Expert en bioquímica i biologia molecular, José Miguel Mulet ha publicat Comer sin miedo, un llibre que vol desmuntar amb arguments científics alguns dels mites de l'alimentació del segle XXI. Professor de biotecnologia a la Universitat Politècnica de València, es declara defensor dels transgènics, diu que el menjar és ara més segur que mai i declara que els aliments ecològics no són ni més nutritius ni més sans.
Què vol dir que hi ha més tecnologia en un tomàquet que en un Ipad 5?
Estem acostumats a associar tecnologia amb llums i botons. Els tomàquets actuals són el resultat de 2.000 o 3.000 anys de tecnologia. Els hem domesticat, els hem encreuat, seleccionat, manipulat. N'hem modificat l'ADN i ja no s'assemblen a les plantes silvestres originals, que a més eren tòxiques.
És per això que defensa els transgènics?
És que són els aliments més estudiats i avaluats de la història. I no entenc el rebuig de la gent als aliments transgènics quan vivim rodejats d'ells. La roba, els bitllets d'euros, els medicaments, les compreses, el sabó. Tot això són transgènics. Ens fa cosa menjar-ne, però no injectar-los, com és el cas de la insulina.
És que són els aliments més estudiats i avaluats de la història. I no entenc el rebuig de la gent als aliments transgènics quan vivim rodejats d'ells. La roba, els bitllets d'euros, els medicaments, les compreses, el sabó. Tot això són transgènics. Ens fa cosa menjar-ne, però no injectar-los, com és el cas de la insulina.
I si són tan segurs, per què hi ha tantes campanyes en contra?
Això només passa a Europa. Les mateixes organitzacions que aquí hi estan en contra als Estats Units no fan campanya.
Això només passa a Europa. Les mateixes organitzacions que aquí hi estan en contra als Estats Units no fan campanya.
Es permeten pocs transgènics a l'Estat.
Només tres. En canvi, d'importació entre vint o trenta productes, la colza, entre ells.
Només tres. En canvi, d'importació entre vint o trenta productes, la colza, entre ells.
A favor dels transgènics i dels conservants i en contra del menjar ecològic. No és una provocació?
Al llibre hi ha un capítol titulat “Millor conservant en mà que salmonel·la volant”. Ho diu tot. Els conservants salven moltes vides cada any. I permeten tenir més menjar i a millor preu. I jo no estic en contra del menjar ecològic. El que sí que dic és que la gent no sap el que compra. Pensa que els aliments ecològics són més sans i més nutritius i hi ha estudis que conclouen que no és cert.
Al llibre hi ha un capítol titulat “Millor conservant en mà que salmonel·la volant”. Ho diu tot. Els conservants salven moltes vides cada any. I permeten tenir més menjar i a millor preu. I jo no estic en contra del menjar ecològic. El que sí que dic és que la gent no sap el que compra. Pensa que els aliments ecològics són més sans i més nutritius i hi ha estudis que conclouen que no és cert.
Com? Que no són més sans?
En absolut. El que sí que són és molt més cars. En aquest tema l'administració té la seva part de responsabilitat perquè permet una publicitat enganyosa.
En absolut. El que sí que són és molt més cars. En aquest tema l'administració té la seva part de responsabilitat perquè permet una publicitat enganyosa.
I com s'explica que cada cop hi hagi més gent que opti pel menjar ecològic?
És un boom, una moda adreçada a gent amb poder adquisitiu. La gent normal i corrent igual no s'ho pot permetre. Ara només un 4 per cent de la població menja bàsicament ecològic.
És un boom, una moda adreçada a gent amb poder adquisitiu. La gent normal i corrent igual no s'ho pot permetre. Ara només un 4 per cent de la població menja bàsicament ecològic.
Vol dir que ens deixem portar, sense filtrar la informació. Això explica també l'èxit d'alguns productes miracle, com van ser les baies de goji fa uns anys...
Sí, ho havien de prevenir tot, fins i tot el càncer. Avui ja ningú se'n recorda. Eren un engany. Deien que venien de l'Himàlaia i en realitat es cultivaven al Mediterrani.
Sí, ho havien de prevenir tot, fins i tot el càncer. Avui ja ningú se'n recorda. Eren un engany. Deien que venien de l'Himàlaia i en realitat es cultivaven al Mediterrani.
I per què tenim tantes manies amb el que mengem?
Les coses fàcils no les valorem. Són els típics capricis d'un país desenvolupat i on els supermercats estan plens.
Les coses fàcils no les valorem. Són els típics capricis d'un país desenvolupat i on els supermercats estan plens.
Virtudes Pérez
04/05/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies