La laxitud amb els divorciats crea tensions a l’església catòlica

Francesc encén un seriós debat doctrinal entre reformistes i ortodoxos

Els conservadors veuen que hi va la sacralitat del matrimoni i tota la moral sexual

El Papa després dels exercicis espirituals d'Ariccia

No tot és felicitat aquest primer aniversari de Francesc com a Papa. La perspectiva d’una possible readmissió als sagraments dels divorciats que s’han tornat a casar genera un debat intens en la jerarquia catòlica i entre els laics, i amenaça de provocar un xoc entre ortodoxos i reformistes sobre el rumb de l’Església catòlica al segle XXI.

Van causar un terratrèmol les paraules clares del purpurat alemany Walter Kasper quan va presentar la seva ponència al consistori de cardenals, el 20 de febrer. “Hem de ser honestos i admetre que entre la doctrina de l’Església sobre el matrimoni i sobre la família i les conviccions viscudes per molts cristians s’ha creat un abisme –va dir Kasper–. Per molts cristians avui el magisteri de l’Església s’allunya de la realitat i de la vida”.

El cardenal alemany va intentar plantejar una via intermèdia entre el rigorisme i el laxisme. Va proposar que, en determinats casos, els divorciats que s’han tornat a casar siguin readmesos a la comunió si compleixen certs requisits: si es penedeixen del fracàs del primer matrimoni; si han complert les obligacions derivades de la primera unió i descarten tornar enrere; si no poden trencar, “sense altres culpes”, el nou matrimoni civil; si es comprometen a intentar l’èxit en el segon matrimoni i a educar els fills en la fe, i si realment volen tornar a rebre la comunió. Segons Kasper, si es donen aquestes condicions, s’hauria de readmetre aquests catòlics als sagraments, també per evitar que els fills s’allunyin de l’Església. El cardenal alemany va alertar que l’excés de rigor sigui “contraproduent” i es perdi la generació de catòlics següent.

Els raonaments de Kasper preocupen molt els sectors catòlics conservadors. El diari italià Il Foglio s’ha fet portaveu de les seves idees. Les veus de dissensió també troben ressò al blog del prestigiós vaticanista Sandro Magister, un dels fòrums catòlics més seguits al món.

L’argument dels opositors a Kasper és que, en contra del que ell sosté, les seves propostes sí que canvien de soca-rel la doctrina mil·lenària de l’Església, basada en l’Evangeli, sobre la indissolubilitat del matrimoni cristià. I van més enllà: si s’admet de facto la possibilitat d’un segon matrimoni –sense nul·litat eclesiàstica del primer– i s’abandona la sacralitat d’aquesta unió eterna, per què no s’accepten també el sexe prematrimonial, les unions entre homosexuals o els mètodes anticonceptius no naturals? (com ja suggereixen bisbes progressistes com l’alemany Stephan Ackermann).

Pensen que, si l’Església catòlica emprèn aquest camí tan perillós, serà una rendició al relativisme modern, una claudicació i una pèrdua d’identitat.

Els que s’oposen a Kasper –diversos cardenals rellevants ja s’han pronunciat, com l’arquebisbe de Bolonya, Carlo Caffarra, i també hi posen serioses objeccions l’austríac Christoph Schönborn i el nord-americà Seán O’Malley– parlen d’una “revolució cultural” inacceptable. A Il Foglio fan servir el terme de concili Vaticà III per definir els sínodes extraordinaris sobre la família que abordaran aquests temes l’octubre que ve i el 2015. És una manera de subratllar-ne la importància i de censurar veladament el Papa per haver volgut colar canvis de tanta rellevància en simples sínodes i no en un nou concili.

Per les seves declaracions, sembla que Francesc s’alinea amb Kasper, però no ha concretat la seva posició. Simplement ha encoratjat el debat, ha advocat per la misericòrdia i perquè es tingui en compte la realitat social. A Roma es recorda, tot i això, la clamorosa frenada que va fer Pau VI, el 1968, amb l’encíclica Humanae vitae. Quan es pensava en una acceptació dels anticonceptius, Pau VI va dir que no. Hi ha qui pensa que amb el debat actual podria passar el mateix.

Eusebio Val

Ciutat del Vaticà

17/03/14

La Vanguardia