Un estudi internacional, en què participa el Vall d'Hebron, constata peculiaritats genètiques en persones que han tingut un accident cerebral
S'obre la porta a millores en prevenció i tractament
 |
| Investigadors del laboratori de recerca neurovascular del VHIR. Foto: VHIR. |
Un ictus isquèmic té lloc quan la sang deixa d'arribar al cervell a causa de l'oclusió d'una artèria. Tots els casos responen a aquest esquema, però les causes que impedeixen que la sang flueixi fins al cervell no són sempre les mateixes. De fet, fa temps que els metges distingeixen tres causes diferents d'ictus isquèmic, tot i que, un cop s'ha produït, tots els pacients reben el mateix tractament. El que no sabia fins ara la comunitat mèdica és que els pacients que tenen cadascun d'aquests tres tipus d'ictus presenten diferències genètiques clares, cosa que fa pensar que no es tracta d'una mateixa malaltia, sinó de la manifestació de malalties diferents.
Això és el que acaba de descobrir un equip internacional de científics, en què participen investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), després d'estudiar el codi genètic de més de 72.000 persones, entre malalts que han tingut un ictus i persones sanes. L'estudi Metastroke, que acaba ser publicat en la revista The Lancet Neurology, ha identificat clarament polimorfismes (variacions en la seqüència d'un punt determinat de l'ADN) que són comuns en pacients que han tingut el mateix tipus d'ictus i que podrien ajudar a identificar diferents grups de risc.
En el cas de l'anomenat ictus cardioembòlic, els científics han confirmat dos polimorfismes que augmenten el risc de tenir fibril·lació auricular, l'arítmia cardíaca més freqüent que afavoreix la formació de coàguls que poden viatjar per les artèries fins a obturar-les.
Pel que fa a l'ictus aterotrombòtic, en què l'obstrucció de les artèries és causada per l'acumulació de plaques de greix, els investigadors també han identificat un polimorfisme comú en els pacients. Per contra, els científics no han pogut trobar cap mutació relacionada amb el tercer tipus d'ictus, el lacunar, el més comú en pacients hipertensos.
Segons el doctor Joan Montaner, director del laboratori de recerca neurovascular del VHIR, conèixer aquestes diferències genètiques pot servir, a curt termini, per afinar molt més a l'hora de mesurar el risc dels pacients i de fer prevenció. En un futur més llunyà, potser es podran utilitzar fàrmacs dirigits específicament a modular els efectes d'aquests gens.
LA XIFRA
1,8
milions
d'europeus ingressen cada any als hospitals a causa d'un ictus. Demà se celebra el Dia Mundial contra l'Ictus.
Marta Ciércoles
28/10/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies