El mercuri al mar, una nova amenaça

SEGURETAT ALIMENTÀRIA El nou límit de l’OMS redueix la ingesta màxima setmanal admissible


EMBARASSADES I NENS Les autoritats recomanen evitar el consum de grans peixos predadors

La presència de mercuri, un dels contaminants més habituals dels aliments que consumim cada dia, és una de les preocupacions principals de les autoritats sanitàries. Els epidemiòlegs recorden que aquest contaminant té efectes neurotòxics i alerten que pot afectar l’embaràs. Ara una nova situació incrementa la necessitat de prevenir riscos.

Un comitè d’experts mixt de la FAO/OMS ha rebaixat el límit admissible d’aquest contaminant. De resultes d’aquesta modificació, la ingesta mitjana setmanal de metilmercuri (el derivat més tòxic del mercuri) dels nens catalans d’entre quatre i nou anys supera aquest límit (si es consideren les últimes dades disponibles, corresponents al 2008).

L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària recorda que les dones embarassades i els nens durant les primeres etapes de vida (de zero a tres anys) s’han d’abstenir de consumir peixos predadors de grans dimensions, com l’emperador o el peix espasa, el tauró o la tonyina, en què es bioacumula aquest contaminant.

El mercuri es troba a la naturalesa, però un terç de les emissions les causen les activitats de l’home: des de les centrals de carbó fins la indústria del clor i la sosa càustica o la mineria d’or artesanal. En ser arrossegat fins al mar, es transforma en metilmercuri, una substància molt tòxica per al sistema nerviós, especialment durant les etapes de desenvolupament. Un cop al mar, s’acumula en els peixos (el peix gros es menja el petit) i, en ingerir-lo, passa a l’organisme de l’home.

Els peixos i els mariscos són les principals fonts d’ingestió del metilmercuri. Les concentracions de metilmercuri són més elevades en les espècies de peixos de mida més gran o llarga vida (tonyina, peix espasa o emperador, marlí, tauró...).

Quan les embarassades l’ingereixen, el metilmercuri travessa la placenta i s’acumula al cervell i el sistema nerviós central del fetus. A més a més, el mercuri pot afectar el desenvolupament del sistema nerviós dels nens.

I quina incidència té en la població de Catalunya? 

El consum de peix no suposa en general un risc per a la salut del conjunt de la població, segons les dades disponibles sobre la dieta total a Catalunya (que es coneixen gràcies a la recollida periòdica de mostres d’aliments que componen un cistell de la compra típic). El nou límit aprovat pel comitè mixt de la FAO/OMS va establir una ingesta diària setmanal tolerable de metilmercuri d’1,30 micrograms per quilo corporal, mentre que fins ara el límit era d’1,6 micrograms per quilo de pes corporal. D’aquestes dades es dedueix que els nens catalans superen el límit establert, ja que la ingesta de metilmercuri assoleix els 1,31 micrograms per quilo de pes a la setmana, segons admet Alfons Vilarrassa, director de l’Agència de Seguretat Alimentària.

En canvi, el problema no afecta els adults, ja que la ingesta esti- mada de metilmercuri és de 0,49 micrograms per quilo de pes setmanal en homes, i de 0,58 micrograms per quilo en dones; i les quantitats són inferiors en adolescents i en persones grans, segons les dades de l’enquesta.

Josep Lluís Domingo, catedràtic de Toxicologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, assenyala que les dades disponibles indiquen que la quantitat ingerida de mercuri s’ha anat reduint al llarg dels últims anys, de manera que afirma que, previsiblement, quan es disposi de les noves mostres (2012) és possible que el nou nivell d’ingesta dels nens se situï per sota del que exigeixen les noves normatives (les dades actuals, recalca, són de l’any 2008, tot i que les mostres són del 2006).

Els últims estudis de l’equip encapçalat pel doctor Josep Lluís Domingo indiquen que el 2010 es percep que el mercuri ingerit decreix lleugerament, ja que va passar d’una ingesta d’11,35 micrograms de metilmercuri per dia (per a un home adult de 70 anys) el 2006 a 10,25 micrograms per dia el 2010. “El problema no és per a la població en general, sinó per als grups de més risc, com les dones en edat fèrtil i els nens. I parlem d’una epidèmia a llarg termini amb dosis baixes”, opina Francisco Ramos, d’Ecologistes en Acció.

Alfons Vilarrassa destaca que el metilmercuri procedent del peix no representa un risc per a la salut del conjunt de la població, ja que el peix presenta un balanç de pros i contres amb un saldo positiu. “Hi ha una àmplia evidència científica que el consum de peix blau té efectes beneficiosos per a la salut per l’aportació d’àcids grassos i omega-3, ja que redueix el risc de malalties cardiovasculars i afavoreix el desenvolupament del sistema nerviós fetal”, afegeix Vilarrassa. L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària recomana a les embarassades que consumeixin dos cops a la setmana peix d’entre una àmplia gamma d’espècies de peix blanc i petites espècies de peix blau (com ara sardines, barat...), però no grans peixos predadors (com l’emperador, el tauró o la tonyina). “Cal buscar un equilibri entre el consum d’una determinada espècie, la freqüència d’aquest consum i la mida de la ració. Hi ha espècies recomanables, com el lluç o els cefalòpodes (sípia, calamar...), i d’altres de les quals no s’ha d’abusar”.

Antonio Cerrilo

19/02/2013

La Vanguardia