Els usuaris pagaven 2,64 euros per capsa i ara n'han d'abonar 5,13
A l'actualització de preu que ha fet el Ministeri de Sanitat, cal afegir-hi l'euro per recepta
La malaltia no es cura, només es controla fent el tractament
Des de fa unes setmanes, les persones que tenen diabetis i que necessiten injectar-se insulina per controlar el nivell de sucre en sang han de pagar el doble pel seu tractament. Si fins fa ben poc un pacient no pensionista, amb la corresponent recepta del Catsalut, havia de pagar a la farmàcia 2,64 euros per una capsa de 5 plomes de 3 mil·lilitres d'insulina (per exemple, de la marca Lantus Solostar, de Sanofi Aventis, una de les més habituals), ara n'ha d'abonar 5,13 euros. Un import que resulta de la suma del nou preu de la insulina, que ara els costa 4,13 euros, i de l'euro per recepta.
La insulina és un medicament que, pel seu caràcter de tractament crònic, té un preu màxim establert pel Ministeri de Sanitat. Des de 1995, l'import s'havia mantingut en 2,64 euros, però, coincidint amb el nou sistema de copagament, el Ministeri de Sanitat ha fixat l'aportació per a la insulina i altres tractaments crònics en un 10% del preu, amb un màxim de 4,13 euros. El preu és el mateix per a pacients pensionistes, que fins ara no havien de pagar res. No obstant això, aquests usuaris tenen limitat el copagament en màxims de 8, 18 o 60 euros mensuals en funció de la renda.
La presidenta de l'Associació de Diabètics de Catalunya, Montserrat Soley, alerta que l' increment del preu de a insulina suposa una dificultat afegida per seguir correctament el tractament. “A partir d'una edat, els pacients diabètics no només necessiten insulina, sinó que prenen altres medicaments que també han pujat de preu amb el nou copagament”, recorda Soley.
De diabetis, n'hi ha de dos tipus –les anomenades tipus 1 i tipus 2–, però, en tot cas, els diabètics que necessiten insulina no en poden prescindir. És un tractament de per vida necessari per controlar la malaltia i evitar complicacions molt greus (malalties cardiovasculars, ceguesa o, fins i tot, un coma). “Seguir el tractament és vital per a nosaltres, però també per estalviar despeses al sistema sanitari”, recorda Soley.
No tots els pacients necessiten injectar-se insulina amb la mateixa freqüència. Depèn del l'estat del pàncrees, de l'activitat diària, de la complexió, l'edat, etc. Hi ha pacients que en tenen prou amb una capsa al mes, “però n'hi ha que en necessiten tres o quatre”, explica Soley. Això vol dir 20,5 euros mensuals només en insulina, quan abans n'eren 10,5.
I encara falta sumar-hi el preu de les llancetes i de les tires reactives per mesurar el nivell de sucre (uns 9 i 44 euros respectivament, per 50 unitats de cada), i de les agulles per injectar la insulina (22 euros per 100 unitats).
LES XIFRES
400.000
catalans tenen diabetis (5,7% de la població). La incidència de la malaltia (la de tipus 1 i la 2) augmenta.
250
casos
de diabetis tipus 1 es detecten cada any a menors de 30 anys. Aquests diabètics necessiten sempre insulina.
Rebuig a l'euro per recepta
El Consell Assessor sobre la Diabetis de Catalunya té previst demanar al Departament de Salut que medicaments com la insulina, que s'han de consumir de manera crònica i dels quals no es pot prescindir, siguin exclosos de l'euro per recepta. La taxa es cobra tant a la població activa com als pensionistes (amb l'excepció de les persones que cobren rendes d'inserció) i té un màxim anual de 61 euros.
Però, a banda de la insulina, els diabètics insulinodependents necessiten altres productes que no estan finançats de manera oficial. Per exemple, les llancetes per obtenir la mostra de sang necessària per fer els controls de glucèmia. O les tires reactives i les agulles per injectar la insulina, que, si bé sempre s'han donat gratis als CAP, els malalts constaten que cada cop es reparteixen de manera més restringida, sense cobrir les necessitats dels pacients. Per aquest motiu, molts diabètics compren cada cop més aquest material a la farmàcia, segons constata la presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, Anna Sánchez. També és freqüent que els pacients reutilitzin agulles d'un sol ús per estalviar.
E. Pomares/M. Ciércoles
17/10/2012
El Punt Avui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies