Les desigualtats s'agreugen perquè les dones tenen menys possibilitats de sortir-se'n

Entrevista a Montserrat Gatell, Presidenta de l'Institut Català de les Dones

La crisi està significant un pas enrere en la igualtat entre sexes en l'entorn laboral?

Qualsevol etapa de canvi, que és el que en realitat és aquesta crisi, accentua les potencialitats però també tot allò de negatiu que té la societat. La meva impressió és que sí, que s'estan accentuant les desigualtats entre els homes i les dones. Bàsicament perquè partim d'un estat de desigualtat que al llarg dels anys s'ha anat suavitzant, fent-se més invisible i subtil, però que malauradament no deixa de ser-hi, i que una crisi tan profunda ha d'agreujar necessàriament perquè uns tenen més possibilitats per sortint-se'n que les altres.

Quan les empreses demanen més sacrificis, la dona és qui cau en primer lloc?

Cau d'una manera més profunda. Hi ha tot un seguit de responsabilitats que socialment i històricament tenen atribuïdes les dones i que dificulten que pugui assumir més mobilitat o la jornada més extensa que demanen les empreses.

També està notant més les retallades en l'estat del benestar?

Sí, això està passant i pel que comentem, per una assignació de rols. Quan no tenim uns serveis tan extensos, primer tenim en compte l'opció que sigui la dona qui s'ocupi de tot allò que fins ara els oferia l'administració pública. Això també passa perquè la dona sol tenir una situació laboral més feble: contractes més precaris, a temps parcial i més mal remunerats. Per tant, si dins d'una família s'ha de prescindir d'un dels sous, és més fàcil que sigui del de la dona.

És més fàcil que elles surtin del mercat laboral, i també és més complicat que s'hi reintegrin?

Sí, tot i que ara s'ha de tenir en consideració un aspecte que fa anys no passava i és que les dones joves estan més ben formades. A les universitats hi ha més noies que nois. Per tant, ja no podem dir que els resulta més difícil tornar al mercat laboral perquè estan pitjor formades. Com a mínim no és una raó de pes. Però sí que és veritat que en el moment que decideixen tornar al mercat laboral, tal com està actualment la situació econòmica, els resulta més difícil que a l'home, perquè porten una motxilla de totes aquestes assignacions socials que dificulten l'accés perquè no hi ha una disponibilitat en molts casos absoluta als requeriments del mercat laboral. Allò que en els homes pot ser considerat com una oportunitat, en molts casos per a les dones és un problema.

Per això moltes opten per l'emprenedoria?

En el cas de les dones l'emprenedoria està vinculada a l'autoocupació, a la conciliació, però també a la superació de la discriminació salarial, que és un tema bàsic del qual parlem molt poc. Tots aquests inconvenients queden atenuats quan una dona emprèn. Tot i així s'haurà d'analitzar més endavant quina és la supervivència d'aquestes empreses, perquè una cosa són les ganes o la necessitat i una altra cosa és quantes són fruit de les oportunitats que han tingut les dones.

Pensa que són menors?

A vegades es posa molt l'èmfasi en l'emprenedoria de les dones, però jo em pregunto si realment tenen les mateixes eines al seu abast per emprendre, ¿les oportunitats són les mateixes que les dels homes? La meva impressió és que no.

Hi ha empreses que prefereixen no cobrir les seves baixes de maternitat per estalviar, penalitzant la resta de treballadors.

La primera afectada és la dona que té la criatura, que té una amenaça a sobre, i que ha de veure que la qualificació del seu lloc de treball o el seu rendiment és menor pel fet de tenir un fill i acollir-se a una legítima baixa de maternitat. Ara mateix no tinc dades sobre si les empreses no substitueixen les baixes, però és molt probable que sigui així i que la percepció que tinguin els seus companys sigui negativa. Però l'arrel està en l'imaginari ancestral de subordinació de les dones a una mirada absolutament masculina d'organització de la societat. Per això en lloc d'estimular la prestació de tots els serveis necessaris perquè tingui el menor impacte en l'empresa i també en la carrera professional d'aquesta dona es fa tot el contrari.

El pressupost de l'ICD s'ha reduït. Quines polítiques poden sortir perjudicades?

L'ICD és una institució que promou i mira que s'executin les polítiques de dones a tot el govern. Nosaltres dediquem els nostres recursos a la sensibilització, a programes de prevenció, etc. En la legislació passada vam definir tres línies estratègiques bàsiques. La primera són les polítiques en contra de la violència de gènere. La segona línia és tot el que afecta la dona en l'entorn laboral. Tenim la sensació que van apareixent estudis, sovint coincidint amb les diades internacionals, però no se'n deriva gairebé res. Pensem que cal començar a analitzar totes aquestes dades i dissenyar accions molt concretes que vinguin a completar allò que ja es fa en relació amb la carrera professional o en temes de reinserció laboral. La tercera línia és més generalista i té a veure amb el reconeixement i la visibilitat de les dones com a actors de la societat.

Quan la prioritat és crear ocupació, és difícil defensar polítiques d'igualtat?

És difícil la coordinació amb tots els departaments perquè cadascú té les seves prioritats, però el nostre mandat és que a tots els departaments en totes les seves polítiques hi ha d'haver aquest biaix de gènere. El novembre de l'any passat el govern va aprovar el setè programa estratègic de polítiques de dones, que en lloc de ser un pla d'acció, és un pla estratègic que fixa no què sinó com el govern de la Generalitat ha de fer les polítiques públiques.

Francesc Muñoz

23/02/2013

L'econòmic