Previnguem la canalla de l'abús sexual en l'esport

Mike Hartill, sociòleg de l'esport

Tinc 40 anys. Vaig néixer i visc a l'oest d'Anglaterra. Sóc doctor en Sociologia de l'Esport per la Universitat de Hedge Hill. Sóc casat i tinc dos fills, l'Isaac (8) i en Francis (7). Sóc d'esquerres. Sóc ateu. Estimo el rugbi. La criatura de qui han abusat no vol ferir als pares... i calla.

Hi ha tants abusos sexuals en l'esport?

Entre un 5% dels nens i un 10% de les nenes que practiquen entrenaments esportius pateixen abusos sexuals greus. I entre el 15% i el 30% pateix diversos assetjaments, tocaments ...

Tant?

I potser més ... Però encara que n'hi hagués menys casos, l'assumpte exigeix atenció, estudi i prevenció! I en això treballo.

En què treballa?

Col·laboro en un projecte per a la Comissió Europea: "Prevenció de la violència sexual en l'esport".

Sóc pare de nens que s'entrenen regularment, m'he d'alarmar?

No vull alarmar, però sí evitar en el futur abusos com els de Jerry Sandusky, Paul Hickson, Graham James, Torres Baena ...

No n'estic al cas...

Joe Paterno, idolatrat jugador de futbol americà universitari de Pennsilvània, va revelar abusos sexuals comesos deu anys enrere pel seu entrenador, Jerry Sandusky.

I què ha passat?

Sandusky, avui de 68 anys, ha estat condemnat a trenta anys de presó.

I per què Patern no va denunciar abans?

El rector de la universitat el va instar a l'encobriment per no perjudicar la institució. Aquest mateix ressort ha funcionat en casos de violència sexual en institucions religioses.

Hi veu paral·lelismes?

En ambdós àmbits hi ha jerarquia masculina estricta (pocs a dalt manen molt i molts a baix obeeixen) i proximitat corporal.

Em citava altres casos...

L'entrenador de natació Paul Hickson, amb medalles d'or per a Gran Bretanya en Seúl'98, està condemnat per abusar sexualment de nedadores menors d'edat.

Menors de 18 anys.

A Espanya, a partir dels 13 anys, si hi ha consentiment del menor, no hi ha delicte! S'ho haurien de fer mirar, potser...

Quin és el cas de Graham James?

Va abusar d'alguns dels jugadors del seu equip d'hoquei sobre gel al Canadà. La seva condemna va ser lleu, i després va venir a Espanya i va entrenar l'equip infantil de Majadahonda.

Que no és imprudent, això?

Sí: va tornar a Canadà i va reincidir! Torna a estar condemnat. Allà estan indignats...

Em citava abans a Torres Baena...

Entrenador de karate a Gran Canària, ara jutjat per abusos sexuals greus a cinquanta dels nens que entrenava.

Aquest tipus d'abús, és cosa del nostre temps o de sempre?

De sempre, segurament, però en els últims anys es donen millors condicions per vèncer la vergonya de denunciar, com demostra el cas d'Olga Korbut.

Olga Korbut?

Una gimnasta russa guanyadora de medalles d'or en Munic'72: més de trenta anys després d'allò... ha denunciat que el seu entrenador va abusar sexualment d'ella!

És possible que a la Grècia clàssica s'admetés aquesta pràctica?

Sandusky va adduir en defensa seva que establia aquest vincle sexual per eficàcia pedagògica.

Què cínic.

Per al nen que s'entrena en un esport competitiu, el seu entrenador és Déu: pot impulsar-lo o enfonsar-lo. Aquest poder absolut pot aconseguir el silenci del nen.

Hi ha un perfil de nen abusat?

Com més mancat d'afecte familiar, més perill. Com més vergonyós, més difícil que delati. L'abusador el fa sentir còmplice, culpable. Si el nen no vol escandalitzar ni decebre als seus pares, decideix callar.

Què cal fer en aquests casos?

Si pares i fills comentessin aquestes qüestions sense pudors, minimitzarien riscos.

En quins casos hi ha més risc?

Si un adult passa llargues estones amb nens aïllats, com concentracions, entrenaments regulars, dutxes, desplaçaments ...

Aquesta entrevista podria estar excitant a algun abusador?

Qui no vol abusar no ho farà. I el que vol abusar i abusa no és pel que llegeix.

N'hi ha que diuen: "Em va provocar!".

Ho va dir Hickson: "Totes les nedadores volien anar a dormir amb mi". Van ser abusos.

Alguna d'elles va gosar denunciar-lo?

No. Es va saber per casualitat: dues d'elles conversaven l'assumpte ... i un informador policial les va sentir. I va començar a investigar.

Hi ha esports més exposats?

No és tant l'esport com els entrenaments orientats a la competició i en períodes de "imminent èxit": són els més perillosos. I com més jovenet és el entrenat, més risc.

Hi ha símptomes per detectar abusos?

Introversió sobtada, insomni, empitjorament del rendiment escolar, depressió ... També hi ha hagut suïcidis.

Com ajudar el nen abusat?

Escoltant i creient. Amb molt d'afecte i parlant molt amb ell, ajudant-lo a parlar. Uns ho superen millor que altres.

Com prevenir l'abús?

Els pares s'han d'implicar en l'entorn de l'entrenament, fer acte de presència, evitar l'aïllament del nen.

On és la frontera entre carícia i abús?

Hi ha un consens sociocultural que respon a aquesta qüestió.

Hi ha països més abusadors que altres?

Hi ha països on s'airegen més els abusos, com Canadà, Austràlia ... i això és bo. Com més parlem d'això, millor!


A prop i habitual 
La Universitat de Vic té un equip d'investigadors, el Grup de Recerca de l'Esport i l'Activitat Física (GREAC), el primer que estudia a Espanya un assumpte molt espinós i silenciat: el dels assetjaments i abusos sexuals en l'esport. En altres països d'Europa preocupa i s'aborda de front, sense opacitats que afavoreixen els miserables que abusen del seu ascendent sobre els seus pupils. Aquest grup de la Universitat de Vic es reuneix el mes que ve a Berlín amb els millors estudiosos europeus del problema (com Mike Hartill) en el primer congrés europeu sobre "Assetjament i abús sexual en l'esport: més a prop i habitual del que imagines". Tant de bo aquesta Contra servís per evitar encara que fos un  sol cas!

Víctor-M. Amela
30/10/2012
La Vanguardia