Les dutxes del Papa

L’almoiner pontifici ajuda els més pobres amb els ingressos de les benediccions apostòliques.

El profund missatge social de Francesc no queda en meres paraules. El Papa argentí ha prodigat des del primer dia els seus gestos cap als pobres i ha instaurat un estil humil, molt lluny dels atributs monàrquics que van ser inherents a la seva posició durant segles. Jorge Mario Bergoglio ha arraconat els vehicles de gran cilindrada, fins i tot a l’estranger quan és hoste d’altres caps d’Estat, i ha preferit viure a l’habitació d’una residència, la Casa de Santa Marta, en lloc de l’espaiós apartament papal. En línia amb aquestes actituds tan franciscanes, l’almoiner pontifici, l’arquebisbe polonès Konrad Krajewski, ha anunciat que, a partir de dilluns vinent, començaran les tasques per construir tres dutxes per a indigents en un dels flancs exteriors de la plaça de Sant Pere, sota la superba columnata de Bernini, al local que ara ja acull lavabos per a pelegrins.

Krajewski, un home que transpira entusiasme pel càrrec que exerceix i pel suport constant que rep del Papa, va explicar els seus plans en una entrevista amb el diari torinès La Stampa i després a Ràdio Vaticana. La idea se li va ocórrer després de saludar pel carrer un indigent, Franco, un italià que fa un decenni que sobreviu al carrer. En Franco li va dir que aquell dia feia 50 anys. El prelat el va convidar a sopar. “Però faig pudor...”, es va excusar ell. Krajewski va insistir i finalment van anar a un restaurant xinès. Allà l’indigent li va explicar els problemes que tenen els sensesostre romans per a la higiene personal.

L’almoiner va consultar el Papa, que el va animar a instal·lar les tres dutxes a la plaça de Sant Pere i a procurar que hi hagi també aquestes instal·lacions al servei dels pobres en una desena de parròquies de la ciutat. “Donem dignitat a aquestes persones si poden rentar-se”, va explicar l’arquebisbe, i va recordar que a les estacions de tren hi ha dutxes, però són de pagament. Les que tenen Càritas i la Comunitat de Sant Egidi no són suficients per a la població dels sensesostre. 

Krajewski va manifestar crítiques indirectes a l’Ajuntament de Roma per no haver previst aquestes instal·lacions i va ironitzar sobre els terminis molt llargs i la burocràcia que els ens públics necessiten per autoritzar projectes d’aquestes característiques. “L’Evangeli ens diu que cal fer-ho avui, ajudar la gent avui, no demà –va insistir l’almoiner davant Ràdio Vaticana–. Això es podia fer immediatament, simplement parlant amb els rectors, incorporant dutxes als lavabos que ja hi ha. Aquesta és una acollida del rector i de la comunitat parroquial”. L’arquebisbe va admetre que es requereix certa infraestructura de neteja, de voluntaris. “Nosaltres som el servei d’emergència del papa Francesc, i els nostres diners han de ser distribuïts de manera evangèlica –va concloure–. Construir aquestes dutxes per als sensesostre és, per a molts, una benedicció, també per a la ciutat. És una cosa que podem fer, la nostra petita contribució”.


La seu de l’almoiner pontifici –una institució creada al segle XIII– s’ubica en un dels pocs edificis a l’interior del Vaticà als quals es pot accedir sense permís. N’hi ha prou d’entrar al recinte per la porta de Santa Anna i dir als guàrdies suïssos que es vol anar a comprar “pergamins”. Així es diuen els diplomes que emet l’oficina de l’almoiner. Són les famoses benediccions apostòliques, uns documents amb el segell papal que poden encarregar fidels de tot el món amb motiu d’aniversaris, batejos, comunions, matrimonis, ordenacions sacerdotals i altres esdeveniments. Els diners que s’ingressen per aquests diplomes –més altres donacions extraordinàries– es dediquen a obres de caritat, a petits ajuts molt repartits, el gruix a la ciutat de Roma. Molts sensesostre coneixen Krajewski (l’anomenen Don Corrado), l’àngel de la guarda que els envia el Papa.

Eusebio Val
14/11/14
La Vanguardia