girona -consultable des del web del Bisbat- en el qual afirma: «Fent ús de la facultat que em confereix el cànon 1276 del Codi de Dret Canònic, pel present decret queda intervinguda l'administració dels béns temporals del capítol de la Catedral de Girona, i en nomeno administradors el provicari general, Mn. Joaquim Giol i Auymerich, i l'ecònom diocesà, Sr. Robert Xifre i Anglada».

En el document, el bisbe s'expressa així: «Aquests administradors que nomeno assumeixen totes les funcions referides a l'administració de béns descrites en els Estatuts del Capítol de la Catedral. Així doncs, tenen l'encàrrec de gestionar tot allò que faci referència al patrimoni, als assumptes econòmics i al personal contractat del capítol i de la Catedral. Els encomano l'execució immediata de les facultats que els són conferides pel present decret».

En relació amb el Capítol, que és l'òrgan dels canonges que fins ara ha administrat la Catedral, diu el següent: «El Capítol continuarà fent-se càrrec de la resta de responsabilitats sobre la litúrgia, el culte i la pastoral de la Catedral».

En el mateix Butlletí, el Bisbat explica que la decisió s'ha pres a petició del propi capítol, amb l'objectiu d'«optimitzar i rendibilitzar més adequadament el patrimoni i els recursos derivats de l'activitat que genera la Catedral, unificant la gestió econòmica del conjunt de la diòcesi». Segons afegeix, la decisió respon a «criteris de bon govern i major racionalització que preveu la Llei de Transparència», i que de fet va en la línia endegada per part d'altres diòcesis. Fonts de la delegació de Mitjans del Bisbat van explicar ahir al vespre que, com cada any, es farà una auditoria externa i que s'informarà oportunament dels resultats. A més, van recordar que el decret està publicat al Butlletí Oficial amb l'ànim de ser el més transparent possible.

Dos poders primordials

El capítol de la Catedral i el Bisbat són dos poders primordials de l'Església, amb el capítol exercint, a la pràctica, com a «contrapoder» del Bisbat. Tradicionalment han mantingut una relació de mutu respecte i poca interferència, però en els darrers anys les seves relacions s'havien anat tensant, en part pel gran deute que arrossegava la Catedral.

L'establiment d'una tarifa d'entrada al monument -que rep més de 200.000 visitants anuals-, va atenuar una mica el creixement del deute, que tot i això es va continuar incrementant per les obres de restauració i reformes projectades, com ara les de l'altar. Aquest projecte, a més, va encendre una polèmica amb els experts de la Comissió de Patrimoni, que van acusar els canonges de falta de preparació per impulsar un projecte que podia desvirtuar un conjunt de l'època gòtica únic a Europa.

Projectes d'elevat cost com ara el trasllat de l'arxiu capitular que el capítol tenia entre mans ja van ser aturats, però tot i això no s'havia aconseguit la reducció del deute de la Catedral. Aquest és un dels motius que ha impulsat el bisbe a firmar l'esmentat decret.

D'altra banda, l'Església no viu aliena al procés de canvi econòmic i social que experimenta Girona, i aquest procés ha forçat la institució a dotar-se d'uns equips professionals de l'administració i la gestió d'un patrimoni monumental que ja no té sentit només des del punt de vista de la funció litúrgica. En aquest context, i vista la falta de relleu en un clergat d'avançada edat, l'arribada de professionals seglars per a la gestió dels aspectes no estrictament litúrgics es planteja com a opció inevitable.

Els canvis introduïts pel decret no han resultat satisfactoris per a tots els integrants del Capítol i ja han causat la primera baixa. Joan Nespleda, fins ara canonge conservador del patrimoni, ha abandonat el càrrec i no s'ha decidit qui el substituirà, tot i que s'especula amb la figura d'un seglar.

L. Fanals//D. Bonaventura

30/05/2015

Diari de Girona