L'alta

El temps dels hospitals té pesos a les ales i no vola: s'arrossega lentament. Mentre a fora tot és pressa, soroll i moviment, l'habitació és un reducte de tan pocs estímuls que, del llit estant, un espera amb candeletes alguna cosa que trenqui les hores i l'avorriment, que distregui i que enganyi el dolor i el temps. Com tarda, el doctor, a passar! I aquell familiar que ha dit que tornava de seguida, on ha anat, tanta estona? La tele cansa. El llibre pesa. En aquest context, els àpats es converteixen en un pur delit més enllà de la gana, i un petit retard a l'hora de dinar es viu amb inquietud. Fins que sents el dring de les safates i l'olor de la verdura. Per fi! Però una mica abans de la teva porta el carro s'atura, i tens por que es descuidin de tu. No, mira, ara entren!

Però no tothom viu a l'hospital uns dies tan buits. A la planta baixa del Trueta hi ha una exposició que es titula 11 dies i 10 nits al Trueta, dedicada a tres doctores i a tot el personal de la quarta i la vuitena plantes, on en Joan Escribà Serra, l'autor, va estar el gener passat. Són vint dibuixos fets a tinta, de traços despentinats i nerviosos, amb què l'artista ha volgut deixar el testimoni de la quotidianitat del seu ingrés. Tant de bo tots ho poguéssim fer. Dibuixar –o escriure– el món de l'hospital, un món en què entrem sempre per força, on ens sentim vulnerables i despullats, i d'on volem sortir com més aviat millor, és una bona manera de posar-hi distància i de vèncer la por que ens fa. Els dibuixos en qüestió tenen títol; el millor, el que es titula Jo, un autoretrat, el malalt encarant-se al mirall, demacrat, segurament desconegut per ell mateix. També hi ha Reunió de sanitàries, Cercant l'agulla, Cap a l'última prova, Pacients passejant... Fins a l'últim quadre, exuberant, emocionant, que porta l'esperançador títol de L'alliberament: els papers de l'alta!

Aneu a veure aquesta petita exposició, que us agradarà. És una bona manera d'entrar al Trueta voluntàriament i d'adonar-se de la sort que tenim de poder-ne marxar quan vulguem, sense esperar que ens donin els papers de l'alta.

Maria Mercè Roca

12/11/14

El Punt Avui