La Família avui i aquí

Han estat molts milers les respostes al qüestionari sobre la família que el papa Francesc va lliurar als bisbats de tot el món. El Vaticà les ha elaborat adequadament i és molt possible que el tema hagi estat tractat durant l'assemblea de cardenals a finals d'aquest passat mes de febrer. Tanmateix el document que reflectirà les diferents visions dels creients serà debatut àmpliament pel Sínode de Bisbes a l'octubre de 2014.

Cal dir que la recepció de la consulta ha estat diferent en funció de continents i països. Mentre que als països asiàtics i africans les qüestions consultades són, principalment, temes tabús, a l'Amèrica Llatina, han estat molt crítics (bona part dels Presidents de les seves Repúbliques són divorciats i casats en segones núpcies). Europa també s'ha distingit pel seu sentit crític. Per exemple, les respostes provinents de catòlics alemanys i suïssos posaran molt frenètics als catòlics conservadors, ja que demanen la retirada dels anatemes doctrinals, sobre moral sexual, proclamats per Joan Pau II i Benet XVI.

La consulta ha aixecat moltes expectatives sobre temes avui conflictius i condemnats, fins ara, per la moral catòlica, com els divorciats tornats a casar, unions de fet, relacions sexuals prematrimonials, mètodes anticonceptius, matrimonis homosexuals, l'avortament. Ara és l'hora del discerniment. És hora de descobrir els veritables "signes dels temps" sobre la vivència de l'amor dins dels diferents models de família existents. La Constitució Pastoral Gaudium Spes 44a del Concili Vaticà II és molt clara i contundent: "Correspon a tot el poble de Déu, sobretot als pastors i teòlegs, amb l'ajuda de l'Esperit Sant, escoltar atentament, discernir i interpretar els diferents llenguatges del nostre temps, per tal que la veritat revelada pugui ser percebuda cada vegada més a fons, més ben entesa i més adequadament presentada".

Si discernir els signes del temps correspon a tot el poble de Déu, em permeto dir-hi la meva i fer-la pública perquè pugui ser contrastada i contestada. Entre tots hem de procurar donar resposta a les exigències de la vivència evangèlica, avui. Primer caldrà que ens desfem dels antics paradigmes que han condicionat el món de la família. Un d'ells és el seu sentit patriarcal, on l'home és el cap i mana. Avui entenem que la família és un projecte comunitari, on l'home i la dona són iguals en drets i obligacions i els fills han d'ésser objecte d'un procés pedagògic, d'acord amb l'edat, vers la seva plena emancipació i igualtat. Compte amb la nostra visió eurocentrista que valora la cultura occidental com la millor i única capaç de civilitzar les altres cultures. Les altres cultures també existeixen i potser estan més a prop de l'evangeli.

Caldrà que l'edifici jurídic del dret canònic sobre la família, les relacions sexuals i la procreació, construït des del segle XI, amb normes imperatives des del Concili de Trento (s. XVI), alliberi les relacions amoroses de l'excés de casuística jurídica. Quan dos cristians s'estimen, integren de fet, sense més cerimònies, la seva relació amorosa al seu projecte vital cristià. Així era entre els cristians dels primers segles. L'excés de normes ha fet més viu l'amor o l'ha ofegat?

La sociologia i els seus instruments d'analitzar la realitat (enquestes, entrevistes, sondeigs d'opinió) són vàlids però no exclusius per un veritable discerniment dels signes dels temps. Es fa imprescindible l'anàlisi teològica per esbrinar els veritables anhels de l'home d'avui i com l'Evangeli pot donar-hi resposta.

En aquest sentit, l'Església catalana compta amb un llarg recorregut de discerniment sociològic i teològic, digne d'admiració, que marca el seu particularisme dins de l'Església espanyola i que s'ha de tenir en compte a l'hora d'aproximar-nos al fet de la família, la parella, les relacions familiars i la moral sexual. Fa quaranta anys, l'Institut Catòlic d'Estudis Socials publicava el llibre La família, avui i aquí. Comentaris a una enquesta. Era el resultat de 1.700 respostes a unes enquestes promogudes per Quaderns d'orientació familiar, preocupada com estava per respondre a les inquietuds, els neguits i fins i tot la desorientació davant de nous fets a l'entorn de les relacions familiars, que semblaven fer trontollar l'esquema tradicional de la família.

Temes com els canvis sociològics de la institució familiar, el conflicte generacional, el divorci, l'avortament, el problema religiós, les relacions prematrimonials, autoritat i llibertat en l'educació dels fills són analitzats des de la seva realitat, amb comentaris i reflexions des de l'antropologia cristiana.

Dels diferents anhels que s'expressen en l'estudi, per assolir la necessària felicitat personal dins del matrimoni, en destacaré dos d'essencials per a la pervivència de la vida amorosa de la parella, que considero veritables signes del temps. El primer és la fidelitat. Una fidelitat que no dimana de cap manament com la indissolubilitat proclamada i exigida per la doctrina catòlica, sinó que és conseqüència del domini de l'art d'estimar. Un art que exigeix adquirir certes habilitats. Quatre són les habilitats descrites en el famós llibre del sociòleg, psicòleg i humanista Erich Fromm, L'art d'estimar: a) Atenció activa per a la vida i el creixement d'allò que estimem. b) Responsabilitat. Ser responsable significa ser capaç i estar disposat a "respondre". c) Respecte que denota la capacitat de veure una persona tal com és, de ser conscient de la seva individualitat única. d) Coneixement. Respectar una persona no és possible sense conèixer-la.

El segon és la tendresa. En les relacions de parella i familiars, la tendresa és l'expressió més fluida i flexible de l'amor. És la lubrificació de tots els engranatges relacionals, sexuals, de comunicació, d'intercanvi de coneixements, de vivències espirituals, de projecció de somnis. El cap, el cor i l'esperit s'harmonitzen amb la tendresa.

El pròleg del llibre La família, avui i aquí (Editorial Saurí), acaba dient: "La gran necessitat de tendresa i d'afecte que mostren quasi totes les respostes és el fonament de les relacions familiars". Fidelitat i tendresa, essència de la vida d'amor i de la família. Promoure aquesta essència és el gran repte de l'Església, avui.

Tant de bo els nostre bisbes s'emportin aquest estudi dins la seva motxilla de documents per estudiar i dirimir en el proper Sínode, com a símptoma de la singularitat de l'Església catalana que fa quaranta anys les seves bases ja intentaven discernir els signes dels temps perquè l'evangeli fos paraula viva per als homes i dones del propi temps.

Pere Reixach

15/03/14

Diari de Girona