El drama dels nens sostrets a les seves mares mitjançant amenaces i enganys per entregar-los a famílies adoptives durant el franquisme i els primers anys de la democràcia és una de les pàgines més fosques i vergonyoses de la nostra història recent. La creixent aparició d'antics casos de robatori de nadons i la presa de consciència dels adults que ahir van ser víctimes d'aquest tràfic infame s'ha convertit en un veritable desafiament per a la nostra democràcia. Com ha subratllat el ministre Ruiz-Gallardón, el dret a conèixer la pròpia identitat és fonamental i irrenunciable. Les institucions de l'Estat han d’emparar i donar suport a les víctimes en la seva legítima recerca dels seus pares biològics i aclarir i substanciar les responsabilitats que es derivin d'uns fets extremadament dolorosos.
En aquest sentit, és altament positiu que el Govern i la Fiscalia de l'Estat ja s'hagin compromès davant les associacions de víctimes de robatoris de menors per conèixer millor aquests casos i per donar una resposta coherent a les causes obertes als tribunals, més de 1.400 segons les dades de la Defensora del Poble corresponents al 2011. La primera mesura oficial serà elaborar un cens de famílies afectades, atès que només es coneixen estimacions sobre la xifra de nens objecte d'aquest tràfic il·legal. L'Administració facilitarà també la realització de les proves d'ADN que permeten determinar el vincle biològic entre pares i fills.
Abordar de forma oficial aquesta sòrdida realitat planteja dos tipus de reptes per a la Fiscalia de l'Estat. D'una banda, s'ha d'establir molt finament el que van ser conductes inequívocament delictives i el que van ser actuacions anòmales fruit d'una legislació ambigua o insuficient durant moltes dècades. Aclarir en quins casos hi va haver enganys, coaccions, alteració de documents i transaccions econòmiques a canvi de menors no serà fàcil, però és indispensable.
D'altra banda, aquests casos obren un debat molt complex sobre com podem i hem de jutjar amb els valors d'avui en dia, fets d'un passat on la mentalitat dominant venia marcada per un règim dictatorial, una moral repressiva i una discriminació ignominiosa de la dona. El que abans van ser pràctiques relativament habituals envoltades de silencis, hipocresies i pors avui son inacceptable per a una societat oberta on els principis legals han d'ésser congruents amb els drets humans. Tot això obliga a efectuar una recerca el més allunyada possible de qualsevol sensacionalisme.
Editorial de La Vanguardia
14/04/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies