Pot convertir-se en el nou elixir de la joventut. Anomenat GDF11, es tracta d'una proteïna que s'ha mostrat capaç de rejovenir el cervell i els músculs -entre ells, el cor- en dues investigacions coordinades per la Universitat de Harvard (Estats Units).
Encara que els experiments s'han realitzat en ratolins, els investigadors recalquen que la mateixa proteïna actua en el cos humà. L'equip de Harvard ha anunciat la seva intenció d'iniciar assajos d'un fàrmac basat en aquesta proteïna en persones voluntàries en un termini de tres a cinc anys.
Aquests assajos no aniran dirigits al principi a persones sanes que desitgen retardar el seu envelliment sinó a persones que pateixin malalties associades a l'edat. Entre les possibles candidates, els investigadors citen malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer i la insuficiència cardíaca. Si es confirmen l'eficàcia i la seguretat del tractament, els assajos es podrien ampliar més endavant a la prevenció de l'envelliment en persones sanes.
Les investigacions s'han inspirat en experiments anteriors de parabiosis en els quals es van unir els aparells circulatoris de dos ratolins d'edats diferents. En aquests experiments es va observar que els ratolins més vells recobraven el vigor que havien perdut, el que feia suposar que hi havia alguna cosa en la sang dels ratolins més joves que tenia un efecte rejovenidor.
Els investigadors de Harvard, que formen part d'equips diferents encara col·laboren entre ells, han identificat la proteïna GDF11 com la responsable -o, si més no, una de les responsables- d'aquest rejoveniment. Aquesta proteïna es troba en quantitats molt més altes en la sang de ratolins joves que a la de ratolins vells.
L'investigador Lee Rubin, especialista en malalties neurodegeneratives, ha observat que la proteïna afavoreix el creixement de noves neurones i vasos sanguinis en el cervell, de manera que el cervell d'animals vells torna a semblar anatòmicament al d'animals més joves. A més, Rubin ha comprovat que aquestes neurones i vasos sanguinis són funcionals, ja que els ratolins recuperen habilitats cognitives que havien perdut amb l'envelliment.
"Pensem que hi haurà una manera de revertir en part el declivi de l'envelliment amb una única proteïna", declara Rubin en un comunicat difós per la Universitat de Harvard. "Podria ser la mateixa molècula GDF11 o una semblant a ella".
En la segona investigació, Amy Wagers ha demostrat que es poden reparar els danys de l'ADN en cèl·lules mare musculars amb injeccions de GDF11. Els experiments s'han realitzat amb ratolins que tenien una edat equivalent a 70 anys en una persona i que han recuperat la força, la resistència i el teixit muscular de quan eren més joves.
Els resultats d'ambdues investigacions es van presentar ahir a la web de la revista Science. També ahir, un equip de la Universitat de Stanford ( EUA ) va anunciar que, quan es connecten els sistemes circulatoris de dos ratolins d'edats diferents per parabiosis, milloren la memòria i la capacitat d'aprenentatge del ratolí de més edat. Segons els resultats presentats a la revista Nature Medicine, la principal millora s'observa en l'hipocamp, una part del cervell molt afectada per la malaltia d'Alzheimer. L'equip de Stanford ha creat la companyia de biotecnologia Alkahest per desenvolupar noves teràpies a partir dels resultats de la seva recerca.
Els equips de Harvard, per la seva banda, estan en negociacions amb un grup de capital risc per aconseguir finançament que els permeti continuar les investigacions fins a aconseguir un fàrmac. Encara no han esbrinat com actua exactament la proteïna GDF11 en l'organisme. Però, després de demostrar que restaura la funció cognitiva i cardíaca, així com la força muscular, en ratolins vells, " apostaria que aquests resultats es traduiran en un assaig clínic i un tractament", declara Rubin.
Josep Corbella
05/05/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies