Jo us puc dir com es poden evitar la meitat dels càncers

Cristopher Wild, director de l'Agència Internacional del Càncer

Tinc 55 anys i en fa 30 que investigo el 80 per cent de càncers que es deuen a causes ambientals i a mals hàbits. Vaig néixer a Manchester: tant allà com aquí el càncer mata igual pobres i rics. Col·laboro amb el Creal (Centre d’Investigacions Epidemiològiques) de Barcelona

Quan, fa 30 anys, vaig començar a investigar el càncer al laboratori, pensava que la seva curació seria un fàrmac...

No és així?

Aviat em vaig adonar que el laboratori no era l’avantguarda de la investigació, sinó només un front més de la lluita.

On s’entaula la batalla decisiva?

Aplicant el que sabem de prevenció a polítiques d’Estat –no n’hi ha prou amb les conductes individuals– per canviar actituds en la nostra vida quotidiana. Per això us puc dir com es poden evitar la meitat dels càncers.

Doncs comenci ja, doctor.

Cada cultura i estil de vida genera els seus propis factors de risc: beure el mate massa calent a l’Uruguai augmenta els casos de càncer de gola; a Austràlia, els anglosaxons exposats a un sol despietat pateixen un alt percentatge de càncer de pell.

Tan blanquets ells.

A l’Àfrica Occidental, l’hepatitis B augmenta els càncer de fetge i les aflatoxines: fongs que parasiten el blat de moro i els cacauets.

I la vacuna del virus del papil·loma?

Hi ha vacunes l’impacte de les quals trigarà anys a apreciar-se, però són necessàries. Ara comencem a recomanar-ne d’altres.

Les monges no contreien aquest virus.

Perquè la via de transmissió era l’intercanvi sexual, però fixi’s que, en canvi, pateixen una taxa més alta de càncer de mama, perquè la maternitat primerenca i donar el pit són proteccions efectives.

Veig que cadascú té els seus riscos.

Però aquestes africanes cada cop triguen més a tenir menys fills, per això augmenta la seva taxa de càncer de mama. Analitzem quin càncer és dominant a cada país i, amb ajuda del laboratori, l’associem a estils de vida per poder proposar polítiques per modificar-los.

A Espanya?

Vostès tenen més càncer colorectal i de pulmó associats al tabaquisme i, cada vegada més a tot el món, les dades i estadístiques confirmen que la falta d’exercici i l’obesitat també són factors de risc.

No és nou.

Però no n’hi ha prou que jo ho digui i algun lector decideixi anar caminant a treballar...

Doncs ja seria molt.

...Hem de transformar en política tot allò que apunta el laboratori i les estadístiques.

Per què no puc prevenir jo sol?

Perquè vostè sol no pot canviar la seva manera de viure. Per exemple, les ciutats s’han de planificar per engrescar a caminar i fer exercici. A Houston em miraven com un marcià quan anava caminant a l’hospital.

Si allà no hi ha ni voreres.

Per això són més obesos. I li donaré la mala notícia: en els propers 20 anys hi haurà un 80 per cent més de càncers al món.

Per què?

Perquè els països emergents allarguen les seves vides i amb el progrés sumen els factors de risc dels països rics als que ja tenien.

Quins factors?

Els països pobres pateixen molts càncers causats per infeccions per virus. Avui, a més dels seus, pateixen els nostres.

Els seus gens no els protegeixen?

Els japonesos que es muden als EUA en pocs anys tenen els mateixos càncers que els nord-americans i, tot i això, els seus gens encara són els que tenien al Japó.

Per tant...

Sabem que factors d’entorn o estils de vida influeixen en el 80 per cent de càncers; els restants són atribuïbles a herència genètica.

I els països rics emmalaltirem més?

En prolongar les nostres vides, també patirem més càncers.

Males notícies portades per les bones.

Deixi’m insistir en la formidable: si li digués que un nou tractament cura la meitat dels càncers, seria la gran notícia. Doncs bé: repeteixo que ja sabem com evitar la meitat de casos amb polítiques adequades.

A veure...

Fixi’s en el tabac: després de dècades de lluita hem aconseguit un gran descens de càncer de pulmó als països que la van iniciar abans. Però pocs polítics són capaços de prendre decisions impopulars, els avantatges de les quals es veuran d’aquí a 20 anys.

Digui’m un país que els hagi tingut.

Finlàndia fa 40 anys patia un percentatge de càncer de coll uterí com el de l’Àfrica Occidental avui. Va començar a realitzar exploracions preventives llavors –eren cares– i avui es veuen per fi els resultats en dades.

Si ells van poder, per què no nosaltres?

Hem de pressionar els polítics perquè pensin i actuïn a llarg termini i no només el ministre de Sanitat sinó tot el govern. Què hi ha més important que la salut?

Quins nous factors detecten?

Un de cada cinc càncers es deu a virus; altres a radiacions, especialment de la llum solar; a l’alcohol; a agents químics; i ara també trobem factors psicològics com l’estrès, l’impacte del qual esfilagarsa els telòmers dels cromosomes.

No sé si aquests factors són nous...

El que és nou és que avui podem veure al laboratori quins factors han alterat l’ADN donant lloc a cada tipus de càncer.

Lluís Amiguet

17/03/14

La Vanguardia