No ens enganyem

La Sanitat és un gran negoci,  i si es privatitza, a l'estil dels Estats Units,
molts es faran multimilionaris. Imatge per Rosario Velasco

Dissabte a la nit.

Em vaig enganxar la mà amb la porta de la cuina (sóc molt propensa als accidents domèstics: sóc sagitari i no tinc "consciència del cos perifèric "). Vaig presentar-me sola a l'hospital de Sant Pau perquè el meu company es quedava a cuidar a la meva filla. Em van passar a la sala d'espera. 
Allà hi havia una nena, vinga a plorar. Li vaig preguntar la seva edat. Tenia 18 anys, estudiava a Barcelona, tenia una otitis. Portava dues hores allà. La seva família estava a Girona. Jo sé que les otitis fan moltíssim mal, n’he passat alguna. Però crec que també plorava perquè estava espantada i sola. 
Em vaig presentar amb antelació a la infermera. 
Li vaig dir que per favor li donessin un calmant a aquesta noia. Em va dir que com a infermera ella no podia administrar res sense autorització del metge. "I on és el metge?". "Ocupat, i encara pot trigar hores". I després em va mirar: "Tu ets escriptora, no? Escriu. Explica com és la situació ". I això he decidit fer.

Anem a aclarir les coses. No estan fent retallades en sanitat perquè la cosa estigui així de malament, sinó perquè la sanitat és un gran negoci, i si es privatitza, a l'estil dels Estats Units, molts es faran multimilionaris.

Es podria retallar de moltes altres partides.

Els toros es subvencionen: les festes taurines ens costen 564.000.000 a l'any en subvencions.

Els clubs de futbol també, de forma indirecta. Deuen 750.000.000 a Hisenda i 11 milions a la Seguretat Social. De fet, la UE ja ha proposat investigar al futbol espanyol per presumptes ajudes de l'Estat.

Es podria eliminar els sous i pensions vitalícies i prohibir per llei que els expresidents cobrin de l'empresa privada al mateix temps que gaudeixen de la seva pensió vitalícia: González i Aznar segueixen sense renunciar al sou de 80.000 € mentre reben altes retribucions de Gas Natural i Endesa, per exemple.

Es podria prohibir que un polític cobri de l'Estat i de l'empresa privada: Acebes cobra del Congrés i d'Iberdrola, per exemple.

Es podria retallar sous de càrrecs polítics. Si un ciutadà ha de cotitzar 35 anys per percebre una jubilació, no veig per què els diputats ho fan als set, ni per què no tributen un terç del seu sou de l'IRPF, com fem els altres.

Es podrien endurir les penes contra el frau fiscal. El 72% d'aquest frau prové de les grans empreses que facturen més de 150 milions d'euros l'any, i de la banca. Estalviaríem 90.000 milions d'euros.

Es podria eliminar el concordat amb el Vaticà. L'estalvi final estaria entre els 6.000 i els 10.000 milions d'euros. Jesús predicava la pobresa, i l'Església s'ha de mantenir mitjançant les aportacions dels fidels, com ja va dir el propi sant Pau.

Aquesta nena que plorava en urgències podria ser la seva filla. Pitjor encara, vostè podria patir leucèmia. I si la patís, una assegurança privada no l'ajudaria, perquè els millors especialistes són a la Seguretat Social. Ho sé perquè es tracta d'una malaltia que he viscut de prop.

Vostè que em llegeix: prengui consciència, si us plau. El futbol és un negoci. Els toros, una tortura. Les despeses del Congrés, un luxe innecessari. Les pensions vitalícies, una enorme falta d'ètica. La fe és una opció. Però la salut és un dret.

SIMPATIA PEL FEBLE

Lucía Etxebarria

10/05/2012
Magazine Digital