ACAT “Acció dels Cristians per l'Abolició de la Tortura fem 25 anys amb un gran acte el dia 21”
CASOS “L'any 2010 a l'Estat hi va haver 560 denúncies de tortures per part de cossos i forces policials”
JERARQUIA “Continuem pensant que els bisbes espanyols han de demanar perdó per la seva implicació en els crims comesos durant el règim franquista”
Ara fa 25 anys, l'any 1987, es va crear a Catalunya l'entitat Acció dels Cristians per l'Abolició de la Tortura (ACAT), que havien fundat a França l'any 1974 dues dones protestants commocionades en conèixer les tortures dutes a terme a la guerra del Vietnam. Amb la intenció de denunciar les tortures comeses en aquell país i en d'altres, les dues dones van anar a trucar a les portes de catòlics, quàquers i ortodoxos i van constituir aquest moviment de lluita, un dels principals ecumènics del món que ara ja té presència a una trentena de països.
Quina tasca fan des de l'ACAT?
La nostra feina és sensibilitzar les comunitats cristianes i la societat sobre la tortura, reflexionar sobre les seves causes i intervenir tot enviant cartes als governs dels països on es practica la tortura. Cada soci nostre fa cada mes d'una a quatre cartes i les envia a llocs terrorífics del món on es tortura..., des de l'Amèrica Llatina fins a l'Iran, l'Àfrica, etc., perquè avui es tortura encara a tot arreu.
A l'Estat espanyol es tortura?
I tant! A Espanya són minoria els funcionaris que torturen, però hi són.
...?
La Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura fa un informe anual i l'any 2010 va denunciar 560 denúncies en què hi havia involucrats funcionaris dels diferents cossos policial, des d'autonòmics fins a estatals i locals.
Com van acabar les denúncies?
La premsa mai en diu res. Deu haver-hi un pacte de silenci per no fer-ho públic, sigui perquè la premsa considera que això no és important sigui perquè als directors dels diaris no els permeten parlar-ne. Potser a la societat civil tampoc li interessa... Totes les denúncies van caure en el buit. I la justícia què va fer? Doncs res: arxivar els casos.
On es van fer aquestes tortures?
Normalment la tortura sempre passa en un recinte tancat: un calabós o una furgoneta policial. La Declaració dels Drets Humans i la Constitució diuen clarament que ningú ha de ser sotmès a tortura. Ni el pitjor terrorista o delinqüent. Nosaltres diem que se l'ha de jutjar però mai torturar, perquè torturar és un abús de poder que va contra la dignitat de la persona. Tots els historiadors coincideixen que allà on hi ha hagut tortura els conflictes bèl·lics duren moltíssim i els processos de reconciliació són molt difícils. Va passar a Algèria i és el que ha passat al País Basc.
Només es parlava d'ETA.
Sí. En canvi no es parlava de les tortures que van cometre els representants de l'Estat. Nosaltres estem en contra de tota violència, per tant, en contra del terrorisme, però el terrorisme, ni tan sols el d'en Ben Laden, no ha de servir d'excusa perquè es practiqui la tortura. A Algèria tothom sap que les tortures sistemàtiques de l'exèrcit francès van tenir un efecte bumerang que va fer que el poble se'ls girés en contra i va engruixir les files de la resistència.
Com va acabar la campanya que van fer el 2009 perquè l'Església demanés perdó pels crims del franquisme?
Els bisbes no van fer absolutament res. Llegeixo L'Holocaust espanyol del Paul Preston i no m'estranya... Ja es veu per què no es vol parlar d'aquest període de la història. Però nosaltres insistim: l'Església ha de demanar perdó per la seva implicació en els crims del règim franquista...
L'Església la veu predisposada a demanar perdó?
Tal com estan ara les coses no. Hauria de venir un Joan XXIII o un Pau VI... Hi va haver el bisbe Blázquez, que quan era president de la Conferència Episcopal Espanyola va intentar començar un procés per demanar perdó..., i el van treure ràpidament per posar-hi el cardenal Rouco.
Com veuen la cúpula de l'Església espanyola actual?
Molt malament. Nosaltres som de la tendència del Concili Vaticà II, que ara està anorreada i soterrada però que és la que hauria de triomfar perquè és la més evangèlica. Si Jesucrist tornés, li agafaria un infart de veure el que està passant!
I l'Església catalana?
Aquí estem patint l'herència del cardenal Ricard Maria Carles, que va propiciar gent molt conservadora gens en la línia del que ha estat sempre l'Església catalana.
Mireia Rourera
15/04/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies